Textos

Victor Serge

ALL� QUE TOT REVOLUCIONARI HA DE SABER SOBRE LA REPRESSI�
INTRODUCCI�
La vict�ria de la revoluci� a R�ssia pos� en mans dels revolucionaris tot el mecanisme de la policia pol�tica m�s moderna, m�s poderosa i experimentada, forjada en m�s de cinquanta anys de lluita contra les elits d'un gran poble.
Con�ixer els m�todes i els procediments d'aquesta policia interessa de seguida a tot militant: la defensa capitalista utilitza a tot arreu els mateixos mitjans; totes les policies, solid�ries en general, s'assemblen.
Aquesta ci�ncia de la lluita revolucion�ria, que els russos adquiriren en m�s de mig segle d'esfor�os i sacrificis immensos, els militants dels pa�sos on actualment es desenvolupa l'acci� hauran d'assimilar-la en un lapse molt m�s curt donades les circumst�ncies creades per la guerra, per les vict�ries del proletariat rus i per les derrotes del proletariat internacional: crisi del capitalisme mundial, naixement de la Internacional Comunista, desenvolupament sobtat de la consci�ncia de classe de la burgesia; feixisme, dictadures militars, terror blanc, lleis iniq�es. Aix� �s necessari des d'ara. Si es t� un bon coneixement dels mitjans dels quals disposa l'enemic, les p�rdues podran ser menors. Resulta per tant necessari, per una finalitat pr�ctica, estudiar b� l'instrument principal de tota reacci� i de tota repressi�: aquesta m�quina d'estrangular revoltes anomenada policia. Nosaltres ho aconsegu�rem, perqu� l'arma perfeccionada que forj� l'autocr�cia per defensar la seva exist�ncia ? l'Ojrana (la Defensiva), o Seguretat General de l'imperi rus ? caigu� en les nostres mans.
Aquest estudi, per ser realitzat a fons, la qual cosa seria molt �til, exigiria un temps de qu� l'autor no disposa. Les p�gines que segueixen no pretenen suplir-lo. Seran suficients, espero, per posar en alerta els camarades i per fer-los evident una important veritat que em commogu� des de la primera visita als arxius de la policia russa: la de que no hi ha for�a en el m�n capa� de contenir la marea revolucion�ria quan aquesta puja, i que totes les policies, no importa el seu maquiavelisme, la seva ci�ncia i els seus crims, s�n quasi del tot impotents.
El present treball, publicat per primera vegada en el Butllet� comunista de novembre de 1921, fou completat curosament. Els problemes te�rics i pr�ctics que l'estudi del mecanisme d'una policia no deixen de suscitar en la ment del lector obrer, sigui la que sigui la seva formaci� pol�tica, s�n examinats en dos nous assaigs. Els Consells al militant, de la utilitat del qual, no obstant el seu evident simplisme, l'experi�ncia no permet no dubtar, esbossen les regles primordials de la defensa obrera contra la vigil�ncia, els xivatos i la provocaci�.
Des de la guerra i la Revoluci� d'Octubre, la classe obrera no es pot conformar amb realitzar una tasca �nicament negativa, destructora. S'ha obert l'era de les guerres civils. Sigui la seva actualitat quelcom de quotidi�, o estigui apla�ada ?per anys?, no �s menys cert que en la majoria dels partits comunistes es presenten des d'ara les m�ltiples q�estions de la presa del poder. A principis de 1923, l'ordre capitalista d'Europa semblava gaudir d'una estabilitat capa� de desencoratjar als impacients. Malgrat tot, l'ocupaci� ?pac�fica? del Ruhr, a finals d'any, feia flotar sobre Alemanya, tremendament real, l'espectre de la revoluci�.
D'altra banda, tota acci� tendint a la destrucci� de les institucions capitalistes necessita ser complementada amb una preparaci�, encara que sigui te�rica, de l'obra creadora del dem�. ?L'esperit destructor ? deia Bakunin ? �s alhora esperit creador.? Aquest gran pensament, la interpretaci� literal del qual, lamentablement, ha al�lucinat alguns revoltosos, s'acaba de convertir en una veritat pr�ctica. El mateix esperit de la lluita classista porta avui els comunistes a destruir i a crear simult�niament. De la mateixa manera que l'antimilitarisme actual necessita ser complementat per la preparaci� de l'Ex�rcit Roig, el problema de la repressi� plantejat per la policia i la just�cia burgeses t� un aspecte positiu de gran import�ncia. He cregut convenient definir-lo a grans trets. Hem de con�ixer els mitjans de l'enemic; hem de con�ixer tamb� la nostra tasca en tota la seva amplitud.
>Victor Serge, mar� de 1925

? I ?
L'OJRANA RUSSA
I. El policia. La seva especial presentaci�
L'Ojrana succe�, el 1881, la famosa 3a Secci� del Ministeri de l'Interior. Per� no es desenvolup� veritablement sin� a partir de 1900, data en la qual fou encap�alada per una nova promoci� de gendarmes. Els vells oficials de gendarmeria, principalment de graus superiors, consideraren contrari a l'honor militar dedicar-se a determinats quefers polic�acs. La nova promoci� pass� per alt aquells escr�pols i comen�� a organitzar cient�ficament la policia secreta, la provocaci�, la delaci� i la tra�ci� en els partits revolucionaris. D'ella en sortiran homes erudits i talentosos, com aquell coronel Spiridovich, qui ens deix� una voluminosa Hist�ria del partit socialista-revolucionari i una Hist�ria del partit socialdem�crata.
El reclutament, la instrucci� i l'ensinistrament professional es realitzaven amb atencions molt especials. En la Direcci� General, cadascun tenia la seva fitxa, document complet�ssim en el qual fins i tot es troben detalls graciosos. Car�cter, grau d'escolaritat, intel�lig�ncia, anys de servei, tot est� all� anotat amb un prop�sit d'utilitat pr�ctica. Un oficial, per exemple, �s qualificat com a ?limitat? ? bo per les tasques subalternes, sempre que se'l tracti amb rigor ?, i un altre assenyalat com a ?inclinat a festejar les dames?.
Entre les moltes preguntes del q�estionari, destaco aquestes: ?Coneix els estatuts i programes dels partits? De quins?? I trobo que el nostre amic festejador de dames ?coneix b� les idees socialistes-revolucion�ries i anarquistes ? regularment les del partit socialdem�crata ? i superficialment les del Partit Socialista Polon�s?. Hi ha aqu� una erudici� s�viament esglaonada. Continuem, per�, l'examen de la mateixa fitxa. El nostre policia ?ha seguit el curs d'hist�ria del moviment revolucionari?? ?En quants i en quins partits hi ha agents secrets?? Intel�lectuals? Obrers? F�cilment s'ent�n que, per formar els seus gossos, l'Ojrana organitzava cursets en qu� s'estudiava cada partit, els seus or�gens, el seu programa, els seus m�todes i fins i tot la biografia dels militants coneguts.
Anotem aqu� que aquesta gendarmeria russa, ensinistrada per les finalitats m�s delicades de la policia pol�tica, no tenia res en com� amb les gendarmeries dels pa�sos d'Europa occidental. El seu equivalent el t� en les policies secretes de tots els Estats capitalistes.


II. La vigil�ncia exterior
Per principi, tota vigil�ncia �s exterior. Es tracta sempre de seguir l'individu, de con�ixer les seves activitats i els seus moviments, els seus contactes, i despr�s de penetrar les seves intencions. Aquests serveis tamb� estan desenvolupats en totes les policies i l'organitzaci� russa ens proporciona, sens dubte, el prototip de tots els serveis semblants.
Els agents russos (de vigil�ncia exterior) pertanyien, igual que els ?agents secrets? en realitat xivatos i provocadors ? a l'Ojrana o Seguretat Pol�tica. Eren part del servei d'investigacions, que nom�s podia detenir a alg� per un mes; en general, el servei d'investigacions solia passar els seus detinguts a la Direcci� de la gendarmeria, la qual continuava la instrucci�.
El servei de vigil�ncia exterior era el m�s senzill. Els seus abundants agents, dels quals posse�m les fotografies d'identitat, pagats amb 50 rubles al mes, tenien com a �nica tasca espiar a la persona que se'ls designava d'hora en hora, de dia i de nit, sense cap interrupci�. No havien de saber, en principi, ni el seu nom ni la finalitat de tal espionatge, sens dubte per preveure qualsevol error o tra�ci�. La persona vigilada rebia un sobrenom; el Ros, la Patrona, Vladimir, el Cotxer, etc. Hem trobat aquests sobrenoms encap�alant informes diaris, en voluminosos infolis, que contenien els informes consignats pels agents. Els informes s�n d'una exactitud minuciosa i no han de contenir llacunes. El text es troba redactat m�s o menys com segueix:

El 17 d'abril, a les 9.54 hores del mat�, l'Ama sort� de casa, pos� dues cartes en el correu de la cantonada del carrer Pushkin; entr� a diversos magatzems del bulevard x; entr� a les 10.30 en el n�mero 30 del carrer z, sort� a les 11 i 20, etc.

