Cap el vespre és quan estàs com a cansat, DoM-SolM-lam

i no saps el què fer i et quedes fixat FaM-SolM

i et trobes molt sol i el soroll s'esbaeix DoM-mim-lam

i mires al carrer i no hi ha gaire gent. FaM-SolM-Sol7

I canvien els sons i tot sembla més mort,

i vols cridar ben fort que n'estàs fins als collons.

Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,

i et prepares un whisky i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro sense ganes de fumar

i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,

i de sobte tens por de sentir-te tan buit

i te'n vas cap el pub i no trobes ningú.

I surts fora el carrer i comences a córrer

i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,

i t'atures cansat amb el nas ple de mocs,

i t'empatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.

Es pot ser imbècil si és per elecció DoM-lam-FaM-SolM

però sense fer-en una religió, DoM-lam-FaM-SolM

sempre és fotut contentar a tothom DoM-lam-FaM-SolM

però almenys has d'intentar saber el que vols. DoM-lam-FaM-SolM

O per desgràcia o potser per sort

hi ha altres coses a part del rock

no és necessari ser un amargat

per veure quelcom dur d'explicar.

Què té de dolent, parlar de la gent FaM-SolM-MiM-lam

que no en té prou amb el que veu. FaM-SolM

Tant de bo la vida fos, DoM

cervesa, nenes i rock'n'roll SolM-FaM-SolM

cervesa, nenes i rock, DoM-FaM-SolM

cervesa, nenes i rock. DoM

Es pot parlar d'una tia bona

d'una terra que es queda sol,

d'aquell vehicle tan imponent o d'una llengua que es va perdent.

La vella Montserrat LaM-MiM

desperta el barri a cops d'escombra tot cantant, fa#m-do#m-ReM

les primers persianes s'obren feixugues badallant. LaM-sim-MiM

Rere el vidre entelat, LaM-MiM

el cafeter assegura que no era penal fa#m-do#m-ReM

i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat. LaM-sim-MiM

Al bell mig de la plaça,

la peixetera pren paciència amb la Consol

que remuga i regala grans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant

l'avi Josep no es deixa perdre cap detall

i amb l'esguard es pregunta quants dies més té de regal.

Nens xisclant, olor de pixum de gat; do#m-ReM

veïnes que un cop has passat et critiquen. sim-LaM

Gent llençant la brossa d'amagat do#m-ReM

i un retardat que amb ulls burletes et mira i et diu: sim-MiM

Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia.

Damunt dels caps un sol ben insolent, il.lumina descarat

tot l'espectacle de la gent.

Jo vull ser rei, ser per collons cap de l'Estat. ReM-SoLM- LaM

Tenir-ho tot fet, només per ser fill de papà. ReM-SolM-LaM

Fer-ho tot bé, mai ser escollit mai ser votat. ReM-SolM-LaM

Sempre trobar la moto amb el boto engegat. ReM-SolM-LaM

Fotre un polvet, amb la total seguretat

de què el xiquet tindrà el futur encaminat.

Tenir en Porcel, per a poder-me defensar;

o fer un discurs que ben segur que aplaudiran.

Si és cert que som iguals davant la llei SoL-LaM-ReM-sim

per què collons jo mai podré ser rei. SolM-LaM-ReM

podré ser rei SolM-LaM-ReM

podré ser rei. SolM-LaM-ReM

Reivindicar al que em va col.locar on sóc,

sense parlar res que no sigui l'espanyol.

I viatjar molt, sigui oficial o per plaer; ReM-SolM-LaM

que ja se sap que a Suïssa s'esquia molt bé. ReM-SolM-LaM

Aquesta cançó és per dir que no et trobo gens en falta, DoM-FaM

que quan me'n vaig a dormir amb la mà dreta ja em "basta". SolM-DoM-FaM-SolM

Que si tinc els ulls humits és que tinc una lleganya, DoM-Do7-FaM

i si no surto de nits és perquè vaig curt de pasta. SolM-DoM-FaM-SolM

Els amics que compartim tots t'enganyen. FaM-SolM-DoM-lam

sóc un home nou, mai no he estat millor, FaM-DoM-FaM-DoM

i no saps quant m'estalvio en trucades. FaM-SolM

No t'enyoro nena, aaah! DoM-lam-FaM-SolM

no t'enyoro nena, aaah! DoM-lam-FaM-SolM

no t'enyoro nena. DoM-FaM

Aquesta cançó és per dir que si de res no en tinc ganes

no ets pas tu sinó l'edat, que als trenta anys això ja passa;

i l'anell que em vas donar el guardo perquè el vull vendre,

i la teva foto al llit no he tingut pas temps de treure-la.

