La teva pàgina d'internet d'història de la Filosofía
Autors II:
A continuació teniu els autors més importants de la història de la filosofia de les epoques hel.lenística i Renaixement:
Epicur
l.-La biografía d'Epicur:
Epicur (341-270), fill de Neocles i nascut a l'illa de Samos, va fer vida de
professor i quan va tenir 18 anys va anar a fer el servei militar.
Nausífanes li va posar en contacte amb la figura de Democrit i als 32 anys
toma a la ciutat d' Atenes, on va comprar una casa amb jardí als afores de la
cintat. Alla, Epicur posara en practica la seva filosofia, que formara una
escola envoltada de grups de persones amb lligams estrets d' amistat
coneguts com Els del jardí
.
A ells i a elles els interesava principalment la formula per viure en la vida: pau i felicitat, vivint d'una manera amable amb les altres persones. Convivencia que alguns creien erroniament que es caracteritzava pel desenfre de les pasions i els plaers. Aquestes tergiversacions de la seva filosofia podien tenir a veure amb el fet que no mostres interes pels cuItes religiosos i la mala impressió que li produia el luxe i el consum.
Actualment ens queden solament tres cartes d'Epicur reproduides per
Diogenes en vides de filosofs
, pero s'observa una repercussió posterior
de la seva filosofia en autors en els que cal destacar l'obra de Lucreci de
rerum natura
.
2.-L'etica d'epicur:
L'etica d'Epicur es centra basicament en la carta de meneceu
, i mostra
una filosofia en la recerca de la felicitat i la intranquilitat de l' anima. Tot
seguit enumenarem els punts més importants d'aquesta carta.
-La filosofia no s'ha de restringir ni a joves, ni a vells: perque si
veritablement busquem el benestar de la nostra anima no importa l' edat de
la persona. Els vells ho necessiten per sentir-se joves i viure felissos en els
records del passat
i els joves ho necessiten per ser vells i joves a la vegada
no mostrant por davant la mort.
-Els deus certament existeixen: pero no es preocupen de la nostra vida per tant no tenim que preocupar-nos d'ells.
-La mort no és res per nosaltres: perque ja representa en si mateixa l' ausencia de sentiments i sentiment és el nostre de felicitat o tristes a davant la mort, llavors no hi ha res de terrible en la mort, en el seu defecte en la demora d'ella. Si es segueix aixo la mortalitat de la vida no és res per a nosaltres, no per que pugui ser considerada infinita sino pel fet de fer desapareixer l' ansietat que provoca la mort.
El sabi segons Epicur, a diferencia deIs altres no té la necesitat de que la mort arribi rapidament per apaigavar miseries ni tardiament per por a ella. Per tant ni la refusa ni li té por.
-Plaer i dolor com a principis:
A diferencia de anteriors filosofs, Epicur obre nous plans donant principal importancia als coso Per a ell el cos és doncs el que marca els límits. En aquest sentit es contraposava a tots els filosofs com plató que veien mons diferents fora del nostre cos, on aquest era considerat una tomba. Pero a banda de la corporietat mostrada, Epicur mostra com a principi plaer i dolor com dos conceptes essencials per a l' existencia.
Dels desitjos, uns són naturals i els altres vans; dels naturals, els solament naturals i els necessaris; i dins dels necessaris, els que produeixen felicitat, els que produeixen benestar en el cos i els bons pero a la vida mateixa.
A partir d'aquest esquema, s'ha de classificar els que tenim dels que no tenim que refusar per arribar a ser felissos. Tot desig ni natural ni necessari contribueix segons Epicur a allunyar-se dels desitjos que son naturals. No obstant, encara que el plaer és el principi i la culminació de la vida felis en descartem aquells que encara que són plaers, ens poden portar a un posterior sofriment.
I també a vegades tenim que optar per un dolor per no arribar a una molestia pitjor.
-Principi d'autosuficiencia :
També és un gran bé l'autosuficiencia, que es pot utilitzar per conformar- nos amb el que tenim, perque no és més felis el que més té sino el que menys en necesita.
Pero el que per a Epicur és el bé més important és la prudencia, fins i tot en alguns casos, millor que la filosofia, per que l' aplicació de les teories, confirma que és viable.
-Amistat i solidaritat:
Entre línies de la teoria del plaer, es pot entreveure un cert egoisme que s'interessa pels interessos individuals. Si seguim la teoria, trobem que ens fixem en els nostres propis exits i fracassos.
