Què collons Miami ni que Florida Beach LaM

què passa amb Califòrnia i tots els boys de la beach.

Si aquí tenim mil platges com les de Tamarit ReM

d'Empúries fins a l'Ebre i més sol que Tahití.

Què carai ens passa amb tot el que tenim. MiM-ReM-LaM-MiM

Budweisser, Coca-Cola, Jack Daniels, Jim Beam

i diu que a Califòrnia ara fan un gran vi,

si és molt millor el què compro jo al sindicat,

a vint duros l'ampolla: "nano que estic pelat"

i després ens diuen que és que som agarrats.

Però sents un rock'n'roll i dius carai aquesta gent! ReM-LaM

potser si que es mereixen ser els reis del firmament!. ReM-MiM

Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed,

Metallica, Springsteen, Doors, B.B.King

podria estar dient noms tota la nit

què collons els donen per ser així.

En Bogard, Marlon Brando, Paul Newman, James Dean

la Rita, la Natassa i la reina Marylin

d'acord que aquí quasi bé de cine no en tenim

però espera't uns quants anys i Hollywood vindrà aquí

la nostra botifarra no podran resistir.

Vaig trobar-me una destral a dins l'armari, ReM-LaM

em vaig excitar: desitjava veure sang. Sim-SolM-LaM

I li vaig clavar al mig del cor, ReM-LaM

no va poder ni cridar: per sorpresa la vaig agafar. sim-SolM-LaM

Vaig beure'm la seva sang ReM-LaM-sim

vaig menjar-me el seu cervell. ReM-LaM-sim

Tal com a missa fa el capellà LaM-sim

per tenir-la a dins me la vaig menjar LaM-ReM

i ara és part de mi. SolM-LaM

Vaig picar la seva carn per fer croquetes,

i vaig ficar a dins el forn el seu cor tallat en dos.

I amb els seus pulmons els canelons:

van tenir aquest gust genial

que ningú li sap donar.

Vaig beure'm la seva sang

vaig menjar-me el seu cervell.

La única cosa que no em vaig menjar

van ser aquells ulls que em tornaven boig:

els guardo amb formol.

I ara no sé ben bé el perquè ReM

de tot allò que vaig fer. sim

Ara no els hi puc parlar, SolM

doncs me la vaig papejar. LaM

Maleeixo aquell moment: ReM

cada dia i cada nit sim

l'esperit de Llucifer em va poder posseir LaM

Vaig fumar-me un cigarret després de l'àpat,

i tot seguit vaig netejar les parets plenes de sang.

I al bar del costat fent una birra,

sortia a la televisió en "Jack el destripador".

Ja n'hi ha prou, ja està bé, fes-ho ara a l'inrevés SolM-Si7-MiM

surt al carrer i fes la teva amb TV3. La7-ReM-SolM

Xubi, dubi,...

Has estat aguantant els semàfors de ciutat

i el gos del costat; bordant.

A bord d'un bidó navega el Ter, Si7

viu quinze dies en un sofà, MiM

camina nu per l'Empordà, La7

volta amb tren per l'estranger. ReM

Ja has tingut prou merders, no esperis ni un dia més,

fes la teva amb TV3.

Puja al Montseny a mirar estels,

penja els peus d'un penya-segat,

munta la tenda o fes vivac,

viva bolula i Kumbayà.

Fora mandra, surt de l'ou, SolM-Si7

ja n'hi ha prou de fer bondat, MiM

fes tot el que has somiat. La7-ReM-SolM.

A bord d'un bidó navega el Ter, Si7

viu quinze dies en un sofà, MiM

camina un per l'Empordà, La7

volta amb tren per l'estranger. ReM

Mou les ales surt de l'ou,

fes el boig aquest estiu

vine amb nosaltres t'estem esperant

vine amb nosaltres t'estem esperant.

