" ELS NOSTRES COMPANYS DE CURSA"

Entrevista a Jaume Balart Clapés

Primer dia a la Vall d'Uixó

Jaume ens conta el primer dia que va arribar  a la Vall d'Uixó, "El primer cop que vaig arribar a La Vall d‘Uixò, les vacances de Setmana Santa de l’any 90 eren a punt d’acabar."

" El meu amic Ricard i jo tornavem del Marroc , on compartint la nostra afició per les muntanyes, haviem pujat amb esquís de muntanya el Jebel Tubkal, el cim més alt de l’Atles."

I continúa "Vem arribar a La Vall de matinada i varem passar la nit dins l’Ibiza destartalat al costat del cementiri. Allí vem dormir unes quantes hores fins que el sol començà a il.luminar les muntanyes de La Vall, muntanyes anònimes, sense nom, desconegudes però alhora suggerents. Avui, disset anys més tard sé que aquestes muntanyes tenen el seu nom, la seva història."

El català que més vegades ha pujat a Pipa

"He pujat més de cent cops

   a Pipa per camins diferents"

 Sens dubte Jaume és un català enamorat de Pipa, "No sé quantes vegades haurè pujat a Pipa, però probablement seré el català que més vegades haurà trepitjat el seu cim. No voldria semblar “gran de baes” quan dic que a ben segur hi he pujat més de cent cops per camins diferents. Bé sigui per Garrut, Sant Josep, Sant Antoni, la Balona, o per les trinxeres, cada cop que torno a La Vall em deleixo per trescar pels seus corriols.

L'altre dia Jaume i jo pujarem a Pipa i es va sorprendre, " L’altra dia, quan creia que ja no em quedaven més “sendetes” per descobrir l’amic Josep Lluís Segarra portant-me pel Salt de la Núvia, me n’ensenyà una de nova."

"Què és la Serra Espadà per a mí?"

La Serra d'Espadà per a Jaume és..." és l’indret que m’espera cada cop que tenim vacances i venim a La Vall.. El racó on em retrobo amb els corriols que trepitjaven els avantpassats de les meves filles, dels Fenollosa i de la seva rebesàvia, la “Fodeguillera”. Corrent per les trinxeres de Pipa, amb una mica d’imaginació encare em sembla escoltar la remor del Front, puc pujar a Castro o al Castell de la Vall, a Penyalba, al Puntal d’Artana o al Puntal de Cabres, beure aigua de la font de la Teula, de la font de Cabres o a l’Anoueret."

I segueix descrivint el racó de la nostra serra, "Perdrem entre bancalets abandonats, vestigi d’antigues explotacions agrícoles. És vida, la d’ahir i la d’avui, i ui....quina por quan sento parlar de canteres!!! Explotacions agressives que amenacen un medi fràgil, en difícil equilibri però on, no massa lluny d’un horitzó proper retallat per grues i edificis de nova construcció, encara és possible trobar-se amb senglars i guineus."

Què és la muntanya per a Jaume?

Afirma sobre la muntanya, "Per a mí és quelcom més que l’escenari dels meus entrenaments. És l’espai de superació, de descoberta, d’aventura, la teràpia perfecta per a reequilibrar el cos i la ment. M’agrada caminar, descobrir, coneixer..."

Muntanyes del món

 Jaume ens conta els seus viatges i les seues muntanyes, "He caminat per diferents muntanyes del planeta, d’Uganda al Pakistan, de la India a Tanzania, dels volcans d’Indonèsia a les planes desertes del Sahara, tot són records innolvidables, tan però com els de muntanyes més properes, l’Aneto, la Pica d’Estats, el Pedraforca o Montserrat. Fer el Tour del Montblanc, atravessar a peu l’illa de Còrcega seguint el GR20, el Camí de Sant Jaume o cercar les petjades d’ovelles en antics camins ramaders, com el de la Cañada del Roncal, són un bon reflexe d’aquests records."

Ens recomana...

Jaume ens recomana " que us perdessiu pel Pirineu, per Montserrat o el massís del Montseny. No cal buscar en entorns exòtics, allò que ja tenim a tocar."

