SA PEÇA

PERSONATGES

L’AMO EN TÒFOL Amo de la possessió de Son Odre. Té una seixantena d’anys i es viudo. De bon caràcter i feiner.

EN SIURESTA Fill de l’amo en Tòfol, de trenta-cinc anys. Fadrí mal casadís. Bon al·lot i respectuós. La seva passió és la caça.

NA PEPITA Al·lota de ciutat, d’uns vint-i-set anys o vint-i-vuit. Educada, simpàtica i independent.

EN MATEU Nebot de l’amo en Tòfol. Sempre va malvestit i li falta una “brusca”.

SEMBLANÇA DE SON ODRE

Son Odre és una possessió situada a la vora del poble de Biniamar. Té una gran extensió i és poblada de tota casta d’arbres i terres de conreu. Fins i tot s’hi ha extret carbó a cel obert per a la central d’Alcúdia. A l’est un petit llac alegra l’entorn de garriga i terra prima amb ganes d’abeurada.

Les cases foren construïdes l’any 1709 pel comte San Simón. A la façana principal un rellotge de sol assenyala el pas del temps. Passat el portal d’entrada trobam la clastra i, enmig, una gran alfàbia amb un ramellet esponerós.

A l’esquerra, una escala de volta du a les cambres dels senyors. Al final, un replà de pedra viva tot d’una peça. Al voltant de la clastra, la formatgera, la cuina amb pinta, el cossi de fer bugada, un rosari penjat, la banquera enrevoltant el foc... Un poc al costat, la taula de pedra viva damunt peus també de pedra. Un gran aljub s’omple de la font des Patró, que surt de Biniatxent, per al consum de persones i animals.

ACTE I

ESCENA I

(S’aixeca el teló. Entra l’amo en Tòfol i s’asseu. Cavil·la.)

L’AMO EN TÒFOL Mira que aquell fill meu me’n dóna, de maldecaps. S’edat que té i no s’arriba a casar. Pareix que ses dones li fan por. En veure faldetes ja no sap on s’ha de posar; no pareix fill meu. Jo, a sa seva edat, en tallava de rama! Ara i tot que som viudo, en veure una femella jove encara sa sang se remou; però ell només pensa amb so caçar i amb sos cans. I jo els hi penjaria per allò on no dic; però què li he de fer? No és que no n’hi faci de sermons. És igual que predicar per ses parets, se’n va a ses seves, no me fa cas.

SIURESTA (Crida.) Mon pare, mon pare!

L’AMO EN TÒFOL El sentiu? Segur que me dirà que sa cussa tal ha fet això o allò, que ha agafada una llebre o que han enclavat un conill, etc. Coses d’aquestes. I jo quan el sent li pegaria. Jo m’estimaria més sentir cridar es nétets per sa clastra, però tothom ha de dur una creu i a mi m’ha tocat aquesta.

ESCENA II

SIURESTA (Entra cridant.) Mon pare, mon pare! Mon pare, sabeu quina llebre que m’ha agafat n’Estrella, sa cussa! Han fet una carrera que era de veure: per dins sa tanca de tarongers, sa cussa toc no toc sa cova de sa llebre, però a la fi se l’ha feta seva i de venguda encara m’ha enclavat un conill! Vos dic, mon pare, que maldament me’n donassin dos-cents duros no la donaria.

L’AMO EN TÒFOL Però Siuresta! No veus que ja estic cansat de sentir aquestes coses? Tu t’hauries de casar, fill meu. No veus que torn vell i en morir... Què faràs tu tot sol, digue-m’ho? No és que per aquestes possessions no hi hagi qualque fadrina que val ull per mirar. I tu com si res, pareix que tens sa sang de peix i jo no et comprenc, Siuresta.

SIURESTA Però mon pare, si jo no tenc casera! Ses dones no em diven res.

L’AMO EN TÒFOL I com t’han de dir res, pardal, si no t’hi acostes Com te pots cremar si no t’arrambes en es foc? A sa possessió de Son Catiu hi ha na Sebastiana que és una al·lota que no està gens malament. Que no t’agrada?

SIURESTA És una mostatxuda!

L’AMO EN TÒFOL I sa de Son Fortuny?

SIURESTA Té ses cames tortes!

L’AMO EN TÒFOL Vatua mil llamps!! Què n’hauran de fer una aposta per tu?

SIURESTA Però mon pare, per què vos enfadau per això? Si no tenc casera perquè m’he de casar? Estic tan bé així.

L’AMO EN TÒFOL O te penses que sempre serà igual? Ai fillet! I llavors lo que més em va comanar ta mare, al cel sigui ella, que miràs de casar-te. Bé n’hi vaig dur de ciris a sant Antoni per aquest fi, però fins ara no han fet efecte. O sant Antoni no va de feina o ets ciris no eren bons. Bé m’ho deia: “mira si el cases, mira si l’embarques”. Però sa teva caparrudesa no sé on et durà. Ara anem cap a s’era a veure com ho tenen. Ja en parlarem una altra hora.
(Del fons de l’escenari se sent cantar la tonada del batre. L’amo en Tòfol i en Siuresta surten.)

Pàgina principal