novembre 2003

 

Diumenge 30




I DON'T LIKE SUNDAYS


17:20h - Veient a Rosa al programa de Ramón García (vocoder inclós)

Quin avorriment. Maleït diumenge . Hauria de fer alguna cosa productiva amb aquesta tarda, però tampoc se m'acut res. Us explicaré més tonteries de les meves.

He decidit que el meu futur periodístic està encaminat a El País de las Tentaciones. Ara direu, "però si és una merda". Però precissament per això, perquè al Tentaciones podria escriure reportatges de dos planes tan cutres com el del passat divendres, en que comparaven a Kylie Minogue, Britney Spears, Pink y Nelly Furtado; en un article que semblava extret de la Superpop, o de Les muses d'aquienleimporta.

També he estat investigant a la biblioteca de la UAB el NME (New Musical Express), una revista anglesa que sempre citen les revistes de tendències espanyoles. Vaig agafar tots els exemplars que hi havia a l'expositor per veure d'on venia tot aquest prestigi. Primera conclusió: jo també podria escriure a NME, perquè en portada de l'últim número hi ha Kylie. El curiós és que és com una revista indie pero comercial, perquè en portada també et treuen a tots quells grups que després aqui s'adoren com indies. The Strokes, The Libertines, Kings of Leon, Coldplay. Segona conclusió: la revista té un peculiar sentit del humor i sembla bastant irónica amb la indústria de la música. A més dels continus reportatges sobre The Strokes, sembla que s'ho passen bé analitzant les fotos de Chris Martin, de Coldplay. Tercera conclusió: m'agrada perquè semblen divertir-se més amb la música que no els crítics espanyols. I sobretot sembla que tinguin menys prejudicis. No sé, tot i així tampoc n'hi ha per tant.


Dissabte 29

 


SORPRENENT-ME
A MI MATEIX

14:06h - Us explicaré (tot i que ja ho he fet al bar) la meva aventura amb el revisor de la Renfe. Viatjava jo sense bitlllet i m'apareix el revisor. Jo vaig optar per utilitzar la tècnica de fer-me el dur, perquè m'havien explicat que els segurates no són policies i no et poden obligar a fer res, ni et poden retindre. Total, que sorprenent-me a mí mateix, em vaig fer el dur amb dos segurates i dos revisors.

- Hola, buenas, billete
- No llevo
- Pues son 6,90 de multa
- No llevo dinero
- Pues documentación
- No llevo dinero ni documentación
(s'indigna i va a avisar als segurates)

-Segurates: ¿No llevas documentación?
- No
-Pues te bajas con nosotros en St.Andreu y avisamos a la policía
-Pues nos vajamos en Sant Andreu
-¿No llevas nada de documentación?
- Hombre... lo que no tengo por qué enseñárosla
- Pero vamos a perder mucho tiempo avisando a la policía y vas a tener que enseñarla igual
- Bueno, tampoco podéis retenerme
- Sí podemos
- Lo dudo
- Ya lo verás

(apareix el revisor un altre cop)
- Oye, en tu parada no había taquilla, ¿no? Pues te hago un billete sencillo y ya está.

¡¡La victoria de la resistència!!
Tot i que, quina por, no?


Dijous 27

 


NADAL, LA MALA
I LA VOSTRA MÚSICA

23:17h - Les nenes satàniques de la foto us desitgen bon Nadal

Avui no tinc gran cosa a explicar, així que improvisaré. Ja sé. El Nadal. Sembla que ahir algú va decidir que ja era Nadal, i d'un dia per l'altre, tot són llums i consumisme. He anat a l'FNAC i ja m'ha entrat l'agobio de la massificació. Massa gent, massa gent. Tenia una estona morta i estat fent temps escoltant uns discos. El de la Mala Rodríguez és molt perillós, perquè com m'ha comentat el Mestre Panda aquesta tarda, pot ser una mica "Chambao". Buf..."Alevosía", es diu, i tot i que l'Isma em va explicar que l'havia vist al top manta, aquest no el puc comprar il·legalment perquè respecto a l'artista i no li puc fer això al hip hop :-P. Tot i així, o l'aconsegueixo gratis per la feina o passo de comprar-me'l.

