| els antidiab�tics orals |
| les sulfonilurees S'uneixen a receptors en la membrana de la c�l�lula B i augmenten la secreci� d'insulina. Els diversos productes tenen durades d'acci� diferents. Podem utilitzar els d'acci� llarga en dosi �nica di�ria, cosa que �s c�moda per al pacient, o els d'acci� curta abans de cada menjada si preferim controlar la hiperglic�mia postprandial. No s'ha confirmat que augmenten el risc cardiovascular. Tenen una relaci� cost-benefici molt favorable. |
| les biguanides La metformina actua reduint la producci� hep�tica de glucosa. Es pren dues vegades al dia. No augmenta la secreci� d'insulina i per tant, no t� risc d'hipoglic�mia. No provoca augment de pes. Presenta efectes secundaris gastrointestinals amb certa freq��ncia. Pel risc d'acidosi l�ctica, est� contraindicada en la insufici�ncia cardiaca, insufici�ncia hep�tica i insufici�ncia renal. Conv� tenir precauci� durant les malalties agudes. |
| les tiazolidindiones el mecanisme d'acci� �s a trav�s de la modulaci� d'uns factors de transcripci� nuclear anomenats PPAR. Milloren la sensibilitat a la insulina i redueixen la glic�mia al cap d'unes setmanes. Tamb� millora el perfil lip�dic. Un inconvenient �s el possible augment de pes, tot i que �s per acumulaci� de greix subcutani i no visceral. Tamb� poden produir edema. Les que estan comercialitzades actualment no s�n hepatot�xiques. Tot i aix�, continua sent aconsellable evitar-ne l'�s en malalties hepatocel�lulars i cas d'elevaci� de les transaminases 2-3 vegades per damunt del normal. |
| les meglitinides Tenen un mecanisme d'acci� paregut al de les sulfonilurees. L'absorci� �s r�pida i la mitja vida �s curta, cosa que fa que tinguen un efecte preco� i breu. Es prenen abans de les menjades. S�n �tils per al control de la glic�mia postprandial. El risc d'hipoglic�mia i d'augment de pes �s menor. |
| els inhibidors de les alfa-glucosidases Redueixen l'absorci� dels gl�cids a l'intest� prim. Aix� determina una reducci� de la glic�mia postprandial. No tenen risc d'hipoglic�mia ni d'augment de pes. Es prenen abans de cada menjada. Com a efecte secundari, provoquen meteorisme. |
| l'elecci� d'un f�rmac No es pot afirmar de manera taxativa que cap dels f�rmacs disponibles siga el millor per a iniciar el tractament. Prenem en consideraci� les propietats de cada grup, els objectius del tractament i les caracter�stiques del pacient. Comencem sempre amb la informaci� al pacient i la modificaci� de l'estil de vida pel que fa als h�bits nutricionals i l'activitat f�sica. Si predomina la resist�ncia a la insulina, preferirem la metformina o tamb� les tiazolidindiones (tot i que l'�s en monoter�pia no est� contemplat de moment al nostre medi). Si hi ha hiperglic�mia en dej�, caldr� utilitzar un f�rmac que augmente la secreci� d'insulina, es a dir, una sulfonilurea o una meglitinida. Si la glic�mia en dej� �s correcta per� l'HbA1c est� elevada, sol ser degut a hiperglic�mia postprandial. En aquest cas, s�n �tils les meglitinides i els inhibidors de l'alfa-glucosidasa. |
| l'associaci� de f�rmacs Les combinacions de dos f�rmacs s�n �tils i segures. Les combinacions de tres f�rmacs probablement tamb� ho s�n, per� l'experi�ncia �s menor. L'acci� hipoglicemiant de la repaglinida pot augmentar si s'associa a un fibrat. Vegeu el treball. |
| l'associaci� amb insulina Si el tractament amb antidiab�tics orals no �s prou per assolir els objectius, podem associar una dosi di�ria d'insulina i continuar amb el tractament anterior. Al nostre medi, de moment no es considera indicat associar insulina i tiazolidindiones. |
| la gestaci� Tots els antidiab�tics orals estan contraindicats. Nom�s utilitzem insulina. |