|
I DON'T LIKE SUNDAYS
17:20h
- Veient a Rosa al programa de Ramón García
(vocoder inclós)
Quin avorriment. Maleït diumenge . Hauria
de fer alguna cosa productiva amb aquesta tarda, però tampoc
se m'acut res. Us explicaré més tonteries de les meves.
He
decidit que el meu futur periodístic està
encaminat a El País de las Tentaciones. Ara direu,
"però si és una merda". Però precissament
per això, perquè al Tentaciones podria escriure
reportatges de dos planes tan cutres com el del passat divendres,
en que comparaven a Kylie Minogue, Britney Spears, Pink y Nelly
Furtado; en un article que semblava extret de la Superpop, o de
Les muses d'aquienleimporta.
També
he estat investigant a la biblioteca de la UAB el NME (New
Musical Express), una revista anglesa que sempre citen
les revistes de tendències espanyoles. Vaig agafar tots els
exemplars que hi havia a l'expositor per veure d'on venia tot aquest
prestigi. Primera conclusió: jo també
podria escriure a NME, perquè en portada de l'últim
número hi ha Kylie. El curiós és que és
com una revista indie pero comercial, perquè en
portada també et treuen a tots quells grups que després
aqui s'adoren com indies. The Strokes, The Libertines,
Kings of Leon, Coldplay. Segona conclusió:
la revista té un peculiar sentit del humor i sembla bastant
irónica amb la indústria de la música. A més
dels continus reportatges sobre The Strokes, sembla que s'ho passen
bé analitzant les fotos de Chris Martin, de Coldplay. Tercera
conclusió: m'agrada perquè semblen divertir-se
més amb la música que no els crítics espanyols.
I sobretot sembla que tinguin menys prejudicis. No sé, tot
i així tampoc n'hi ha per tant. |
SORPRENENT-ME
A MI MATEIX

14:06h
- Us explicaré (tot i que ja ho he fet al
bar) la meva aventura amb el revisor de la Renfe.
Viatjava jo sense bitlllet i m'apareix el revisor.
Jo vaig optar per utilitzar la tècnica de fer-me el dur,
perquè m'havien explicat que els segurates no són
policies i no et poden obligar a fer res, ni et poden retindre.
Total, que sorprenent-me a mí mateix, em vaig fer el dur
amb dos segurates i dos revisors.
- Hola, buenas, billete
- No llevo
- Pues son 6,90 de multa
- No llevo dinero
- Pues documentación
- No llevo dinero ni documentación
(s'indigna i va a avisar als segurates)
-Segurates: ¿No llevas documentación?
- No
-Pues te bajas con nosotros en St.Andreu y avisamos a la policía
-Pues nos vajamos en Sant Andreu
-¿No llevas nada de documentación?
- Hombre... lo que no tengo por qué enseñárosla
- Pero vamos a perder mucho tiempo avisando a la policía
y vas a tener que enseñarla igual
- Bueno, tampoco podéis retenerme
- Sí podemos
- Lo dudo
- Ya lo verás
(apareix el revisor un altre cop)
- Oye, en tu parada no había taquilla, ¿no? Pues te
hago un billete sencillo y ya está.
¡¡La victoria de la resistència!!
Tot
i que, quina por, no?
|
NADAL, LA MALA
I LA VOSTRA MÚSICA