Els amics que compartim tots t'enganyen,

no estic deprimit, i si estic tan prim

és perquè ara em bec la llet descremada.

No t'enyoro nena, aaah!

no t'enyoro nena, aaah!

No t'enyoro nena,

aquesta cançó és per mi.

Déu meu què és tot aquest soroll. DoM-FaM-SolM-lam

aquest mestral m'està tornant boig, DoM-FaM-SolM-lam

Si us plau apaga'm el llum DoM-FaM-SolM

no vull pas ningú DoM-lam

que em vegi aquí agonitzant. FaM-SolM

Que se n'ha fet de tots els amics: FaM-SolM-DoM

crec que sóc l'únic que queda viu, lam-FaM-SolM-DoM

tots han acabat pagant lam-FaM-SolM

un preu massa gran DoM-lam

per intentar ser feliç. FaM-SolM

I ara el destí truca a la porta: FaM-SolM-DoM-lam

nena la mort em ve a buscar FaM-SolM-DoM-lam

Si us plau agafa'm ben fort, FaM-SolM

no em deixis amb ella a soles DoM-lam

que la mort em ve a buscar. SolM-FaM

SolM-DoM-lam-FaM-SolM-DoM

I ara que tot sembla haver acabat

no em sap greu haver-te estimat

només em sento trist

de no poder seguir vivint sempre al teu costat.

I no em parleu del "càstig diví" DoM-FaM-SolM-lam

cap pecat no mereix morir-se així DoM-FaM-SolM-lam

apagant-me a poc a poc DoM-FaM-SolM

adonant-me de tot DoM-lam

sentenciat en aquest llit. FaM-SolM

I ara el destí truca a la porta: FaM-SolM-DoM-lam

nena la mort em ve a buscar. FaM-SolM-DoM-lam

Si us plau agafa'm ben fort, FaM-SolM

no em deixis amb ella a soles DoM-lam

que la mort em ve a buscar.

L'hivern a fora ja s'amaga: MiM-lam

ho noto en la tebior del llit. FaM-SolM-DoM

Però per mi no hi ha primavera lam-MiM-lam

ja no em queda cap fulla que em vulgui sortir, oooh!! SaM-SolM

FaM-SolM-DoM-lam-FaM-SolM-DoM

Vine aquí, sé que estàs cansada, ReM-fa#m-SolM-LaM

els ulls s'et fan petits, deixa'm abraçar-te ReM-fa#m-SolM-LaM

tendrament i calla que és molt tard ReM-fa#m-SolM-LaM

i arriba l'hora de dormir. ReM-fa#m-SolM-LaM

Posa el cap a la meva falda

i deix la meva mà expulsar els fantasmes

que t'amoïnen i t'espanten,

tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.

Dorm tranquil.la i digue'm bona nit, SolM-ReM-fa#m

deix que et porti en braços fins al llit, SolM-ReM-fa#m

jeu ben a la vora, saps que no estàs sola SolM-LaM-ReM-fa#m

mentre et dic a cau d'orella bona nit. SolM-LaM

La lluna pel balcó t'esguarda i sé que et fa un petó

res no té importància fins demà a trenc d'alba

quan de sobte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil.la i digue'm bona nit,

deix que et porti en braços fins el llit,

jau ben a la vora, saps que no estàs sola

mentre et dic a cau d'orella bona nit, molt bona nit.

Ell seu al seu llit i es repentina els cabells, LaM-MiM

ella aprofita i fa un cigarro vigilant per si ve. fa#m-ReM

Un breu moment, un cop caient LaM-MiM-fa#m

mentre ella sent una fiblada a la pell. ReM

Ell penca massa i ella creu que ho comprèn,

ells s'amaga si ell arriba fent pudor d'aiguardent.

Un breu moment, un cop caient,

mentre ella sent una fiblada a la pell.

