|
ELS NOSTRES COMPANYS DE CURSA
ENTREVISTA A … Àngel Vicente Gonzalez Badia "Suat"
Leonardo Boff parlant de la muntanya diu: “Nunca la oí quejarse por culpa del calor o del frío. Jamás exigió nada por su majestuosidad belleza. Ni el agradecimiento. Se da simplemente. Gratuitamente…”
Javalambre diu en el foro:
La naturaleza dicen que
es salvaje, no lo seas tú también y mimala siempre que salgas de casa
Àngel, Suat, ens diu que
”Tenim l’oportunitat de viure al costat de la muntanya”
“Gràcies a l'oportinitat que tenim de viure tan prop d'ella ens ha ensenyat a gaudir-la però al mateix temps a respectar-la” Boff afegiria: “La montaña no se preocupa de que la vean. Ni se enfada si la pisan. Todo lo soporta. Todo lo acoge...”
Volta al terme: la cursa MÉS DE MUNTANYA
“Si no pasa res anire a la Volta al Terme, no estic en el millor moment possible( he fet moltes vacances), pero en els dies que queden intentare estar el maxim de bé que puga”
(Ens vorem al terme i no sigues polvorilla, a resservar!)
“El canvi de terreny , la duresa...”
“També la seua duresa, el paisatge, el canvi de terreny , igual estes
corrent pel mig d'un bosc de sureres, com dins d'un pinar, com de sobte
estàs corrent per un coscollar, també per l'ambient especial que te esta
cursa i la gent D'Alfondeguilla molt amable i entesa del nostre esport. “ L’entrenament
Les muntanyes de Figueroles
“He estat vivint més d'un any a la bonica població de Figueroles i ahi
gràcies a
Ramón Bagan
he pogut descobrir llocs molt bons per a entrenar, ultimament el circuit
que més faig es:
Figueroles, Pinar del Burga, Paridora, Traguanta, Barcelo?, senda fins a
la Torreta, pista para-pents, Figueroles
de 1hora i mitja.”
ZEGAMA-AIZCORRI “el Nord és molt diferent a la Mediterrània”
“la muntanya és per gaudir-la, la competició és secundari”
“En les curses he conegut gent molt especial”
“En Vilafranca en el 2005 ( crec) vaig arribar
a dalt del Tamborero tant gelat que no podia menejar els dits de les mans,
apenes podia beure i fins hi tot em van haver de pelar un plàtan ja que jo
no podia, quin fret vaig passar.” El cos no és una màquina
“En el 2006 em van diagnosticar una Condropatia Rotuliana (desgast al
cartílac de la rótula) i encara pateix d'aixó, al principi corria totes,
totes les curses, asfalt, muntanya, tot, però,
el cos no és una màquina,
ell et dona avisos i cal fer-li cas,
a la mínima senyal que una cosa no va bé, parar , descansar el cos ho
agrairà.
“Vull
donar les gràcies a Ramón Capella
, ell em va ajudar i ensenyar a gaudir d'aquest esport en el meu
començament, també gràcies a ell sóc del Club de Muntanya A 4 Pelat
i també
he pogut conéixer moltíssima bona gent per la seua
web
,
fòrum.
Des d'aquell moment que volia fer-la. - Gràcies Suat, però fes-me cas i no isques disparat (polvorilla)!
La cursa no és la meta , és el camí. Josep Lluís Segarra i Font Club Atletime la Vall d’Uixó Club Castro d’Alfondeguilla
|