23:17h
- Les nenes satàniques de la foto us desitgen
bon Nadal
Avui
no tinc gran cosa a explicar, així que improvisaré.
Ja sé. El Nadal. Sembla que ahir algú va
decidir que ja era Nadal, i d'un dia per l'altre, tot són
llums i consumisme. He anat a l'FNAC i ja m'ha entrat l'agobio
de la massificació. Massa gent, massa gent. Tenia
una estona morta i estat fent temps escoltant uns discos. El de
la Mala Rodríguez és molt perillós, perquè
com m'ha comentat el Mestre Panda aquesta tarda, pot ser una mica
"Chambao". Buf..."Alevosía",
es diu, i tot i que l'Isma em va explicar que l'havia vist al
top manta, aquest no el puc comprar il·legalment perquè
respecto a l'artista i no li puc fer això al hip hop :-P.
Tot i així, o l'aconsegueixo gratis per la feina o passo
de comprar-me'l.
Qué més... Aprofito per explicar alguna
cosa que no ha quedat clara. Sembla que només
Impar
ha entès el missatge. La llista de grups o cançons
que hi ha abaix és la meva llista, però
si voleu podeu enviar els cinc grups -o les millors cançons-
que més estigueu escoltant en aquests moments i jo publicaré
"La llista d'Impar", "La llista de Tonix",
"La llista de...". Sembla mentida, internet
us dóna els vostres 30 pixels de fama i els rebutjeu. Per
això a mi em permeten fer una web, perquè sobra
espai!!
La secció "Les
muses d'aquienleimporta" sobreviu perquè he rebut
un total de 2 vots a favor de la seva supervivència i 0
en contra. Això és com el sistema electoral
real. Les abstencions passen al percentatge del guanyador.
Demà no puc escriure. Ens llegim dissabte.
|
SIGUE
SIGUE, H&M
I HIDROGENESSE
16:47h
- Horror, ara Jordi Labanda treu bolígrafs
Els de la foto són Sigue
Sigue Sputnik, dels qui ahir vaig escriure un reportatge
per a la web, i dels que vaig estar escoltant un disc l'altre dia.
Sí Antonio, sí, ja he escoltat el teu disc i, que
voleu que us digui, no entenc com es poden fer 5 cançons
seguides amb el mateix ritme machacón de sintetizador. No
és fins la cançó 8 o així que realment
hi ha una melodia, la resta del disc és sintetizador i "guitarraços"
distorsionats insertats aleatòriament. En conclusió,
one hit wonders, que se'n deia dels grups que només
passen a la història per una cançó.
I per què parlo d'aquests, que per cert, es veu que eren
un grup prefabricat pel líder? Perquè resulta que
ara tornen, i els hi hauríeu de veure les pintes
de trance-maquineros que tenen.
També ahir, al bar on vaig a esmorçar (al Tral-lers
a les 11:00, si alguna fan vol venir), van posar un disc que el
cambrer em va explicar que es deia "Decongélate".
No el conec, però començava amb Fangoria i després
seguia "No hay nada más triste que lo tuyo",
de Hidrogenesse,
que m'encanta (m'he de comprar el disc ja). La lletra diu, entre
moltes coses: "No me digas que no hay nada más
triste que lo tuyo/ Un turno nocturno en la cadena de montaje/ Eso
es mucho peor/ Un turno nocturno con lo peor de Rubí explicándote
sus miserias". Em sembla que és més
o menys així, i a mi em fa molta gràcia. A més
sempre m'en recordo quan l'Ignasi m'explicava el personal que treballava
amb ell a la Seat.
Per últim, no vull semblar un pervertit. Tinc 23 anys i no
em considero gaire hormonat, però és que la
campanya d'H&M de roba interior d'hivern (?) m'està
atacant a cada cantonada. No pots caminar tranquil que
ja t'apareixen tres dones en roba interior que et miren sonrients.
|
LONDON
CALLING
22:48h
- Disculpeu les errades ortogràfiques
Pozí. Al final Londres m'espera.
Acabo de reservar bitllet per al dijous 11 de desembre, amb retorn
el diumenge 14. El Sergi content que vagi a veure'l i jo content
que m'hi hagi convidat. He decidit que, per fer-lo feliç,
li portaré vi negre i una pota de pernil.
Fa uns minuts estava endreçant els discos a la meva
habitació i no he pogut evitar un petit sentiment de culpa.
Una cosa que també acostuma a passar-me quan miro la col·lecció
de còmics, tots ordenats en les seves bossetes de plàstic.
A vegades penso que aquest emmagatzemament (quina
paraula, no?) inútil d'objectes creixeerà
i creixerà sense parar fins fer-me fora de la meva pròpia
casa. Tindré un fill i la meva futura dona em dirà:
"Tira ja tots aquells trastos vells de l'habitació,
que el nen necessita espai!". I tot per a què? Per que
al final mori i els incults dels meus néts ho venguin tot
a un traper (o a un cybertraper 2050) que els en donarà quatre
duros a canvi.
Alguna altra reflexió estúpida? Em
sembla que amb aquesta ja he superat el cupo d'avui. Demà
a la mateixa bat-hora i al mateix bat-blog.
|
MICHAEL,
DECADÈNCIA
I LONDRES
17:34h
- Tinc alguna cosa a explicar?
Em sembla que no. Bueno, faré memòria i segur que
se m'ocorre alguna estupidesa. Ahir vaig fer el programa de ràdio.
A la meva secció vam parlar de la decadència particular
de Michael
Jackson. M'ho vaig passar bé.
A la nit, vaig tornar a acabar al Sr.Lobo. M'ho
passo bé, però no puc evitar pensar al dia següent
(avui), que la gent que hi va és molt friqui. Quillacos,
heavys, avril lavignes i nosaltres. La qüestió
és que la música està bé. Ahir van
posar Beastie Boys, Red Hot Chilli Peppers, Rammstein,
AC/DC, Prodigy... bueno, per què intentar justificar-me...
Aquestes coses només demostren la meva creixent
falta d'ídols, una teoria que algun dia us explicaré.
Ja he mirat el vol a Londres per
anar a veure al Frias a casa seva. El bitllet em costa
només 50 € amb totes les taxes incloses. És
un d'aquests vols que surt des de Girona en comptes de Barcelona.
Tinc ganes de marxar. Per fi podré fer una d'aquestes estupideses
pseudo-cosmopolites com comprar-me un disc en vinil i quan algú
el vegi a casa dir-li: "Me'l vaig comprar al Soho
de Londres"
|
ACTUALITACIÓ
SOLITÀRIA,
WINTERCASE