En els casos m�s seriosos, dos agents espiaven a la mateixa persona sense con�ixer-se, els seus informes es confrontaven i complementaven.
Aquests informes diaris eren enviats a la gendarmeria per ser analitzats per especialistes. Aquests funcionaris, gossos de cambra d'una perillosa perspic�cia, elaboraven quadres sin�ptics per resumir les activitats i els moviments de la persona, el n�mero de les seves visites, la seva regularitat, duraci�, etc.; en certes parts, aquests esquemes permetien apreciar la import�ncia de les relacions d'un militant i la seva provable influ�ncia.
El policia Zub�tov, qui cap a 1905 intent� apoderar-se del moviment obrer dels grans centres, creant en ells sindicats, port� l'espionatge al seu m�s alt grau de perfecci�. Les seves brigades especials podien seguir un home per tota R�ssia, fins i tot per tota Europa, despla�ant-se darrera d'ell de ciutat en ciutat o de pa�s en pa�s. Els agents secrets, a part d'aix�, no havien de preocupar-se per les despeses. El carnet de dietes d'un d'ells,
relatiu al mes de gener de 1905, ens mostra una xifra de despeses generals que s'elevava a 634.35 rubles. Per qu� ens imaginem la quantitat del cr�dit de qu� gaudia un simple xivato, ser� suficient amb qu� recordem que, per aquesta �poca, un estudiant vivia f�cilment amb 25 rubles al mes. Cap a 1911 apareix el costum d'enviar agents secrets a l'estranger per vigilar els emigrats i per prendre contacte amb les policies europees. Els xivatos de sa majestat imperial estigueren al seu gust en totes les capitals del m�n.
L'Ojrana tenia la particular missi� de buscar i vigilar constantment a determinats revolucionaris, considerats els m�s perillosos, principalment els terroristes o els membres del partit socialista-revolucionari que practicaven el terrorisme. Els seus agents havien de portar sempre amb ells col�leccions de fotografies formades de 50 a 70 retrats, entre els quals, a l'atzar. Reconeixem a Savinkov, al difunt Nathanson, a Argunov, a Avsk�ntiev (ai!), a Karelin, a Ovsi�nikov, a Vera Figner, a Pechkova (la sentora Gorki), a Fabrikant. Tamb� estaven a la seva disposici� reproduccions del retrat de Marx, doncs la pres�ncia d'aquest retrat en una habitaci� o en un llibre constitu�a un indici.
Un detall c�mic: la vigil�ncia exterior no s'exercia solament sobre els enemics de l'antic r�gim. Tenim en el nostre poder agendes que testimonien que les activitats i els moviments dels ministres de l'imperi no escapaven a la vigil�ncia de la policia. Una Agenda de control de les converses telef�niques del Ministeri de Guerra, el 1916, ens mostra, per exemple, quantes vegades per dia diferents personatges de la cort preguntaren per la prec�ria salut de la senyora Sujomlinov!


III. Els arcans de la provocaci�
El mecanisme m�s important de la policia russa era segurament la seva ?ag�ncia secreta?, nom decent del servei de provocaci�, els or�gens del qual es remunten a les primeres lluites revolucion�ries i que adquir� un desenvolupament extraordinari despr�s de la revoluci� de 1905. Policies (anomenats oficials de gendarmeria) preparats especialment, instru�ts i seleccionats, s'ocupaven del reclutament dels agents provocadors. Els seus majors o menors �xits en aquest domini eren tinguts en compte per qualificar-los i fer-los ascendir. Precisos instructius establien fins els detalls m�s petits de les seves relacions amb els col�laboradors secrets. Especialistes altament retribu�ts reunien, finalment, totes les informacions proporcionades pels provocadors, les estudiaven, les ordenaven i les arxivaven en expedients.
En els edificis de l'Ojrana (Fontanka 16, Petrograd) hi havia una habitaci� secreta en la qual nom�s entraven el director de la policia i el funcionari encarregat de classificar les peces. Era el local de l'ag�ncia secreta. Contenia fonamentalment el prestatge amb les fitxes dels provocadors, en el qual trobem m�s de 35 mil noms. En la majoria dels casos, el nom de l'?agent secret? es trobava substitu�t per un pseud�nim per motius de precauci�, la qual cosa motiv� que la identificaci� de molts d'aquests miserables, en caure els expedients complets, despr�s del triomf de la revoluci�, en mans dels camarades, fos particularment dif�cil. El nom del provocador no havia de ser conegut m�s que pel director de l'Ojrana i per l'oficial encarregat de mantenir amb ell relacions permanents. Els mateixos rebuts que els provocadors firmaven cada fi de mes, cobrats tan normalment i pac�fica com els rebuts dels dem�s funcionaris, per sumes que anaven de 3, 10, 15 rubles mensuals fins 150 � 200 com a m�xim no apareixen en general m�s que amb el pseud�nim. Per� l'administraci�, desconfiant dels seus agents i gelosa que els oficials de gendarmeria no inventessin col�laboradors imaginaris, procedia molt freq�entment a minucioses investigacions per revisar les diferents branques de l'organitzaci�. Un inspector amb amplis poders investigava personalment els col�laboradors secrets, els entrevistava a discreci�, els acomiadava o els augmentava el sou. Agreguem que els seus informes eren curosament verificats ? tant com fos possible ? els uns mitjan�ant els altres.


IV. Instructiu sobre reclutament i servei d'agents provocadors
Vegem seguidament un document que podem considerar com l'abec� de la provocaci�. Es tracta de l'Instructiu relatiu a l'ag�ncia secreta, fullet� de 27 p�gines mecanografiades en petit format. El nostre exemplar (el n�mero 35), porta a m�s, en la part superior aquestes tres advert�ncies: ?Molt secret?, ?Us confidencial?, ?Secret professional?. Quina insist�ncia en recomanar misteri! Aviat s'entendr� perqu�.
Aquest document, que denotava coneixements psicol�gics i pr�ctics, esperit meticulosament previsor, una molt curiosa mescla de cinisme i d'hipocresia moral oficial, interessar� un dia els psic�legs. Comen�a amb indicacions generals:

La Seguretat Pol�tica ha de tendir a destruir el moviment revolucionari en el moment de la seva major activitat i no desviar el seu treball dedicant-se a empreses menors.

De manera que el principi �s: deixar desenvolupar el moviment per despr�s liquidar-lo millor.

Els agents secrets rebran un tracte fix, proporcional als serveis prestats.

La Seguretat ha de:

Evitar al m�xim entregar els seus col�laboradors. Amb aquest objectiu, no detenir-los, ni deixar-los en llibertat m�s que quan altres membres d'igual import�ncia pertanyents a la mateixa organitzaci� revolucion�ria puguin ser detinguts o alliberats.

La Seguretat ha de:
Facilitar als seus col�laboradors el guanyar la confian�a dels militants.

Segueix un cap�tol dedicat al reclutament.

El reclutament d'agents secrets ha de ser la constant preocupaci� del director d'Investigacions i dels seus col�laboradors. No han de desaprofitar cap oportunitat, encara que presenti poques probabilitats d'aconseguir agents...
Aquesta tasca �s extremadament delicada. �s necessari, per a poder realitzar-la, prendre contacte amb els detinguts pol�tics...

Hauran de ser considerats com a propensos a ingressar al servei els revolucionaris d�bils de car�cter, els agreujats pel partit, els que visquin en la mis�ria, els fugits de llocs de deportaci� o els pendents de ser deportats.

L'Instructiu recomana estudiar ?amb compte? les debilitats de l'individu i aprofitar-les; conversar amb els seus amics i parents, etc.; multiplicar ?constantment els contactes amb els obrers, amb els testimonis, amb els pares, etc., sense mai perdre de vista l'objectiu...?.
Estranya duplicitat de l'�nima humana! Tradueixo literalment tres desconcertants l�nies:

Podem utilitzar els serveis revolucionaris que es trobin en la mis�ria que, sense renunciar a les seves conviccions, acceptin cedir informacions per necessitat...

Aleshores, n'hi havia? Per� continuem.

Col�locar xivatos juntament amb els detinguts �s d'una utilitat excel�lent.
Quan una persona sembla madura per entrar en el servei ? �s a dir, quan es tracta, per exemple, d'un revolucionari moralment destru�t, atribolat, desorientat potser pels seus propis fracassos ?, hauran d'afegir-se a la seva causa d'altres acusacions pitjors per tenir-lo millor atrapat.
Capturar tot el grup al qual pertany i conduir la persona en q�esti� davant el director de la policia; tenir motius greus per acusar-lo, reservant-se malgrat tot la possibilitat d'alliberar-lo alhora que als altres revolucionaris empresonats, sense provocar esc�ndol.
Interrogar la persona en una entrevista personal. Treure avantatge, per conv�ncer-lo, de querelles entre els grups, d'errors de militants, de coses que fereixin el seu amor propi.

Es pot veure, llegint aquestes l�nies, el policia paternal que s'apiada de la sort de la seva v�ctima:

Clar, mentre vost� anir� a treballs for�ats per les seves idees, el seu camarada X..., qui li ha jugat tan males passades, es donar� una vida regalada a costa seva. Qu� vol? Paguen justos per pecadors!
Aix� pot resultar si es tracta d'un d�bil, o d'alg� sobre el qual pesen anys de deportaci�...

Tant com sigui possible tenir molts col�laboradors en cada organitzaci�.
La Seguretat ha de ser la que dirigeixi els seus col�laboradors i no ser dirigida per ells.

Els agents secrets no hauran de con�ixer mai les informacions proporcionades pels seus col�legues.

I heus ac� un passatge que Maquiavel no hauria desaprovat:

Un col�laborador nostre que treballa en llocs de segona en una organitzaci� revolucion�ria, pot ascendir en aquesta nom�s amb qu� siguin arrestats militants de major import�ncia.
Mantenir l'absolut secret de la provocaci� �s, naturalment, una de les majors cures de la policia.