No obstant, existeix l'amistat, la qual fa que l'individu mostri un interes pels altres. Com a fonament d'aquesta existencia cal destacar que poseeix aquesta qualitat pel fet de necesitar de altres persones.
3.-Física Epicurea:
Encara falta un aspecte d'Epicur que culmina la seva filosofia, el com explica la fisica, ja que és d' especial importancia si destaquem tant els cossos, i diem que son font de felicitat.
Epicur, explicava de que es composava el món i com s'ordenava, basant-se en la teoria de Leucip i Democrit, l'atomisme. Els Mons es mouen en el buit verticalment, amb les característiques de extensió, forma i pes.
Segons Epicur, llavors, el principi de la llibertat consistia en que les particul.les, de vegades es movien de forma vertical describint una inclinació.
4.-Canònica d'Epicur:
En un món amb especial predomini de les cosses fisiques, l' anima era una mena de atoms, rodons i llissos que eren similars a el que despren l'ale.
Aquesta anima poseia segons Epicur les seguents propietats:
- -La sensació, que ens posa en contacte amb el nostre món.
- -La ment, que te el poder de edificar estructures que poden ser imaginaries.
- -La part racional o lógos, que ens distingeix de la resta d'animals i que ens permet crear conceptes, explicar-los, comprendre'ls. Tant és el món Epicuri de fisic, que l'anima, contrariament al que pensava Plató i altres, convivia en el mateix pla que el coso Si el cos moria els Mons es desvaneixien, incluint els que formen l' anima.
5.-Els desitjos que ens convenen:
Epicur tracta bé la forma de gestionar els desitjos, i encara avui ens pot oferir ajuda en l'ambit actual, més per el fet de fer una filosofia més bé senzilla i basica, facilment aplicable a la vida diaria.
En occident, la cosa fins i tot és més clara, per que s 'ha construit al voltant
nostre un sistema capitalista que es bassa en subsistir basicament en el
consumisme. Per poder proliferar, el sistema s'ha encarregat de produir
necesitats innecessaries de comprar coses sense cap utilitat. Com podem
acabar comprant aquestes coses? La teoria més posible, el fet d'inculcar en
la ment de la gent, el plaer que s' experimenta en tenir una cosa nova, aquí
veiem clarament, persones contentes
en els spots de televisió mostrant un
plaer inexistent en la compra d'un producte.
Epicur sense dubte podría continuar una llarga llista de desitjos vans i quasi no acabar mai.
Descartes
1.-Biografia:
-René Descartes (1596-1650) nasqué a Turena (França).
Va estudiar en una escola considerada prestigiosa a Europa, els jesuítes de la Fleche a Anjou, de caràcter aristotelicoescolàstica; i més tard a l 'universitat de Poitiers.
Les seves obres importants van ser:
- (1637) Discurs del metode
- (1641) Meditationes de prima philosophia
- (1649) Les passions de l'anima.
Morí l'any 1650 d'una pulmonía.
2.-El metode de Descartes:
-Descartes reorienta la filosofia cap a una manera de cercar la veritat i la causalitat a la vida, volent barrejar fins i tot les matematiques i física a la filosofia d' aquell temps, per la seva admiració cap a la veracitat que semblava tenir segons Descartes aquestes ciencies.
La devallada cultural del moment, portara a Descartes a crear una cosa innovadora que reconstruís l' ordre del món. Aquest sera el metode cartesià, que es divideix en quatre punts que s 'han de complir per tal de sembrar dubtes en l' elaboraci´ de qualsevol teoria que considerés Descartes digna de ser creada.
A continuació esmentaré els quatre punts resumits:
- -Evidencia: qualsevol cosa no és discutible si no parteix d'una claredat.
- -Analisi: Descomposar les idees a fi de tenir-les en parts simples que siguin evidents.
- -Síntesi: Quan es veuen els elements simples, cal ascendir de les parts simples a les més complexes.
- - Enumeració i revisió: És a dir, que segueix un ordre correcte i pès contundents.
Com es evident, Descartes més endavant utilitzant aquest metode en les seves futures idees, excepte en el terreny de les costums i la religió, que semblaven temes molt controvertits per aquells volts.
Pero ara Descartes es centra en un fet: sija havia creat aquest metode que feia malpensar i dubtar de coses aparentment evidents, va encara més enllà pensant en la posibilitat que les coses experimentades pels sentits a vegades enganyen;
I si les
coses que tant evidents havien sigut per Descartes, com les
matematiques, no fossin veritat? En aquest cas, arriba a l' extrem
de pensar: I si un més dos em resulta raonable que es tres i en
realitat es un geni malvat el que m'ho fa creure-ho?
