DIARI D'UNS CAMPS DE TREBALL A RONDÒNIA (BRASIL) - estiu 2005

Divendres, 29 de juliol

El dia comença a les 5:15 per anar a l'aeroport del Prat de Barcelona. Allà ens trobem les 29 persones que marxem als camps de treball i que fa tants mesos que ens preparem. Després d'acomiadar-nos dels familiars comencen les hores d'avió: Barcelona - Lisboa - Sao Paulo. Aixecar-se i moure's per l'avió és una necessitat. Tràmits per ales aduanes. A l'aeroport fem el canvi de moneda i agafem un autobús durant una hora per anar a dormir a un hotel (són les 12 de la nit quan ens posem al llit).

Dissabte, 30 de juliol

Ens llevem a les 5 per marxar cap a l'aeroport de vols nacionals. En Joan Font ens ha aconseguit fer pujar en un avió una hora abans del què ens tocava. La vista aèria de Sao Paulo és espectacular: 15 milions d'habitants. Hem arribat a Brasilia (capítal burocràtica del país que només té 40 anys d'existència) i hem fet canvi d'avió per arribar a les 12 a Porto Velho (capital de l'estat de Rondònia). Allà hem agafat un taxi fins a l'estació d'autobusos i l'òmnibus marxem a les 14 cap a Guajarà-Mirim. Al no tenir prou places uns quants hem marxat amb taxi (és tota una aventura 4 hores per carreteres a la selva) i hem arribat a les 18:30. L'autobús arriba amb la resta de gent a les 20. Sort que ja ens esperaven unes fantàstiques lliteres, unes dutxes i teníem el sopar a punt.

Diumenge, 31 de juliol

Després de fer un esmorzar a la catalana (pa amb tomàquet, embotits i formatge) anem a fer una volta pel mercat a Bolívia (només cal travessar el riu amb unes barques). El contrast cultural és marcat. El bisbe d'allà ens convida a cahipirinha i a dinar. A la tarda anem a casa d'un metge francès que ens explicarà la greu situació dels indis i què significa l'anell negre. Abans d'anar a sopar ens fan cantar el "Virolai" davant l'altar de la catedral de Guajarà.

Dilluns, 1 d'agost

Al matí anem a veure el centre DESPERTAR (centre de formació educativa). M'ha fet gràcia veure fotos d'en Joan Font a les aules com si fos el president o el rei. Tenen unes instal·lacions molt grans: hort, tallers de fusteria, electricitat, forja, aules, biblioteca, pavelló... A la tarda anem a donar el vol per Bolívia, a veure el vaixell que hem llogat i fer temps fins al vespre, quan fem un partit de futbol Catalunya - Brasil (perdo el compte dels gols que ens han fet). Després fem una xurrascada amb els professors i el personal del centre Despertar.

Dimarts, 2 d'agost

Avui toca medicament de la malària. Els mosquits ja han entrat de forma massiva a l'habitació (sembla que saben que hi ha sang nova i gustosa). El matí el vam dedicar a comprar material (hamaques, plàstics, menjar...) i vam tardar més de 45 minuts a correus per plantar i enviar les 1.311 postals que teníem. Encara en falten. Després de veure una residència d'avis sense família, carreguem la furgoneta amb les motxilles i cap al vaixell. Al vespre després de sopar, vam fer una reunió per grups per acabar-nos de situar i fer una mica d'avaluació de les primeres impressions.

Dimecres, 3 d'agost

Després d'esmorzar i donar les gràcies a la cuinera hem anat cap al vaixell per marxar a les 10 (al Brasil diuen que saps l'hora de marxar però no el dia). Acabem marxant a les 11 (ens ve a dir adéu don Genaro). Després d'instal·lar-nos han començat a moure i lligar els tres vaixells i la petita motora. Passem el dia fent postals, xerrant, tocant la guitarra, menjant, fent migdiada, escoltant música, etc. En definitiva, tot el que podem fer en els escassos metres que tenim. Som més de 40 persones: ens enfilem als sostres dels vaixells per veure el riu, prendre el sol, llegir, etc. A la nit toquem la guitarra al sostre del vaixell mentre mirem les estrelles de l'hemisferi sud. Passo la nit del lloro entre el mal de panxa i el soroll del motor del vaixell que és molt a prop meu (sort dels taps de cotó fluix). També fa fred per la humitat, i encara que dormis a l'hamaca necessites la manta de l'avió.

