La teva pàgina d'internet d'història de la Filosofía
Autors I:
A continuació teniu els autors més importants de la història de la filosofia de les epoques preplatònica i filosofia clàssica:
Els pitagòrics
Pitagores de Samos, que en el cas que existís va neixer al voltant del 570 a.C. a Samos.
Pitagores va formar una escola que s'anomenà pitagòrica, on les normes que s'havien de seguir dins del tipus d'estudi, eren molt estrictes i fins i tot grotesques.
-ELS NOMBRES
Potser el més conegut d'ell va ser el seu teorema matemàtic, pero el més interesant de la seva filosofia és el fet de, si bé els anteriors filòsofs parlesin d' aigua, foc i aire, els pitagòrics diguesin que les matemàtiques eren la clau de tot. Opinió que crec que no s'ha de descartar, per que pot ser molt encertada. Es veritat que tot el que ens envolta pot ser traduit per nombres, i a més, aquests mantenen un lligam particular entre ells, per el qual podem predir reaccions tant fisiques com quimiques d'alguns objectes que ens envolten, a més a més de moltes coses.
Pero de tota manera, hi ha un forat en les matemàtiques respecte aquest assumpte, el que mai ha sigut capaç de predir amb fidelitat es l'atzar. Pero, realment existeix l' atzar? Potser no existeix, i hi ha un algoritme que desvetlla els valors que apareixaran en una acció a l'atzar. Si és així, hi ha una posibilitat per saber el que succeirà. Aquesta hipotesis determinista, pot ser certa, pero el més probable és que, com que no podem obtenir totes les dades sobre un fenomen fisic on intervingui l' atzar no es podra predir mai.
-L'ANIMA
Un altre dels aspectes que cal destacar de Pitàgores és la teoria que parla d 'una anima immortal, que transmigra d'unes especies a unes altres periodicament. Hi ha cultures i religions que creuen que certament hi ha una mena de cadena o de cicle que es segueix periòdicament. Pero crec, com a persona que segueix amb fidelitat el metode científic, que es tindria que demostrar científicament en primer lloc, que veritablement existeix l' anima. Després demostrar que el cícle que es segueix es real, en el cas que es parli d'un cícle on no intervé cap cosa física, ja que avui dia sabem que la materia viva segueix un procés en el que podria transformar-se en un altre ser viu. Aquesta anima esmentada, pero, (segons va escriure Aristotil esmentant els pitagorics) era la 'pols' que hi ha en l'aire. Una definició que en la meva opinió és més bé mística, i careix de sentit, no s'ha demostrat pas la existencia real d'aquesta 'pols' a la que es fa referencia.
-FILOLAU I ALCMENON (EL CERVELL)
Tots dos es van preocupar per la medicina, i van descubrir la clara importancia del
cervell, distingint els homes de la resta
d' animals per la seva capacitat de comprendre.
Encara avui, el cervell es una part poc coneguda del ser huma, i conserva molts enigmes, tant la psicologia com la neurologia busquen respostes sobre la conducta de l'home i també tenim problemes per donar raons de pes per diferenciar-nos de la resta d'animals.
En la meva opinió no és cert que la resta d'animals solament sentin.I el que respatlla la meya opinió és el fet que si als goriles, (especie propera a nosaltres) els donem el que tant creiem de nosaltres (el lógos) demostren que el seu cervell es més complex del que pensem, poden parlar de coses que han viscut, incluint sentiments abstractes. I fins i tot poden crear nou vocabulari sobre el base que ja saben. En conclusió, també comprenen ja que donen respostes raonables a les coses que els humans expliquem.
XENOFANES
-RELATIVITZACIÓ DE LES CREENCES
Va neixer al voltant de l'any 570, a Colofó. Va ésser una persona molt viatgadora i solitària, i per aquest motiu va relativitzar les creences que va veure en els seus viatges. Sostenia que els homes creaven els seus déus a la seva semblança i aparença. També va ser el primer en tenir unes creences semblants a les del panteísme. Que ja van ser descubertes per Aristótil, en 'l'u és la divinitat'.
