"Escultismo es un sistema de educación, que, al mismo tiempo que cuida de la formación del cuerpo y del carácter del joven por medios acomodados a sus gustos, procura también la formación de su alma. El Scout es un alma que camina hacia la perfección."

(J. SEVIN, S. J., El evangelio del Scout, Madrid: 1935)

L'escoltisme és un mètode educatiu que va néixer l'any 1907 a Anglaterra quan Baden Powel va tenir la idea de desenvolupar un moviment que recollís les inquietuds dels joves i els ajudés a formar-se com a persona. La resposta popular va tenir molt d'èxit i ben aviat l'ecoltisme es va estendre arreu del món. Davant d'aquesta resposta pocs anys després, el 1912, la muller de Baden Powel, Lady Olave Saint Claire, va crear un moviment paral·lel al que va crear el seu marit, va formar el guiatge, que era una adaptació de l'escoltisme de Baden Powel per a noies.

Així doncs, l'escoltisme i el guiatge són un mateix mètode educatiu, el primer dirigit només per als nois i el segon per a les noies, que vol contribuir a la formació dels joves durant el seu temps de lleure com a educació complementària a la de l'escola o a la familiar, comprèn àrees que no són incloses en aquests àmbits. L'escoltisme ajuda a través del joc a desenvolupar de forma física, intel·lectual, social i espiritual el jove, que gràcies a això s'interessa sobre el coneixement d'un mateix, la necessitat d'explorar el que l'envolta, de descobrir aspectes de la vida que li eren encara desconeguts per a ell, i sobretot el desig d'aprendre coses noves sobre ell mateix i el que envolta la seva vida, i tot aixó es descobreix gràcies als coneixements i el desig dels joves per ensenyar i transmetre el que s'ha aprés als altres.

Per dur a terme aquesta educació, l'escoltisme segueix uns dinamismes o mètodes propis que consiteixen en:

La base de l'educació de l'escoltisme descansa sobre la promesa que han de fer els joves quan comencen a formar part del grup escolta i també sobre la llei escolta.

La Llei Scout pot variar depenent de l'organització a la qual pertanyi, però totes parteixen de la que va crear Baden Powel.

La llei escolta:

L'Scout només té una paraula.

L'Scout és lleial.

L'Scout és útil i ajuda al proïsme.

L'Scout és un amic de tots i un germà pels altres Scouts.

L'Scout és cortès.

L'Scout és bo amb els animals.

L'Scout obeeix sense replicar als seus parents, al Guia de Patruya i al seu cap.

L'Scout somriu i xiula davant les dificultats.

L'Scout és econòmic.

L'escout és net en els seus pensaments, paraules i accions.

Pel que fa a la promesa, aquesta també pot variar depenent de l'organització, però com en el cas de la Llei les variacions de la promesa també parteixen de la que va crear Baden Powel.

La Promesa és:

L'escoltisme també pot servir com una manera de donar unes pautes d'un estil de vida pròpies de l'escoltisme que es fonamenta en una dimensió espiritual, social, personal. Pel que fa a la primera proposa un estil en què es dóna molta importàcia als valors espirituals de la vida més enllà del món material i es compromet a buscar-los. La dimensió social es refereix a la participació en el desenvolupament de la societat, respectant la dignitat del proïsme i de la integritat de la natura. Donant suport a la pau, a l'enteniment i a la cooperació a nivell local, nacional i internacional. I en la dimensió personal es dóna importància al desenvolupament del sentit de la responsabilitat personal i a la capacitat d'una adequada expressió personal.

Per aixó els scouts, o escoltes, estan involucrats en gran nombre d'activitats de cara a les comunitats en les quals viuen, i treballen amb els altres membres de la comunitat per abastar objectius comuns. Treballen amb amics, veïns, dirigents de la comunitat i amb altres organitzacions. Molts treballen en projectes de cooperació bilateral entre scouts en països en vies de desenvolupament i en països industrialitzats. El fet d'estar tan vinculats a la comunitat o societat fa que estiguin afectats plenament pels seus propis problemes, i així treballin per solucionar-los. Poden treballar tot tipus de problemes, des de la reforestació, fins a l'alfabetització i la lluita contra la drogaaddicció.

L'escoltisme és un moviment que està exposat a constants canvis i evolucions de la seva manera de fer i de pensar a causa que és un moviment que s'ha expandit per tots els racons del planeta i s'ha anat adaptant als propis costums del país. Per aixó, podem trobar que encara que dos grups estiguin aceptats per la OMMS (Organització Mundial del Moviment Scout) un tingui una manera de fer diferent a la de l'altre i com he dit abans, fins i tot pot arribar a variar la promesa i llei escolta, les quals varien segons els costums del país o de les circumstàncies que s'hagin donat en aquella organització.

L'escoltisme des de la seva creació no ha parat de crèixer per tot el món, només en els últims 20 anys la quantitat de membres s'ha incrementat fins arribar a doblar-se. S'ha estès per més de 150 països i territoris, sobretot en països en vies de desenvolupament, i mou a més de 30 milions de joves entre els 6 i 19 anys de tot el món sense fer distincions de raça o creences seguint els principis i mètodes concebuts pel seu fundador. Però no només és un moviment per joves, també és un gran repte per als adults, que participen de forma de monitor o educador per així ajudar els altres Scouts més petits. Però sempre s'ha d'unir al moviment de forma voluntària sense esperar res a canvi, ja que l'escoltisme és un moviment totalment voluntari, tant per als adults com per als petits.

Des del punt de vista polític l'escoltisme és un movimet apolític i no gobernamental, no pot mai representar cap partit o organització política ni sentir-se influenciat per aquestes. No obstant s'anima els Scouts a realitzar una contribució constructiva en la seva comunitat, societat o país. També destaquen per la seva posició contra el benefici monetari, mai un grup Scout ho pot tenir com a objectiu el benefici propi de diners.

L'escoltisme com tota organització té una pròpia estructura interna, organitzada per la OMMS (o WOSM), que s'encarrega de controlar tot el desenvolupament de l'escoltisme arreu del món. Després cada país té la sava pròpia organització que vetlla pel bon funcionament de l'escoltisme al seu territori, i finalment cada Agrupament Escolta té la seva pròpia organització, que és tan indispensable com la pròpia OMMS.