22:49h
- Monumental defecació la de la meva
conexió a internet. Ara mateix us escric sense saber
quan podré penjar aquest missatge. Des de casa segur que
no ho puc fer. O sigui que potser això no surt fins
dilluns. De moment jo seguiré escrivint.
Ahir vaig anar amb l'Isma al concert de Suede i Astrud.
També actuaven The Veils, però he decidit fer vaga
de grups estúpids. No em mailinterpreteu, no dic que The
Veils siguin estúpids, el que és estúpid es
portar a grups britànics que se suposa que m'han d'agradar
perquè són de segona lliga britànica, i això
hauria d'equivaldre a primera lliga espanyola. Passo, el
dia que siguin famosos ja em compraré el disc, però
grups de revista de tendències britànica no m'en falten,
de moment.
Suede molt bé. Llàstima que no sigui tan fan
com els esbojarrats (pop) del concert. Astrud sonen bastant
malament en directe, però els comentaris de Genís
són boníssims. |
PROBLEMES
INFORMÀTICS,
KRAFTWERK

16:04h
- No és que hagi oblidat el blog, és
que no em funciona internet a casa.
Bona tarda. Dimecres a les 9:45 del matí ja m'havia
gastat més de 20.000pts. Com? Comprant quatre entrades
per anar a veure Kraftwerk! Els amics alemanys
venen a Barcelona el 31 de març del 2004 i les entrades es
posaven a la venda aquest matí. El mestre Panda ja
m'havia trucat a les 9 del matí, inquiet, alterat, nerviós
per la possibilitat de quedar-se sense entrades. Al final
tot arreglat.
Aquesta
fotografia -com la de dimarts- em serveix també per no posar
la foto d'alguna noia maca. Me n'alegro perquè,
com em temia, aquesta afició ja ha suscitat alguns comentaris.
"Primitiu" m'han dit, per l'existència
de la secció "Les muses d'aquienleimporta". És
cert, és cert. Potser un diari no hauria de contenir
aquest tipus de materials... A més, ara sembla que
la web la veuen noies i tot. No ho sé, ho sotmeto
a vot popular, qui considera inapropiada la secció que ho
expressi al tagboard i veuré que en faig.
|
DRAGÓ I SUEDE

