22:33h - Hola família. El temps comença a tirar-se'm a sobre, així que potser la periodicitat de l'escriptura baixa una mica (més). El meu germà es casa aquest dissabte. Quines coses... I jo, de padrí , fent-li el verset a la núvia. Això de les tradicions, Déu n'hi do...

Canviant de tema, estic veient Los Serrano (al final m'hi he aficionat) i hi ha un tal Joan Manel, que vindria a representar la catalanitat. És un kumbayá força pardillo que parla amb moltíssim accent. No sé si m'agrada o no el personatge, però suposo que els bascos deuen sentir el mateix quan surt un euskaldun (quina paraula, jej) per la tele.

I ara que parlo de la tele i el català, em recordo de la classe de català de periodisme. Només vull dir una cosa: serà l'efecte segona carrera, serà que hi vaig per la tarda, serà que els xavals venen de la ESO, serà el que serà... però no entenc com poden posar-me dos excel·lents per dos redaccions lamentables que vaig fer a l'últim moment. Periodisme té pinta de carrera-frau.

Pos eso.

22:35h - Avui he reincidit. Sóc un delinqüent de baixa intensitat. No sé si algun cop us he exposat la meva teoria segons la qual a les tendes dels museus és molt fàcil robar. Es pensen que els amants de la cultura són massa cultes com per ser alhora uns delinqüents. I aquí s'equivoquen, perquè no contaven amb mi.

Després de grans robatoris inútils com el joc d'imans del Guggenheim Soho de Nova York (és que jo sóc cool, xavals, jeje) o el llibre La, la, la de Kylie Minogue al CCCB; avui m'he superat robant part d'una obra exposada.

Estava jo fent temps pel centre quan he entrat al Convent dels Àngels, la seu del Foment de les Arts Decoratives (FAD), on hi exposaven guanyadors i finalistes dels premis de disseny Laus 2004. Els flyers i cartells de Sinnnamon (Razzmatazz, Mond, The Loft, Lolita...) estaven exposats com a finalistes, convenientment subjectes a l'expositor. Menys dos d'ells. Dos cartells de Jordi Labanda per al Mond Club. Una miradeta a mà dreta, una miradeta a mà esquerra... i ja els tinc a casa.

"Però si a tu no t'agrada Jordi Labanda", em direu. La cleptomania i el coleccionisme no entenen de gustos. Esperaré a que passin vint anys i el revenc a preu d'or. O no.

17:16h - Em fa mal el cap. Em sembla que tinc febre. A més, aquesta setmana havia aconseguit no haver de fer feina avui per la tarda i ja em passa una altra vegada el mateix: m'avorreixo.

Ja sé el que farem. A vegades em guardo algunes imatges per tal d'adjuntar-les a algun post. Però sovint, no les utilitzo i em queden allà sense utilitzar. Avui rescatarem el material perdut. Som-hi.

- En primer lloc, un dels meus ::autorretrats::
- El segueix Núria Bermúdez, a qui en 5 minuts de programa ja estava fent ::això::
- Una de Chenoa, per als fans (que en som varis) de la seva posse ::camisa-corbata::
- Un flyer cachondo de ::DJ Bin Laden::
- La imatge d'::ETA:: amb l'anunci d'aquells temps convulsos (que poeta)
- La noia de ::Freaklub::
- ::Mariano::, me vuelves loca

I anema per la "m" i ho deixem aquí, que ja estic cansat de linkar fotos. La foto és de "m" de Monty Python

20:55h - Ahir vaig anar a veure Big Fish, de Tim Burton, i quina decepció! La pel·lícula no està malament, però em vaig avorrir durant força troços. Molta fantasia, molt surrealisme, però sabeu què passa? que arriba un punt on el surrealisme és el recurs més fàcil. No sé si algú m'enten... El que no m'agrada és que probablement Tim Burton va pensar el principi i el final, i el que hi ha enmitg és substituïble per qualsevol cosa, perquè no deixen de ser històries que no afecten a la resta de l'argument. Bé, no vull fer-me passar per Garci, la pel·li està bé, però com que Tim Burton és tan bo, quan et falla sap greu. A l'Emma li va agradar molt, i conec gent a la que li agrada, així que no us fieu de mi!

Seguint amb la vena crítica, una companya de feina em va deixar escoltar el Dangerously in love de Beyoncé. El pitjor és que la cosa em va començar a agradar, el disc començava amb Crazy in love, i la seguien tres o quatre cançons bastant bones. Quan ja m'estava espantant i fent-li un forat a la meva estanteria de discs, la cosa va començar a decaure i decaure, convertint-se en el pastiche cutresoul que és. Prova superada...

Per últim, salutacions a un lector del meu cutre-zine que escriu a un membre de los Miserables dient "vaig ferme amb El inversor de Andersen. És molt original, les histories entrellaçades em van recordar Pulp fiction". Ja veus, sóc el Tarantino de La Sagrera. Comentari que sumem a "El inversor de Andersen es una paranoia, però es genial", pronunciat per (probablement) l'única fan d'Edgar Cantero.

16:53h - La primera observació de la tarda és: estic fins la polla de Letzia i la puta familia real. Bé, ara accepteu les meves disculpes i seguim.

La imatge que veieu en pantalla és del videcolip de Busted, un dels grups d'adolescents més cutres que he vist en força temps. En la línea Avril Lavigne però sense punt de comparació. I per què us ho ensenyo? Com heu llegit al títol, sóc l'únic telespectador de Flaix TV. I per què ho dic? Perquè guanyo tots els sortejos! jejej. Jo crec que ningú veu la tele aquesta i per això sempre em toquen les coses.

