La teva pàgina d'internet d'història de la Filosofía
Autors IV:
A continuació teniu els autors més importants de la història de la filosofia del materialisme històric:
Marx
l.-El concepte de ideologia:
- El marxisme va sorgir per aconseguir una visió clara de la realitat en la que viu un individu o un col.lectiu. La forma de clarificar sera criticant racionalment la consciencia, entenent-la com a conjunt de idees o representacions. Aquest conjunt es el anomenat ideologia.
Cal explicar, per tant, el concepte d'ideologia. En termes general s
és un sistema de representacions, dotats d'una existencia i un
paper historic en el bressol d 'una societat donada
.
Engels assenyala la importancia de l'ideologia amb la frase tot el
que mou als homes ha de passar necessariament pels seus caps
.
El marxisme, llavors mantindra una serie de tesis, en relació amb l 'ideologia:
- El que pensen els homes es producte de la societat en la qual viuen. La ideologia es un producte social.
- La ideologia prendra una connotació negativa falsejadora de la realitat.
Les ideologies (religió, politica, moral,...) són insubstancials i no tenen una historia propia.
Resumint, el marxisme voldra fer una critica teorica sobre la ideologia per poder descubrir les lleis per les quals es regeix l 'historia en conjunt. Encara que la teoria sera dessenvolupada per la practica.
2.-El concepte de alienació
:
-Primer de tot s'ha de explicar el terme alienació. Aquest concepte depenent de quins parametres ens moguem, tindra un significat més estricte.
l.-En el punt de vista económic es la transmissió d'una propietat s 'una persona a altre.
2.-En el punt de vistajurídic, sera la transferencia de la llibertat d'un individu, a la societat.
3.- Teológicament, l'acció que fa deú en crear el món.
En aquests tres cassos requereix d'una serie d'elements: una dualitat d' elements o pols, la relació d'un al' altre i el seu lligam d' acció "productiva-transformadora", i per últim l' estat o situació entre l'element actiu productiu i el ja esmentat.
En concret, es pot aplicar aquesta teoria a els treballadors quan fabriquen un producte. Aquí es troben els dos pols que em comentat. Diguem que el treballador, deixa part de sí mateix en el producte, es aquí on es dona la transferencia esmentada entre els dos elements.
Llavors, quan el producte esdevé impropi de l' element productor és quan parlem de alienació. D'una forma més negativa podriem dir que el producte es part de l' individu i que la alienació d' aquest, implicaria una des-humanització, o si es vol així, una presa de la llibertat del productor.
3.-Les formes de "alienació":
Altres formes d' alienació estretament relacionades amb les de caire económic serien la alienació social i la política. La social, aniria directament a la clara divisió de la societat en classes: classe burgesa i classe treballadora per entendres. I la política, destinada a la divisió de societat civil i estat. Aquestes, encara estan relacionades amb la religió i la filosofia.
El marxisme envers la religió i els religiosos, argumentara que té gran contingut ideológic i que per tant es dedica a deformar la realitat en la que viuen els individus per utilitzar-la en benefici propi utilitzant la resignació i la compensació en el cel de forma opressiva.
I davant la filosofia, també creuran que es una alienació per que es caracteritza per fer sempre una interpretació de la realitat.
4.-L'ésser de l'home:
- La necesssitat de la superació de les formes d' alienació, te l' arrel en la natura o l' esser de l 'home. Ara, seria necessari parlar a trets general s de les tesis marxistes, sobre la naturalesa de l 'home.
La opinió marxista de la naturales a de l 'home, sera una visió antropológica, on es destaca l'importancia de l'home com a ser natural. Resalta també la realitat dels cossos, contraposant-se a Plató i altres metafísics, i donant una continuitat a les paraules de Hume.
De totes maneres, el marxisme ens dona una concepció no donada abans: "El treball es l'essencia de l'bome". Sera la producció el que per Marx ens distingeix de la resta d'animals. D'aquesta producció o "praxis" constara la vida de tota persona. Cal destacar que també defmeix l 'horne com a no solament ser sociable, sinó com a ser que es constitueix en la societat. Contraposant -se a Rousseau i donant la raó al "zoon politikon" (ser dintre de la societat) de Aristotil.
L' essencia bumana es per tant segons Marx un conjunt de relacions socials.
5.-L'humanisme marxista:
- El bumanisme marxista es pot entendre en un triple significat el seguent:
1. - L' esser huma ha de lluitar per les seves llibertats, lluitant contra la alienació.
2.-L'esser huma és independent i renuncia qualsevol cosa superior a la natura (principi ateu).
3.- L' esser huma és el principi de la societat.
5.-Materilisme dialectic
- Marx acollira la dialectica de Hegel, com a principis basics de la veritable dialectica, aixó si desmitificant, es a dir, treien el punt místic que segons Marx hi havia.
Estara d' acord amb la idea de que tota la realitat de la natura es com un procés, un esdevenir. Es a dir, quan una cosa acaba negant -se a sí mateixa és que ha esdevingut una cosa diferent.
Com deiem abans, el marxisme desmitifica la tesis de Hegel, negant que la natura no sigui producte d'una cosa previa i distinta a ella mateixa. En altres paraules, no es el producte d'un esperit. El marxisme, dira dones, que la dialectica es la realitat. Pero una dialectica material. Per entendre-ho millor, s 'han de veure les possibles interpretacions del materialisme.
Resumint, el materialisme dialectic de Marx seria un sistema filosofic que diu que la materia es la essencia de tot, regida per la dialectica amb anterioritat. Una natura amb les seves propies lleis sense tenir res a veure amb l'individu o la societat.
6.-Materialisme historic:
- El materialisme historie a es veu no com una serie de fets passats, com dirien els empiristes, sino una succesió deIs diferents modes de producció. La historia, remarcara, no es una per que la seva conciencia de l'home determini el seu ser, sino que es ben al contrari, el seu ser social es el que determina la seva consciencia.
Per tant, Marx es proposa a examinar la societat, per poder preveure possibles aconteixements. Es veritat que una societat no es planteja canviar fins que no s' esgoten els recursos. Cal destacar, per últim, que Marx sempre donara especial importacia a la lluita de c1asses, que siu que s 'han donat a la historia fins avui.
7.- Comentaris:
-El que el marxisme vol, no esta gens malament, i destapa certes cosses veritables, que no s'havien dit en el moment. Com per exemple la lluita de classes. El que més impressiona, es el fet de que a vegades menysprein la ideologia, quan es en realitat, el marxisme una altra ideologia. Encara que proposi una familitat, una mica utópica i radical, el que veritablement valla pena, es la reflexió sobre la societat (encara que sembla molt centrada en l' economia), i sobre el paper de l'esglesia de deformadora de la realitat i de clau per que la classes més baixes no es revoltin tot buscant una recompensa al cel.