Pa, pa, xuba, viva bolula i kumbayà SolM-Si7-MiM

fes la teva amb TV3 La7-Re7-SolM

fes la teva , fes la teva amb TV3. La7-Re7-SolM-DoM-SolM

Més que la meva sang, més que tot l'or d'un banc DoM-FaM-SolM-DoM

més que saber cridar més que poder plorar lam-FaM-SolM

tu ets molt més important. Més que poder somniar DoM-FaM

més que saber oblidar, no canviaria res per poder SolM-DoM-lam-FaM

despertar i que m'estiguis mirant. SolM-DoM

*No, no, no tinguis por desitjar-me no és dolent, lam-FaM-SolM

no cal que diguis res que el que vulguis ja ho faré, jo ho sé.lam-FaM-SolM-Sol7

Més que la meva sang, més que poder saber, FaM-SolM

el que hi ha més enllà del sol no importa gens DoM-lam

el que passi demà si et tinc al meu davant res no m'importarà.FaM-SolM-DoM

I és que la veritat, que mai no existirà

no m'importa ja tant com tenir-te al costat.

Mai vaig saber esperar, i és que no em sé aguantar,

si tu vols i jo ho vull no has de fer-me patir, no ho deixem refredar.

*

Més que tot l'or d'un banc, més que mai fer-me gran,

més que poder saber qui seré d'aquí uns anys,

més que no saber odiar perquè com estimar ,tu ha m'ho has ensenyat.

Introducció: DoM-mim-ReM-SolM-DoM-mim-ReM

Tot és llest perquè hi hagi sort, SolM-ReM-DoM-SolM

avui toca l'estrena d'un nou tenor, mim-DoM-ReM

dones amb abrics de pelll fan cua per a l'actuació SolM-ReM-DoM-SolM

i els "urbanos", ho vigilen tot. ReM-DoM-SolM

Símbol d'elegància i educació,

el Liceu no s'altera per cap qüestió,

han passat ja molts anys

i molts més que en passaran,

i les bombes no l'han canviat.

I es que veuràs el cel amb els teus ulls tancats DoM-SolM

quan Wagner comenci a sonar. mim-ReM

Pots sacsejar les joies o pots aplaudir,

tot depèn de la "pasta" que tu pots tenir,

aquí trobaràs duquesses, reis i reines

i els seus fills, i la claca:

al galliner.

Però es que un altre món arriba DoM

quan acaba la funció, SolM

el món d’aquí no té tanta sort. Mim-ReM

Perquè hi ha un camell mim-doM

amb un "ionqui" al costat: ReM-SolM

-Digue'm què és el que jo et dec mim-DoM

i treu-me el mal de cap, ReM-SolM

que t'ho pagaré de segur demà passat. Mim-DoM-ReM-SolM-Introducció

I així Mozart, verdi i la Butterfly,

són veins de travestis, "xulos" i "marrons".

Potser és cert que el bell cant

agermana a tothom, però no crec pas en aquest món.

I una puta a l'escala tira els "tejos"

a un noi: -Per un bon polvo tres mil,

no podria violar-te i les peles han volat,

fes-t'ho amb mi pel morro i ja vauràs.

Perquè sóc capaç de fer-te volar,

vine amb mi i t'adonaràs

que jo et faré oblidar

somnis de fa uns anys que ja no es compliran.

Introducció.

Feia temps que de tu em parlaven, DoM

però el meu cap a altres llocs estava,

pensaments de tu tenia, FaM

però, d'estimar-te, jo no en sabia. SolM

A poc a poc, en tu jo vaig creure,

tot vaig deixar-ho per venir a veure't,

i ara sé que si et vull trobar

sempre t'hauré de buscar.

I per què així, tan difícil, FaM-DoM

és la vida, el que em queda, la regalo. rem-FaM-rem

No m'importa si tu volguessis, DoM-rem

creuaria pel temps per estar amb tu, FaM-SolM-FaM

abans de l'hora i per sempre. SolM

Tu ets la llum, tu ets el camí, DoM-lam

tu ets la fi del meu destí. FsaM-SolM

I quan a tu arribi, DoM-lam

ja no hi haurà per on tornar. FaM-SolM

Sento el cor, el sento a dintre, DoM-lam

sento algú dins meu que crida, FaM-SolM

diu que el segueixi, encara que em senti feble. DoM-lam-FaM

Passaré per mar, terra i aire,

lluitaré sempre amb el diable,

tu només fes que tingui forces

ni cent homes podran parar-me.

Si em dius que em posi al foc, jo em cremo,

si em dius que em tiri al pou, m'ofego,

si em dius corre, jo més depressa,

si em dius calla, t'escoltaré.

Tan sols parla, tan sols guia'm,

tan sols porta'm, tan sols digue'm,

com buscar-te, com trobar-te.