Qué més... Aprofito per explicar alguna cosa que no ha quedat clara. Sembla que només Impar ha entès el missatge. La llista de grups o cançons que hi ha abaix és la meva llista, però si voleu podeu enviar els cinc grups -o les millors cançons- que més estigueu escoltant en aquests moments i jo publicaré "La llista d'Impar", "La llista de Tonix", "La llista de...". Sembla mentida, internet us dóna els vostres 30 pixels de fama i els rebutjeu. Per això a mi em permeten fer una web, perquè sobra espai!!

La secció "Les muses d'aquienleimporta" sobreviu perquè he rebut un total de 2 vots a favor de la seva supervivència i 0 en contra. Això és com el sistema electoral real. Les abstencions passen al percentatge del guanyador.

Demà no puc escriure. Ens llegim dissabte.


Dimecres 26

 


SIGUE SIGUE, H&M
I HIDROGENESSE


16:47h - Horror, ara Jordi Labanda treu bolígrafs

Els de la foto són Sigue Sigue Sputnik, dels qui ahir vaig escriure un reportatge per a la web, i dels que vaig estar escoltant un disc l'altre dia. Sí Antonio, sí, ja he escoltat el teu disc i, que voleu que us digui, no entenc com es poden fer 5 cançons seguides amb el mateix ritme machacón de sintetizador. No és fins la cançó 8 o així que realment hi ha una melodia, la resta del disc és sintetizador i "guitarraços" distorsionats insertats aleatòriament. En conclusió, one hit wonders, que se'n deia dels grups que només passen a la història per una cançó.

I per què parlo d'aquests, que per cert, es veu que eren un grup prefabricat pel líder? Perquè resulta que ara tornen, i els hi hauríeu de veure les pintes de trance-maquineros que tenen.

També ahir, al bar on vaig a esmorçar (al Tral-lers a les 11:00, si alguna fan vol venir), van posar un disc que el cambrer em va explicar que es deia "Decongélate". No el conec, però començava amb Fangoria i després seguia "No hay nada más triste que lo tuyo", de Hidrogenesse, que m'encanta (m'he de comprar el disc ja). La lletra diu, entre moltes coses: "No me digas que no hay nada más triste que lo tuyo/ Un turno nocturno en la cadena de montaje/ Eso es mucho peor/ Un turno nocturno con lo peor de Rubí explicándote sus miserias". Em sembla que és més o menys així, i a mi em fa molta gràcia. A més sempre m'en recordo quan l'Ignasi m'explicava el personal que treballava amb ell a la Seat.

Per últim, no vull semblar un pervertit. Tinc 23 anys i no em considero gaire hormonat, però és que la campanya d'H&M de roba interior d'hivern (?) m'està atacant a cada cantonada. No pots caminar tranquil que ja t'apareixen tres dones en roba interior que et miren sonrients.

Dilluns 24

 


LONDON CALLING

22:48h - Disculpeu les errades ortogràfiques

Pozí. Al final Londres m'espera. Acabo de reservar bitllet per al dijous 11 de desembre, amb retorn el diumenge 14. El Sergi content que vagi a veure'l i jo content que m'hi hagi convidat. He decidit que, per fer-lo feliç, li portaré vi negre i una pota de pernil.

Fa uns minuts estava endreçant els discos a la meva habitació i no he pogut evitar un petit sentiment de culpa. Una cosa que també acostuma a passar-me quan miro la col·lecció de còmics, tots ordenats en les seves bossetes de plàstic. A vegades penso que aquest emmagatzemament (quina paraula, no?) inútil d'objectes creixeerà i creixerà sense parar fins fer-me fora de la meva pròpia casa. Tindré un fill i la meva futura dona em dirà: "Tira ja tots aquells trastos vells de l'habitació, que el nen necessita espai!". I tot per a què? Per que al final mori i els incults dels meus néts ho venguin tot a un traper (o a un cybertraper 2050) que els en donarà quatre duros a canvi.