I arriba per fi l'endemà

i ell torna a ser tan normal

que tot plegat sembla dèbil i llunyà.

I ell és tan tendre quan vol

i ella es deixa estimar,

i ell és tan fort que espanta.

Ell dorm tranquil quan ella tanca el portal,

una maleta i a la mà l'adreça d'un hospital.

Quan puja al tren de sobte sent

dintre el seu ventre una fiblada a la pell.

Està plovent i no tinc cap pressa, DoM-FaM-SolM-DoM

està plovent i no tinc pas son. FaM-SolM-DoM

No tinc paraigües però m'és igual. FaM-SolM-DoM-MiM-lam

Està plovent però em vull mullar. FaM-SolM-DoM

La meva ment necessita aigua fresca

i el pensament vull refrigerar.

No tinc paraigües però m'és igual.

Està plovent però em vull mullar.

No em doneu solucions, no vull raons, MiM-lam-MiM-lam

no més problemes de ficció. ReM-SolM

Sento l'olor de terra mullada,

és el millor per refrescar el cap.

No tinc paraigües però m'és igual.

Està plovent però em vull mullar.

Uh, auh, auh. Vine a la festa! (bis) DoM-lam- FaM-SolM

Ep vine a la festa, hi tindrem de tot, DoM-lam

vinatxo del guapo, cava del millor. FaM-SolM

Serà una gran festa, no diguis que no,

no inventis excuses, ens coneixem prou.

U, oh, oh, oh...

Vine a la festa. (bis)

Li pots dir a ton pare que vas a estudiar,

li pots dir a ta mare que arribaràs tard.

Serà una gran festa amb música guay,

Els Pets i Ramones, ni heavy ni jazz.

U, oh, oh, oh...

Vine a la festa. (bis)

I quan la festa ja s'acabi FaM-DoM

i tothom hagi de marxar MiM-lam

ens dirà l'amo de la casa FaM-DoM

que l'ajudem a netejar.... Nooo!! FaM-SolM

U, auh, auh, auh. Vine a la festa. (bis)

Segur que un o altre es posarà brut,

si és noia plorarà, si ées noi farà el ruc.

Mentre tu i jo tot sols al water tancats

farem el que els pares diuen que és pecat.

Mitja nit i no ha acabat la festa lam

et troves parlant amb un estrany FaM

dos minuts i ja no tens conversa: rem

no ho vols dir però ja t'ha tornat a passar. mim

Ja fa un any que has acabat la mili

temps de sobres per estar centrat.

Calles, però tens por que se t'oblidi

la facultat de tornar a ser normal.

I no és pas falta de confiança o que encara no has privat prou FaM-SolM-DoM-lam

és més senzill i no ho pots explicar FaM-SolM-FaM-SolM

mira que és, mira que és...

No tens pas valor per a deixar-la

i saps que ella no t'ho dirà mai,

però el seu sexe ja no et dóna ganes

de voler morir al seu cos aferrat.

I no és pas per falta de confiança o que encara no has privat prou

és més subtil i no ho pots explicar

mira que és, mira que és...

És el silenci criminal DoM-SolM-FaM-SolM (FaM)

que s'escampa mita com et va envoltant

mira com et mata.

I no és que vulguis estar a casa mim-lam

però no saps el que fer mim-lam

assegut al bar de la plaça mim-lam

vas mirant el carrer. mim-SolM

Ungles brutes i un munt de repèls DoM-FaM-DoM-FaM

enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells, DoM-FaM-DoM-FaM

després a la bassa tots nuets DoM-FaM-DoM-FaM

vigilant la roba i que no arribi el pagès! DoM-FaM-DoM-FaM

I a l'hora de berenar SolM-FaM

pa amb vi i sucre o un tros de codonyat, SolM-FaM-SolM

i després de tornar al carrer amb el morro empastifat. FaM-DoM-FaM-DoM-FaM

Cap al tard havíem de parar

de jugar al futbol i veure els carros passar,

amb el gos al darrera lligat,

petaner i sempre a l'aguait de no ser apedregat.

I després d'haver sopat

pa torrat amb un bon tros de tall,

a la fresca vigilats jugàvem a amagar.