PARMENIDES D'ELEA
-EL ÉSSER
Parmenides nasqué al voltant del 540, a Elea. Aquest filòsof amb unes idees que s'oposen a pensaments com el d'Heràclit, creu que no totes les coses flueixen, sinó que hi ha una cosa immutable, el ser, que per a ell és infinit.
De fet, afirma també que el ser i el pensar són la mateixa cosa,aixi per exemple no deu existir cap organisme
unicelular, ja que l' organisme no és capas de pensar
.
Aquest personatge en la meva opinió té pensaments molt poc definits i una mica contradictoris. Exemple clar és que creu que l' experiència influeix de forma negativa en els judicis i en canvi diu que la veritat esta en el coneixement quan no hi habria mai coneixement sense experiència. A més, creure que el ser es infinit no és res més que una opinió. Per a cadascú sera infinit en el cas que ho pensi dins de la seva realitat, per que no és més que un concepte.
Jo crec que no és infinit ja que quan es deixa de viure, es deixa d' existir com a persona i es pot convertir en origen d' altres sers, pero aquests sers mai seran aquesta persona, aquesta persona a deixat de ser, pero abans era.
Zenó d'Elea
Va neixer aproximadament entre el 490 i el 430, a Elea. Deixeble de Parmenides, va intentar justificar les paraules del seu mestre centrant-se en temes com la pluralitat i el moviment.
Melissos de Samos
Melissos varià algunes tesis del seu mestre Parmenides i va sostenir que l'u és l'infinit
Empedocles:
Empedocles (490-430) és un personatge especialment suggeridor per molts autors posteriors, per la seva visió singular de la vida, en la que es preocupava per els seus conciutadans.
D' aquest autor es conserven dos escrits, un referent a la natura, i un altre que parla de purificacions.
En el primer tracta de l'ésser i la seva unitat de Parmenides, en el que dona la raó en la tesi de l' ésser, que veu com una esfera, però mostra una desigualtat pensant que els sentits tenen una gran importancia en el coneixement.
En el segon, escriu d'una manera més mística, on surten conceptes com l'anima, les seves transmigracions i el seu destí, encara que hi surten algunes coses empíriques i racionals.
Però potser el més interesant d'aquest filòsof es la seva concepció de l'Origen de les coses, en el que parla de l' esfera ja esmentada, que conté quatre elements: aire, foc, terra i aigua (arrels de tot).
I no tan soIs es tracta d'aixó, el moviment i la realitat, també es basen en l' amor i l' odi, que per a ell són com els motors del món.
Anaxagores:
Anaxagores que va neixer al voltant del 500 a. C. a Clazómenes, va ser un dels pitagòrics que van ser expulsats de la seva terra segons alguns escrits per creure que el sol era una pedra incandescent.
Aquest filòsof, tenia com a base un pensament eleatic respecte a que totes les coses no neixen ni moren, sinó que són producte d'unes combinacions i separacions.
De les tesis que escriu la més interesant potser i admirada per Aristòtil, és la que parla del nous o la inteligencia com a principi d'ordre. Que és independent de tot, i que existeix per si mateix.
Leucip:
Leucip d'elea o milet, va fer una definició diferent del que estaven constituides les coses, a diferencia d'Empedocles, Anaxagores, etc. Va forlumar-se una hipòtesi que es basava en infinits elements, els atoms, que sempre es mouen en el no-res que van negar molts filòsofs abans d'ell.
Democrit d'abdera:
Demócrit que va néixer pels volts del 470 a Abdera va viatjar per egipte i l'orient i va fer la teoria dels atoms, que no es basava ben bé en la de Leucip, i que reprenia l'idea de Parmenides, de l'immutable i etern ésser, aixó sí, argumentant que en realitat eren molts éssers, que considerava atoms (allò indivisible).
Llavors, tot el que hi és en aquest món són atoms, què depenent de la seva forma i la seva colocació en el buit, és transformava en un element o altre..
