Per un desenvolupament sostenible i territorialment equilibrat

Sens dubte, l’aigua és vida. Vida a les ciutats, als regadius, a la indústria, però també és vida al medi ambient en forma de rius, paisatges, i patrimonis de la natura. En definitiva, l’aigua és un element essencial d’identitat i d’articulació de territoris, tant a la muntanya com al pla i les zones urbanes.

Al Llibre Blanc, presentat pel Govern, s’ofereix com a única conclusió clara la necessitat de realitzar grans transvasaments des del Tajo i, sobretot des de l’Ebre, fins al sud-est, i més concretament cap a la Regió murciana. La caracterització de l’Ebre i del Tajo com a principals “conques excedentàries” , i la del Segura com a “conca estructuralment deficitària” fonamentenformalment la “ineludible” necessitat d’aquests transvasaments. La caracterització que altres conques i territoris (al Llevant de la Península, a l’àrea metropolitana de Barcelona, en algunes zones d’Andalusia, o a la capçalera del Guadiana) sofreixen “dèficits conjunturals” motiva igualment la proposta d’altres possibles transvasaments que, una altra vegada, tindrien l’Ebre i el Tajo com a possibles donants de cabals.

Al Llibre Blanc es troba a faltar la més elemental anàlisi sobre el processos de sobreexplotació dels recursos propis que han generat les esmentades situacions de “dèficit”. Es contempla la situació d’aquestes zones com a simple conseqüència de la fatalitat d’un ordre natural que imposa els anomenats “desequilibrios hidrológicos a resolver” per mitjà dels grans transvasaments.

D’altra banda, la modificació de la Llei d’Aigües obre el camí cap a la privatització de les aigües i posa en perill el caràcter públic d’aquest patrimoni que s’hauria de gestionar sota la responsabilitat de l’Administració cap a un nou model de desenvolupament sostenible en benefici de la societat en conjunt. Els grans transvasaments impulsen una política hidrològica i un model de desenvolupament insostenible.

Sovint s’invoquen raons “d’interès general”, i fins i tot de solidaritat per justificar la derivació de cabals cap a les zones en què, des d’una gestió inadequada dels recursos disponibles, es presenten situacions de “dèficit”. A parer nostre, aquesta política de grans transvasaments representa una elusió del problema essencial d’insostenibilitat del model de desenvolupament vigent en aquestes zones en matèria d’aigües. Però, a més, suposa l’elusió d’un problema, potser encara més urgent, que alimenta l’espiral d’insostenibilitat, el desgovern i l’imperi de l’individualisme en què els interessos privats s’imposen sistemàticament sobre els interessos col·lectius.

Darrera d’aquestes propostes es mouen no només els poderosos interessos privats (directament beneficiaris d’aquesta administració individualista i abusiva del patrimoni públic hidràulic d’aquestes zones), sinó els grans grups de poder de les constructores i les hidroelèctriques, a banda dels interessos del mercat de vots que amb tanta facilitat s’articulen des de l’expectativa d’un creixement tan il·limitat com insostenible, basat en el finançament públic.

En aquest context, potenciar com a màxima prioritat aquesta política de grans transvasaments no fa altra cosa que induir una més amplia espiral d’insostenibilitat.

Els grans transvasaments promouen un desenvolupament més desequilibrat i injust des del punt de vista territorial.

La tendència actual de concentrar població a l’arc mediterrani, cosa que desactiva econòmicamenti socialment les àrees d’interior, no és un fenomen desitjable ni inevitable. La insostenibilitat del model de desenvolupament turístic i poblacional de la costa mediterrània col·lapsa la mateixa qualitat de vida, i les perspectives de la seua indústria turística. De la mateixa manera, moltes zones de l’interior s’aboquen a una desactivació econòmica i social tan injusta com negativa per al conjunt del país.

El fet de desenvolupar una política d’ordenació territorial equilibrada, tant en el conjunt de l’Estat com en cada comunitat autònoma, comporta un dels grans dèficits i un dels reptes pendents al nostre país. La política de grans transvasaments agreujaria de manera inacceptable els actuals desequilibris territorials, i potenciaria el desenvolupament de les zones més pròsperes, en detriment de les zones menys desenvolupades, i atemptaria contra els principis de justícia i d’equitat més elementals, reconeguts fins i tot per la Constitució.

Els grans transvasaments suposarien grans impactes ambientals.

Els grans transvasaments exigirien la construcció d’altres grans preses, especialment als Pirineus, cosa que generaria afeccions socials de summa gravetat, i també impactes enormes sobre patrimonis ambientals d’alt valor. D’altra banda, els impactes ecològics i ambientals sobre l’estabilitat del Delta de l’Ebre i sobre la plataforma litoral mediterrània serien inacceptables. S’acceleraria el retrocés i la salinització del Delta, alhora que les afeccions sobre l’activitat mariscadora i sobre eles pesqueres de la plataforma litoral podrien ser molt greus.

Des del punt de vista econòmic les prioritats són unes altres.

Malgrat que es pretén justificar des d’objectius essencialment econòmics, el Llibre Blanc eludeix un debat econòmic seriós sobre els costos monetaris d’aquests grans transvasaments. Si comptabilitzem tots els costos d’aquests projectes faraònics, incloent-hi tant les inversions de les grans preses de regulació en capçalera i en trànsit, com de les infrastructures de transport, de distribució i d’eventual transformació de nous regadius en destinació, a banda dels costos de bombeig i de manteniment, de fet s’arriba a valors que deposen els límits de la racionalitat i de la viabilitat econòmica, especialment després de comptabilitzar les enormes pèrdues que tindrien semblants transvasaments. En aquestes condicions, resulta evident que les prioritats per abordar amb eficàcia i racionalitat els dèficits esmentats són unes altres, fins i tot des d’un punt de vista econòmic.

Davant d’aquest conjunt de raons, els sotasignants fem una crida a la consciència i a la mobilització ciutadana a tota la vall de l’Ebre contra aquests transvasaments, al mateix temps que ens comprometem a articular aquesta mobilització en tota la conca.