Dijous, 4 d'agost

El matí passa tranquil·lament, amb calma. Després de dinar arribem a Sorpresa (població amb indis), on el grup d'adults (que es posaran de nom grup Guaporé) marxaran amb el vaixell d'en Pep Iborra (padre Zezhino) a instal·lar plaques solars als riberenys. Hem traslladat el material i hem passat a ser només 2 vaixells units. Amb la calor que fa aprofitem per tirar-nos des del sostre del vaixell al riu. Avui tenim una posta de sol especialment bonica. El vespre torna a fer fred i dormo molt bé les 2 hores (de 4 a 6 del matí) que el motor està parat.

Divendres, 5 d'agost

Hem continuat el nostre periple riu amunt. Alguns aprofiten el matí per jugar a cartes o anar a donar un volt amb la motora petita que va a buscar provisions o menjar. Després de dinar el motor no tira i enbarranquen el vaixell a Porto Príncipe per veure si el poden arreglar. Són les 3 del migdia i ens posem tots a nedar i refrescar-nos però no gaire lluny del vaixell per possibles perills amb les rayes. No hi ha yacares (cocodrils). Finalment ens porten fins a Porto Príncipe amb les motxilles perquè hem arribat a un acord amb els de l'exèrcit que ens portaran fins a Costa Marques. Abans de pujar al camió per la selva visitem la fortificació. A Costa Marques fem un bon sopar i dormim directament sobre el terra.

Dissabte, 6 d'agost

Ens hem de llevar a les 5 del matí per agafar l'autobús que ens separarà els tres grups de joves. Els primers a baixar són els de Sao Francisco, després nosaltres (a Seringueiras) i finalment els de Sao Miguel. El trajecte amb l'òmnibus és espectacular: qualsevol dels nostres autobusos es partiria en dos trossos al primer bot.

Abans d'arribar a casa d'en Lluís Llamas anem a internet a enviar un correu dient que hem arribat. Després de fer-nos una bona dutxada, fer un parell de maquinades de roba i posar-nos la crema per a les picades, fem una visita per les instal·lacions. A dormir aviat que estic rebentat de tant viatge i enyorava una mica el matalàs (i a més tenim el luxe de tenir una mosquitera i un ventilador!!!).

Diumenge, 7 d'agost

Al matí fem el mandra, però a les 10 anem a fer el "cafezhino" per conèixer la gent que està preparant la festa dos pais de la pròxima setmana. Ens adaptem a l'horari de la zona: esmorzar a les 7:30 - 8:00, dinar a les 12 i sopar a les 18. Descansem una mica i ens mirem el planning de les pròximes setmanes. Al vespre veiem el grup de capoeira (és com un ball-lluita sense contacte) i després de missa mirem un vídeo i fem una xerrada a alguns joves que pregunten per com són les coses per casa nostra.

Dilluns, 8 d'agost

Marxem a les 7:15 cap al camp. A casa en Zé (junt amb un altre pagès) veurem el procés d'aconseguir traslladar un rusc salvatge d'abelles a les caixes d'apicultura que tenen. M'ha picat una abella, però és molt interessant veure tot el procés. Després ja anàvem protegits amb els vestits aquells que semblem astronautes. El dinar ha estat molt bo i variat i a la tarda hem recollit la mel dels eixams "domesticats" que tenen i hem passat les bresques per la centrifugadora per treure la mel. Abans d'anar a dormir traduïm algunes cançons amb en Lluís per cantar amb els nens de les escoles. Avui ha arribat la friage (el vent fred del sud) i no fa calor.

Dimarts, 9 d'agost

Avui fem un dia complet a l'escola. Fem la prova de foc i comencem el treball a les escoles fent jocs amb els nens i nenes. Els infants realment disfruten, tot i que tinc problemes per entendre'ls quan parlen. Ens adonem que els tallers no funcionen. Després de dinar hi tornem a la tarda i quan acabem encara m'animo a fer una estona de capoeira. A l'Alba se li esquerda el vidre (i anirà més de 15 dies amb les ulleres així).