"Els meus entrenaments per les Caldes de Montbui"

 Jaume ens conta l'encantador paissatge d'on viu i on entrena, "Tinc la sort de NO viure a Barcelona. Vivim a Caldes de Montbui, poble termal on us podeu rentar les mans a la Font del Lleó, a 80º!!! Estem envoltats de muntanyes i boscos i quan hi ha aigua...últimament poca, d’una riera on encare s’hi poden trobar crancs. És un entorn ideal per a entrenar, podem pujar al Pic del Vent, a 815 m i tenir una vista espectacular de mitja Catalunya, o bé disfrutar de les planes conreades i protegides de la Granja-Escola de la Torre Marimón, podem fer desnivell o pla, malgrat tot, el meu club, el Club Natació Caldes és lamenta de no disposar d’unes pistes d’Atletisme com podeu tenir aquí a La Vall."

Jaume, com altres atletes comencen a diversificar el seu entrenament " Últimament he començat a diversificar els meus entrenaments amb l’objectiu d’afrontar nous reptes, aquest hivern ja he fet la copa catalana de Duatlons de Muntanya i de cara al bon temps vull començar a fer Triatlons, i travessies nedant."

Curses recomanades a Catalunya

Estem conviats a Caldes de Montbui

La cursa del Farell (13 km)

Jaume no dubta en que visitem Caldes de Montbui, i estic segur que la 'colla de foreros' poden organitzar un bus per participar-hi. "Bé, jo us recomenaria que vinguessiu a Caldes de Montbui el darrer diumenge de novembre, que és quan fem la Cursa del Farell, solen participar més de 1000 atletes i darrerament ja ha vingut gent de Castelló com enguany en que han participat atletes de la Vall de Segó. Són 13 km entre pistes i asfalt."

El Pic del Vent (24 km, 2400 m desnivell)

Jaume segueix amb curses recomanades. "També, pels que tingueu més ganes,els atletes del Club Natació Caldes organitzem la cursa del Pic del Vent, amb prop de 2400 metres de desnivell acomulat i 24 km de recorregut. Podreu trobar informació a la pàgina de la federació de muntanya de Catalunya, Enguany forma part de les curses Open de la Federació. Aquesta cursa permet descobrir els racons més interessants del Massís del Farell. A nivell de Catalunya hi ha moltes curses, jo us recomenaria la cursa de muntanya de Collbató i així us “passejareu” pels corriols de la muntanya sagrada de Montserrat, molt dura però molt recomenable. (maig).

Córrer més que el sol

"Si us atrapa l'ombra quedeu eliminats"

La cursa 'La cuita del Sol'

Jaume comenta una cursa curiosa  per què no vos té que atrapar l'ombra... "També podeu correr més que el sol en la cursa que s’organitza al Pallars Sobirà 'la Cuita del Sol', on us enfrontareu contra el sol per tal d’evitar que us atrapi l’ombra. És una milla vertical que us durà dalt del cim del Monteixo, al Pirineu. (finals de juny)"

Per acabar comenta altres curses...

"Per a descobrir el massís del Montseny i la comarca d’Osona és interessant fer la Cursa del Tagamanent, són 29 km amb fort desnivell i molt fred. S’acostuma a fer el primer diumenge de febrer."

"Hi ha moltes curses, Castell de Burriac, Alpens, la Duatló de Nuria, la Marató de Sant Llorenç...Bé, jo us recomenaria mirar l’adreça que us he donat més amunt de la Federació. Qualsevol de les que us decidiu a fer a ben segur us deixarà satisfets."

Ben segur que ens posarem en contacte amb Jaume Balart, i ben segur que ens dicidirem per alguna cursa que ens ha recomanat i ben segur que ens deixarà satisfets

Gràcies Jaume Balart,

Ah! Vos deixe les dades de Jaume:

[email protected]

Club Natació Caldes

Caldes de Montbui

LA CURSA NO ÉS LA META, ÉS EL CAMÍ

Josep Lluis Segarra i Font     [email protected]

 (Club d'Atletisme la Vall d'Uixó -. Club Castro d'Alfondeguilla)