L'agent jura guardar secret absolut; en entrar en servei no ha de modificar en res els seus costums habituals.
Les relacions amb ell s�n envoltades de preocupacions dif�cilment superables. Poden ser assignades entrevistes a col�laboradors dignes de tota confian�a- Tindran lloc en apartaments clandestins, composats per diverses peces que no tinguin comunicaci� directa entre elles, on, en cas de necessitat, es pugui a�llar diferents visitants. L'encarregat de la casa ha de ser un treballador civil. Mai no podr� rebre visites personals. Tampoc haur� de con�ixer els agents secrets ni parlar-los. Estar� obligat a obrir personalment, assegurant-se que abans de la seva sortida no hi hagi ning� a les escales. Les entrevistes tindran lloc en habitacions tancades amb clau. No hauran de descobrir-se papers comprometedors. S'anir� amb compte de no assentar cap visitant prop de les finestres o miralls. A la m�nima sospita, canviar d'apartament.

El provocador no podr�, en cap cas, presentar-se a la Seguretat. No podr� emprendre cap missi� important sense el consentiment del seu cap.

Els contactes es fan mitjan�ant senyals convingudes pr�viament. La correspond�ncia es dirigir� a direccions convencionals.
Les cartes dels col�laboradors secrets han d'estar escrites amb escriptura irreconeixible i no contindran sin� expressions corrents. Servir-se de paper i de sobres que estiguin d'acord amb el nivell social del destinatari. Utilitzar tinta simp�tica. El col�laborador deposita ell mateix les seves cartes. Quan les rep, est� obligat a cremar-les despr�s d'haver-les llegit. Les direccions convencionals no han d'apuntar-se mai.

Un problema greu era el d'alliberar un agent secret arrestat entre els que ell havia entregat. A aquest sup�sit, l'instructiu no recomana utilitzar el recurs de l'evasi�, doncs:

Les evasions criden l'atenci� dels revolucionaris. Pr�viament a la liquidaci� de qualsevol organitzaci�, consultar els agents secrets sobre les persones que s'hauran de deixar en llibertat, amb vistes a no trair els nostres mitjans d'informaci�.


V. Una monografia de la provocaci� a Moscou (1912)
Una altra pe�a escollida en els arxius de la provocaci� ens ajudar� a abastar l'extensi� d'aquesta. Es tracta d'una esp�cie de monografia de la provocaci� a Moscou, el 1912. �s l'informe d'un alt funcionari, el senyor Vissari�nov, qui fos comissionat aquell any per exercir un viatge d'inspecci� a l'ag�ncia secreta de Moscou.
El senyor Vissari�nov compl� la seva missi� del primer d'abril al 22 del mateix mes. El seu informe constitueix un gruixut quadern mecanografiat. Consagra a cada provocador, assenyalat, est� clar, pel seu pseud�nim, una not�cia detallad�ssima. N'hi ha de molt curioses.
El 6 d'abril del 1912 hi havia a Moscou 55 agents provocadors oficialment en funcions. Es repartien com segueix:

Socialistes revolucionaris, 17; socialdem�crates, 20; anarquistes, 3; estudiants (moviment de les escoles), 11; institucions filantr�piques, etc., 2; societats cient�fiques, 1; zemstvos, 1. A m�s, ?l'ag�ncia secreta de Moscou controla tamb� la premsa, els octubristes (partit K. D. Constitucional-democr�tic), els agents de B�rtzev, els armenis, l'extrema dreta i els jesu�tes.

Els col�laboradors eren caracteritzats en informes bastant concisos.

Partit socialdem�crata. Fracci� bolxevic. Portn�i (el Sastre), torner en fusta, intel�ligent. En servei des de 1910. Rep 100 rubles al mes. Col�laborador molt ben informat. Ser� candidat a la Duma. Particip� en la confer�ncia bolxevic de Praga. De 5 militants enviats des de R�ssia a aquesta confer�ncia, 3 foren detinguts...

A part d'aix�, quant a la confer�ncia bolxevic de Praga, el nostre alt funcionari de policia es congratulava dels resultats obtinguts pels agents secrets. Alguns havien aconseguit infiltrar-se en el Comit� Central, i un d'ells, un xivato, fou comissionat pel partit per introduir literatura a R�ssia. ?Aix� tenim tot l'aparell de propaganda?, constata el nostre policia.
Aqu� s'imposa un par�ntesi. S�, ells tenien en les mans, en aquell moment, l'aparell de propaganda bolxevic. Per�, l'efic�cia d'aquesta propaganda minor�? La paraula escrita de Lenin perd� quelcom del seu valor en passar per les mans dels xivatos? La paraula revolucion�ria t� la seva for�a en ella mateixa, nom�s necessita ser escoltada. No importa qui la transmeti. L'�xit de l'Ojrana hauria estat de veritat decisiu si hagu�s aconseguit impedir aprovisionar-se les organitzacions bolxevics de literatura procedent de l'estranger. Per� no podia fer-ho m�s que en certa mesura, amb el risc de desemmascarar els seus quadres.


VI. Expedients d'agents provocadors Qu� �s un agent provocador? Posse�m milers d'expedients on trobem una documentaci� abundant sobre les persones i les activitats d'aquests miserables. Donem un cop d'ull d'alguns:
Expedient 378. Julia Or�stovna Serova (�lias Pravdivy [la ver�dica] i Uli�nova). A una pregunta del ministre sobre la fulla de servei d'aquesta col�laboradora acomiadada (per estar ?cremada?), el director de la policia respon enumerant els seus excel�lents treballs. La carta t� quatre llargues p�gines. Jo la resumeixo, per� en termes quasi textuals:
Julia Or�stovna Serova fou encarregada, de setembre de 1907 a 1910, a la vigil�ncia de les organitzacions socialdem�crates. Ocupava llocs relativament importants en el partit, i per aix� pogu� rendir-nos grans serveis, tant a Petersburg com a prov�ncies. Tota una s�rie de detencions fou aconseguida gr�cies a les seves informacions.
El setembre de 1907 f�u arrestar el diputat de la Duma, Sergei Sa�tykov.
A finals de 1908 f�u arrestar 4 militants: R�kov, Noguin, Gregori i Kamenev.
El 9 de mar� de 1908 f�u arrestar el membre del Comit� Central, Innocent Dubrobsky.
El febrer de 1909 f�u decomisar els materials d'una impremta clandestina i aplanar l'oficina de passaports del partit.
L'1 de mar� de 1905 f�u arrestar tot el comit� de Petersburg.
Contribu�, a m�s, a arrestar a una banda d'expropiadors (maig de 1907), a decomisar remeses de literatura i especialment el transport de literatura il�legal per Vilna. El 1908 ens tingu� al corrent de totes les reunions del Comit� Central i indic� la composici� dels comit�s. El 1909 particip� en una confer�ncia del partit a l'estranger, de la qual ens inform�. El 1909 control� les activitats d'Alexis Rikov.
Aquesta era la seva bella fulla de serveis. Per� Serova acab� per ?cremar-se?. El seu marit, diputat de la Duma, declar� en els diaris de la capital que ja no la considerava la seva dona. Aix� fou ent�s. Com ja no podia prestar serveis, els seus superiors jer�rquics li donaren les gr�cies. Caigu� en la mis�ria. L'expedient est� ple de cartes que enviava al director de la Seguretat: protestes de fidelitat, recordatoris de serveis prestats, demandes d'ajuda.
No conec res m�s aflictiu que aquestes cartes escrites amb lletra nerviosa i estreta d'intel�lectual. La ?provocadora desocupada?, com ella es qualifica en alguna part, sembla acorralada, fustigada per la mis�ria, en una total desintegraci� moral. �s necessari subsistir. No sap fer res amb les mans. El seu desarrenjament interior la impedeix trobar una soluci�, un treball simple i raonable.
El 16 d'agost de 1912, escriu al director de la policia:

Els meus dos fills, dels quals el primog�nit t� 5 anys, manquen de vestits i de cal�at. Tampoc tinc mobiliari. Estic massa mal vestida per poder trobar treball. Si vost� no m'assigna un socors, em veur� obligada al su�cidi...

L'hi assignen 150 rubles.
El 17 de setembre, en una altra carta, a la qual s'adjunta una missiva pel seu marit, que el director de policia haur� de posar al correu:

Vost� veur�, en l'�ltima carta que escric al meu marit, que poc abans d'acabar amb la meva vida encara nego haver servit a la policia. He decidit acabar. No �s com�dia ni efectisme. Ja no em crec capa� de recomen�ar la vida.

Malgrat tot, Serova no es matar� encara. Alguns dies m�s tard, denuncia un senyor anci� que amaga armes. Les cartes formen un volum gruixut. Heus ac� una de commovedora: unes poques l�nies d'acomiadament per l'home que fou el seu marit:

Amb freq��ncia he estat culpable respecte a tu. Fins i tot fins ara no t'havia escrit. Per� oblida all� de dolent i recorda nom�s la nostra vida en com�, el nostre treball en com� i perdona'm. Deixo la vida. Estic cansada. Sento que moltes coses s'han trencat dins meu. No podria maleir ning�; per� male�ts siguin els ?camarades?!

On comen�a, en aquestes cartes la sinceritat? On acaba la falsedat? No se sap. Estem front una �nima complexa, malvada, dolorosa, tacada, prostitu�da, despullada.
Malgrat tot, la Seguretat no fou sorda a les seves crides. Cadascuna de les cartes de la Serova, amb lletra del cap de serveis, porta al revers la resoluci� del director: ?Enviar 250 rubles?, ?Destinar 50 rubles?. La vella col�laboradora anuncia la mort d'un dels seus fills. ?Verificar-ho?, escriu el director. Despr�s, demanar� que se li faciliti una m�quina d'escriure per aprendre mecanografia. La Seguretat no t� m�quines disponibles. Finalment les seves cartes es fan m�s i m�s apressants.

En nom dels meus fills ? escriu el 14 de desembre ? li escric amb ll�grimes i sang. Concediu-me un �ltim socors de 300 rubles. Amb aix� en tindr� prou.