Després de sopar repartim els segells per enviar les últimes postals que ens queden (unes 100) i anem a l'escola per parlar amb els joves que estudien en torn de nit (de 7 a 11 del vespre) sobre immigració, com són Espanya i Catalunya, sous, drogues, etc. Aquí t'adones de les grans diferències.

Dimecres, 10 d'agost

Tornem a anar a l'escola del dia anterior per fer les classes que ens falten. També continuem firmant autògrafs (realment és espectacular la quantitat que n'acabarem fent). La tarda tornem a fer més classes, i en acabar m'animo un altre cop a fer capoeira. Al vespre, després de sopar tornem a l'escola a acabar les classes de nocturn. Avui portem la guitarra i els fem una mica d'espectacle. Acabem jugant un partit Catalunya - Brasil i els apallisem 6-3. Amb 4 gols de la Susanna, un des del mig camp de l'Alba i un de l'Arnau.

Dijous, 11 d'agost

Avui ha estat un dia molt llarg. Ja comencem a notar el cansament. Hem canviat d'escola (aquesta és més gran i té molts alumnes). Fem 4 classes al matí, 4 a la tarda i a la nit hem de fer totes les classes de nocturn perquè l'endemà no en tenen. Hem fet una presentació al pavelló esportiu com si fóssim un equip de bàsquet. A més, avui és el sant de la Susanna i per sopar hem menjat una pizza i un flam molt bo per celebrar-ho.

Divendres, 12 d'agost

Avui només hem tingut un grup al matí fins a les 11:00 perquè per organització de l'escola ja els havíem fet tots. A la tarda quan hi anem no està oberta perquè fan els últims preparatius per a la festa dos pais (festa del dia del pare). Després de dinar aprofitem per fer valoració de com han anat les activitats i l'organització dels jocs a les escoles. Això ens ajuda a reflexionar sobre què fem i com ens ubiquem. Aprofitem la tarda per anar a internet (on envio la primera crònica). Al vespre, després de sopar fem un gelat i anem al bar a fer una mica de vida social amb els professors de l'escola. Fins i tot hem de tocar algunes cançons amb la guitarra.

Dissabte, 13 d'agost

Avui arriben els altres grups de joves per passar junts el cap de setmana a Seringueiras. Uns arriben amb jeep i els altres amb l'autobús de línia. A la tarda anem tots a l'associació ARSERIPAM per veure el procés del cafè. Després tenim partit de futbol Catalunya - Brasil. Hi ha greus lesions perquè al jugar descalços molts es fan bones unes butllofes als peus. Al vespre tornem a sortir a donar el vol pel poble.

Diumenge, 14 d'agost

Al matí hem fet una valoració entre tots els grups amb el cooperant que hi ha ara (en Capapé) i en acabat cap a dinar a la festa dos Pais (és el dia del pare). Avui toca xurrascada. Després m’han ensenyat a ballar forró (és molt arrambat i s’ha de moure la pelvis de forma exagerada). La Heather ha agafat el ritme ben aviat. Hi ha bingo i es tria la reina de la festa. També demostració de capoeira. Després de sopar un bon pa amb tomàquet hem acomiadat els grups a la rodoviaria amb la guitarra. Fins i tot sortirem al diari de la regió.

Les notes negatives del cap de setmana són el mal de dent d’en Gerard i la marxa d’en Capapé i en Ricard, que han d’anar a buscar l’Eduardo i l’Ángel (un parell d’aragonesos que ajudaven el grup Guaporé, ja que el germà està molt malalt).

Dilluns, 15 d’agost

Al matí hem anat a veure el prefeito (alcalde) i ens ha ofert la possibilitat d’anar a la reserva dels indis que gestiona la FUNAI. La resta del matí hem comprat material per a tota la setmana que estarem a l’escola de la línia 12 (Bom Sucesso). Després de dinar m’ha tocat de postres menjar la pols de la carretera. Arribem a la casa on dormirem les pròximes quatre nits compartint la vida de pagès.