22:38h
- Segueix sense agradar-me el personatge de Mario Olivetti
Avui foto de Dragó. Per què? Perquè la
estrella mediàtica dels diumenges nit ja fa dues setmanes
que està superant els seus nivells de friquisme (algo simpàtic),
i també de moralitat (........). Ja fa dues setmanes
que Dragó dedica el programa a parlar de José
Antonio Primo de Rivera, fundador de la falange i dictador
ilustre(?) de la gloriosa tradició política de l'estat.
Innecessari, realment innecessari. Com innecessària era la
participació de "El Zurdo", personatge
de la movida madrileña, una espècie de pseudo-falangista
que fins i tot havia format, amb Alaska, el grup Kaka de Lux.
Més coses... aquest dijous vaig a veure a Suede i...
a Astrud!!
Ja en tenia ganes. He vista a Hidrogenesse, però no a Astrud,
i tot i que són teloners i tocaran poc, ja em quedo content.
Més sabent que he aconseguit una acreditació gràcies
a la feina!! Très bien, très bien.
Avui he estat mirant coses de La Mala Rodríguez
a internet i... en parlarem, en parlarem... |
FUTUR RETRO
I (sí) RESSACA ELECTORAL
23:02h
- Veient a uns jugadors de rol en viu (qué friquis)
Cada cop m'agrada més la indústria de la música.
Avui he caigut a la pàgina oficial de Chenoa,
i m'encanta, perquè la desgraciada ni tan sols té
una pàgina pròpia, sinó que forma
part de portalmix.com, com totes les dels participants d'OT (que
per cert, en aquesta edició han adelantat el final perquè
no ho està veient ni Déu. A joderse). La qüestió
és que começo a intuïr el que serà retro
al futur. M'explico: em sembla que en el futur, Chenoa pot ser un
objecte de culte nostàlgic, de manera que quan s'enfonsi
al fang, trobarem un CD a una tenda (els CDs hauran desaparegut)
i el comprarem a un euro (o a un dólar, vés a saber).
He de madurar aquesta teoria...
Bé, Chenoa també m'ha servit per desdramatitzar una
mica el drama real del país: les eleccions autonòmiques.
Ja sé que necessiteu la meva opinió política,
donat que no teniu criteri (:-P). Jo he votat a ICV-EA,
tot i que he de reconèixer que vaig dubtar amb ERC.
Ara m'alegro de no haver votat a Carod, perquè el cabrón
segur que pacta amb CiU. Però la quëstió és
que a mi el PSC tampoc m'agrada. I un govern ERC-CiU no m'agrada
(tot i que com riuria veient la cara de l'Aznar i tota la
merda ultra espanyola devant un govern així) El
PP es mor de fàstic i això ja és una victòria,
i ICV-EA ha triplicat resultats i me n'alegro molt, però
Saura tampoc em sembla gaire carismàtic, la veritat. En definitiva,
això s'ha liat i per Déu que no acabi com em temo
que acabarà. Vaja frau.
Per cert, Isma, si no t'agrada el Slow de Kylie, permete'm que dubti
sobre la teva sexualitat |
VIDEOCLIPS
I EL PAIS

16:37h
- Veient Avril Lavigne + Lene Martin
+ Atomic Kitten
No sé. Digueu-me degenerat, però a part del videoclip
de Lene Martin (la de Acqua), el videoclip d'Atomic Kitten està
fet amb mala baba. Però si aquestes no venien sexe, no? Bueno,
repeteix foto d'Avril Lavigne (ja van tres) perquè
he vist el videoclip de "Basket Case", i tampoc vull posar
fotos de les altres perquè potser em considerareu com el
pervertit que sóc. Per cert, m'agrada el captura-imatges
televisives que tinc a l'ordinador...
Canviem
de tema. Em fa por acabar convertint-me en un "progresista
trasnochado", perquè el meu únic plaer rutinari
és comprar-me El País i dir "Quin article tan
interessant!". Baixar a esmorçar i llegir el
diari mentre prenc el café. M'estaré fent
gran? Avui dos motius d'alegria. Un article de Vicenç
Navarro, un dels profes de la meva ex-universitat i friqui
per excel·lència. Ara, fins i tot regala el su últim
llibre a
la seva cutre-web. Qué crack. L'altra alegria ha sigut
la crònica sobre el fanzine "Dinero" de Miguel
Brieva, del que en tinc dos exemplars. Bueno, si les meves
aficions surten a El País potser no sóc tan friqui. |
LA
CULTURA ÉS TORTURA