Se li concedeix, a canvi de que deixi Petrograt. En total, durant 1911, Serova rep 743 rubles en tres remeses; el 1912, 788 rubles en sis remeses. En aquella �poca aix� era considerable.
Despr�s d'un �ltim socors enviat el febrer de 1914, Serova rep un petit treball a l'administraci� de ferrocarrils. Ben aviat el perdr� per estafar petites sumes als seus companys de feina. S'escriu en el seu expedient: ?Culpable d'extorsi�. Ja no mereix cap confian�a.? Sota el nom de Petrova aconsegueix, malgrat tot, entrar al servei de la policia de ferrocarrils on, descoberta, l'acomiaden. El 1915 encara sol�licita un treball com a delatora. El 28 de gener de 1917, poc abans de la revoluci�, aquesta anciana secret�ria d'un comit� revolucionari escrivia a ?Sa excel�l�ncia, senyor Director de la Policia?, li recordava els seus bons i lleials serveis i li proposava informar-lo de l'activitat del partit socialdem�crata, en el qual podia fer entrar el seu segon marit.

En la vetlla dels grans esdeveniments que es senten venir, sofreixo per no poder ser-vos �til.

Expedient 383. Osipov, Nicol�i Nicol�ievich Veretsky, fill d'un pope. Estudiant. Col�laborador secret des de 1903, per vigilar l'organitzaci� socialdem�crata i la joventut de les escoles de Pavlograd.
Enviat a Petersburg pel partit el 1905. amb la missi� d'introduir armes a Finl�ndia, es presenta immediatament a la direcci� de la policia per rebre instruccions.
En sospitar d'ell els seus companys, �s arrestat, es passa 3 mesos a la secci� secreta de l'Ojrana i aconsegueix ser enviat a l'estranger amb l'objectiu de ?rehabilitar-se davant els militants?.
Cito textualment d'un informe:

Veretsky d�na la impressi� de ser un home molt intel�ligent i culte, d'una gran mod�stia, conscienci�s i honest; diguem en favor seu que dedica la major part dels seus honoraris als seus ancians pares.

El 1915, aquest excel�lent jove es retira del servei i rep encara dotze mensualitats de 75 rubles.

Expedient 317. El Malalt. Vlad�mir Iv�novich Lorberg. Obrer. Escriu feixugament. Treballa en una f�brica i rep 10 rubles al mes. Un proletari de la provocaci�.

Expedient 81. Sergu�i Vasilievich Pr�otsev, fill d'un membre de la Narodnaia Volia, es vanagloria d'haver crescut en un medi revolucionari i de posseir vastes i �tils relacions.
Posse�m milers d'expedients semblants.
Perqu� la baixesa i la mis�ria de certes �nimes humanes s�n insondables.
Encara no ens hem ocupat dels expedients de dos col�laboradors secrets els noms dels quals direm. Tot i aix�, han de ser mencionats aqu� com casos t�pics: un intel�lectual valu�s, un trib�.
Stanislaw Broxoxowski, escriptor polon�s d'apreciable talent, respectat per la joventut, autor d'assaigs cr�tics sobre Kant, Zola, Mijailovsky, Avenarius, ?herald del socialisme, en el qual veia la m�s profunda s�ntesi de l'esperit hum� i del que voldria fer un sistema filos�fic que abast�s la naturalesa i la societat? (Naprzod, 5 de maig de 1908), autor de la novel�la revolucion�ria La flama, reclutat per l'Ojrana de Vars�via per les seves relacions amb els medis revolucionaris i ?progressistes?, amb honoraris mensuals de 150 rubles.
El pope Gapon, �nima de tot el moviment obrer de Petersburg i Moscou abans de la revoluci� de 1905; organitzador de la manifestaci� obrera de gener de 1905, ensanguinolada sota les finestres del Palau d'Hivern per les desc�rregues de fusells dirigides sobre una multitud suplicant encap�alada per dos sacerdots que portaven en alt el retrat del tsar; el pope Gapon, vertadera encarnaci� d'un moment de la Revoluci� Russa, acab� venent-se a l'Ojrana i, convicte del delicte de provocaci�, fou penjat pel socialista-revolucionari Ruthemberg.


VII. Un espectre. Una p�gina d'hist�ria
Encara avui estan lluny d'haver estat identificats tots els agents provocadors de l'Ojrana dels quals posse�m els expedients.
No passa un mes sense que els tribunals revolucionaris de la Uni� Sovi�tica jutgin a alguns d'aquests homes. Se'ls troba, se'ls identifica per atzar. El 1924, un miserable se'ns aparegu�, tornant fins nosaltres des d'un passat de cinquanta anys, com en un acc�s de n�usea, i era un perfecte espectre. Aquest espectre evocava una p�gina d'hist�ria, i la intercalem aqu� nom�s per projectar en aquestes p�gines de fang una mica de la llum de l'heroisme revolucionari.
Aquest agent provocador havia rendit 37 anys de bons serveis (de 1880 a 1917) i, ja vell, burl� durant set anys les indagacions de la Cheka.
Cap a 1879, l'estudiant de 20 anys Okladsky, revolucionari des dels 15, membre del partit de la Narodnaia Volia [La Voluntat del Poble], terrorista, prepar� amb Jeliabov un atemptat contra el tsar Alexandre II. El tren imperial havia de saltar. Pass� sobre les mines sense problemes. L'aparell infernal no funcion�. Accident fortu�t? Aix� es pens�. Tot i aix�, 16 revolucionaris, entre ells Okladsky, hagueren de respondre pel ?crim?. Okladsky fou condemnat a mort. Comen�ava la seva brillant carrera? Havia comen�at ja? La clem�ncia de l'emperador li concedeix la vida, a canvi de pres� perp�tua.
All� comen�a, en tot cas, la s�rie d'inapreciables serveis que Okladsky havia de rendir a la policia del tsar. En la llarga llista de revolucionaris que entregar�, hi ha quatre dels noms m�s bonics de la nostra hist�ria. Bar�nnikov, Jeliabov, Trigoni, Vera Figner. D'aquests quatre, l'�nica que sobreviu �s Vera Nicol�ievna Figner. Pass� vint anys en la fortalesa de Schlusselburg. Bar�nnikov mor�. Trigoni, despr�s d'haver sofert vint anys a Schlusselburg i passat quatre d'exili a Shajalin, va veure abans de morir, el 1917, l'enfonsament de l'autocr�cia. Jeliabov mor� al pat�bul.
Aquests valents pertanyien a la Narodnaia Volia, primer partit revolucionari rus que, abans del naixement del moviment proletari, li havia declarat la guerra a l'autocr�cia. El seu programa proposava una revoluci� liberal, el compliment de la qual hauria significat per R�ssia un progr�s immens. En una �poca en qu� cap altra acci� era possible, es serv� del terrorisme, colpejant sense cessar el tsarisme embogit per moments, i decapitat l'1 de mar� de 1881. En la lluita d'aquest grapat d'herois contra tota la vella societat poderosament armada es crearen els costums, les tradicions, les mentalitats que, perpetuades pel proletariat, haurien de temperar nombroses generacions per la vict�ria d'octubre de 1917. De tots aquests herois, Alexandr Jeliabov fou potser el m�s gran, i rend� sens dubte els m�s grans serveis al partit que havia contribu�t a fundar. Denunciat per Okladsky, se'l det� el 27 de febrer de 1881, en un departament de la perspectiva Nevsky, en companyia d'un jove advocat d'Odesa, Trigoni, membre tamb� del misteri�s Comit� Executiu de la Narodnaia Volia. Dos dies m�s tard, les bombes del partit trossejaven Alexandre II en un carrer de Sant Petersburg. El dia seg�ent, les autoritats judicials rebien de Jeliabov una carta astoradora, des de la pres� de Pere i Pau. Poques vegades jutges i monarques rebrien aital bufetada. Poques vegades cap dirigent de cap partit sabria complir amb tal fermesa el seu �ltim deure. La carta deia:

Si el nou sobir�, rebent el ceptre de mans de la revoluci�, projecta tenir consideraci� pels regicides a la manera antiga; si projecta executar Rissakov, seria una irritant injust�cia concedir-me la vida a mi, que tantes vegades he atemptat contra la vida d'Alexandre II i a qui nom�s un atzar fortu�t imped� participar en la seva execuci�. Em sento molt inquiet pensant que el govern podria concedir-li major preu a la just�cia formal que a la just�cia real i adornar la corona del nou monarca amb el cad�ver d'un jove heroi, nom�s a causa de manca de proves formals contra mi, que s�c un veter� de la revoluci�.
Amb totes les forces de la meva �nima protesto contra aquesta iniquitat.
Nom�s la covardia del govern podria explicar que no s'aixequessin dues forques enlloc d'una.

