El primer cop que vaig sentir parlar d'un weblog va ser durant la guerra d'Iraq. Pel que sembla, alguns soldats nordamericans escrivien els seus diaris a través d'internet, per tal d'explicar el dia a dia de la guerra.

Però el fet que avui estigui inaugurant aquest blog no és degut a cap soldat nordamericà, sino a Nacho Canut, i més concretament, al "Diario de Nacho Canut, dictado por teléfono". El blog de Canut (Fangoria) és redactat al de Genís Segarra (Astrud), provocant que la meva vena petarda s'alteri devant d'aquesta intimitat estelar desvetllada gratuïtament.

A l'exposició Cultura Porqueria, d'altra banda, Jordi Costa anunciava que una de les noves formes de cultura porqueria són les pàgines web personals. No sé si formen part de la seva concepció freak-amb-orgull-de-freak, però la veritat és que no m'importa gaire la seva opinió. Però bé, això ja ho explicaré un altre dia.

La qüestió és que avui inauguro aquest blog, un projecte, que como la majoria dels que em proposo, no crec que tiri gaire endavant. Mentre espero a veure què passa, senzillament escriuré.