21:07h - Es para mí motivo de honda satisfacción... Los 3 han tornat! Després del lamentable incident protagonitzat per Bluedot vs. I.H, que va desembocar en el desallotjament voluntari del Blog de los 3 i el Bloc de notas, els 3 tornen convertits en 4 al blog de ::Los 4:: Lectura no recomanada, sino obligatòria. Hola de nou nois!

D'altra banda, el dr.Bluedot (1 de 4) ha penjat a internet ::Yeah!:: l'anàlisi periòdic sobre la modernitat del que, juntament amb Electroboy, és responsable. Podeu llegir-lo a la seva versió en paper a la revista ::Distorsió:: de la UPC, en la que també hi participa Guille (2 de 4).

El mateix Guille (2 de 4) és a la vegada 1 de 3 al fanzine Los Miserables, juntament amb Osuqo (2 de 3) i Edgar Cantero (3 de 3, i 1 de 2 a El inversor de Andersen), a qui també li estreno un link a la seva web, ::Punk ahoy::

Confosos? D'això es tractava... ;-P

22:27h - Avui he tingut un dia veritablement alterat. Li vaig demanar un augment de sou al meu jefe, i l'he aconseguit. Però no us penseu que ara tinc una feina estable. No m'agrada parlar de diners -sobretot quan són tan pocs- de manera que us diré que he tingut que lluitar durant mitja hora (en la que el meu jefe m'ha fet sentir com una merda) per aconseguir un sou que us faria riure. I no és una broma. La situació laboral és una veritable merda. Suposo que ja ho sabeu. Però canviem de tema.

Després de la meva jornada laboral, he quedat amb l'Edgar Cantero per anar a muntar la nostra exposició d'El inversor de Andersen al Centre Cívic Guinardó. Aquest divendres a les 21h és la inauguració de la mostra, anomenada ::Stripart::, i per descomptat que hi sou tots convidats. Llàstima que això dels còmics no és tan fashion com les ""instal·lacions" que estava muntant l'altra gent.

Ui, perdoneu. Acabo de trucar a Flaix TV i em sembla que m'ha tocat un DVD porno. M'han agafat el telèfon, però no m'han trucat per sortir en antena. De fet, sí que hi he sortit, però m'han dit: "Després del video seguim parlant", i s'ha acabat el temps. Bueno, un altre cop queda demostrat que guanyar premis a Flaix TV està tirat. Remember: Sóc l'únic espectador de Flaix TV.

16:57h - Veient a Beyoncé per Flaix TV

Això de la Beyoncé és mala cosa. Fins i tot musicalment m'agrada una mica el seu disc. Vaig escoltar-lo i les cinc primeres cançons em semblen prou bones. Després ja es transforma en una cosa més melosa i lamentable, però els primers temes estan bé.

Precisament el Crazy in love va sonar un parell de cops per Sant Joan, un d'ells a la discoteca Karma, a la plaça Reial. Només hi havia anat un cop a la vida, al Karma, i tot i que és treintañero total, hi va haver un moment d'èxtasi 90's (ens fem grans?) amb una successió estil Green Day, The Clash, Fangoria, Los Planetas, Rancid... i unes quantes més.

Aquesta nit aprofito el meu passi del Fòrum per anar a veure a Blackalicious, raperos de San Francisco que toquen dos dies seguits. Mai haguès pensat que podria anar gratuïtament, i dues vegades, a veure a un grup que m'agrada.

Per últim i sense sortir del hip hop, començo el meu pique particular amb la crítica. Al Tentaciones d'avui, un tal Jaume Rodríguez li posa un miserable 6 al To the 5 boroughs dels Beastie Boys. De veritat, és que no sé per què llegeixo un suplement on posen un 10 -amb una manca de criteri insultant- a l'Arquitectura efímera de Fangoria. He dicho!

21:53h - Ja està. Per fi ja està. Una cosa menys a la llista d'agobios hivernals. Avui he entregat un treball i ja no em veuran el pèl per l'universitat fins al setembre (quan, per cert, tinc un exàmen). Ara em queda liquidar el tema Fòrum, que s'haurà acabat en dues setmanes, i després "només" em tocarà fer les meves sis hores diàries (i més) a la feina.

Com a mínim ara tinc una mica més de temps per pensar en les meves coses, a saber: veure més a la nòvia, amics i coneguts; dibuixar algun còmic, madurar algunes idees sueltes, marxar de vacances, montar l'exposició d'El inversor de Andersen, resar per que m'apugin el sou (se suposa que toca), marxar de casa... Bé, no per aquest ordre.

Us deixo una foto promcional del Sónar d'aquest any, un festival que cada cop em diu menys musicalment, però que té una imatge corporativa davant la qual només puc agenollar-me. Tot i que la de l'any passat va estar fluixeta (allò dels ulls retallats de les fotografies), la d'aquesta edició marcarà història. Cotxes i dones, suposo que la cosa ven. El que més m'agrada, per això, és que no es limiten a un parell de cartells, sinó que ben bé hi deu haver una vintena de fotografíes diferents repartides en flyers, cartells, anuncis de revista i demés. N'hi ha alguns que ensenyen a la noia, altres que ensenyen als propietaris dels cotxes, altres que ensenyen més el cotxe, composicions generals... fantàstic!

