Visc a un poblet que hi pots veure boscs d'alzines com el blat tendre, pins gegantins que arriben fins el cel amb un intens blau que omplen de felicitat i pau.
Fa temps es podia contemplar una llarga estora de pins i alzines; ara es pot contemplar una carretera negre com la pena, com la destrucció infernal que va deixar Mallorca sense aquell verd olivar tan aromàtic.
Campanet és tot marró, amb un campanar que arriba fins el cel fosc i amb una ermita marró ocre amb 800 anys. Unes fonts blaves que relaxen en sentir la seva olor a bosc verd, d'aigua d'un safareig.

A vegades pots veure la mar arrissada d'un blau celestial, plena de peixos que tenen tants colors, groc canari, vermell coral..
Campanet és tan petit com una libèl·lula que passa per Palma, però tan bonic com una flor.
Campanet és el millor poble.

Joan Horrach Morell