EL MYOTRAGUS BALEARICUS, BATE 1909

Aquesta troballa d’abundants restes de Myotragus –es refereix a la de les Coves de Campanet- va renovar, en paraules del propi Villalta i del Paleontòleg Miquel  Crusafont Pairó, “el sempre interessant tema de la paleomastologia de les nostres illes durant el Pleistocè antic”¹. S’hi afegia també l’interès de “constituir una nova localització de Myotragus balearicus Bate i fins ara la primera descoberta a l’interior de l’illa”. A partir de la troballa de Campanet s’anaren succeint noves troballes a altres localitats i descripcions d’aquest bòvid del gènere dels artiodàctils, endèmic de Mallorca i Menorca.

            L’espècie fou estudiada per primer cop per Miss Dorotea Bate l’any 1909, gràcies a les descobertes del reverend R. Ashington Bullen en una cova de Mallorca. Miss Bate en va publicar la descripció el mateix any ² en que es va trobar però els materials no es varen estudiar a fons fins el 1915.

            Els Myotragus varen arribar a les Balears durant la crisi de salinitat del Messinià –fa 5,5 milions d’anys- i després de la transgressió pleistocènica quedaren aïllats dels continents. La seva evolució en aquestes condicions d’aïllament fou molt singular ja que la manca de carnívors a Mallorca i Menorca fèu que les especialitzacions que li permetien fugir ràpidament dels depredadors, com per exemple la grandària i l’allargament de les potes per mitjà de metàpodes, anassin desapareixent.

            Com a fruit d’aquesta adaptació, el gènere Myotragus ha donat les espècies següents a Mallorca, corresponent cadascuna a l’episodi geològic que s’indica:

Myotragus pepgonellae       Pliocè inferior

Myotragus antiquus             Pliocè superior

Myotragus kopperi              Límit Plio-quaternari

Myotragus  batei                  Pleistocè inferior

Myotragus balearicus           Pleistocè mitjà a Holocè

            El Myotragus balearicus, al qual pertanyen les restes de Campanet, és l’espècie més evolucionada. Es tracta d’un animal extraordinari, amb modificacions notables que són producte de la seva evolució en condicions d’insularitat: té una incisiva de creixement continu com les dels rosegadors –d’aquí prové el nom de “Myotragus”, que en grec significa “cabra-rata”-; ulls situats davant la cara –els altres remugants els tenen en posició lateral- que fan possible una visió en relleu com la dels primats; proporcions dels ossos dels membres que recorden les de les hienes; escurçament de la part distal dels membres i diferents fusions òssies en aquests. La seva talla és reduïda, de devers 50-60 cm d’alçada a la creu, i pesava uns 12 kg. Era marxador, no corredor, i estava incapacitat per botar i fer moviments de ziga-zaga.

            Quan l’home va colonitzar les Balears va domesticar l’espècie i hi ha evidències que en mantenia exemplars a corrals. A pesar que la domesticació sol assegurar la supervivència de l’animal, curiosament amb aquesta espècie es va esdevenir el contrari i va extingir-se quan l’home la va domesticar. Els testimonis més recents de la seva presència a Mallorca daten aproximadament dels 2000 anys abans de Crist.