| I qu� ha passat durant els darrers anys? Al llarg del segle XX, l'alimentaci� ha anat canviant a mida que es produ�a el desenvolupament econ�mic. La ingesta de calories totals ha augmentat o, com a m�nim, s'ha mantingut. Ha descendit el consum d'hidrats de carboni i ha augmentat el de prote�nes i sobretot de greixos, cosa que ens ha allunyat progressivament dels h�bits alimentaris m�s saludables. Com a exemple, tenim el cas de Gr�cia. Durant els anys quaranta, els aliments d'origen vegetal suposaven les tres quartes parts de les calories de la dieta dels grecs, mentre que als Estats Units, nom�s arribaven al 37 %. Amb el consum de carn, la situaci� tamb� era diferent. A Gr�cia, la carn no arribava al 20% de les calories totals i a Am�rica, era quasi el 30%. Al nostre pa�s, ha anat passat una cosa pareguda. Si comparem les recomanacions m�s actuals en relaci� amb la nutrici�, veiem que coincideixen quasi exactament amb el consum de greixos i hidrats de carboni que era habitual durant els anys seixanta. En els nostres dies, el consum de productes grassos �s superior a l'aconsellat i el d'hidrats de carboni �s inferior. Despr�s de la segona guerra mundial, coincidint amb l'augment de la disponibilitat d'aliments d'origen animal, la cardiopatia isqu�mica i les malalties cardiovasculars han arribat a convertir-se en veritables epid�mies. Aquestes malalties i l'exc�s de colesterol s�n molt poc freq�ents en els pa�sos del tercer m�n, que tenen dietes pobres en carn i en calories totals, sobretot a expenses d'un consum molt baix de greixos saturats. Aquesta forma d'alimentar-se �s poc agradable per al gust occidental i �s poc probable que siga acceptada per la poblaci�. Tot i aix�, encara podem seguir parlant de dieta mediterr�nia. Les enquestes nutricionals mostren que al nostre pa�s, i en general als pa�sos del sud d'Europa, encara es fa un consum important de fruites i hortalisses, de peix i d'oli d'oliva. Tamb� es consumeixen altres olis vegetals, de llavors sobretot. Aquesta dieta �s encara raonablement saludable si la comparem amb la dels pa�sos del nord d'Europa i els Estats Units. La dieta mediterr�nia, amb un contingut raonable de greix d'origen vegetal, suposa una alternativa v�lida i ben aplicable a les societats industrialitzades. |