23:19h - Entre gloriós i lamentable. Us explicaré la història del 5é Concurs de Còmic Nou Barris. Ahir, a les quatre de la tarda començaven els actes relacionats amb aquest entranyable esdeveniment. Entre ells, un concurs d'il·lustració ràpida al que vaig decidir participar. El nombre de competidors era escàs: uns vuit o nou; la majoria d'ells aficionats al manga o als superherois. Així que vaig pensar en jugar la carta freak dibuixant el taxi de la mort que podeu veure a dalt a l'esquerra. Hi vaig posar un lema pseudo-intel·lectualoide: "El taxi de la muerte siempre va vacío (por lo visto, a nadie le apatece montar)".

Entre el jurat del concurs de cómic hi havia el Xavi Domènech, d'Arkham Comics i una tal Sonia Pulido (o algo així), als que vaig sentir dir que els agradava el meu dibuix. Però el vot del concurs d'il·lustració no era per jurat, sino per votació popular. Evidentment, els assistents a l'acte no van apreciar el meu dibuix, sino que van preferir les il·lustracions manga i de superherois.

Però amb el que ells no contaven (ni jo) és que els organitzadors s'equivocarien llegint els premiats, de manera que el primer premi va acabar recaient en mi.

Després del moment de glòria, una noia de l'organització em va dir: "Ens hem equivocat, però tu calla que et convé". Jo li vaig oferir tornar-li el premi, però em va dir que no passava res, que als del jurat els havia agradat la meva il·lustració.

En definitiva, que fent justícia, vull dir que no mereixo el premi, que un dels dos premiats (no sé quina categoria) era el dibuix d'una noia a la platja. En definitiva, quina tarda tan rara que vaig passar.

D'altra banda, l'::Edgar Cantero:: -company de fanzine a El inversor de Andersen- sí que va guanyar legítimament el segon premi del concurs de cómic. Felicitats campeón!

16:21h - Ser fan dels Beastie Boys és cosa dura. Quan vaig tenir consciència de que era el meu grup preferit de tots els temps, només vaig haver de patir una miqueta. Potser dos o tres anys abans que treièssin Hello Nasty. Ara direu: "només ets fan seu des que van treure Hello Nasty?" Bé, és que ara mateix fa sis anys d'allò, i si li sumes els dos o tres anys d'abans, jo en devia tenir uns 14 o 15, i uns quants grans a la cara.

Però l'espera ha valgut la pena i ja tinc a la meva fonoteca aquest To the 5 boroughs, que -m'atreveixo a dir-ho JA- serà el millor disc de l'any. Per què?

1) El hip hop està de moda
2) Els Beastie Boys agraden a tota la crítica, i aquest disc és bastant innovador en quant a bases (moderneo a favor)
3) Hi ha molt missatjes anti-Bush i anti-guerra d'Irak (la progresia ja està a favor del disc)

Millor disc de l'any, el que jo us digui...

D'altra banda, amb la compra del disc (gens barat, per cert) em van regalar una samarreta, que està prou bé, però llàstima que només tinguessin XL (però de les XL més llargues que puguis trobar) i em vagi com un llençol.

Ara només em falten els ninos de la foto.

22:43h - Ahir vaig veure en vídeo Una casa de locos (traducció bastant lamentable del títol original, L'auberge espagnole), de Cédric Klapisch. La veritat és que està molt bé. N'havia sentit bones referències i gràcies a elles l'Emma i jo ens vam decidir a llogar-la; perquè la veritat és que una pel·li sobre estudiants que es diu Una casa de locos no té gaire bona pinta.

Però està molt bé. És la història d'un francès que ve a Barcelona en un programa Erasmus i entra a viure a un pis amb un alemany, una anglesa, una espanyola, un italià, una belga i un que em sembla que és danés o algo així. Tothom que ha fet un Erasmus i l'ha vista m'ha dit que s'han emocionat i tot, però tot i que no hagueu fet un Erasmus, és fàcil identificar als típics guiris de Barcelona, amb escenes que haureu protagonitzat, com la discussió universitària perquè els Erasmus no entenen el català a les aules. A més, surten molts llocs reconeixibles: La Paloma, la plaça del MACBA, el carrer Hospital, la plaça Urquinaona...

La pel·li és francesa i hi surt l'::Audrey Tautou:: (aka. Amelie), en un paper secundari. Bé, que us ho dic jo, que la veieu.

D'altra banda, l'altre dia vaig anar per la feina a la inauguració d'un "restaurant-lounge-club" (en serio, en serio) d'aquests fashion i, rodejat de models i adinerats diversos, vaig adonar-me que els pijos sempre seran pijos, sigui quina sigui l'excusa que utilitzin. Que ara toca house i moderneo, pues house i moderneo. D'aquí a uns anys seran allò que toqui ser, això sí, sempre forrats de pasta.

