Tots aquells que han visitat qualque vegada el nostre Museu Nacional, hi hauran tingut oportunitat de contemplar les magnes esferes de pedra d'origen precolomb� que enriqueixen la col�lecci� d'aquesta instituci�. En passetjar-nos pels seus corredors exteriors ens trobam amb una esfera que destaca entre les altres, no tant per estar seccionada a la meitat com per mostrar un intrincat petroglif a un dels seus hemisferis. Aquest gravat presenta una s�rie de formes summament complexes, marcades amb trossos ferms damunt la deteriorada superf�cie de la pedra.
Quan me'n vaig trobar per primera vegada davant d'aquesta pedra, fa m�s d'una d�cada, em va assaltar la curiositat per saber que representaven i significaven aquelles enigm�tiques l�nies. Aquests petroglifs s'han trobat a l'ample de tot el territori nacional i alguns dels seus dissenys, summament complexos, m�s pareixen obres abstractes filles de l'art modern que no el producte de la creaci� d'un poble "primitiu", com acostumam a qualificar als nostres avantpassats precolombins.
Mapes geogr�fics, signes rituals i incl�s formacions naturals: aquestes han estat algunes de les explicacions que se'ls han donat i que no han resolt satisfact�riament el seu misteri.
Per� existeix una altre explicaci� m�s, la qual, a manera de context, no ha estat explotada totalment al seu espectre de possibilitats: es tracta de la que identifica els petroglifs amb representacions de car�cter astron�mic, �s a dir, com a cartes celests en pedra la finalitat de les quals hauria estat calend�ria i probablement cerimonial.
Encara que la idea del sentit astron�mic dels petroglifs costa-riquenys no �s meva, com es veur� m�s endavant, em permet presentar una interpretaci� astron�mica del gravat que ens ocupa.
Tot va comen�ar amb l'espiral que es troba a la part inferior del disseny. La curiosa posici� de l'espiral dins del conjunt, i la forma del petroglif en si mateix, em recordaren vagament les constel�lacions de Peg�s i Andr�meda, als voltants de les quals es troba una altre singular forma espiral: la gal�xia M 31.
Fig. 1 i 2: L'esfera de pedra
seccionada mostrant part del petroglif a un dels seus hemisferis.
(Fotografies de Daniel Brenes)
Partint d'aquesta idea formulo la hip�tesi de que el petroglif en q�esti� sigui la representaci� d'una constel�laci� precolombina, formada per estels de les constel�lacions ja esmentades i d'algunes de les seves ve�nes m�s properes.
�s important recordar que la forma d'una constel�laci� varia d'acord amb l'interpretaci� que cada cultura doni a un determinat grup d'estels al firmament.
Com que les formes de les constel�lacions de Peg�s i Andr�meda, aix� com les coneixem, tenen el seu origen als pobles mediterranis, �s d'esperar que una constel�laci� precolombina d'aquesta mateixa zona del cel reunesqui un conjunt un tant diferent d'estels, formant cualque cosa molt diferent a un cavall alat i a una princesa celest.
Damut les bases d'aquest fet, vaig comparar les l�nies i punts que conformen el gravat petr�s amb els agrupaments d'estels d'aquesta regi� celest, la qual abarca des de 43� 07' a -07� 47' de declinaci�.
Fig. 3: Constel�lacions i estels m�s importants esmentats en aquest estudi.
Fig. 4: Constel�laci� basada al petroglif. El cercle inferior representa l'ubicaci� de M 31.
Fig. 5: Comparaci� entre la constel�laci� resultant i el petroglif
Fig.
6: Punts concordants entre ambdues figures. Ennumeraci� dels punts assenyalats:
1-
Gal�xia M 31 d'Andr�meda.
2-
Mirach (Beta d'Andr�meda).
3-
Alpheratz (Alfa d'Andr�meda.)
4-
�micron d'Andr�meda.
5-
HR 8632 a la constel�laci�
del Llangardaix (cat�leg d'estels de Yale).
6-
Scheat (Beta de Peg�s).
7-
Psi de Peg�s.
8-
Pi de Peg�s.
9-
Algenib (Gamma de Peg�s).
10-
Theta, Iota, Lambda, Kappa, Gamma i Omega de Peixos.
11-
Beta de Peixos.
12-
Eta de Aquari.
13-
Markab (Alfa de Peg�s).
14-
Homam (Zeta de Peg�s).
15-
Theta de Peg�s.
16-
Ancha (Theta d'Aquari).
17-
Sadalsud (Beta d'Aquari).
18-
Alfa del Cavallet.
19-
Enif (�psilon de Peg�s).
20-
HR 8313 a la constel�laci�
de Peg�s (cat�leg d'estels de Yale).