Anys enrere, penso què queda, FaM-DoM-FaM

d'aquell que un dia va anar DoM-FaM

amb pantalons curts i els genolls pelats. SolM-DoM-FaM

El diumenge a missa puntual

tocava diana l'àvia sempre cantant

em mudava de dins al llit estant

després d'un bon cossi de llet sempre cremant.

El campanar deia clar

segons ella "veniu mudats"

i després m'arriava,

això sí, ben encoloniat.

Oh, anys enrera, penso què queda

d'aquell que un dia va anar

amb pantalons curts i els genolls pelats.

Quin muermo, quin rotllo, DoM-SolM

quina merda de sis milions. FaM-SolM

No es mouen, no es mullen, DoM-SolM

no els molestis, no siguis plom. FaM-SolM

Mentre tinguin la botigueta

i un bon xec a final de mes,

els és igual que mani Fraga,

Pujolet o el rei.

Espanya, Burundi,

Catalunya, tant els hi fa.

Les dretes, les esquerres,

bé el centre, tot és igual.

Et diuen que ets idealista

i que ja et passarà amb l'edat,

que encara que sembli mentida,

també ho han passat.

Ouoa, no n'hi ha prou amb ser català! DoM-SolM-FaM- SolM

Ouoa, per molt que siguem una nació!

Ouoa, no n'hi ha prou amb ser català!

Ouoa, cal que ho tinguem molt clar!

INTRODUCCIÓ: FaM-lam-rem-DoM-FaM-lam-rem-DoM

Les formigues que viuen sota la nevera, FaM-lam-rem-DoM-FaM-lam-rem-DoM

aquell pany de la porta que s’ha d’apariar, FaM-lam-rem-DoM-FaM-lam-rem-DoM

un tros de llonganissa que no era tan seca FaM-lam-rem-DoM-FaM-lam-rem-DoM

i l’avís de correus que sempre arriba tard. FaM-lam-rem-DoM-FaM-lam-rem-DoM

Flors de plàstic marcides, antigues llibretes,

la llum quieta i vermella del contestador,

una vella faldilla que t’anava estreta

i fa més de vint dies que penja al balcó.

La torreta on plantàvem maria FaM-DoM

i per dissimular lam-rem-DoM-SibM

un brot de camamilla, DoM

ara dorm avorrida SibM

plena de burilles que no cal regar. DoM-FaM-lam-rem

No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs. DoM-FaM-lam-rem (3 cops)

Calaixets plens de fotos cruels que ens delaten,

aquell pòster d’Holanda que s’ha d’emmarcar,

una tapa de wàter que és sempre aixecada

i la pasta de dents seca i sense tapar.

Llibres vells plens de dedicatòries

que ara fan tan de mal,

mitjons bruts o pitjor,

que han perdut la parella

i de pas amb ella tota utilitat.

No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs.

Ernest viu amb la Sònia, però en privat DoM-lam-SolM-FaM

té un amor descontrolat SolM-FaM

amb la companya de feina que s’ha separat, SolM-FaM-DoM

d’en Manel, que s’entén amb la Pilar,

la que un dia es va trobar

el seu home al llit cardant amb un tal Joan.

Més o menys tothom s’equivoca lam-SolM

i s’enreda amb qui no toca. FaM-SolM

I és tan cert DoM-lam-FaM-DoM-rem

que ningú es conforma amb el que té, SolM-DoM-lam-FaM-DoM-rem

fins que un dia es troba abandonat SolM-FaM

per qui sempre va ser al seu costat. SolM-DoM

Sara sap que la història amb el Joan

no va enlloc perquè és casat

amb la mare d’aquell noi que la mira tant,

un tal Pep que festeja amb la Remei

que és de Valls i un dia al mes

rep la Sònia que així es venja del seu Ernest.

Més o menys tothom s’equivoca

i s’enreda amb qui no toca.

I és tan cert

que ningú es conforma amb el que té

dins que un dia es troba abandonat

per qui sempre va ser al seu costat.

Malalties per mancança d’aire, LaM-fa#m

nits estranyes de ressaca i mala maror; ReM-MiM-LaM

mil raons per a posar distància fa#m

entre mi i aquesta terra feta presó.