Alguna altra reflexió estúpida? Em sembla que amb aquesta ja he superat el cupo d'avui. Demà a la mateixa bat-hora i al mateix bat-blog.


Diumenge 23




MICHAEL, DECADÈNCIA
I LONDRES

17:34h - Tinc alguna cosa a explicar?

Em sembla que no. Bueno, faré memòria i segur que se m'ocorre alguna estupidesa. Ahir vaig fer el programa de ràdio. A la meva secció vam parlar de la decadència particular de Michael Jackson. M'ho vaig passar bé.

A la nit, vaig tornar a acabar al Sr.Lobo. M'ho passo bé, però no puc evitar pensar al dia següent (avui), que la gent que hi va és molt friqui. Quillacos, heavys, avril lavignes i nosaltres. La qüestió és que la música està bé. Ahir van posar Beastie Boys, Red Hot Chilli Peppers, Rammstein, AC/DC, Prodigy... bueno, per què intentar justificar-me... Aquestes coses només demostren la meva creixent falta d'ídols, una teoria que algun dia us explicaré.

Ja he mirat el vol a Londres p
er anar a veure al Frias a casa seva. El bitllet em costa només 50 € amb totes les taxes incloses. És un d'aquests vols que surt des de Girona en comptes de Barcelona. Tinc ganes de marxar. Per fi podré fer una d'aquestes estupideses pseudo-cosmopolites com comprar-me un disc en vinil i quan algú el vegi a casa dir-li: "Me'l vaig comprar al Soho de Londres"


Divendres 21




ACTUALITACIÓ SOLITÀRIA,
WINTERCASE

22:49h - Monumental defecació la de la meva conexió a internet. Ara mateix us escric sense saber quan podré penjar aquest missatge. Des de casa segur que no ho puc fer. O sigui que potser això no surt fins dilluns. De moment jo seguiré escrivint.

Ahir vaig anar amb l'Isma al concert de Suede i Astrud. També actuaven The Veils, però he decidit fer vaga de grups estúpids. No em mailinterpreteu, no dic que The Veils siguin estúpids, el que és estúpid es portar a grups britànics que se suposa que m'han d'agradar perquè són de segona lliga britànica, i això hauria d'equivaldre a primera lliga espanyola. Passo, el dia que siguin famosos ja em compraré el disc, però grups de revista de tendències britànica no m'en falten, de moment.

Suede molt bé. Llàstima que no sigui tan fan com els esbojarrats (pop) del concert. Astrud sonen bastant malament en directe, però els comentaris de Genís són boníssims.

Dijous 20




PROBLEMES INFORMÀTICS,
KRAFTWERK

16:04h - No és que hagi oblidat el blog, és que no em funciona internet a casa.

Bona tarda. Dimecres a les 9:45 del matí ja m'havia gastat més de 20.000pts. Com? Comprant quatre entrades per anar a veure Kraftwerk! Els amics alemanys venen a Barcelona el 31 de març del 2004 i les entrades es posaven a la venda aquest matí. El mestre Panda ja m'havia trucat a les 9 del matí, inquiet, alterat, nerviós per la possibilitat de quedar-se sense entrades. Al final tot arreglat.

Aquesta fotografia -com la de dimarts- em serveix també per no posar la foto d'alguna noia maca. Me n'alegro perquè, com em temia, aquesta afició ja ha suscitat alguns comentaris. "Primitiu" m'han dit, per l'existència de la secció "Les muses d'aquienleimporta". És cert, és cert. Potser un diari no hauria de contenir aquest tipus de materials... A més, ara sembla que la web la veuen noies i tot. No ho sé, ho sotmeto a vot popular, qui considera inapropiada la secció que ho expressi al tagboard i veuré que en faig.