Ah! I perdoneu els retards. En quinze díes acabo els exàmens.

23:03h - Hosti tu. La Roser, aquella rossa neumàtica del programa Popstars (on haurà acabat Belle Pop?) canta en català. Això la fa pujar punts en el meu rànking mental de petardes del pop, ja que tota noia de bon veure ho és més si parla en català (això només ho entendreu els catalanoparlants). "Sóc el foc que tens dins, cremant el teu cos", canta la noia. Mira, el que em faltava, ara surt la Montse Soler.

Però a allò al al que anàvem. He estat veient ::Telemonegal::, el programa del crític de televisió Ferran Monegal, i ho declaro ja, m'encanta. Amb el Monegal passa el mateix que pot passar amb un Sánchez Dragó, que la primera reacció és negativa, però la següent és de devoció absoluta.

I això em recorda una conversa que vaig tenir amb el meu amic Ismaelova Katrov, tots dos sota els efectes dels "cannabioides". Parlàvem de Santiago Segura, un personatje amb el que hem crescut tots els adolescents i que ara, veient-lo fer el seu paper de Santiago Segura a totes les entrevistes, ens hem adonat que és un frau. Santiago Segura ens ha enganyat, mai va ser aquell personatje que ens queia simpàtic, i li pronostico una lamentable edat adulta com a humorista de segona en qualsevol canal de televisió. Clar que tot això ho vam comentar amb una sobrecàrrega de THC...

22:36h - Ai, estan donant El Señor de los Anillos i no em puc resistir a veure-la. Em diu ma mare: "Que donen El Senor..." i jo: "No, no. Passo que ja l'he vista". I aquí em teniu, embobat amb els genets negres.

A tot això, demà faig el primer dels actes de la ::Consulta Justícia Global::, que per fi, té web. Podeu visitar-la i omplir el qüestionari, si voleu, que d'això va el projecte. He estat una mica ratllat estudiant-me el tema com si haguès de fer una conferència d'experts i tothom m'està dient: "No home, no, tu fes-ho cutre i ja veuràs com la gent participa i no cal ni que xerris gaire". Es que se suposa que són xerrades participatives, però què voleu que us digui, no me'n fio gaire gens jo, de la gent.

Bé, us deixo, que no estaria de més que li fes un repàs al tema. I tranquils, que en breu tornaré a estar tant actiu com sempre. Ja ho veureu a l'estiu, amb la patxorra amb la que viuré. Novel·les i tot, us hi escriuré a aquest blog; que per cert, ara que el miro, demà cumpleix vuit mesos de vida. Qui ho haguès dit, eh?

22:04h - Hola què tal. Avui us vull comunicar que ja no em dic Ferran. Ara em dic "L'artista abans conegut com a Ferran". Bueno, xorrades apart (jejje), em complau celebrar que El inversor de Andersen ha sigut sel·leccionat per a la mostra Sripart 2004. L'stripart era el nom que ::Chiqui Martí:: va donar als seus "stripteasos", però apart d'això, és una mostra de joves creadors del Centre Cívic Guinardò. Doncs mira, ara sóc "jove creador", jeje.

No és tan difícil com us penseu. La mostra era total i absolutament pluridisciplinar, abarcava desde música electrònica fins a escultura, i jo vaig pensar: "Fijo que ningú presenta un còmic". I suposo que haurà sigut això, perquè han sel·leccionat El inversor, i ja em diràs...

A tot això, ara que dic lo de "El artista abans conegut...", recordo que m'agrada molt el single del Musicology, el nou disc de Prince. A veure si algú se'l compra i me'l grava, vale nois?

23:41h - Venga va, un missatjet per cumplir. Nois i noies, estic molt enfeinat, suposo que com la majoria de vosaltres, i però és per això que estic retrassant enormement els posts. Com que no vull perdre lectors (jej), us donaré la dosis de comentaris estúpids que em demaneu. Per variar, una mica de música:

Ja he anat a buscar el disc de Pere Espinosa. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que estava dedicat i tot. Posava: "Per l'alegria i l'amor. Pere Espinosa". Vaya tela... Pel que fa al disc, en realitat el Pere Espinosa només ha escrit les lletres, i la música és del productor, Pere Jofre em sembla que es diu. No sé... a mi el disc no em desagrada. Pretèn ser indie i a estones ho aconsegueix. Si us agrada el single (a mi m'encanta, pozí) suposo que us agradarà el disc.

Més coses, i molt més importants!!!! Els meus estimats ::Beastie Boys:: treuen disc nou el 14 de juny: To the 5 borroughs (o el que és el mateix, "als cinc districtes" de Nova York). Ja he sentit el single: "Ch-Check it out". He de reconèixer que potser a molts no us agrada, la base és una mica hardcore per a ser un single, no és gaire melòdica.

Ah! I mireu què diuen de ::El inversor de Andersen::!