Començar en un altre lloc fa#m-ReM

on no sàpiguen qui sóc MiM-LaM

recobrar aquell dolç plaer fa#m-ReM

d’amagar-me i observar la gent. MiM-LaM

Passa el temps i el vi de la nostàlgia

que engoleixes per les tardes quan es fa fosc

va recuperant, per art de màgia,

gestos oblidats, sorolls i certes olors.

I el mateix que em va portar

a anar-me’n nord enllà

ara té un perdut encant,

un avís de que ja arriba el meu dia perquè:

Content enfilo les escales del tren, LaM-fa#m-ReM

és hora de tornar a casa. MiM

Content vull retrobar-me amb la meva gent, LaM-fa#m-ReM

i veure’ls iguals però diferents. MiM-LaM

Porto a les butxaques mil adreces

plenes de records que amb el temps s’esborraran,

com aquells colors de fotos velles

que per treure’m l’enyorança mirava allà.

I tot i que el mes entrant

pensaré ja en fotre el camp,

ara em moro per tornar;

el sotrac damunt la via marca el ritme perquè: content ….

Viure no és fàcil als seixanta, SolM-DoM

quan no és la sang, el colesterol lam-ReM

de tant en tant la salut t’espanta, SolM-DoM

tot sense sal ni gota d’alcohol. lam-ReM

No et falta gaire per jubilar-te,

però el pagès ho és fins que es mor,

una altra feina has de buscar-te

i deixar el tros molt a contracor.

L’última glaçada del mes de març mim-sim-DoM-ReM

et va obligar a donar aquest pas, mim-sim-ReM

de matí quan te’n vas al nou treball, mim-sim-DoM-ReM

se t’entelen els ulls tirant carrer avall. DoM-ReM-DoM-ReM mim-DoM-ReM-SolM

Tota la vida el vent de cara,

sovint fotut però pencant a gust,

estrenys els punys i alces la mirada,

preguntes a Déu si tot això és just.

És tard quan arribes i estàs xafat,

ella cus al teu costat,

"el camp no té remei", la dona et diu,

"però qui mana no, d’això no en viu!"

Per la finestra, un sol assassí LaM-fa#m-ReM-MiM

m’informa cruel, LaM-fa#m-ReM-MiM

que son vora les dotze, LaM-fa#m

suposo que ahir m’ho vaig passar bé. LaM-fa#m-ReM-MiM

Entra roba bruta estossegant

em sento esvaït,

però mirant a la nevera

ja sé què puc dinar: pernil dolç florit.

D’aquí un quart ReM-MiM

ja farà un quart que estic arribant tard LaM-MiM-fa#m

al treball que em dona els quartos ReM-MiM

per poder dir un altre any ReM-MiM

que sóc massa jove per fer-me gran LaM-fa#m-ReM-MiM

no hi puc fer-hi res, LaM-fa#m-ReM-MiM

massa jove per fer-me gran LaM-fa#m-ReM-MiM

però això ho cura el temps ReM-MiM

suposo que ho cura el temps. ReM-MiM

Aquest cap de setmana em toca fitxar

al poble d’on vinc

on encara no entenen

perquè vaig marxar d’aquell món tan feliç

Vells amics

i antigues núvies empenyent cotxets

em diran que quan em caso

i jo somrient diré que sóc,

que sóc massa jove per fer-me gran....

no hi puc fer-hi res,

massa jove per fer-me gran

però això ho cura el temps, suposo que ho cura el temps…

La primera vegada et va xocar, FaM-SibM-DoM

no sabies si anava disfressat, FaM-SibM-DoM

botes camperes, arracada al nas FaM-SibM-DoM

i els cabells, més llargs que ta germana. FaM-SibM-DoM

Tot i que el bar no era pas petit

i estava ple, de fet com cada nit,

travessant els gots i els teus amics

aquells ulls et feien mal de panxa.

Però era tard, DoM-FaM

tenies una cita l’endemà, SibM-DoM-FaM

te’l vas creuar a la porta i us vau mirar SibM-DoM-SibM

poc a poc, sense dir ni un sol mot DoM-SibM-DoM

i finalment et va donar un somrís de comiat. SibM-DoM-FaM

De res no va servir ficar-te al llit

tancant els ulls: el tenies allí.

A l’endemà t’havies adormit,

vas fer tard a la cita acordada.