Dimarts 18

 


DRAGÓ I SUEDE

22:38h - Segueix sense agradar-me el personatge de Mario Olivetti

Avui foto de Dragó. Per què? Perquè la estrella mediàtica dels diumenges nit ja fa dues setmanes que està superant els seus nivells de friquisme (algo simpàtic), i també de moralitat (........). Ja fa dues setmanes que Dragó dedica el programa a parlar de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la falange i dictador ilustre(?) de la gloriosa tradició política de l'estat. Innecessari, realment innecessari. Com innecessària era la participació de "El Zurdo", personatge de la movida madrileña, una espècie de pseudo-falangista que fins i tot havia format, amb Alaska, el grup Kaka de Lux.

Més coses... aquest dijous vaig a veure a Suede i... a Astrud!! Ja en tenia ganes. He vista a Hidrogenesse, però no a Astrud, i tot i que són teloners i tocaran poc, ja em quedo content. Més sabent que he aconseguit una acreditació gràcies a la feina!! Très bien, très bien.

Avui he estat mirant coses de La Mala Rodríguez a internet i... en parlarem, en parlarem...

Dilluns 17




FUTUR RETRO
I (sí) RESSACA ELECTORAL


23:02h - Veient a uns jugadors de rol en viu (qué friquis)

Cada cop m'agrada més la indústria de la música. Avui he caigut a la pàgina oficial de Chenoa, i m'encanta, perquè la desgraciada ni tan sols té una pàgina pròpia, sinó que forma part de portalmix.com, com totes les dels participants d'OT (que per cert, en aquesta edició han adelantat el final perquè no ho està veient ni Déu. A joderse). La qüestió és que começo a intuïr el que serà retro al futur. M'explico: em sembla que en el futur, Chenoa pot ser un objecte de culte nostàlgic, de manera que quan s'enfonsi al fang, trobarem un CD a una tenda (els CDs hauran desaparegut) i el comprarem a un euro (o a un dólar, vés a saber). He de madurar aquesta teoria...

Bé, Chenoa també m'ha servit per desdramatitzar una mica el drama real del país: les eleccions autonòmiques. Ja sé que necessiteu la meva opinió política, donat que no teniu criteri (:-P). Jo he votat a ICV-EA, tot i que he de reconèixer que vaig dubtar amb ERC. Ara m'alegro de no haver votat a Carod, perquè el cabrón segur que pacta amb CiU. Però la quëstió és que a mi el PSC tampoc m'agrada. I un govern ERC-CiU no m'agrada (tot i que com riuria veient la cara de l'Aznar i tota la merda ultra espanyola devant un govern així) El PP es mor de fàstic i això ja és una victòria, i ICV-EA ha triplicat resultats i me n'alegro molt, però Saura tampoc em sembla gaire carismàtic, la veritat. En definitiva, això s'ha liat i per Déu que no acabi com em temo que acabarà. Vaja frau.


Per cert, Isma, si no t'agrada el Slow de Kylie, permete'm que dubti sobre la teva sexualitat

 

 


Dijous 13

 


VIDEOCLIPS I EL PAIS

16:37h - Veient Avril Lavigne + Lene Martin + Atomic Kitten

No sé. Digueu-me degenerat, però a part del videoclip de Lene Martin (la de Acqua), el videoclip d'Atomic Kitten està fet amb mala baba. Però si aquestes no venien sexe, no? Bueno, repeteix foto d'Avril Lavigne (ja van tres) perquè he vist el videoclip de "Basket Case", i tampoc vull posar fotos de les altres perquè potser em considerareu com el pervertit que sóc. Per cert, m'agrada el captura-imatges televisives que tinc a l'ordinador...

Canviem de tema. Em fa por acabar convertint-me en un "progresista trasnochado", perquè el meu únic plaer rutinari és comprar-me El País i dir "Quin article tan interessant!". Baixar a esmorçar i llegir el diari mentre prenc el café. M'estaré fent gran? Avui dos motius d'alegria. Un article de Vicenç Navarro, un dels profes de la meva ex-universitat i friqui per excel·lència. Ara, fins i tot regala el su últim llibre a la seva cutre-web. Qué crack. L'altra alegria ha sigut la crònica sobre el fanzine "Dinero" de Miguel Brieva, del que en tinc dos exemplars. Bueno, si les meves aficions surten a El País potser no sóc tan friqui.