Dimarts, 16 d’agost

A la matinada (a partir de la 4) ha començat un concert de galls i gossos. Al matí no hem pogut anar a l'escola a fer jocs perquè els alumnes tenien examen de suficiència. Els alumnes de procampo només van a estudiar el dimarts i dijous. A la tarda hem fet els jocs i un cop acabats hem anat a sopar i ens hem presentat com a grup a la comunitat de Bom Sucesso (nom de la línia 12). Hem tocat el "Boig per tu" i "Chiquilla" a canvi que ells també cantessin alguna cançó. Després he tornat cap a casa acompanyat de l'Alba i la Susanna que no coneixien el patriarca de la nostra casa (té molts dolors a l'esquena). I a les 10 a dormir que ja estem cansats.

Dimecres, 17 d'agost

Avui tenim excursió al riu. Marxem amb un "jirico" (txasis amb motor elèctric que fa un soroll terrible). Anem recollint la gent pel camí. Arribem al final de la carretera i pugem en canoes per travessar el riu i fer una barbacoa d'arròs i fejao al mig de la selva. Alguns van a pescar i a banyar-se. Quan els toco amb la guitarra "Tentei te esquecer" s'emocionen molt perquè tots la coneixen. A la nit anem a una festa fins que marxa el llum. De tornada a casa el "cotxe" es queda parat tres cops perquè li salta el tub de l'aigua. Sort que arribem abans que la tempesta de llamps i aigua. Quan arribem ens esperen amb espelmes i cap a "dormir" (un altre cop amb la serenata).

Dijous, 18 d'agost

Al matí veiem com ha caigut un arbre a casa nostre i ha entrat aigua a tot arreu menys a les habitacions. Els altres del grup tenen menys sort i han tingut goteres. També s'ha arrencat el sostre dels locals de la parròquia. Ara diuen que la faran de maons. Al matí aprofitem per fer una excursió i anar a veure una castanyera gegant (arbre típic de la zona que fa uns fruits secs). A la tarda anem a missa de batejos. N'hi ha de grans (8 o 10 anys) i tothom s'arregla molt. S'ha de pensar que només tenen missa un cop cada 3 mesos i és un cosa molt important. Al vespre fem una mica de festa de comiat perquè marxem l'endemà després de dinar. Que bé que saben tocar la guitarra. Després de saber-ne el preu he decidit comprar-me'n una.

Divendres, 19 d'agost

Avui hem tornat a l'escola a fer jocs i "bringadeiras" amb els nens i nenes que encara no havíem fet. Hem dinat a casa la Patrícia. A la tarda ha arribat en Lluís a recollir-nos mentre fèiem un berenar fantàstic. Durant el comiat hi ha hagut més d'una llàgrima. L'arribada a Seringueiras ha permès poder rentar roba i tornar a les habitacions de la setmana anterior. Vaig a dormir aviat perquè estic moooolt cansat.

Dissabte, 20 d'agost

Avui he trucat per segon (i últim cop a casa) per felicitar el meu germà, però amb el canvi horari encara no era a casa. També hem sabut de l'assassinat de frère Roger (no estem incomunicats). Ha estat un dia per recuperar forces i relaxar-se una mica. Hem escoltat la transmissió via internet de la final de la supercopa entre el Barça i el Betis. També hem obert cocos que ens han regalat (el suc és molt bo). Aprofitem per imprimir les cançons brasileres que hem après dels CD de música que hem comprat d'en Bruno e Marrone. Al vespre anem a una festa a la qual ens van convidar. Avui m'han tirat dues fotos "trucades" mostrant alguns dels vicis que NO tinc: fumar i beure cervesa.

Diumenge, 21 d'agost

Aquí anem a horari solar i a les 7:30 ja estava llevat. A partir de les 11 hem fet jocs als nens que venen gelats pels carrers perquè avui tenien una trobada als locals. Són molt moguts, però molt innocents: en David els ha fet creure que a Espanya caminem com si balléssim el "xipi-xipi" (demaneu-ho a la gent d'esplai com és). Els hem regalat algunes de les samarretes que ens va donar la Unió Excursionista Vic. A la tarda he aprofitat per enviar un correu electrònic (molt llarg) després que ens han regalat els instruments i una samarreta el grup de capoeira. Un cop acabada la missa hem anat a veure un vídeo d'una festa que havien fet.

