Ets riallera i forta

com un albó florit

que el vent mai no pot vèncer.

Ets una cara oberta

amb finestrals encesos.

Ets una arbre que fruita

somriures i esperances,

i horitzons de colors

i vols de papallones.

Ets una mar de veus

que s’escampen lleugeres

pels carrers i les places.

Ets un xiprer que creix,

desafiant els límits,

parlant amb els celatges.

Ets un feix d’amistats,

un ram de sentiments,

tan blancs com un colom.

Ets una nau que surt

del port tranquil a l’aventura

de viatges joiosos.

Ets un embat que sembra

roselles i argelagues.

I fas florir la terra!

Damià Pons i Pons

Del recull Rastres (1990-2000)

Ed. Moll