Dimecres 12

 


LA CULTURA ÉS TORTURA

16:30 - Veient a Luis María Ansón dient que estava en contra del tancament d'Egin

La cultura és una mica frau. Avui tornava a casa pensant que des que treballo a la web, m'he anat adonant del mamoneo que mou aquest món. Les empreses grans es mouen a base de pasta, i les altres a base de mamoneo.

Anava
llegint la revista Suite, que normalment aconsegueix batre el meu record personal de desinterés per una revista. Però sorprenentment ha aconseguit que llegeixe dos dels seus articles amb atenció. 1) "La escena", escrit per Miqui Puig, i que sembla un manifest d'un "modern-vieja-escuela" contra els modernillos-fashion, i 2) Un article sobre blogs en que han convidat a que diversos personatges fagin fotografies de la seva vida qüotidiana. Un d'ells és l'il·lustrador Juanjo Sáez, que el coneixereu perquè és el que fa les vinyetes de Punto H i els flyers de l'Astin.

Ara, navegant per internet, m'acabo d'assabentar que al llibret del disc de singles dels Chemical Brothers hi ha un dibuix de Juanjo Sáez.


Dimarts 11

 


LA CRIDA DE LA PÀTRIA!!!
(en serio, en serio...)

22:44 - Per què la noia de l'anunci de signal blanqueador ha de sortir amb aquest bikini?

Avui he sentit la crida de la pàtria. No, en serio, avui estic indignat amb mi mateix i amb el que passa. No em considero fonamentalment nacionalista, però he de reconèixer que a aquest país hi ha un problema soterrat. Avui a català oral hem parlat sobre la llengua i se m'ha remogut la consciència. Com pot ser que jo dubtès, com ho he fet sempre, en si era convenient fer aquesta web en català? Com pot ser que l'Ignasi, que pocs cops parla en castellà, em diguès que aquesta web "perd dignitat" per estar escrita en català? Com pot ser que jo haguès d'ensenyar a escriure en català a la meva mare, si va ser ella qui em va ensenyar a parlar?

I com pot ser que em costi més escriure en català que en castellà.

No molesto més, però això no és normal. A aquest país passa alguna cosa que no convé oblidar.


Dilluns 10

 


TOP MANTA:
CHICO Y CHICA I SIDONIE

23:25 - Ahir vaig flipar. Estava jo ressacós a un bar de iaios detestable veient el fútbol -els meus amics m'hi van arrossegar-, quan entra un top mantero. Pres de l'aborriment em dic "trae p'acá" a veure si trobo el de Kylie. A tot això que miro i em trobo el single de Chico y Chica, un grup de technopop que dubto que hagi vengut gaires discos ni al mercat normal. No sé, si hagués sortit Astrud ja haguès flipat, però em surt Chico y Chica, i a més el single!

Al final em vaig acabar comprant el "Shell Kids" de Sidonie. No sé si m'hauria de sentir culpable. El de Chico y Chica no me'l vaig comprar perquè estan a Austrohúngaro, que és una independent, però Sidonie, no sé... tampoc em compraria el disc normal... si un cas me'l grabaria...a més estan a Sony, que ya no es BipBip... Bueno, que no tinc moral ni escrúpols.

Ara acabo de baixar-me el videoclip de "Slow" de Kylie. La cançó bastant correcta, i el videoclip, doncs per què negar-ho, a mi em posa. Deia l'Isma que era molt fluixet, però jo que vols que et digui, aquell escot que em porta no és normal.