Dilluns, 22 d'agost

Avui toca l'escola del que seria preescolar i primària. Es nota que ja portem moltes escoles. Els jocs surten molt bé i els infants s'ho passen fantàsticament. En David es dedica a tirar fotos als nens i li surten molt bé. Fem sessió al matí i a la tarda. Al vespre preparem dues fantàstiques truites de patates per nosaltres i el grup Guaporé (àlies adults) que arribaran més tard de les 10 del vespre (nosaltres fa tres hores que hem sopat). Ens expliquen què han fet al riu instal·lant les plaques i el contrast cultural amb els indis i els bolivians.

Dimarts, 23 d'agost

Avui hem donat els vals per anar a buscar menjar al supermercat per a les famílies apadrinades. Hem fet una estona de jocs amb els nens i també hem escoltat els discursos. Molts dels nens ens fan arribar cartes per als seus padrins de Catalunya. Hem confirmat que podrem anar a veure la reserva de la FUNAI (els indis). A la tarda marxem cap a la segona línia: Plano Alto. Tenim una fantàstica rebuda amb cançó inclosa. Aquí no hi ha nucli i per anar a les altres cases hem de caminar si volem fer la visita del vespre a les noies.

Dimecres, 24 d'agost

Hem començat el dia agafant l'autobus a les 6 del matí i durant una hora i mitja hem anat donant voltes i hem recollit els nens i nenes que viuen a les diferents cases d'agricultors escampades. Aquí van tan d'hora que hem dinat a les 9:30 !!! Abans havíem fet un grup. Després de dinar un altre. Descans. I grups de la tarda. Hem tornat un altre cop amb l'autobús (si el condutor posa la música a tota canya pot semblar una discoteca mòbil). He trepitjat el peu d'en Manel sense voler i ara hi té problemes d'encetats (més endavant quedarà confirmat que no són culpa meva). Hem sopat normal i amb gana, però al cap de dues hores s'ha començat a presentar gent per fer una xurrascada i ballar. Aquesta nit em piquen els mosquits, que s'hi abonen.

Dijous, 25 d'agost

Al matí anem a recollir buixes (esponjes naturals) i visitem una altra casa. Hem tornat a dinar una mica de xurrascada i abans de marxar hem passat una bona estona amb tota la gent. He regalat el meu afinador als nois de la casa perquè no en tenien i els feia molta il·lusió. A mitja tarda ja hem tornat a marxar cap a la casa de Seringueiras. Avui hem menjat una pizza molt bona i li hem regalat un aparell per fer suc a en Lluís. Després hem pagat l'estada de tres setmanes i hem fet una mica de valoració. Abans de dormir envio l'últim correu a casa i estenc la roba de l'última rentadora del dia.

Divendres, 26 d'agost

Marxem a les 7 amb el taxista de l'ajuntament i el regidor Lucas cap a la reserva indígena. Hem conegut els guardes i ens han portat d'excursió per la selva verge durant 3 hores i mitja al matí. No podem tenir contacte amb els indis i només arribem al límit de la zona on cacen i pesquen. A la tarda fem una segona excursió més curta. La reserva té 1.850.000 hectàries. Quan arribem a Seringueiras ens dutxem ben ràpid. L'endemà al matí descobriré que m'he emportat de record una petita garrapata amazònica.

Dissabte, 27 d'agost

Hem marxat a les 9 del matí amb en Lluís cap a Sao Miguel. Ens comencem a posar una mica nostàlgics de veure per últim cop el que ha estat la nostra casa durant 3 setmanes, però dura poc perquè en arribar a Sao Miguel ens retrobem tota la gent. Després de passar números toca fer la valoració dels camps per grups. Havent dinat la fem conjuntament. A la tarda, i per pura casualitat, puc comprar la guitarra, però només d'estrenar-la ja se'm peta una corda. Després anem a la piscina dels afores. Avui toca fer "guitarreo" a missa i després fem una festa de comiat i ballem de tot (Bebe, forró, salsa, etc.). A l'hora d'anar a dormir descobreixo que tenim un sonàmbul que s'ha canviat de llit.