Aquí, Descartes busca fins a la més petita engruna que pugui significar alguna cosa, per tal de descubrir una veritat que reuneixi les seves estrictes normes i metodes.
Es la recerca que veurem en el seguent apartat.
3.- La primera veritat indubtable: Penso i per tant existeixo.
- Mirant i remirant tot al que tenia accés, Descartes va trobar per
fí la seva recompensa, quelcom on es podia recolzar que el
semblava evident. Cogito, ergo sum
Penso i per tant sóc
(existeixo ).
Com em dit abans, la posibilitat que existeixi un geni maligne que ens enganyi, porta com a conseqüencia que qualsevol pensament fos manipulat per ell.
Llavors, de l 'únic que Descartes té evidencia es que ell té aquells pensaments, siguin erronis o no, i que, per tant, ell pensa. Independentment de si el món exterior existeix, i si les altres persones també tenen pensament.
Aixo el porta a creure, que és segur que els seus pensaments existeixen i ell en consequencia també existeix, es a dir, pensa que deu ser llavors una substancia sigui quina sigui que té la propietat de pensar.
I si Descartes creu que es evident que ell és una
substancia pensant, significa que és una res cogitants
.
Vet aquí la nova concepció que estableix Descartes, ara s' explora el subjecte (subjectivisme) i no es busca la objectivitat en arguments realistes.
4.-Classificació de les idees i Déu:
-Descartes ja amb la seva primera veritat, busca més enlla recolzant-se en l'idea de déu, per a aquest següent pas, es necessari nomenar les tres c1asses de idees segons Descartes:
- -Idees innates: són aquelles que neixen juntament amb la conciencia, diferenciant -les de la resta per no ser fonamentada per la experencia.
- -Idees adventicies: es formen en la ment desde l'exterior.
- -Idees artificials: són producte únicament de la ment, es a dir de la fantasía i imaginació.
Una vegada vistes, direm que en el primer apartat, Descartes parla de la idea de déu. Si pensem en el ser infinit i perfecte, segons Descartes no és per la nostra iniciativa que existeix, per que nosaltres som finits, sino que es totalment al contrari. L' infinitat de déu fa, per a Descartes, que nosaltres sers finits, puguem pensar en l' infinit, etc,...
Ara que Descartes a demostrat l' existencia útil de Déu, pot parlar de l' existencia del món exterior. I a més a més, esmentar que en la perfecció de déu esta la seva bondat i que aquesta acaba de eliminar la teoria del geni maligne.
5.- L'interpretació de Descartes del món:
-Ara queda parlar de la seva interpretació del que creu que es la
res extensa
, es a dir, el món exterior.
Per a Descartes queda definit, per tant, que hi ha una res
cogitans
un món espiritual i una res extensa
, un món exterior
material.
En l'apartat del món exterior, consta dels següents elements:
-materia (extensió, espai) i moviment, en el qual no existeix el buit, i tot és materia en moviment. El món és per Descartes, una mena de rellotge mecànic.
On hi ha una distinció entre les maquines, i els automates (els humans).
Així, el món de Descartes cumpleix a la perfecci´ les matematiques.
6.- Reflexió sobre Descartes.
-S 'ha de dir que Descartes va revolucionar la filosofia concretant en el subjecte, ja que solament ell sap segur de la seva existencia.
I comensa d 'una bona manera la seva filosofia,intentant basant -se en les evidencies i poc a poc profunditzar fins a arribar a la profunditat i complexitat d' aquest món, com dicta una de les regles del metode, que diu que s 'ha de desmembrar les coses complexes per tal de formar-ne de simples i després unir-les una altra vegada per tal d'entendre-les.
Pero, tot i aixo, les seves conclusions són realment decebedores. Una posibilitat podria ser que l' interes per aconseguir més veritats el portés a tenir que reconfigurar algunes coses. Altra podria ser el fet de que tot dubte seu tenia una resposta preconcebuda, que al final del plantejament inserta per tal de fer pensar a la gent que les seves deduccions son reflexionades.
També una altra, molt raonable, podria ser el fet de saber que les conclusions sobre la religió i els costums no farien molta gracia a la seva epoca. Encara que, el que sembla segur, és que el seu raonament sobre l' existencia de Déu la deduit pel metode rigurós.