La teva pàgina d'internet d'història de la Filosofía
Autors III:
A continuació teniu els autors més importants de la història de la filosofia de la il.lustració:
Hume
l.-Context històric:
-El context historic es bassa principalment en l' epoca contemporània, principalment en el S.XVIII on es desenvolupa l'empirisme, encara que per parlar de l'empirisme tindrem que esmentar el racionalisme, que a trets general s pren lloc al S.XVII.
-Per aquests volts el més important és destacar l'Il.lustració (desenvolupada principalment del Racionalisme i el Naturalisme renaixentista) com a fenomen que canvia la contemplació de l'home respecte la natura i el món. Aquesta, era una visió científica que va donar esperanyes per una nova possibilitat de formació social i que provoca fins i tot actituts,negatives davant els ideals tradicionals, religiossos i morals.
-Aquest moviment no va ser consolidat de la mateixa manera en tots els territoris afectats, com a consesquencia, l'Il.lustració mostrara diferents matissos que tot seguit explicarem:
- Il.lustració francesa: Els personatges més destacats van ser Diderot, Voltaire, Montesquieu i Rousseau. Dels quals en el terreny polític Montesquieu divideix el poder en tres estaments (idea que encara s'utilitza) i Rousseau que va afirmar que el poble habia de ser el vertader sobira. Aixo ens mostra les seves ansies de revolució per canviar de regim que acaba implicant necessariament l' atac al cristianisme i la defensa de l' ateisme.
-Il.lustració anglesa: Aquesta recull amb el nom de liberalisme, característiques com les de l'il.lustració ffancesa, i en l'ambit religios, cal dir que aquesta postura és menys radical i aposta pel Deísme. El qual es bassa en la creenya que deu existeix i va crear el món, pero diferent del teísme pel fet de pensar que després déu no interfereix en el futur (providencia divina).
-Pero el més important és parlar de l'Empirisme, que apareix per primera vegada amb John Locke i que va ser culminat amb personatges com Berkeley o Hume (que van entrar més de ple en l'Il.lustració).
-L'Empirisme neix en contraposició del Racionalisme, que arriba a acceptar teories metafisiques que seran copejades com veurem, i negara per part de Locke l' existencia de les idees innates. Pero el més elemental és parlar de la seva posició davant la basse del coneixement, que dona especial rellevancia a l'experiencia, i que com a tal, rebutja les idees Racionalistes que no puguin ser demostrables mitjanyant l'experiencia.
Tot seguit, parlarem d'una de les figures de l'Empirisme més important per la seva aportació i visió propia del que es l 'Empirisme, fonamentada per la natura.
Especialment per que la ciencia de l' esser huma creia que era en la natura humana, per
aquest motiu va escriure Tractat de la natura humana
, un llibre extens que va tenir que
resumir en un compendi per tal de fer-lo més popular entre la gent.
2.-L'empirisme:
-Hume, impulsat per la necesitat de demostrar una estabilitat en la natura humana, es veura en l'utilització de l'Empirisme per buscar en aquest una constant a partir dels cassos particulars i de les experiencies.
-Partint de que tota la creació de les idees es bassa en l'experiencia, Hume es centrara en com s'arriben a assolir aquestes idees.
-En el tractat de la natura humana clasificara en tres conceptes la natura de l'esser huma:
- -La lógica: els principis i operacions de la nostra facultat de raonament i la natura de les nostres idees.
- -La moral i l'etica: que s'encarrega dels nostres sentiments i gustos.
- -La política: referent a els essers humans tant en societat com independentment entre sí mateixos.
3.-La percepció
de Hume:
-Hume parlara llavors del que anomena percepció
, qualsevol cosa que pugui ser
representada en la ment (empleant els sentits, quan ens impulsa la passió o quan
reflexionem). Aquesta percepció sera dividida en dos parts: Les impressions, i les idees.
Les impressions segons Hume són les imatges representades en la nostra ment
mitjanyant els sentits. Per el contrari, quan les deixem de percebre, aquesta imatge
esdevé una idea (aquesta no tant nítida i clara) i que diu que són tant diferents com
sentir i pensar
.
D' aixó podem deduir que les idees en aquest cas, són en segon pla, davant de les sensacions. Per tant, no seria possible mal una idea, sense la seva corresponent sensació.
Locke va afirmar doncs, que llavors les idees innates no existien. Hume, pel contrari, va
deixar clar que Locke donava molta importancia a les idees, i aquestes podien ser
innates en el cas que fossin sensacions més endinsades, com en el cas de les passions,
que per norma sorgeixen inmediatament de la nostra natura.
Encara podriem tornar les cosses més confusses preguntant-nos Com es posible que
tinguem idees en la nostra ment que no existeixen en la realitat?