Demócrit, també parla de l'anima, definint-la com els atoms que es troben dins del nostre petit cosmos (microcosmos).
D'aquesta manera, la teoría del atoms obre portes a altres teoríes, com la que existeix una subjectivitat en el ser huma respecte el que es d'un color o altre, llavors, els humans creariem depenent de la posició dels atoms, una interpretació ja estipulada.
També es conserven uns textos de Demòcrit que parlen a grans trets de l'importància
del conviure junts, que vindria expresada en la frase Per a qui no té amics, viure no val
la pena
. Així podem entreveure una mena d'etica entre els sers humans.
Plató
l.-Context historic:
-Durant la vida de Plató, va tenir lloc un periode anomenat l'epoca de Pericles (478-432), on la política de les polis era la democracia, i l'art es basava en l'escultura, l' arquitectura, i la literatura.
2.-Biografia:
Plató (427-347)
-Va pertànyer a una familia aristocratica i ilustre. Per aquest motiu, estava encaminat a dedicar-se en el futur a ser polític.
Pero, a la mort del seu gran amic i mestre Sócrates, com a motiu d'una greu equivocació política segons Plató, deixa la política per seguir els passos de Sócrates en el terreny de la filosofia.No obstant, en alguns escrits, mostrara la seva continuada reflexió política.
Plató després de la mort de Socrates fara una serie de viatges, els més importants van
ser a Italia i a Siracusa on intentara imposar el seu ideal polític recullit en repúlica
.
L'any 387, quan tenia 40 anys va crear un punt de reunió que més tard es convertiria en una academia, on acabaria instrufut-se Aristotil, i on es formava a joves intel.lectualment i políticament.
Finalment, Plató morí l'any 347 encara impartint classes a l'academia.
3.- Filosofia social i política:
-On podem veure més clarament la seva posició respecte aquests dos temes és a la
República
on expresa una societat ideal per a Plató. Aquesta societat esta constituída
per tres classes socials:
- Governants: que per a Plató habien de ser filòsofs, per que ells, deia, eren els més savis.
- Guardiants: que en aquest cas es dedicaven a que es complisin les ordres i les lleis dels governants.
- Treballadors: que son els que produeixen.
4.-Mite de la caverna:
En la república
de la que abans hem fet esment, parla del mite de la caverna,un mite
que resumiré tot seguit i que ens ajudara a entrendre el món ideal de Plató.
El mite comensa amb uns personatges que estan lligats de peus i mans, i que no poden mirar cap a enrere. Tan sols poden veure el que es troba en el fons de la caverna, on es projecta en la paret, gracies a la llum d'un foc, tot d'objectes que porten uns traginers.
Fora la cova, hi ha la llum del sol, que deixa veure el món de la veritat. Amb aquest mite, podem fer analogies respecte amb la teoria de les idees.
Clica en les parts de la imatge corresponents amb el seu sentit en la teoria de les idees:
5.- Teoria de les idees:
Aquesta teoria es basa en el pensament de creure que existeixen dos mons (dualisme ontologic) ja que es basa en dues realitats: una la sensible i l'altra el món de les idees. Hem d'entendre bé al que es refereix com idea (eidos), per que no té exactament la mateixa connotació. Es refereix com el que prevaleix per sobre del món sensible i que per tant existeix i és real i objectiu.
Ara és quan podem lligar cap s amb el mite de la caverna per entendre bé el que significa per a Plató els dos mons. El món sensible vindria a ésser el que vivim dins de la caverna, on les ombres no són més que aparences, que no descriuen tantes coses com en el món de les idees, que és el que es troba fora de la caverna. Cal recordar que en la filosofia platònica, juga un paper important l'element del sol com a el bé, que amb la seva llum fora de la cova deixa veure la realitat objectiva.
Entre aquest món real i el sensible hi ha una relació i un lligam que els uneix. Plató parla d'una participació de les idees en el món sensible. Per exemple: Dues persones poden tenir idees diferents del que es un quadre ben pintat, una pot creure que un quadre és bonic i l'altra no, perque encara que comparteixen el mateix món sensible, en la primera és manifesta (participa diu Plató) l'idea de bellesa i en l'altre una idea diferent.