El nou tsar Alexandre III f�u aixecar sis forques pels regicides. En l'�ltim moment, una jove, Jesy Helfman, que es trobava embarassada, fou perdonada. Jeliabov mor� junta amb la seva companya Sofia Per�vskaya, junta a Rissakov (que havia defecat in�tilment), junt a Mijailov i junt al qu�mic Kibalchich. Mijailov sofr� tres vegades el suplici. Dues vegades, la corda del botx� es trenc�. Dues vegades caigu� Mijailov, embolicat en el seu sudari i encaputxat, per aixecar-se per s� mateix.
El provocador Okladsky, mentrestant, continuava els seus serveis. Entre la generosa joventut que incansablement ?anava al poble?, a la pobresa, la pres�, l'exili, la mort per obrir el cam� de la revoluci�, era f�cil propinar cops ocults! A penes arribat a Kiev, Okladsky entrega a Vera Nikol�ievna Figner al policia Sudeikin. Despr�s serveix a Tibilisi com un professional de la tra�ci�, expert en l'art de relacionar-se amb els millors homes, de conquerir simpaties, de fingir entusiasme, per fer despr�s, un bon dia, una senyal, enterrar vius els seus camarades... i rebre les esperades gratificacions.
El 1889, la Seguretat imperial el crida a Sant Petersburg. El ministre Durnovo, purificant Okladsky de tot passat indigne, el converteix en l'?honorable ciutad�? Petrovsky, sempre revolucionari, est� clar, i confident de revolucionaris. Hauria de continuar ?en activitat? fins la revoluci� de mar� de 1917. Fins 1924 aconsegu� fer-se passar per un pac�fic habitant de Petrograd. M�s tard, tancat a Leningrad, en la mateixa pres� on moltes de les seves v�ctimes esperaren la mort, accept� escriure la confessi� de la seva vida fins l'any 1890. M�s enll� d'aquesta data, el vell agent provocador no volgu� dir res. No consent� en parlar d'un passat del qual quasi ning� d'entre els revolucionaris sobrevivia, per� que ell pobl� de morts i de m�rtirs.
El tribunal revolucionari de Leningrad jutja Okladsky en la primera quinzena de gener de 1925. La revoluci� no es venja. Aquest espectre pertanyia a un passat massa remot i massa mort. El proc�s, dirigit per veterans de la revoluci�, semblava un debat cient�fic d'hist�ria i de psicologia. Era l'estudi m�s llastim�s dels documents humans. Okladsky fou condemnat a deu anys de pres�.


VIII. Malinovsky
Aturem-nos encara breument en un cas de provocaci� dels que la hist�ria del moviment revolucionari conegu� tants: la provocaci� d'un dirigent de partit. Heus ac� l'enigm�tica figura de Malinovsky.
Un mat� de 1918, el terrible any que segu� la Revoluci� d'Octubre: guerra civil, requisacions rurals, sabotatges t�cnics, complots, aixecament dels txecs, intervencions estrangeres, pau fastigosa (segons la definici� de Lenin) de Brest-Litovsk, dues temptatives d'assassinat contra Vlad�mir Ilitx. Un mat� d'aquell any, un home es present� tranquil�lament al comandant Smolny (Soviet de Petrograd) i li digu�:

- S�c el provocador Malinovsky. Li preggo que m'arresti.

L'humor t� lloc en tota trag�dia. Imp�vid, el comandant del Smolny f�u posar a la porta aquell inoport�.

- A mi ning� no em mana, ni �s el meu ddeure arrestar-lo!
- Aleshores feu-me conduir al comit� deel partit.

I en el comit� es reconeixer� amb astorament l'home m�s execrable, el m�s menyspreable del partit. Se l'arresta.
La seva carrera, en dues paraules, �s aquesta:
Anvers: un adolescent dif�cil, tres condemnes per robatori. Molt dotat, molt actiu, militant de diverses organitzacions, tan apreciat que el 1910 se l'ofereix ingressar al Comit� Central del Partit Obrer Socialdem�crata Rus, i durant la confer�ncia bolxevic de Praga (1912) ingressa al Comit� Central efectivament. A finals del mateix any �s diputat bolxevic en la IV Duma de l'Imperi. El 1913 �s president del grup parlamentari bolxevic.
Revers: xivato de l'Ojrana (Ernest, despr�s el Sastre) des de 1907. A partir de 1910, honoraris de 100 rubles mensuals (principesc). L'ex-cap de la policia Beletsky, diu: ?Malinovsky era l'orgull de la Seguretat, que el preparava per ser un dels caps del partit?. Feu arrestar grups bolxevics a Moscou, Tula, etc. Entrega a la polcia a Miliutin, Noguin, Maria Smid�vich, Stalin, Sverdlov. Denuncia la Ojrana els arxius secrets del partit. �s triat a la Duma amb l'ajuda tan discreta com efica� de la policia...
Desemmascarat, rep del Ministeri de l'Interior una forta recompensa i desapareix. Sobrev� la guerra. Fet presoner en combat, recomen�a la seva milit�ncia en el camp de concentraci�. Retorna finalment a R�ssia, per declarar al tribunal revolucionari: ?Feu-me afusellar!? Revela haver sofert enormement amb la seva exist�ncia dual; no haver compr�s veritablement la revoluci� sin� tardanament; haver-se deixat guanyar per l'ambici� i l'esperit d'aventura. Krylenko refuta despietadament que aquesta argumentaci� fos sincera: ?L'aventurer juga la seva �ltima carta!?.
Una revoluci� no pot detenir-se en desxifrar enigmes psicol�gics. No pot c�rrer el risc de ser estafada una vegada m�s per un jugador turbulent i apassionat. El tribunal revolucionari emet� el veredicte reclamat a la vegada per l'acusador i l'acusat. La mateixa nit, poques hores m�s tard, Malinovsky, quan travessava un solitari pati del Kremlin, reb� subrept�ciament una bala a la nuca.


IX. La mentalitat del provocador, la provocaci� i el partit comunista
Aqu� se'ns presenta el problema de la psicologia del provocador. Psicologia morbosa, segurament, per� que no ha de sorprendre'ns m�s del degut. Hem vist, en l'Instructiu de l'Ojrana, a quines persones ?treballa? la policia i per quins mitjans. Una Serova, considerada d�bil de car�cter, viu dif�cilment, milita amb valor. Se l'arresta. Bruscament arrancada del seu medi, es sent perduda. Els treballs for�ats l'esperen, potser la forca. B� podria dir una paraula, una sola paraula, sobre alg� que, precisament, li ha fet mal... Vacil�la. �s suficient un sol instant de covardia; o potser hi ha massa covardia en el fons de l'�sser hum�. El m�s terrible �s que, d'ara endavant, no podr� resistir-se m�s. Ara la tenen en les seves mans. Si es nega a continuar, se li tirar� en cara, en ple tribunal, la seva primera delaci�. Al cap del temps, s'acostumar� als avantatges materials d'aquesta odiosa situaci�, encara m�s quan en el secret de la seva activitat es sentir� perfectament segura...
Per� no nom�s hi ha aquests agents secrets per covardia: hi ha, i s�n molt m�s perillosos, els diletants, aventurers que no creuen en res, fastiguejats de l'ideal que servien fins feia poc, amarrats al perill, a la intriga, a la conspiraci�, d'un complicat joc en el qual es burlen de tothom. Poden tenir talent, actuar un paper quasi indesxifrable. Aquest sembla haver estat Malinovsky. La literatura russa que segu� la derrota de 1905 ens ofereix molts casos psicol�gics d'una perversi� semblant. El revolucionari il�legal ? sobretot el terrorista ? adquireix un temperament de car�cter, una voluntat, un valor, un amor al perill terribles. Si aleshores, a l'influx de petites experi�ncies personals ? fracassos, decepcions, desencaminaments intel�lectuals ? o per la derrota temporal del moviment, arriba a perdre el seu idealisme, en qu� pot convertir-se? Si de veritat �s fort, escapar� a la neurast�nia i al su�cidi; per� tamb� �s molt probable que es converteixi en un aventurer sense fe, al qual tots els mitjans li semblaran bons per aconseguir les seves finalitats personals. I la provocaci� �s un mitj� que, de proposar-se'l, segurament el temptar�.
Tots els moviments de masses que abasten milers i milers d'homes arrosseguen esc�ries semblants. No ha d'astorar-nos. L'acci� de par�sits semblants no t� sin� un �nfim poder sobre el vigor i la salut moral del proletariat. Creiem que, com m�s proletari sigui el moviment revolucionari, �s a dir, netament, en�rgicament comunista, menys li seran perillosos els agents provocadors. Existiran probablement mentre hi hagi lluita social. Per� s�n individualitats a les quals l'h�bit del treball i del pensament col�lectiu, de la disciplina estricta, de l'acci� calculada per les masses i inspirada per una teoria cient�fica de la situaci� social, ofereix escasses possibilitats de proeses. Res m�s contrari a l'aventurerisme petit o gran, en efecte, que l'acci� �mplia, seriosa, profunda i met�dica d'un gran partit marxista revolucionari, fins i tot il�legal. La il�legalitat comunista no �s la dels carbonari, la preparaci� comunista de la insurrecci� no �s la dels blanquistes. Els carbonari i els blanquistes eren grapats de conspiradors, dirigits per alguns idealistes intel�ligents i en�rgics. Un partit comunista, fins i tot num�ricament d�bil, representa sempre, per la seva ideologia, a la classe obrera. Encarna la consci�ncia de classe de centenars de milers o de milions d'homes. El seu paper �s immens, ja que �s el de cervell d'un sistema nervi�s, per� inseparable de les aspiracions, de les necessitats, de l'activitat del proletariat sencer, de manera que els designis individuals, quan no s'ajusten a les necessitats del partit o el que �s igual, al proletariat perden molta de la seva import�ncia.
En aquest sentit, el partit comunista �s, entre totes les organtizacions revolucion�ries que la hist�ria ha produ�t fins avui, la menys vulnerable als cops de la provocaci�.


