| �s de la insulina |
| tipus d'insulina an�legs d'acci� r�pida insulina lispro (Humalog): els amino�cids lisina i prolina, en les posicions 29 i 28 de la cadena B, estan canviats d'ordre i aix� fa que no forme agregats. insulina aspart (NovoRapid): La prolina, en posici� 28, �s substituida per l'�cid asp�rtic. No forma agregats. L'endoteli capil�lar absorbeix m�s r�pidament els an�legs des dels llocs d'injecci�. L'acci� s'inicia abans de 15 minuts, el pic d'acci� t� lloc als 60-90 minuts i l'efecte dura 3-5 hores. Els dos an�legs s'uneixen al receptor com la insulina humana. El risc d'hipoglic�mia �s menor que amb la insulina regular. insulina regular (actrapid, humulina regular) L'acci� s'inicia als 15-60 minuts, el pic t� lloc a les 2-4 hores i l'efecte dura 5-8 hores. insulina d'acci� interm�dia (insulatard NPH, humulina NPH) NPH (neutral protamine Hagedorn): �s insulina regular mesclada amb protamina, cosa que redueix la solubilitat i en retarda l'efecte. L'acci� s'inicia a les 2 hores, el pic t� lloc a les 6-10 hores i l'efecte dura 13-15 hores. insulina i an�legs d'acci� lenta insulina ultralenta (Ultratard): el pic d'acci� �s a les 8-10 hores i l'efecte dura unes 20 hores. insulina detemir (Levemir): absorci� lenta per uni� a l'alb�mina, dura fins 24 hores depenent de la dosi. insulina glargina (Lantus): �s un an�leg en qu� s'han afegit dues mol�cules d'arginina a la cadena B, cosa que disminueix la solubilitat. A m�s, s'ha substituit l'asparagina de la cadena A per glicina. �s una soluci� transparent. Cal advertir els pacients per a evitar la confusi� amb la insulina regular. |
| principis fisiol�gics del tractament Despr�s de menjar, al cap de 30-60 minuts, arriba glucosa a la sang. La secreci� d'insulina augmenta r�pidament durant uns 10 minuts. Despr�s, hi ha una segona fase que dura unes hores i torna al nivell basal. Per a imitar la secreci� d'insulina postprandial, utilitzem insulina regular o an�legs d'acci� r�pida. Quan no hi ha ingesta, hi ha una secreci� basal d'insulina, que imitem amb les insulines d'acci� interm�dia o lenta, o b� amb les bombes d'infusi� continua.. |
| administraci� de la insulina una dosi al dia Encara que no imita la secreci� fisiol�gica d'insulina, pot ser �til en la diabetis tipus 2 quan els antidiab�tics orals no s�n suficients. Mantenim el tractament per via oral i afegim la insulina, NPH o lenta a la nit. Hi ha risc d'hipoglic�mia durant la nit. dues dosis al dia L'administraci� no �s tampoc fisiol�gica per� �s suficient en pacients que conserven certa capacitat de produir insulina. En general, utilitzem NPH, sola o mesclada amb insulina regular o un an�leg d'acci� r�pida. En bastants casos, la pauta �s poc flexible i tenim els problemes de la hipoglic�mia al final del mat� i durant la nit, aix� com l'elevaci� de la glic�mia al final de la vesprada. pautes intensives Administrem insulina regular o un an�leg d'acci� r�pida abans de les tres menjades principals, en combinaci� amb insulina NPH o lenta. Les dosis d'insulina regular o r�pida imiten la secreci� fisiol�gica postprandial. No es necessita tanta insulina NPH o ultralenta i les hipoglic�mies no s�n tan freq�ents. |
| problemes? La insulina pot afavorir l'augment de pes per� el control de la glic�mia pot ser m�s important. Els tractaments combinats, sobretot amb metformina, poden reduir el problema. La insulina no t� efectes adversos sobre el risc cardiovascular i pot reduir la mortalitat en pacients que han tingut un infart de miocardi. La dislip�mia i la hipertensi� no empitjoren. El risc d'hipoglic�mia �s real per�, en la pr�ctica, poc freq�ent en les persones amb diabetis tipus 2. Podem comen�ar amb una dosi baixa, al mat� o abans del sopar, i anar ajustant segons els controls. |
 |