Divendres a les onze puntual

ja eres a la porta d’aquell bar,

tres whiskies llargs i cinc hores més tard

vas marxar amb la cua entre les cames.

I ara és tard, no l’has tornat a veure en cap més bar

ni tan sols queda un nom per recordar,

però al cap sempre tindràs aquell estrany

i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.

Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes,

aquell bon partit que tu tan llesta vas triar

et diu "t’estimo" i tu no el pots mirar.

Quan tot sona tan repetit SolM-DoM

tan inútil, tan avorrit, ReM-SolM,

quan l’únic combustible és el dolor. mim- DoM-ReM

Quan la veu que t’ha promès

et confessa que no pot més,

quan el que era per sempre, ara és record.

Quan se’t fa tan costa amunt DoM-ReM

començar des del mateix punt SolM-mim

prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me. DoM-ReM

Puc parlar-te dels vells moments,

provar d’endevinar el que sents,

puc callar i escoltar les teves pors.

Puc fer broma al teu costat

i si estàs desesperat

puc provar de cantar-te una cançó.

Si sóc bo quan els temps són bons

també vull compartir els malsons,

prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.

Miro, i cada persona al meu davant MiM-sol#m-do#m-SiM (2)

porta un secret amagat. MiM-sol#m-do#m-SiM (2)

Sento, i cada soroll va repetint

que ara encara depèn tot de mi.

La vida és el que et passa LaM-SiM

mentre fas plans per tenir-ho tot lligat. sol#m-do#m-SiM-LaN

Si el món es mou, fa#m

com puc estar aturat. LaM-SiM

Hi ha tantes coses a fer MiM-sol#m-do#m

i em queda tan poc temps per fer-les, SiM-LaM-SiM

tantes coses a fer, llocs per recordar MiM-sol#m-do#m-SiM-fa#m

llavis per besar, sol#m-fa#m

a fora hi ha un dia a punt d’estrenar. sol#m-LaM-SiM-LaM

Parlo i cada paraula dóna pas

a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi

sempre n’hi haurà mil més per tombar.

Si el món es mou,

com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer..

Per molts camins que tombi…

Som dilluns de Pasqua i com cada any MiM-LaM-MiM

jo porto la mona per al fill gran. LaM-MiM

No és igual que altres vegades, LaM

algú avui no serà a taula, sol#m-do#m-SiM

però tothom i pensa de tant en tant. LaM-SiM

Tres canalles costen de pujar,

ningú no perdona i menys el banc.

Després de la feina a casa

fas neteja a aquella escala

del bloc on treballa el teu advocat.

El teu home és un tros de pa

però com sempre es va deixar enredar.

Quan va sentir la condemna

li va caure el món a terra,

que llargs es faran aqueixos quatre anys!

Lents passen els dies, ja és Nadal;

els petits esperen el regal.

Pels carrers la gent et mira

i et saluden amb somriures.

D’on treus tantes forces per no plorar?

M'has trucat a la migdiada lam-SolM
suplicant-me que vingués lam-SolM
un altre cop desesperada lam-SolM
ja no saps que has de fer. lam-Mim

M'has dit que ell havia vingut DoM-SolM
heu fet l'amor i has plorat       FaM-MiM
ni tan sols un detall ha tingut DoM-SolM
t'ha pres calés i ha guillat.    rem-MiM

Què cony puc fer per fer-t'ho veure
tot sol s'està ensorrant
tu prou que ho saps i no ho vols creure
però l'acabarà dinyant.

Fins d'aquí un mes ja no el veuràs
o potser encara més tard
et fotrà un rotllo i te'l creuràs
i ja en començo a estar fart.

Permís per entrar a casa teva lam-SolM
i quedar-m'hi per sempre       lam
Sovint, t'he somiat ben meva    lam-SolM
talment com aquest vespre. lam-SolM

Si pogués tenir-te com ara
després de tant d'esperar
pel teu fill puc ser un bon pare
ho podríem intentar.

Solament et tinc quan ell se'n va
sóc només un trist segon plat
per què no tornes a començar
tu i el vailet al meu costat?

Permís per entrar a casa teva
i quedar-m'hi per sempre
Sovint, t'he somiat ben meva
talment com aquest vespre.

I avui fa un bon dia.