Talaiòtic primer (1300 a.c.e. al 1000 a.c.e.)

Aquesta és la fase d’assentament d’aquest nou poble, durant la qual l’hàbitat es redueix a la construcció de talaiots aïllats i cabanes i a la utilització de les construccions de la cultura anterior. Els enterraments es realitzen en coves o també s’utilitzen els hipogeus i aixoplucs de la cultura anterior. D’entre els objectes de la cultura material destaquen la ceràmica, senzilla i funcional, i els objectes metàl·lics, sobretot la profusió d’armes com espases, destrals, punyals, fletxes i llances. També es fabriquen eines de feina com escàrperes, o de decoració com anells, braçalets o collars. Persisteixen molts d’objectes tals com els botons piramidals, els punxons d’os, morters i molins de pedra.

Potser pertany a aquest moment el talaiot quadrat de Gabellí Petit, conegut com es Claper des Doblers. El talaiot és una construcció senzilla de planta quadrada o rodona i amb desenvolupament troncopiramidal o troncocònic, com és el cas d’aquest exemplar de Campanet. Generalment té un portal d’accés molt baix amb evident funció defensiva, el qual a través d’un corredor recte o en ziga-zaga dóna accés a la cambra, al bell mig de la qual es troba un pilar polilític que serveix per sustentar la coberta. Algunes restes excavades permeten afirmar que les parets interiors de la cambra anaven recobertes de fang i pallets de garballó trencat. Respecte a la seva utilitat, independentment que en èpoques determinades hagi servit per a diversos usos, no resta cap dubte sobre la intencionalitat militar de la construcció, alternada amb la utilització com a habitatge.

Pàg. 26
Història de Campanet, de la prehistòria al segle XVI