|
| |
Moviments socials impulsen una campanya per l’apostasia
L’actitud
bel·ligerant i ultradretana de l'Església Catòlica ha provocat l’allau de
sol·licituds per renunciar a engrossar les llistes que utilitza la institució
per rebre milionàries subvencions d’un Estat declarat aconfessional a la seua
Constitució.
La recent elecció
del nou president de la Conferència Episcopal espanyola ha vingut esguitada per
la campanya que distintes organitzacions polítiques i socials estan
desenvolupant per protestar contra el to bel·ligerant de ha adoptat l'Església
darrerament. Es tracta d’una acció col·lectiva per esborrar-se de les llistes
que la institució religiosa presenta per justificar el nombre de fidels, pels
quals rep cada any una subvenció milionària d’un Estat que es declara laic a la
seua Constitució.
L’actitud del nou govern davant determinats assumptes com el matrimoni entre
persones del mateix sexe, l’assignatura de religió o l'ús d’anticonceptius ha
provocat un cert gir integrista en el discurs de l'Església Catòlica, que
constantment arremet contra una “apostasia silenciosa” promulgada des de la
Moncloa. El partit governant fou blanc fins i tot de les crítiques del Papa
moribund, que s’atreví a opinar sobre política hídrica, referint-se al derogat
trasvassament de l’Ebre. Aquest contraatac catòlic però, no li ha eixit de bades
a la institució, ja que moviments ciutadans de tot l’Estat s’han mobilitzat per
promoure una apostasia “no silenciosa”, recollint un gran nombre de sol·licituds
d’apostasia, per les quals la institució deixarà de rebre part de les
subvencions estatals.
>> Un lobby moral i empresarial
Durant el govern del PP, l’Estat, a través de les seues administracions central,
autonòmica i municipal, aportà cada any vora 586.000 milions de pessetes a l’
Església catòlica en les seues diferents i nombroses manifestacions. D’aquestes
quantitats reflexades pel diari El País l’any 2002, només 21.750 milions
procedeixen directament dels Pressupostos Generals de l’ Estat que aproven les
Corts, dels què a penes 15.000 milions corresponen a l’ assignació tributaria
que els fidels atribueixen a la seua religió mitjançant el 0,5239% de la quota
en la declaració de l’IRPF. La resta ix de les arques de diversos ministeris d’
Estat -Educació i Cultura, Defensa, Sanitat, Treball i Assumptes Socials- i dels
pressupostos de les conselleries equivalents dels Governs autònoms. L'Església
catòlica espanyola esdevé una poderosísima potència econòmica, cultural,
educativa i, inclòs, immobiliària, per damunt de qualsevol altra organització.
Aquest tracte privilegiat atorgat per l’Estat contrasta amb la realitat
sociològica, on queda sobradament demostrada la crisi que pateix la institució
mil·lenària, que no ompli els seus temples ni els diumenges.
>> Tradició vs Realitat
La majoria dels adults actualment es troben amb què a la seua infància van ser
batejats, és a dir adscrits a una confessió religiosa, habitualment la Catòlica,
a una edat en què ni disposaven de capacitat per valorar el significat d’aquest
acte, ni d’autonomia personal suficient per prendre les seues pròpies
decisions, pel què ara es troben pertanyent activa o passivament a una confessió
que ells no han escollit i amb la que no s’ identifiquen. L’apostasia és doncs
la renúncia a la fe cristiana rebuda pel baptisme, sent l’única manera de
renunciar explícita i voluntàriament a les creences i dogmes de l’ Església. Les
dades que la pròpia institució proporciona evidencien un clar distanciament
d’aquesta de la societat: tan sols el 35% assigna a l’ Església la quota
corresponent dels seus impostos en la declaració anual de la renda. L'Església
però, té un gran interés en inflar el seu nombre de fidels en les estadístiques
amb el propòsit d’obtenir majors beneficis lligats a una suposada representativitat social que no respon a la realitat. Per això, els col·lectius
que han impulsat la campanya per l’apostasia han facilitat totes les passes
necessàries per trametre la sol·licitud, explicant el procés que s’haurà de
seguir, ja que la Institució hi posa nombroses traves per fer desistir els
interessats en desertar de les seues llistes. Campanyes similars ja van ser
impulsades per col·lectius de gais i lesbianes, víctimes habituals de les ires
catòliques, que varen recollir vora 1.500 signatures. Els col·lectius que ara
s’han sumat a la campanya presentaran conjuntament davant la Conferència
Episcopal les sol·licituds trameses.
Documents
Model Declaració d'Apostasia
Denúncia front l'Agència Espanyola de Protecció
de Dades
|