X. La provocaci�, arma de dos talls
Alguns expedients especials contenen les ofertes de servei dirigides a la policia. He observat a l'atzar un volum de correspond�ncia amb l'estranger, on es pot veure successivament un ?s�bdit dan�s posse�dor d'instrucci� superior? i un ?estudiant sortit de bona fam�lia? sol�licitar feina en la policia secreta de sa majestat el tsar de R�ssia...
Les m�ltiples ajudes monet�ries concedides a Serova, donen fe de l'atenci� de la policia en relaci� als seus servidors, fins i tot els retirats. L'administraci� no posava en la llista negra sin� els agents sorpresos en flagrant delicte de frau o d'extorsi�. Qualificats com a ?xantatgistes?, i inscrits en les llistes negres, perdien tot el dret al reconeixement de l'Estat.
Els altres, en canvi, podien obtenir de tot. Pr�rrogues o dispenses del servei militar, perdons, amnisties, favors diversos despr�s de condemnes oficials, pensions temporals o de viatge, tot; fins i tot favors del mateix tsar. Es va veure el tsar concedir noms i cognoms nobles a vells provocadors. El cognom i el nom tenien, segons el ritus ortodox, valor religi�s; el cap espiritual de l'esgl�sia russa infringia aix� les lleis de la mateixa religi�. Tot era poc per gratificar un bon xivato!
La provocaci� acab� convertint-se en tota una instituci�. La xifra completa de persones que durant vint anys de moviment revolucionari rendiren serveis a la policia pot variar entre els 35 i els 40 mil. S'estima que la meitat d'ells, m�s o menys, fou desemmascarada. Alguns mils d'antics xivatos i provocadors sobreviuen encara avui impunement en la mateixa R�ssia, doncs la seva identificaci� encara no ha estat possible. Entre aquesta multitud hi havia homes de valor i fins i tot alguns que desenvoluparen un paper important en el moviment revolucionari.
Al capdavant del partit socialista-revolucionari i de la seva organitzaci� de xoc, es trobava, cap a 1909, l'enginyer Evno Azev, qui, a partir de 1890, signava amb el seu nom els seus informes a la policia. Azev fou un dels organitzadors de l'execuci� del gran duc Sergi, de la del ministre Plehve i de molts altres. Era ell qui dirigia, abans d'enviar-los a la mort, herois com Kali�ev i Egor Saz�nov.
En el Comit� Central bolxevic, encap�alant la seva fracci� a la Duma, es trobava, com vam veure, l'agent secret Malinovsky.
La provocaci�, en assolir aital amplitud, es convertia tamb� en un perill pel r�gim que servia i sobretot pels homes d'aquest r�gim. Se sap, per exemple, que un dels m�s alts funcionaris del Ministeri de l'Interior, el policia Rachkovsky, conegu� i aprov� els projectes d'execuci� de Plehve i del gran duc Sergi. Stolypin, perfectament informat dels casos, es feia acompanyar en les seves sortides pel cap de la policia Guer�simov, doncs la seva pres�ncia li semblava una garantia contra els atemptats comesos per instigaci� dels provocadors. Tot i aix�, Stolypin fou mort per l'anarquista Bagrof, que havia format part de la policia.
La provocaci�, malgrat tot, prosperava encara en el moment d'esclatar la revoluci�. Els agents provocadors reberen la seva �ltima mensualitat en els dies finals de febrer de 1917, una setmana abans de l'enfonsament de l'autocr�cia.
Revolucionaris abnegats es veieren temptats a servir-se de la provocaci�. Petrov, socialista-revolucionari, qui deixaria mem�ries d'un intens dramatisme, entr� a l'Ojrana per combatre-la millor. Fet presoner i havent experimentat un primer ref�s per part del director de la policia, es passa per boig per aconseguir ser enviat a un asil on l'evasi� fos possible, aconseguint-ho, i retorna, ja lliure, a oferir els seus serveis. Per� ? conven�ut aviat de que havia arribat massa lluny i que tra�a malgrat seu, Petrov es su�cida despr�s d'haver executat el coronel K�rpov (1909).
El maximalista Salom� Ryss (Mortimer), organitzador d'un grup terrorista extremadament auda� (1906-07) arriba a burlar-se un temps de la Seguretat, de la qual s'havia convertit en col�laborador secret. El cas de Salom� Ryss constitueix una excepci� digna de mencionar-se, quasi incre�ble, que no s'explicaria m�s que pels molt particulars h�bits de l'Ojrana despr�s de la revoluci� de 1905. Per regla general, �s impossible burlar la policia; �s impossible per un revolucionari penetrar en els seus secrets. L'agent secret de m�s confian�a no t� relaci� sin� amb un o dos policies,
als quals res no pot treure, per� als quals, tot i aix�, els s�n �tils les menors paraules i fins i tot les mentides que se'ls digui, que s�n esclarides el mateix dia. El desenvolupament de la provocaci�, d'altra banda, indu� moltes vegades l'Ojrana a ordir complicades trames en les quals sovint no pogu� dir l'�ltima paraula. Fou aix� com, el 1907, result� necessari pels seus designis fer evadir-se al mateix Ryss. Per aconseguir-ho, el director de la policia no vacil�la en arribar fins i tot al crim. Complint instruccions, dos gendarmes organitzaren la fuga del revolucionari. L'enquesta judicial, condu�da de forma patosa, revel� la seva participaci�. Portats a consell de guerra i degradats pels seus superiors, se'ls condemn� a treballs for�ats.


XI. Els xivatos russos a l'estranger. El senyor Raymond Recouly
Naturalment, les ramificacions de l'Ojrana s'estenien fins l'estranger. Els seus arxius inclo�en informacions relatives a la gran quantitat de persones que vivien aleshores m�s enll� de les fronteres de l'Imperi i que fins i tot mai no havien estat a R�ssia. Havent arribat recentment a R�ssia per primera vegada el 1919, vaig trobar una s�rie de fitxes sobre la meva persona. La policia russa seguia amb la major atenci� les activitats dels revolucionaris a l'estranger. Sobre el cas dels anarquistes russos Troianovsky i Kirichek, atrapats durant la guerra de Par�s vaig trobar expedients voluminosos. La ressenya dels interrogatoris celebrats en el Palau de Just�cia de Pa�s, estava completa. A part d'aix�, russos o estrangers, els anarquistes estaven totalment vigilats a tot arreu, a c�rrec de l'Ojrana, que amb aquella fi mantenia una correspond�ncia constant amb els serveis de seguretat de Londres, Roma, Berl�n, etc.
A totes les capitals importants residia permanentment un cap de policia rus. Durant la guerra, M. Krass�lnikov, oficialment conseller de l'ambaixada, desenvolupava aquest delicat c�rrec a Par�s.
En el moment d'esclatar la revoluci� a R�ssia, uns quinze agents provocadors treballaven a Par�s entre els diferents grups d'emigrats russos. Quan l'�ltim ambaixador de l'�ltim tsar entreg� la legaci� a un successor anomenat pel govern provisional, una comissi� integrada per alts personatges de la col�nia d'emigrats a Par�s, s'encarreg� d'estudiar els papers del senyor Krass�lnikov. Identificaren sense dificultat els agents secrets. Trobaren, entre altres sorpreses, que un membre de la premsa francesa, patriota de bon to, apareixia a la rue de Grenelle en qualitat de xivato i d'espia. Es tractava de Raymond Recouly, aleshores redactor de Le Figaro, en el qual s'encarregava de la pol�tica exterior. En la seva oculta col�laboraci� amb el senyor Krass�lnikov, Recouly, seguint els imperatius assenyalats als confidents, havia canviat el seu nom pel pseud�nim poc literari de Ratmir. Ofici de gos, nom de gos. Ratmir informava l'Ojrana sobre els seus col�legues de la premsa francesa. A Le Figaro i a altres lloc portava la pol�tica de l'Ojrana. Rebia 500 francs al mes. Les seves activitats s�n not�ries. Es troben completes, impreses, sembla que des de 1918, a Par�s, en un volumin�s informe del senyor Agafonov, membre de la comissi� investigadora dels emigrats parisencs entorn a la provocaci� russa a Fran�a. Els membres d'aquesta comissi� ? alguns d'ells han de viure encara a Par�s, no han oblidat, per cert, a Ratmir ? Recouly. D'altra banda, Ren� Marchand public� el 1924, a L'Humanit�, les proves agafades d'arxius de l'Ojrana de Petrograd de l'activitat polic�aca del senyor Recouly. Aquest senyor es limit� a llen�ar un desmentit que ning� no va creure, ni fou repel�lit pels seus col�legues. I s'explica. El seu cas, donada la corrupci� de la premsa pels governs estrangers, �s corrent�ssim.