L'última adquisició és He vist la llum, de Pere Espinosa. Ja veus. Com us vaig explicar a l'anterior post, havia vist el video a Flaix. Tot seguit van fer-li una entrevista a l´Espinosa, i sortejaven 20 singles i el disc sencer. S'havia d'enviar un mail, i com que jo veig flaix TV amb la tele de l'ordinador, no em va costar res enviar el mail. Total, que devia ser l'únic, perquè m'ha tocat el disc. No el single, no, el disc sencer!! Jejej. Comentaris sobre el disc en el futur.

22:23h - Quines coses. Cada cop que veig el programa aquest del franquisme de TV3 m'entra la depressió. Trobo que malauradament, la història no s'explica com hauria de ser explicada, i després hi ha molt desgraciat amb la bandereta espanyola i el toro d'Osborne. Bé, sense comentaris.

El Saló ja s'ha acabat. El total és de 79 fanzines venguts d'un total de 100 "editats". No està malament. Gens malament. Suposo que l'Edgar i jo seguirem col·laborant, tot i que d'aquesta manera tan peculiar de: "tu treballa per la teva banda, jo per la meva i al final ja veurem com ho ajuntem". Prou bé, prou bé.

Pel que fa a la música, que fa temps que no en parlo, em vaig comprar l'Arquitectura Efímera, de Fangoria. I no sé per què ho faig, perquè des que Carlos Jean fa de productor del grup, la cosa agafa uns tocs una mica massa maquineros que aconsegueixen avorrir-me. Bé, no ho sé. Hi ha grans cançons i cançons bastant vulgaretes. Però jo a comprar, i l'edició amb DVD. Coses de ser fan... i de que Elsa Pataky surti a un videoclip!

22:24- Bé, ja el tenim aquí. Demà comença el Saló del Cómic. Mai haguès pensat que els meus monigotes podien exposar-se a un mostrador, per cutre que sigui ;-P. L'Edgar ja m'ha confirmat per telèfon que les còpies estan fetes i que tot ha quedat bé. El preu de sortida encara està per decidir, però la cosa estarà per sota de l'euro, a poc més del preu de cost. Per fer-me ric, vamos. El problema és que no podré anar al Saló fins divendres o dissabte, o sigui que en realitat em perdo la meitat de les arrassadores compres.

Oh! El que no em perdo, per cert, és el Forum, ja que el jefe em va tramitar una acreditació per a tots els actes d'aquí al setembre. Mira que puc ser anti-forum, però callo com un puta, hi treballo i aconseguixo acreditacions per a entrar-hi. Un exemple de moralitat.

Les acreditacions que mai no aconseguiré són les del Sónar. No em perdo res per no anar-hi, però com a bon "trapitxero" que sóc, he d'intentar aconseguir-les, no?

Bé, em despedeixo amb una reveladora imatge capturada d' Afers Exteriors, el programa de Mikimoto. Hauré de tenir 75 anys per a comprar-me una autèntica ::Harrington::?

20:55h - Merda, hauria d'estar sopant, que després he de fer una pràctica per a la universitat. Però és que aquesta tarda per fi l'he acabat. Els còmics han dit adéu tot marxant a la copisteria per convertir-se en El inversor de Andersen. Un fanzine que suposo que quedarà bé, però no sé per què ara que he acabat em sembla que no estic orgullòs de la meva feina. Segur que quan el vegi no m'agrada. És dur veure que allò que has dibuixat només és un grapat de monigotes.

Tot i així ja sabeu, El inversor de Andersen, preu per determinar però barat, barat, baratíssim. Que me lo sacan de las manos! (Comandes a [email protected])

15:27 - Primer de maig. Ahir vam tenir festa de graduació de Batxillerat, celebrant, no sé... el 6é any(?) des que vam marxar del cole. No va venir gaire gent però m'ho vaig passar prou bé.

Avui, però, parlarem d'una altra cosa. Com ja heu comprobat, la meva falta de temps ha propiciat una revitalització de fotolog. L'explicació es ben senzilla, és l'única cosa que puc atualitzar des de la feina, jej.

Com haureu notat, aquests dies he anat afegint links d'altres fotologers a la columna de la dreta. En Bluedot me'n va recomanar un, firmat per un tal ::Osea:: i que vindria a ser una pàgina que critica als pijos. Tot i que no se sap, perquè moltes veus l'ha interpretat com real i NO irónic. A mi em sembla que és una conya, tot i que em fa massa pal llegir-me els textes per comprobar-ho. Són massa llargs...

Parlant de fotologs, suposo que sabeu que és un servei ofert per la web ::fotolog.net:: Fins aquí tot normal, però què passa? Que aquesta web és d'origen brasiler, cosa que permet bons descobriments. Mentre que aquí sofríem el frío y duro invierno, a Brasil era estiu, i un podia viatjar de fotolog en fotolog, de foto de noia en bikini a foto de noia en bikini, a través dels links de les amigues brasileres. Tot propiciant-me una entranyable reflexió hivernal que repetia mentres navegava: "Que bé es viu a Brasil". Llàstima que ara allà comenci a apropar-se l'hivern i els fotologs han perdut una mica.

Per últim, m'ha cridat l'atenció el moviment May Day, algo així com "els precaris d'Europa". Una inicativa que no està malament, tot i que vaig llegir un panflet seu i era el més demagògic que et puguis tirar en cara. Ara han muntat també una ::manifestació on-line::. Jo m'hi he apuntat només per veure el meu ninotet. Llàstima que estigui a la cúa.