Dissabte 8




MÚSICA

13:27 - Escoltant Indicios, de Carlos Berlanga

Ahir em vaig comprar el disc de Carlos Berlanga que ara mateix escolto. Està prou bé, és curiosa la barreja entre melodíes ochenteres i la producció noventera. Però bueno, la qüestió és que a l'FNAC em va agafar un atac compulsiu de consumidor que afortunadament vaig saber controlar. De fet avui he somiat que comprava discos i tot. Volia el nou de Mala Rodríguez, Pauline en la Playa, el single de R de Rumba, el single de Hidrogenesse, el disc d'Hidrogenesse i el de Parade. Al final vaig acabar amb Carlos Berlanga, perquè sé que si m'en haguès comprat més no tindria temps d'escoltar-los.


Dimecres 5

 


COLUMBINE, FEINA
ADOLESCENTS

23:21 - Hola família. Aprofitant que avui no tinc cap foto en especial, publicaré una que vaig fer a una armerIa que hi ha al Born, just al davant de l'esglèsia de Santa Maria del Mar. Molt dir dels anuncis que sortien a Jackie Brown i Bowling for Columbine, però aquí a Barcelona també hi ha bojos, companys.

A la feina em torno ha quedar sol. La meva companya ho deixa. I ja van dos. Jo també ho deixaria, però tot i estar explotat, és la feina més gratificant que he tingut mai. Llàstima que hagi d'anar a fer reportatges per les nits, perquè això reventa. És una feina espléndida en condicions laborals pèssimes.

Pel messenger el Serge em pregunta si estic desilusionat amb periodisme, que al blog sembla que ho estigui. No, no ho estic. Només em sembla que, com que els meus companys tenen 3 o 4 anys menys que jo, són una mica pardillos. Com deia el Miguelón amb el seu accent de Cirera (Mataró): "A etto' chavale' le' falta calle"

 

Dimarts 4

 


KANE, FUTBOL
LAVIGNE I L'ADEU DE CANUT

23:23h - Com m'agraden -ho he dit més d'un cop- les estrelles femenines del pop. Avui repeteix en aquest blog una fotografia d'Avril Lavigne. Per què? Com molt bé em va recordar l'Isma en ple deliri alcohòlic al Lobo i veient a les teenagers vestides de Lavigne, Avril Lavigne ha gravat una versió del "Basket Case" de Green Day. Olé! Aquesta noia és la meva esperança pseudo-hardcore-pop de futur. Ah! A la foto, està amb Kelly Osbourne. Començo a aficionar-me a les fotos de MTV.

Ahir a la tarda vaig veure "Ciudadano Kane" per tercera vegada, aquest cop a classe. La meva única reflexió és: els adolescents són subnormals. El profe va sortir de classe i tots a parlar i a dir en veu alta que la peli era aburrida. I se suposa que han de ser periodistes, i no tenen ni cultura, ni respecte ni educació (ja semblo un iaio)

Després vaig anar a veure Días de Fútbol, dins la meva teràpia de pel·lícules que no veuria però veig per escriure un guió. Al final no estava mal. Per sobre de tot: Visca Natalia Verbeke!! (again)

Per últim una pèrdua sentida. El diari de Nacho Canut -motivador del naixement d'aquest blog- deixa d'existir. Sort que encara queda el de Genís Segarra d'Astrud (el millor grup actual de pop espanyol?), que per cert aquests dies està molt interessant.


Diumenge 2

 


MALS DE CAP
FÍSICS I SOCIALS

22:14 - Ahir a la nit borratxera considerable. L'Emma ha pillat un "xungo" i avui s'ha passat tot el dia amb mal de cap i d'estòmac. M'ha tocat fer d'enfermer, però ha estat bé.

El mateix mal de cap he tingut jo degut, a part de a la lleu ressaqueta, a la puta boda de merda del príncep Felip. Com pot estar Antena 3 programant un "especial boda del príncipe", amb Ana Rosa Quintana en directe i tot? I ahir Salsa Rosa també donant la vara, amb un paio fent declaracions tan estúpides com: "Debemos pensar que ahora España está en el punto de mira de toda Europa, y del mundo". Vete por ahí a pastar, hombre...

 

 

 
Hosted by www.Geocities.ws

1