EL CARNAVAL A MALLORCA
En el rostre resideix, especialment, la possibilitat d’identificar una
persona. Per tant, durant el Carnaval cal enginyar-se per no ser reconeguts.
Per transformar la cara mitjançant pintures, maquillatges, etc. hi havia dos
procediments habituals: maquillar-se amb els cosmètics de l’època –pintallavis,
llapis d’ulls, pólvores d’arròs, etc.- o bé ennegrir-se la cara, total o
parcialment, amb un suro cremat o un carbó. El primer recurs era utilitzat,
sobretot pels homes que es disfressaven de dona; el segon, per aquells a qui
únicament interessava ocultar la seva identitat.
A vegades, s’elaboraven accessoris que servien per disfressar una part del rostre: barbes, bigotis, perruques, dentadures, etc. La confecció de barbes i bigotis postissos presentava una gran variació: es feia una base amb paper, cartró o pedaç i a damunt –enganxat amb pasta de farina i aigua o cola- hi aferraven allò que havia de simular el pèl: llana, pèls de coa de bístia, arrels d’all, etc. A vegades, simplement retallaven la forma que volien sobre una pell de conill o xot.
Les perruques i “monyos” es feien amb corda escambuixada, estopa o espart. Una nota curiosa eren les dentadures; per tal de disimular el propi barram i adoptar un aspecte més estrany es feien dents de rave; és a dir, simulaven unes dents amb un tros de rave que enganxaven a les pròpies.
Si donam un sentit ample al mot màscara i consideram com a tal tot allò que és útil per posar-se davant el rostre i ocultar-lo, direm que les màscares tenien una gran acceptació. Se solien fer de forma molt senzilla i amb el material més a l’abast. Normalment consistia en un tros de tela –un pedaç, una màniga, un calcetí, una mitja, un mocador, etc.- al que feien dos forats per als ulls i a vegades un tercer per a la boca. La tela es lligava al darrera pels seus extrems o bé amb una veta. Si es tractava d’una màniga o una mitja simplement s’introduïa el cap a dins i es feien els forats corresponents. També s’utilitzaven passamuntanyes. L’amo en Serrana, d’Algaida deia:
“Ses caretes eren de cartó comprades fetes o fetes per nosaltres mateixos. Però tot servia: un pedaç, una calça, un calcetí...”
Dins els balls d’ambient més ciutadà s’utilitzaven els antifaços de seda o de setí, però les màscares de cartró, semblants a les actuals, eren molt usades. En venien a tots els pobles, a les botigues de roba, a ca l’adroguer o a l’estanc, per poc preu. Representaven figures diverses: un porc, un diable, una calavera, un vell, etc. Com explicava mossèn Bartomeu Oliver, de Cas Capità de Sencelles:
“N’hi havia que se posaven un paper de qualsevol manera o de roba; però es que anaven de fressa duien una careta de cartó, que a ses botigues o a s’estanc les venien molt barates”
Pàg. 69/70 de El carnaval a Mallorca
|
|