En realitat per a Plató, els objectes del món sensible són models exemplars del que es troba en el món de les idees.
És important per tant coneixer el món de les idees, per que demostren, segons Plató, les coses que són objectives.
Al ser objectives les idees, fa que no depenguin d'espai ni temps, aquest argument ens recorda al pensament de Parmenides al voltant de l'immutabilitat de les coses.
I el pensament d'Heraclit tindria sentit en el món sensible de Plató. Pero, Com coneixer el món de les idees? L'únic metòde que recomana Plató per apropar-se al món de les idees és el coneixement de les matemàtiques i l'aritmètica, per entrar en la seva academia era imprescindible coneixer aquestes coses, perque després es centrarien en el metòde que fa tan important a Plató, aquest és la dialectica.
Que es basa en l'argumentació de dos posicions o més que intenten arribar a assolir la veritat. Una vegada s'ha aconseguit aixo, ens alliberem de les cadenes que ens lliguen a la caverna i quan sortim, ens convertim en autentics savis.
Fent analogies, podriem parlar que una persona consta de dos parts: una la del món sensible: la carn. I altre del món de les idees: l'anima.
Per tant, igual que nosaltres percibim pels nostres ulls els objectes materials del món sensible, per veure el món de les idees, s'ha de veure les coses amb l'ull de l'anima, i sempre les podrem veure si la llum del bé ens il'lumina i ens deixa veure la veritat.
El mot il.luminació, és més del tipus induísta que cristiana,aixo en mostra que moltes interpretacions del que diu Plató són posibles, i no ens cal contradir-nos amb l'anterior.
6.- Teoria del coneixement:
En aquest aspecte, Plató parla en breus paraules, que el coneixer, en realitat és recordar. Si fa un moment parlavem de l'anima, seguim per explicar el que Plató ens diu en Fedó: que l'anima es immortal i que no a nascut ni morira mai.
Per tant quan aprenem una cosa, en realitat la recordem (anámnesis) d'haver-la après en un altre còs.
7.-Antropologia: etica i estetica.
L'antropologia de Plató és de tipus dualista, ja que parla d'anima i cos. On l'anima que pre-existeix en el món de les idees, transmigra d'un cos a un altre. Referent a l'etica de Plató, es parla de la catharsis (purificació), mot que sembla que s'ha posat relativament de moda, on l'objectiu, es trobar el bé tant individual com col.lectiu.
El pensament que el cos es un element impur, porta al recel d'ell mateix, portant a les persones a una carrega amb la que han de conviure, que porta al ascetisme.
Aquest interes per part de Plató, de purificar-se, es justifica amb l' idea de que el que és pur, coneixera al seu semblant.I aquest semblant, clar esta, és el món de les idees.
Pero, Com purificar-se? Doncs allunyant-se segons Plató dels desitjos que per a ell,
distancien a les persones de les idees.
Pel que fa a la estetica, ens guiarem del dialeg pres en Banquet
de Plató. On es parla
de la conexió entre la bellesa i l'amor, i d'una escala de l'amor que intenta expresar el
que realment es la bellesa i l'amor.
En el primer esglaó es troba la bellesa de les formes i dels cossos, primer d'un, i després, despreciant-lo per haver-hi molts més.
En el segon la bellesa de l'interior de les coses, de l'anima que habita en els cossos, despreciant la bellesa dels cossos. 1 interessant-se i acabar engendrant amb la persona de millor anima i mostrar al fill la bellesa de les conductes.
En el tercer esglaó trobem que per ensenyar-li la bellesa de les conductes, fa falta aprendre a veure la bellesa de les ciencies; S 'ha de recalcar que de vegades el terme bellesa i bé es confonen.
També cal comentar, el mite de l'androgin, que va ser separat en dos sexes que es complementen entre ells. A vegades, fins i tot parlem de la nostra mitja taronja, volent dir que busquem l'altre part de l'anima que ens complementa.