Si tu volguessis, creuaria pel temps per estar amb tu,

abans de l'hora i per sempre.

Tu ets la llum...

Tant se val si d'un gra FaM

se'm fa una muntanya, tant se val, DoM

el que hagi d'aguantar per tu, lam

no m'importa que hagi de deixar FaM

la porta ben oberta, si és el que tu vols. rem-SolM

Surto a la nit dissabte de gresca ReM-SolM-LaM

veig una xicota, nano, vols festa ReM-SolM-LaM

ella em fa petons, sí! SolM-LaM

Però mai ai tu! ReM

I el dia següent a casa de ressaca

el telèfon sona el cap em matxaca,

era la rosseta, sí!

Però mai ai tú, però mai ai tú! ReM-SolM-LaM-ReM

Agafo la caçadora i surto cap al carrer

vaig on hi hagi marxa,

potser t'hi trobaré,

elles si que hi són, sí!

Pero mai ai tú.

I quan estic al curro ai no vegis quin merder

la Marta i la rosseta, les dues al mateix temps,

elles si que venen, sí!

Però mai ai tú, però mai ai tú!

Recordo quan anàvem a l'estiu cap a la platja, caminant sense sabates, ReM

mentre un bon racó, trobàvem a les nits, SolM-LaM

estava boig per tu!

Va ser un estiu unit i no és pel temps pel que ho dic, sinó per tu i per mi a la platja

i les històries que ens muntàvem d'amagat.

Estic penjat per tú!

Però mai ai tu, però mai ai tu.

Tu em dius que ets a dalt, jo et dic que ets a baix, do#m

depèn d’on t’ho has mirat. fa#m

Per tu el cel és gris però jo sóc feliç, SiM

tots dos no som iguals. MiM

Si demano carn, tu demanes peix, do#m

el greix no et fa aprimar. fa#m

Quan jo m’arrossego dius que t’avorreixo SiM

doncs cadascú és com és, MiM

i tot pot ser al revés….. FaM

No existeix la veritat depèn del teu estat. fa#m-DoM-sim-FaM

Ara et parlo en clau de no, LaM-MiM

no t’estimo ni crec en un món millor, fa#m-Do#M

no hi ha res pitjor que el sexe, verge encara sóc ReM-rem-LaM

quan parlo en clau de no… fa#m-MiM-Mi7

*Tens tot el que tu sents LaM-fa#m-ReM-MiM-LaM-fa#m-ReM

doncs la veritat resulta al sumar MiM-fa#m-MiM-ReM

totes les mentides. MiM-Mi7

Tens tot el que tu sents LaM-fa#m-ReM-MiM-LaM-fa#m-ReM

i ja t’ho vaig dir MiM-FaM

que et parlo en clau de no, que et parlo en clau de no. MiM-LaM-Sol#M.

Ara et parlo en sí, doncs penso que ahir

vas fer-te un embolic amb el que et dic.

Tan sols vull jugar a que et puc demostrar

que tot és relatiu.

L’herba és pecar i el vi consagrat,

qui m’ho sap explicar.

Si no ets esportiu, catòlic i de CIU,

tu no ets bon català,

i a mi tant se me’n fa.

No existeix la veritat, és un pecat mortal.

Ara et torno a parlar en no,

no t’estimo ni crec en un món millor,

no hi ha res pitjor que el sexe, verge encara sóc.

Jo sóc etern, sóc el millor perquè sóc el rei d’una llarga evolució, MiM-fa#m-Do#M

i la resta del planeta que s’espavili tot sol. ReM-rem-LaM

quan parlo en clau de no…..fa#m-MiM-Mi7

*

Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port. lam-mim-lam-mim- (2 vegades)

Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo, lam-mim-lam-mim-lam-miim-DoM

que no tinc segons i que allargo les hores. SolM-lam

Tu vell timó que m’ajudes, lam-mim-lam-mim

la meva adreça sou tu i el vent; lam-mim-lam-mim

treu-me d’aquesta tempesta, lam-mim-lam-mim

treu-me que ja no puc més, lam-mim-DoM

seguint una estrella potser em vaig perdre el cel. SolM-lam

Vaig perdre el seny. SolM

Dóna’m força per cridar, DoM-SolM-lam-FaM

que no sóc d’aquí, tampoc sóc d’allà, DoM-SolM

la meva terra és el mar. FaM-MiM

Dóna’m força per cridar, que jo sóc de mi, DoM-SolM-lam-FaM-DoM

no sóc de ningú i sempre així serà. SolM-FaM-MiM

Vaig néixer sense fronteres, no crec en les possessions,

doncs penso que hi ha massa coses

que ens separen i tots som del mateix món,

no crec en nacions ni en obligacions.