XII. Els gabinets negres i la policia internacional
Krass�lnikov tamb� tenia a les seves ordres tot un equip de detectius, delators, imprecisos assalariats que s'ocupaven de les feines menors com la vigil�ncia de la correspond�ncia dels revolucionaris (gabinets negres privats, etc.).
El 1913-14 (i no crec que fins la revoluci� sofr�s modificacions importants), l'ag�ncia secreta de l'Ojrana a Fran�a era dirigida pr�cticament per determinat Bittard-Monin, qui rebia 1000 francs mensuals. Dels rebuts que per honoraris signaven els seus agents he agafat el nom d'aquests i els seus llocs de resid�ncia. La seva publicaci� potser no sigui del tot in�til. Heu-los ac�:
Agents secrets de la policia a l'estranger, situats sota la direcci� de Bittard-Monin: E. Invernitzi (Calvi, C�rsega), Henri Durin (G�nova), Sambaine (Par�s), A. � R. Sauvard (Cannes), Vogt (Menton), Berthold (Par�s), Fontaine (Cap Martin), Henri Neuhaus (Cap Martin), Vicent Vizardelli (Grenoble), Barthes (San Remo), Ch. Delangle (San Remo), Georges Coussonet (Cap Martin), O. Rougeaux (Menton), E. Lev�que (Cap Martin). Fontana (Cap Martin), Artur Frumento (Alassis), Sustrov � Surj�nov i David (Par�s), Dussosois (Cap Martin), R. Gottlieb (Ni�a), Rosselli (Zurich), senyora G. Richard (Par�s), Jean Abersoid (Londres), J. Bint (Cannes), Karl Voltz (Berl�n), senyoreta Drouchot, senyora Tiercelin, senyora Fagon, Jollivet, Rivet.
Tres persones tenien una pensi� de l'ag�ncia russa de Par�s. La v�dua Farse (o Farsa?), la v�dua Rigo (o Rigault?) i N. N. Chachnikov.
La pres�ncia temporal de nombrosos agents a Cap Martin o en altres localitats de menor import�ncia s'explica per la necessitat de xivateigs. Tots aquests agents no trobaven inc�mode despla�ar-se.
Havien aconseguit organitzar a tota Europa un meravell�s gabinet negre privat. A Petrograd posse�m lligalls de cartes canviades entre Par�s i Ni�a, Roma i Ginebra, Berl�n i Londres, etc. Tota la correspond�ncia de Savinkov i de Chernov en el moment en qu� ambd�s vivien a Fran�a, fou conservada en els arxius de la policia de Petrograd. Correspond�ncia entre Haase i Dan tamb� fou interceptada, com moltes altres. Com? El conserge o el carter, o simplement un treballador de correus, sens dubte retribu�ts generosament, retenien durant algunes hores, el temps prec�s per copiar-les, les cartes dirigides a les persones vigilades. Les c�pies es feien sovint per persones que no coneixien la llengua utilitzada pels autors de les cartes; Errors, insignificants en qualsevol cas, ho delaten. Portaven tamb� copiat el segell d'expedici� i la direcci�. Eren enviades a Petrograd amb la major rapidesa.
Naturalment, la policia russa a l'estranger col�laborava amb les policies locals. Mentre que els agents provocadors, desconeguts de tots, feien el seu paper de revolucionaris, al voltant seu operaven els detectius de Krass�lnikov, ignorats oficialment, per� en realitat encoratjats i ajudats. Detalls t�pics mostren de quina naturalesa era l'ajut que els cedien les autoritats franceses. L'agent Francesco Leone, que havia estat en relacions amb B�rtzev havia consentit en entregar-li a canvi de diner alguns secrets del senyor Bittard-Monin. El seu col�lega, Fontana, del qual havia fet robar la fotografia, el fereix d'un cop de bast� en un caf� prop de la Gare de Lyon (Par�s, 28 de juny de 1913). Detingut l'agressor i havent-li trobat dos carnets d'agent de la Seguretat francesa i un rev�lver, fou enviat a la comissaria sota la qu�druple acusaci� d'?usurpaci� de funcions, portar d'armes prohibides, cops i ferides i amenaces de mort?. Vint-i-quatre hores despr�s era deixat en llibertat per intervenci� de Krass�lnikov, despr�s d'haver-se desmentit oficialment la seva qualitat d'agent de la Seguretat russa. Quant a l'indiscret Leone, l'Ambaixada russa obtingu� la seva expulsi� de Fran�a. Una carta de Krass�lnikov relata al director de la Seguretat tots aquests incidents i el posa al corrent de les gestions empreses per tal de fer expulsar B�rtzev d'It�lia.
En una altra carta, el mateix Krassiln�kov informa l'Ojrana que una interpel�laci� socialista sobre les maniobres de la policia russa en qu� apareixia implicat, ?no �s ja de t�mer per part de les autoritats franceses. Els parlamentaris socialistes tenen unes altres ocupacions en aquests moments?.

XIII. Els criptogrames. Novament el gabinet negre
Per�, i si els revolucionaris utilitzaven claus en les seves cartes?
Aleshores l'Ojrana li encarregava a un investigador genial que desxifraria el missatge. I se'm certifica que mai no va fallar. Aquest especialista excepcional, anomenat Zybin, havia conquista una reputaci� d'infal�libilitat tal, que durant la revoluci� de mar�...se'l conserv�. Pass� al servei del nou govern, que el pos� a treballar, em sembla, en contraespionatge.
Les m�s diverses claus, segons sembla, poden ser desxifrades. Si s'utilitzen combinacions geom�triques o aritm�tiques, el c�lcul de possibilitats pot oferir alguns indicis. N'hi ha prou amb un punt de partida, la menor clau, per desxifrar un missatge. Per cartejar-se, alguns camarades es servien ? se'm diu ? de determinats llibres en els quals s'havien convingut a marcar certes p�gines. Bon psic�leg, Zybin trobava els llibres i les p�gines. ?Les claus basades en textos d'escriptors coneguts, en models aportats per manuals de les organitzacions revolucion�ries, en la disposici� vertical de noms o divises, no valen res?, escriu el policia M. E. Bakai. Les claus de les organitzacions centrals s�n les m�s freq�entment denunciades pels provocadors o desxifrades a la llarga, despr�s d'un treball minuci�s. Bakai considera com les millors claus d'�s corrent aquelles que poden procedir de textos impresos poc coneguts. Zybin s'havia fet una col�lecci� de gavetes i fitxers on es podia trobar de forma instant�nia el nom de totes les ciutats de R�ssia on, per exemple, hi ha un cert carrer San Alexandre; el nom de totes les ciutats on hi havia aquestes o aquelles f�briques o escoles; els malnoms i pseud�nims de totes les persones sospitoses que vivien en l'Imperi, etc. Posse�a llistes alfab�tiques d'estudiants, de mariners, d'oficials, etc. Es trobaven en una carta, molt innocent aparentment, aquestes simples paraules: ?El Morenet ha anat aquesta nit al carrer Major?, i m�s endavant una frase relativa a un ?estudiant de medicina?. Era suficient tirar d'algunes gavetes per saber si el Morenet ja havia estat fitxat, i en quina ciutat que posse�s una facultat de medicina hi havia un carrer Major. Tres o quatre indicis semblants eren ja una possibilitat digna de considerar-se.
En tota la correspond�ncia vigilada o incautada, les m�s petites al�lusions a determinada persona eren traslladades a fitxes, en les que certs n�meros remetien al text de les cartes. Arxius sencers estaven plens de cartes semblants. Tres cartes totalment corrents, provinents de tres militants dispersos en una regi� i que fessin al�lusi� incidental a un quart podien delatar-lo perfectament.
Subratllem-ho: el control de la correspond�ncia pels gabinets negres, l'exist�ncia dels quals �s rigorosa i tradicionalment negada per la policia, per� sense els quals no existiria policia, �s de gran import�ncia. El correu de les persones conegudes o sospitoses �s vigilat per principi; despr�s, una sostracci�, practicada a l'atzar, intercepta les cartes que porten en la coberta ?entregar a?, aquelles els car�cters de les quals semblen representar quelcom de convingut, aquelles amb alguna paraula que, d'alguna manera, crida l'atenci�. L'obertura de cartes a l'atzar proporciona una documentaci� tan �til com el control de la correspond�ncia dels militants ben coneguts. Aquests, en efecte, intenten escriure amb prud�ncia (encara que l'�nica prud�ncia real, l'�nica efectiva, �s no tractar per carta assumptes relatius a l'acci�, ni tan sols indirectament), mentre que la majoria dels membres del partit ? els desconeguts ? s'oblida de les precaucions m�s elementals.
L'Ojrana feia tres c�pies de les cartes interessants: una per la direcci� de la censura, una altra per la direcci� de la Seguretat General i una altra m�s per la direcci� de la policia local. La carta arribava al seu destinatari. En certs casos ? per exemple en aquells en qu� s'havia fet revelar qu�micament una tinta simp�tica ? la policia guardava l'original i li feia arribar al destinatari una c�pia perfectament imitada, obra de determinat especialista que era tot un virtu�s.
Per obrir cartes es seguien procediments que variaven segons l'ingeni dels funcionaris: desenganxar les cobertes amb vapor, desenganxar segells lacrats ? que de seguida eren reposats amb una fulla d'afaitar escalfada, etc. El m�s corrent �s que les cantonades del sobre no estiguin ben enganxades. Aleshores s'introdueix per l'obertura un aparell fet d'una vareta met�l�lica, al voltant de la qual s'enrotlla suaument la carta, que aix� resulta f�cil de treure i de retornar al sobre sense obrir-lo.
Les cartes interceptades mai no eren consignades a la just�cia, a fi de no vessar la menor llum, ni tan sols indirecta, sobre la feina del gabinet negre. Se les utilitzava en la confecci� d'informes polic�acs.
El gabinet de xifrat no s'ocupava m�s que de les claus dels revolucionaris. Tamb� col�leccionava fotografies de claus diplom�tiques de les grans pot�ncies.