16:30
- Veient a Luis María Ansón dient que estava
en contra del tancament d'Egin
La cultura és una mica frau. Avui tornava
a casa pensant que des que treballo a la web, m'he anat adonant
del mamoneo que mou aquest món. Les empreses grans
es mouen a base de pasta, i les altres a base de mamoneo.
Anava llegint
la revista Suite, que normalment aconsegueix batre el meu record
personal de desinterés per una revista.
Però sorprenentment ha aconseguit que llegeixe dos dels
seus articles amb atenció. 1) "La escena",
escrit per Miqui Puig, i que sembla un manifest d'un
"modern-vieja-escuela" contra els modernillos-fashion,
i 2) Un article sobre blogs en que han convidat
a que diversos personatges fagin fotografies de la seva vida qüotidiana.
Un d'ells és l'il·lustrador Juanjo Sáez,
que el coneixereu perquè és el que fa les vinyetes
de Punto H i els flyers de l'Astin.
Ara, navegant per internet, m'acabo d'assabentar que al
llibret del disc de singles dels Chemical Brothers hi ha un dibuix
de Juanjo
Sáez.
|
LA CRIDA DE LA PÀTRIA!!!
(en serio, en serio...)

22:44
- Per què la noia de l'anunci de signal blanqueador
ha de sortir amb aquest bikini?
Avui he sentit la crida de la pàtria. No,
en serio, avui estic indignat amb mi mateix i amb el que passa.
No em considero fonamentalment nacionalista, però
he de reconèixer que a aquest país hi ha un problema
soterrat. Avui a català oral hem parlat sobre la
llengua i se m'ha remogut la consciència. Com pot ser que
jo dubtès, com ho he fet sempre, en si era convenient fer
aquesta web en català? Com pot ser que l'Ignasi, que pocs
cops parla en castellà, em diguès que aquesta web
"perd dignitat" per estar escrita en
català? Com pot ser que jo haguès d'ensenyar
a escriure en català a la meva mare, si va ser ella qui em
va ensenyar a parlar?
I
com pot ser que em costi més escriure en català que
en castellà.
No
molesto més, però això no és normal.
A aquest país passa alguna cosa que no convé oblidar.
|
TOP MANTA:
CHICO Y CHICA I SIDONIE
23:25
-
Ahir vaig flipar. Estava jo ressacós a un bar de
iaios detestable veient el fútbol -els meus amics
m'hi van arrossegar-, quan entra un top mantero. Pres de
l'aborriment em dic "trae p'acá" a veure si trobo
el de Kylie. A tot això que miro i em trobo
el single de Chico
y Chica, un grup de technopop que dubto que hagi vengut gaires
discos ni al mercat normal. No sé, si hagués
sortit Astrud ja haguès flipat, però em surt Chico
y Chica, i a més el single!
Al
final em vaig acabar comprant el "Shell Kids" de Sidonie.
No sé si m'hauria de sentir culpable. El de Chico
y Chica no me'l vaig comprar perquè estan a Austrohúngaro,
que és una independent, però Sidonie, no sé...
tampoc em compraria el disc normal... si un cas me'l grabaria...a
més estan a Sony, que ya no es BipBip... Bueno, que no tinc
moral ni escrúpols.
Ara
acabo de baixar-me el videoclip de "Slow" de Kylie.
La cançó bastant correcta, i el videoclip, doncs per
què negar-ho, a mi em posa. Deia l'Isma que era molt fluixet,
però jo que vols que et digui, aquell escot que em porta
no és normal. |
MÚSICA