Dóna’m força per cridar,

que no sóc d’aquí, tampoc sóc d’allà,

sóc part de l’Oceà.

Dóna’m força per cridar, que si l’aigua és amor

jo de pedra no sóc, mulla’m un altre cop.

Dóna’m força tona’m boig, que si l’aigua és amor,

jo de pedra no sóc, mulla’m un altre cop

dins el cor…

Dóna’m força per cridar,

que jo sóc de mi, no sóc de ningú,

la meva terra és el mar fet d’aigua i sal.

Sota l’aigua no hia ha peles ni banderes ni nacions lam-FaM-MiM-lam

el silenci que m’envolta és la solfa que em fa viure, lam-FaM-MiM

viure i ser lliure, lliure!

En Joan era un pobre pagès sim-ReM

ell sempre humil, ell sempre honest, LaM-SolM

vivia amb l’hermosa Maria sim-ReM

i ho feia tot perquè sempre mengés. LaM-SolM

En canvi en Lluís era molt ric.

a ell mai no li va faltar de res,

com si tot el que ell volgués,

en dir-ho als peus ho tingués.

És que uns tant i altres tant poc ReM-SolM-ReM-SolM

però tots feliços tal com són. ReM-LaM-SolM

Un dia en Lluís es va creuar

amb la Maria passejant,

i enamorat es va jurar

pagar per ella el preu més alt.

I en aquells temps hi va haver una guerra,

I en Joan jove i per força va marxar.

En Lluis no era apte per morir,

"això és una merda, tio has d’aguantar".

Tot era estrany, en els seus ulls

la por, l’odi i la tristor.

I la Maria se’l va mirar

com si ja no pogués veure’l mai més.

Llavors en Lluís va aprofitar

i la Maria va comprar, i li va dir:

Sé que m’estaves esperant, jo no t’havia oblidat ReM-LaM-SolM-ReM

jo et puc donar tot el que vols LaM-SolM

tinc tot el que puguis desitjar. (bis) ReM

Agafa’m de la mà, corre i no t’ho pensis massa ReM-SolM

que et donaré el que vols si no ho tens en aquesta casa ReM

jo sé el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves LaM

pensa el què tu faràs i com viuràs a partir d’ara. SolM-ReM

En Joan no tornarà és el seu fi jo ja ho sabia ReM-SolM

si fos tu seguiria i no m’ho pensaria més ReM

jo et dono flors i joies, festes, criats i vestits LaM

et cobriré d’or, plata, bons perfums Weiss do Sings. SolM-ReM

I la Maria se’l va mirar, i de la mà el va agafar SolM-ReM-LaM-sim (2)

anava tan cega amb tants regals SolM-ReM-LaM-sim

que sense pensar-s’ho d’en Joan va passa, i li va dir: SolM-ReM-LaM-sim-SolM

Jo a tu ja no et puc estimar, tu em fas patir i treballar ReM-LaM-SolM-ReM

ella tot el dia juga amb mi, bona sort qui l’hagi trobat. LaM-SolM-ReM-SolM

Aquell pobre pagès sabia que anava a morir ReM-SolM

llavors va dir si em moro tu també et mores amb mi. ReM

la va esperar a les fosques al carrer tota la nit. LaM

i quan ella va sortir la va matar sense patir. SolM-ReM

Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap,

va caure estès a terra amb la Maria al seu costat,

la conya de la història amics meus, reflexioneu

no és que en Joan morís sinó que en Lluís està de peu

I el Lluís se’ls va mirar SolM-ReM-LaM-sim

va ser d’aquells dies que més va plorar SolM-ReM-LaM-sim

sol es trobava amb els seus calés, SolM-ReM-LaM-sim

per molts que en tingués, massa car per ell; i es va dir: SolM-ReM-LaM-sim-SolM

Segur que algú m’està esperant, això ho oblido jo demà ReM-LaM-SolM-ReM

a moltes noies puc comprar, LaM-SolM

no importa a qui hagi de trepitjar. ReM-SolM