Diumenge, 28 d'agost

Avui ens hem llevat tranquil·lament i hem fet la motxilla. Hem convidat els conductors de l'autobús a dinar per assegurar-nos que marxarem a l'hora. Arribem a Ji-Paranà i entrem a buidar la fira de qualsevol objecte indi (fins i tot per megafonia ens donen la benvinguda). Continuem amb autobús fins arribar a l'aeroport de Porto Velho a les 00:30, on buidarem la botiga de productes indígenes que hi ha. Tothom ja té arcs, fletxes, anells, etc.

Dilluns, 29 d'agost

A les 4 de la matinada ens posem a tocar algunes cançons catalanes a l'aeroport. Ara ja agafem l'avió amb dues escales fins arribar a Sao Paulo. L'anècdota és que en Josep Estanyol imita tan bé el cant d'un passarell que el personal de l'avió s'ha pensat que havíem carregat il·legalment un ocell amazònic i ens volia denunciar als federals. A Brasilia ens han fet baixar de l'avió i tornar a pujar (no sé si per tornar-nos la pilota). Un cop a Sao Paulo carreguem tots els paquets a l'autobús i anem a fer un tour turístic i a dinar. Gairebé no hi ha temps ni de baixar de l'autobús de tan gran que és la ciutat. L'Arnau no para de tirar fotos als edificis que li agraden. Riem molt amb el guia d'origen japonès. A l'avió em toca anar al seient del mig. El menjar no se'm posa bé, però aprofito tot el viatge per dormir (ja es nota el cansament de les hores de viatge).

Dimarts, 30 d'agost

Amb el canvi horari ens llevem i ja som a dimarts. Arribem a Lisboa i fem l'última parada abans de BCN. Ens tirem la foto dels que ens hem deixat la barba. Tenim una bona vista de la ciutat en el moment d'aterrar. Després de recollir les bosses descobrim que a l'Arnau li han trencat l'instrument de capoeira. Al sortir ja ens esperen. Tinc la sorpresa que hi ha els tiets de Barcelona. Després de repartir tot el material escampat per les bosses i els arcs i fletxes fem l'hora dels adéus. I cap a casa!!!!

Abans d’acabar la crònica, voldria aclarir que el concepte de “FEINA” al Brasil és molt diferent. Hem fet jocs, balls i cançons i xerrades per a joves a cinc escoles diferents amb un total de més 2.500 estudiants. També hem visitat les comunitats, les associacions d’agricultors i l’alcalde, i hem anat a festes populars i hem fet capoeira. La “feina” és estar allà.

Anar als camps de treball és una experiencia bàsicament de tipus personal que permet conèixer, gaudir i viure en un país i amb la seva gent. I sovint aquest “turisme” és molt important perquè els fa pujar l’autoestima en sentir-se valorats i estimats per algú que fa més de 14.000 km per conèixer-los i viure amb les mateixes comoditats que ells. A més de portar nous jocs (encara hi ha nens que recorden la canço del “Chipi-chipi” que els van ensenyar fa 3 anys), els aporta una nova visió de fora.

Amb aquesta crònica he volgut plasmar les coses que vam fer, però sempre queda per explicar el més important: les experiències, les sensacions i les mostres d’afecte, que són impossibles de reflectir en el text. El més important sempre són les persones.

Amb els camps de treball tothom hi guanya perquè tothom dóna, aprèn i rep alguna cosa nova. Tingueu per segur que no oblidaré fàcilment la gent que he conegut en aquest llarg i intens viatge.

Acabo amb un agraïment general per a tots aquells que heu donat suport al projecte, als familiars i amics que sempre ens ajudeu, als qui vau comprar postals, als qui em vau enviar mails…

Aquesta web està dedicada a vosaltres!!!

Espero que us hagi agradat i no s'hagi fet molt llarg.

Muitos beijos e um forte abraço,

Ramon

P.D: Realment m'hi assemblo? (alguns diuen que sí, d'altres diuen que no).