13:27
-
Escoltant Indicios, de Carlos Berlanga
Ahir em vaig comprar el disc de Carlos Berlanga
que ara mateix escolto. Està prou bé, és curiosa
la barreja entre melodíes ochenteres i la producció
noventera. Però bueno, la qüestió és
que a l'FNAC em va agafar un atac compulsiu de consumidor que afortunadament
vaig saber controlar. De fet avui he somiat que comprava
discos i tot. Volia el nou de Mala Rodríguez, Pauline
en la Playa, el single de R de Rumba, el single de Hidrogenesse,
el disc d'Hidrogenesse i el de Parade. Al final vaig acabar
amb Carlos Berlanga, perquè sé que si m'en haguès
comprat més no tindria temps d'escoltar-los. |
COLUMBINE, FEINA
ADOLESCENTS

23:21
-
Hola família. Aprofitant que avui no tinc cap foto en especial,
publicaré una que vaig fer a una armerIa que hi ha al Born,
just al davant de l'esglèsia de Santa Maria del Mar. Molt
dir dels anuncis que sortien a Jackie Brown i Bowling for Columbine,
però aquí a Barcelona també hi ha bojos, companys.
A la feina em torno ha quedar sol. La meva companya ho deixa.
I ja van dos. Jo també ho deixaria, però
tot i estar explotat, és la feina més gratificant
que he tingut mai. Llàstima que hagi d'anar a fer reportatges
per les nits, perquè això reventa. És
una feina espléndida en condicions laborals pèssimes.
Pel
messenger el Serge em pregunta si estic desilusionat amb periodisme,
que al blog sembla que ho estigui. No, no ho estic. Només
em sembla que, com que els meus companys tenen 3 o 4 anys menys
que jo, són una mica pardillos. Com deia el Miguelón
amb el seu accent de Cirera (Mataró): "A
etto' chavale' le' falta calle"
|
KANE, FUTBOL
LAVIGNE I L'ADEU DE CANUT
23:23h
- Com m'agraden -ho he dit més
d'un cop- les estrelles femenines del pop. Avui
repeteix en aquest blog una fotografia d'Avril Lavigne.
Per què? Com molt bé em va recordar l'Isma en ple
deliri alcohòlic al Lobo i veient a les teenagers vestides
de Lavigne, Avril Lavigne ha gravat una versió del
"Basket Case" de Green Day. Olé! Aquesta noia és
la meva esperança pseudo-hardcore-pop de futur. Ah! A la
foto, està amb Kelly Osbourne. Començo a aficionar-me
a les fotos
de MTV.
Ahir
a la tarda vaig veure "Ciudadano Kane"
per tercera vegada, aquest cop a classe. La meva única reflexió
és: els adolescents són subnormals.
El profe va sortir de classe i tots a parlar i a dir en veu alta
que la peli era aburrida. I se suposa que han de ser periodistes,
i no tenen ni cultura, ni respecte ni educació (ja semblo
un iaio)
Després vaig anar a veure Días de Fútbol,
dins la meva teràpia de pel·lícules que no
veuria però veig per escriure un guió. Al final no
estava mal. Per sobre de tot: Visca Natalia Verbeke!! (again)
Per últim una pèrdua sentida. El diari de
Nacho Canut -motivador del naixement d'aquest blog- deixa d'existir.
Sort que encara queda el de Genís Segarra d'Astrud
(el millor grup actual de pop espanyol?), que per cert aquests dies
està molt interessant. |
MALS
DE CAP
FÍSICS I SOCIALS

22:14
- Ahir a la nit borratxera considerable. L'Emma
ha pillat un "xungo" i avui s'ha passat tot el dia amb
mal de cap i d'estòmac. M'ha tocat fer d'enfermer, però
ha estat bé.
El
mateix mal de cap he tingut jo degut, a part de a la lleu ressaqueta,
a la puta boda de merda del príncep Felip.
Com pot estar Antena 3 programant un "especial boda
del príncipe", amb Ana Rosa Quintana en directe i tot?
I ahir Salsa Rosa també donant la vara, amb un paio
fent declaracions tan estúpides com: "Debemos pensar
que ahora España está en el punto de mira de toda
Europa, y del mundo". Vete por ahí a pastar, hombre... |
|