Hume explicaria que
en aquest cas la idea es una barreja de impressions que donan com a resultat una idea
complexa.
4.-Tipus de coneixements:
-Hume va parlar de tipus de coneixements i els va dividir en dues categories:
- Coneixement de fets (factual): exemple:en la meva habitació hi ha un llit. (En aquest figuraria la fisica)
- Coneixement de les relacions existents de les idees: Jo sempre haig de ser més jove que el meu pare. (en aquest figurarien les matematiques)
5.-El causalisme:
-Hume parlara en el compendi del tractat de la natura humana, d'una gran questió: les questions de fet.
I com aquestes depenen d'una relació de causa i efecte. És a dir, una
estreta relació que uneix la existencia d'un objecte a partir d'un altre.
Per saber quina es la causa i quin l'efecte haurem de veure mitjanssant el temps, quina es
produeix abans, i per tant la primera sera causa i la segona efecte.
Aquesta conjunció constant
entre causa i efecte sería el tercer concepte a saber. Ja que
aquesta relació es el motiu pel qual l'inferencia en el futur es possible, és a dir, que
podem preveure el que succeira si tirem un objecte desde la finestra (que caura).
Perque? Per que segons Hume per moltes voltes que hi donis
les experiencies
passades i el seu enllas entre causa i efecte em donen una idea del que succeira.
Si haguesim de preveure qualsevol cosa de la qual no tenim ninguna experiencia,
segons Hume no seriem capassos. L'Inferencia no seria posible.
Per tant, nosaltres tendim a crear una constant de la causa-efecte. Pero, com no podem negar rotundament que una cosa posible no pugui passar, haurem d'acceptar, que qualsevol moment les cosses no poden acabar reaccionant de la manera esperada.
Exemple: qualsevol dia podries sortir al carrer plovent sense paraigues i no mullar-te.
Es a dir, l'experiencia passada no preveu el futur. En realitat, el fet que pensem que
succeira el mateix es que intervenen factors molt semblants, parlem llavors d'habit, de
costum
.Com es posible que no em mulli en l'exemple anterior si em cau aigua a sobre?
Perque no necessariament les forses que fan que em mulli sempre estaran conectats a les
mateixes qualitats sensibles que poseeixo.
Llavors, Hume afirmara que no es la raó la guia de la nostra vida, sino el costum abans esmentat.
6.-Els tres blocs
de la metafísica: jo, déu i el món exterior:
-El jo es explicat per Hume com una succesió de impressions que no es poden donar al mateix temps, per exemple tristesa i felicitat. Encara que aquesta identitat no es solament aquesta, sino que la memoria ( que reconeix les conexions entre les diferents succecions que succeeixen) juga un paper important en l'identitat del jo.
Aquest punt de vista seria diferent del que parla el bisbe Berkeley, un filosof empirista com ell i una mica anterior, que creu que l'existent es el que ens arriba per mitja d'impressions i es impossible que existeixi una cosa si no la em percebut mai. En aquest cas Berkeley seria més empirista que Hume, per que Hume adopta la postura que es posible que existeixi una cosa de la qual no ens arribi una impressió. Hume s'en va cap a la metafísica.
Hume, pero, acabara identifícant-se amb el Fenomenisme, no hi ha res que lligui els
tres blocs
, i sense aquesta unitat, la realitat queda reduida a simples fets.
En l' Apendix del tractat de la natura humana diu que com que no hi ha conexió
sensitiva alguna entre aquests, no existeix cap unitat.
7.-El emotivisme moral:
-Hume, (segons alguns filosofs) va ser el precursor de l'emotivisme moral.
Al contrari del que es pugui pensar, no signifíca sentimentalisme
.
Simplement, es bassa en que la moral es captada per els sentits, i que aquests (en el cas
de Hume) ens porten a les mateixes conclussions. Sino fos així, Hume probablement el
califícaria de anti-natural.
Per tant, la moral, no sería dictada per la raó (pel Racionalisme) sino per la percepció que nosaltres tenim del que és bo i el que no.
8.-La percepció i la depressió:
- Trobo molt acceptable la teoria de que les idees son desde el primer moment més palides que les experiencies viscudes através dels sentits. Precisament, aquesta pot ser la font de moltes depressions. L' esser huma (per desgracia o per virtud) té una escassa memoria, i aquest problema, solament pot ser compensat, amb la posibilitat de crear idees.
Aquesta capacitat de crear idees, crec que pot estar relacionada a la conciencia sobre nosaltres mateixos. Jo sóc dels que pensen que hi ha diferents graus de conciencia, pero encara així, tinc constancia de que els humans almenys, tenim la sufícient conciencia, que fa que no vivim la realitat com altres animals com per exemple un peix.