21-
HR 8173 a la constel�laci�
de Peg�s (cat�leg d'estels de Yale).
22-
Constel�laci�
del Dof�.
?-
Figura encara no definida al context astron�mic.
Fruit
d'aquesta comparaci� s'obt� una constel�laci� amb un total de vint-i-dos
estels i grups principals, assenyalats sense molta dificultat ja que pr�cticament
concorden amb els objectes m�s pronunciats i les interseccions de l�nies que
mostra el gravat. Aix�, la similitud entre ambdues figures resulta evident.
L'agrupaci�
inclou a la seva composici� estels perteneixents a les constel�lacions d'Andr�meda,
Peg�s, Peixos, Aquari, Dof�, Llangardaix i Cavallet.
D'aquesta
llista de punts concordants �s el punt 13 un dels m�s singulars, ja que
presenta una espiral unida a un bucle, destacant pel seu tamany de la resta del
gravat. Hi he identificat aquest punt amb Markab, l'estel alfa de Peg�s i per
tant el m�s brillant d'aquesta constel�laci�. Que aquest estel f�ra
ressaltat d'aquesta forma probablement va obeir a que aquell que grav� el
petroglif el va considerar relevant per raons que desconec.
Tampoc
vaig poder definir la figura de la part inferior dreta, a prop de l'espiral, ja
que no vaig aconseguir relacionar-la amb cap conjunt o objecte astron�mic
d'aquesta regi� del cel que se li pogu�s pareixer.
S'ha
de ressaltar el fet de que, al trobar-se inscrit el petroglif a una esfera, �s
possible reproduir amb ell el moviment aparent que, amb motiu de la rotaci� de
la Terra, descriu la constel�laci� al cel durant la nit. Fent-la voltar de
dreta a esquerra, sobre un eix situat sota el petroglif que equival al punt Nord
estelar fix, s'obt� una representaci� del moviment Est-Oest que descriu la
mateixa constel�laci�. Hi seriem llavors no tan sols davant d'una carta astron�mica,
si no tamb� davant d'un rudimentari per� pr�ctic planetari.
Despr�s
d'enumerar aquests indicis, crec que hi restaria encara un detall per resoldre:
c�m pogueren els creadors del petroglif con�ixer la forma espiral de M 31 si,
malgrat que aquesta gal�xia �s visible a ull, sols es pot apreciar com a una
petita taca gris al cel?
Negar
la possibilitat de que els nostres antecessors tinguessin un coneixement tal
sense comptar amb el telescopi ni cap altre instrument �ptic podria ser una
llastimosa desestimaci� de les seves capacitats, algunes de les quals son m�s
enll� de l'enteniment condicionat pel racionalisme ortodox del nostre temps.
I �s que, amb el fet de representar-la desproporcionada en el seu tamany i frontalment, no inclinada com s'aprecia al firmament, �s possible que els nostres abor�gens haguessin volgut transmetre la import�ncia que aquest coneixement implicava tant per ells com per a nosaltres, els seus succesors.
Fig. 7: Gal�xia M 31 d'Andr�meda
En
quant a la figura que podria representar la constel�laci� resulta dif�cil
d'interpretar per la seva complexitat, per� pareix suggerir una forma zoom�rfica,
potser la d'un quadr�pede. Dins del context de la fauna americana podria
representar un ca, un jaguar o, potser, un simi.
A
m�s, no �s la primera vegada que es dona una interpretaci� de car�cter
astron�mic dels petroglifs de Costa Rica.
El
25 de mar� de 1979, a la secci� "'�ncora" del peri�dic "La
Naci�n" de Costa Rica, el senyor Michael O'Reilly va presentar la proposta
de que el petroglif circular trobat al monticle principal de Guayalbo de
Torralba, prov�ncia de Cartago, pogu� haver funcionat com un calendari molt
prec�s que, usant com a refer�ncia objectes astron�mics de escasa magnitud,
donaria detall de dades com els solsticis, el dia m�s llarg de l'any o la
durada de l'�poca plujosa.
Considerar
que els nostres avantpassats precolombins posse�en coneixements astron�mics
que pogueren plasmar als seus petroglifs es converteix en una veta
interpretativa rica i valuosa, ja que ens mostra una nova faceta del seu
pensament i dels seus coneixements damunt els cicles de la Natura els cuals, per
a desgr�cia nostra, hem relegat a l'oblit.
Edwin Quesada
Traducci�: Toni Martinez Jover
Versi�n en Castellano
English Version
� 1997. Tots els drets reservats. Prohibida la c�pia del contingut gr�fic o textual d'aquest lloc sense l'autoritzaci� expressa de l'autor.
