| el progr�s cient�fic |
![]() |
| Bouchardat va observar que, durant el setge de Paris per l'ex�rcit prussi�, el sucre desapareixia de l'orina de les persones amb diabetis. Traube ja havia observat que despr�s de menjar hidrats de carboni, el sucre de l'orina augmentava. |
![]() |
| Minkowski |
| Langerhans, va ser el descobridor el 1869 d'uns grups de c�l�lules pancre�tiques que, m�s endavant, es va saber que produien la insulina. Actualment, encara els anomenem "illots de Langrhans". |
| El 1670, Thomas Willis, que era el metge del rei d'Anglaterra, observa que l'orina �s dol�a i suggereix que la dol�or ve de la sang. |
| von Mehring |
![]() |
![]() |
| El fisi�leg franc�s Claude Bernard va estudiar el metabolisme dels sucres al fetge i la funci� del p�ncreas. |
| El 1889, von Mehring i Minkowski extirpen el p�ncreas a un gos i li provoquen la diabetis. |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Altres investigadors van continuar treballant a a partir d'aquest descobriment: 1675: Matthew Dobson, a Liverpool, analitza l'orina de les persones amb diabetis i verifica que cont� sucre. 1715: Chevreuil confirma que es tracta de glucosa. 1798: Rollo comprova que tamb� hi ha un exc�s de sucre a la sang. |