| l'antiguitat |
 |
 |
 |
 |
| El segle I despr�s de Crist, Areteu de Capad�cia, un metge grec de l'escola hipocr�tica, va posar el nom a la diabetis. Va fer la distinci� entre la diabetis mellitus, amb orina dol�a, i la diabetis ins�pida, una malaltia diferent. Demetris d'Apamea va millorar el diagn�stic. |
| A la �ndia, a l'Ayur Veda, consta que hi havia persones que tenien l'orina dol�a. Els metges van observar que aquesta orina atreia els insectes. Susruta i Charuka hi van descriure la malaltia el segle V o VI aC. |
| Hip�crates, a qui podem considerar el pare de la medicina occidental, va deixar de banda les explicacions m�giques de les malalties i va comen�ar a buscar causes naturals. |
| Gal�, que va exercir una gran influ�ncia tot al llarg de l'edat mitjana, considerava que la diabetis era una malaltia renal. |
 |
| La hist�ria de la diabetis comen�a cap a l'any 1500 abans de Crist. El papir d'Ebers, trobat a Tebes el 1862, �s el document m�s antic on es descriu una malaltia que podria ser la diabetis. El metge Hesy-Ra aconsella diversos remeis contra l'exc�s d'orina. |
 |
 |