XIV. S�ntesi informativa. El m�tode de les gr�fiques
Fins ara no hem examinat m�s que els mecanismes d'observaci� de la Seguretat russa. Els seus procediments s�n d'alguna manera anal�tics. S'investiga, s'indaga, es registra. Es tracti d'una organitzaci� o d'un militant, els m�todes s�n els mateixos. Al cap de cert temps ? que pot ser curt�ssim, la Seguretat disposa de cert tipus de dades sobre l'adversari:
1) Els de la vigil�ncia exterior, els resultats de la qual es resumeixen en quadres sin�ptics, esclareixen les seves activitats i els seus moviments, els seus h�bits, les seves relacions, el seu medi, etc.;
2) Els de l'ag�ncia secreta o els informants, que declaren sobre les seves idees, intencions, treballs, activitat clandestina;
3) El qu� es pot obtenir de la lectura atenta de peri�dics i publicacions revolucion�ries;
4) Els de la seva correspond�ncia o de la correspond�ncia de tercers amb ell, completen l'assumpte.
El grau de precisi� de les informacions aconseguides pels agents secrets era, naturalment, variable. La impressi� general que donen els expedients, �s, malgrat tot, d'una exactitud molt gran, sobretot els que fan refer�ncia a organitzacions s�lidament establertes. Els expedients polic�acs contenen informaci� verbal molt detallada de cada reuni� secreta, resums de cada discurs important, exemplars de cada publicaci� clandestina, fins i tot multicopiats. Tenim ja a la Seguretat en possessi� d'abundant informaci�. El treball d'observaci� i d'an�lisi est� fet. Segons el m�tode cient�fic, ha de seguir aleshores un treball de classificaci� i de s�ntesi.
Els seus resultats s'expressarien en gr�fiques. Anem a desplegar-ne una.
T�tols: Relacions de Bor�s Savinkov. Aquest quadre, de 40 cm d'alt per 70 cm de llarg, resumeix, de manera que es pugui abastar d'un cop d'ull, totes les dades obtingudes sobre les relacions del terrorista.
Al centre, un rectangle, en forma de targeta de visita, amb el nom escrit a m�. D'aquest rectangle irradien l�nies que el lliguen a petits cercles de color. En general, aquests s�n al seu torn centres des d'on parteixen altres l�nies que els lliguen a altres cercles. Aix� successivament. Les relacions, fins i tot indirectes, d'un home, poden d'aquesta manera ser captades sobre la marxa, qualsevol que sigui el nom dels intermediaris, conscients o no, que els relacionen amb una persona donada. En el quadre de relacions de Savinkov, els cercles rojos que representen les seves relacions de ?lluita? es divideixen en tres grups rojos de nou, vuit i sis persones, tots consignats amb els seus noms i cognoms. Els cercles verds representen a persones amb les quals tingu� o t� relacions directes, pol�tiques o d'un altre tipus: apareixen 37; els cercles grocs representen parents (s�n 9); els cercles caf�s indiquen a persones relacionades amb els seus amics i coneguts... Tot aix� a Petrograd. Altres signes representen les seves relacions a Kiev. Llegim per exemple: B. S. Coneixia a Varvara Edu�rovna Varsovskaya, qui coneixia al seu torn 12 persones a Petrograd (noms, cognoms, ets.) i 5 a Kiev. B� pot ser que B. S. No sab�s res d'aquestes 12 i d'aquestes 5 persones. Per� la policia coneixia millor que ell mateix a quins cabdells portaven els seus fils!
Es tracta d'una organitzaci�? Prenguem una s�rie de quadres d'estudi, evidentment ressenyes, d'una organitzaci� socialista-revolucion�ria del govern de Vilna. Els cercles rojos formen, aqu� i all�, esp�cies de constel�lacions: entre ells, les l�nies s'entrecreuen estranyament. Desxifrem: Vilna. Un cercle roig: Ivanov, �lias El Gel, carrer, n�mero, professi�. Una fletxa el refereix a P�vel (dades iguals). I algunes fletxes ens indiquen que el 23 de febrer (de 16 a 17 hores), el 27 (a les 21 hores) i el 28 (a les 16 hores) Ivanov visit� P�vel. Una altra fletxa el refereix a Marfa, que el visit� el 27 al migdia. Aix� successivament, aquestes l�nies es confonen com els passos al carrer. Aquest quadre permet seguir, hora a hora, l'activitat d'una organitzaci�.


XV Antropometria, filiaci�...i liquidaci�
Mencionem aqu� un mitj� accessori, molt �til, de qu� disposava la Seguretat: l'antropometria (el bertillonnage, del nom del senyor Bertillon, qui invent� el sistema), valuos�ssima pels serveis d'identificaci� judicial. De tota persona arrestada es fa una fitxa antropom�trica: �s fotografiada des de diferents angles, de front, de perfil, dempeus, asseguda; mesurada amb l'ajut d'instruments de precisi� (forma i dimensi� del crani, de l'avantbra�, del peu, de la m�, etc.), examinada per especialistes que ratifiquen la seva filiaci� cient�fica (forma del nas i de l'orella, mat�s dels ulls, cicatrius i senyals del cos). Se li prenen les empremtes digitals: l'estudi de les m�s m�nimes sinuositats de l'epidermis podr� servir a les finalitats d'establir la seva identitat, quasi indefectiblement, servint-se d'una empremta digital, deixada en un cas o en el pom d'una porta. En totes les investigacions judicials les fitxes antropom�triques, classificades per �ndex caracter�stics, aporten el seu c�mul d'informacions.
Les senyals m�s �nfimes poden ser perilloses. La conformaci� de l'orella, el mat�s de les nines de l'ull, la forma del nas poden ser observades al carrer sense cridar l'atenci�. Aquestes dades serien suficients de seguida pel policia experimentat per identificar l'home, a despit dels canvis que s'hagi fet en el f�sic. Unes lletres convencionals transmetran per telegrama una filiaci� cient�fica.
Ja els principals militants s�n perfectament coneguts. La policia est� molt ben informada de l'organitzaci� en el seu conjunt. Nom�s queda fer una s�ntesi, aquesta vegada, en concret. Fem quelcom de bonic i de formal! I ho fan. Aquests s�n els quadres a colors, curosos com treballs d'arquitecte, art�stics. Els signes s�n explicats amb llegendes. Aquest �s un Esquema d'organitzaci� del partit socialista-revolucionari, que ni els mateixos membres del Comit� Central posseeixen; o el quadre d'organitzaci� del Partit Socialista Polon�s, del Bund jueu, de la propaganda a les f�briques de Petrograd, etc. Tots els partits, tots els grups s�n estudiats a fons.
Gens plat�nicament, per cert! Heu-nos ac� prop de la meta. Un elegant dibuix ens mostra el ?projecte de liquidaci� de l'organitzaci� socialdem�crata de Riga?. A dalt de tot el Comit� Central (4 noms) i la comissi� de propaganda (2 noms); sota, el comit� de Riga, en relaci� amb 5 grups, del qual depenen 26 subgrups. En total, 76 noms de persones per una trentena d'organitzacions. No falta ja m�s que atrapar tothom en una sola redada per extirpar completament l'organitzaci� socialdem�crata de Riga.


XVI. Estudi cient�fic del moviment revolucionari
Acabada la feina, els seus autors senten un leg�tim orgull per conservar la seva mem�ria. Editen quasi amb luxe un �lbum de fotografies de membres de l'organitzaci� liquidada. Tinc davant meu un �lbum consagrat a la liquidaci� del grup anarquista-comunista ?Els Comuners?, per la policia de Moscou, l'agost de 1910. Quatre l�mines mostren l'armament i l'equip del grup: segueixen 18 retrats acompanyats de dades biogr�fiques.
Els materials, informes, expedients, gr�fiques, etc., que fins aquest moment havien estat utilitzats amb un prop�sit pr�ctic, immediat, ho seran a partir d'ara amb un esperit en certa manera cient�fic.
Cada any, es publicava un volum a c�rrec de l'Ojrana i exclusivament pels seus funcionaris, el qual cont� una completa encara que succinta exposici� dels principals casos succe�ts i informes sobre la situaci� actual del moviment revolucionari.
Voluminosos tractats foren escrits sobre el moviment revolucionari per instruir les joves generacions de gendarmes. De cada partit es llegeix la seva hist�ria (origen i desenvolupament), un resum de les seves idees i programes, una s�rie de dibuixos acompanyats de textos explicatius que proporcionen l'esquema de la seva organitzaci�, les resolucions de les seves �ltimes assemblees i dades dels seus militants m�s coneguts. En resum, una monografia bastant breu i completa. La hist�ria del moviment anarquista de R�ssia ser�, per exemple, extraordin�riament dif�cil de reconstruir a causa de la dispersi� d'homes i grups, de les p�rdues inaudites que sofr� aquest moviment durant la revoluci� i finalment de la seva ulterior desintegraci�. Malgrat aix�, tenim la sort de ballar, en els arxius de la policia, un petit i excel�lent volum, detallad�ssim, on es troba resumida aquesta hist�ria. Ser� suficient afegir algunes notes i un curt prefaci per entregar al p�blic un llibre del major inter�s.
Sobre els grans partits, l'Ojrana public� treballs a consci�ncia, alguns dels quals serien dignes de reimprimir-se i que, en conjunt, serviran alguna vegada. Sobre el moviment sionista jueu, 156 p�gines en gran format. Informe dirigit a la direcci� de la policia. L'activitat de la socialdemocr�cia durant la guerra, 102 p�gines, tot seguit. Situaci� del partit socialista-revolucionari el 1908, etc. S�n alguns dels t�tols escollits a l'atzar entre els fulletons sortits de les premses de la policia imperial.
El Departament de Policia tamb� editava fulls peri�dics d'informaci�, per �s dels funcionaris superiors.
Per �s del tsar es confeccionava, en exemplar �nic, una esp�cie de revista manuscrita que apareixia de deu a quinze vegades l'any, en qu� els m�s m�nims incidents del moviment revolucionari ? captures a�llades, pesquises exitoses, repressions ? eren registrats. Nicolau II ho sabia tot, Nicolau II no menyspreava les informacions obtingudes pels gabinets negres. Els informes estan sovint anotats per ell mateix.
L'Ojrana no vigilava nom�s els enemics de l'autocr�cia. Es considerava bo tenir en la m� als amics, i sobretot, saber qu� pensaven. El gabinet negre estudiava molt especialment les cartes dels alts funcionaris, consellers d'Estat, ministres cortesans, generals, etc. Els passatges interessants d'aquestes cartes, ordenades per temes i per dates, formaven cada semestre un gruixut volum mecanografiat que llegien nom�s dos o tres personatges poderosos. La generala Z. escriu a la princesa T... que desaprova la nominaci� de M. Cert personatge del Consell Imperial que se'n fot d'un ministre... en els salons. Aix� �s anotat. Un ministre comenta a la seva manera una proposta de llei, una mort, un discurs. Copiat, anotat. A t�tol d'?informacions sobre l'opini� p�blica?.


XVII. La protecci� de la persona del tsar
La protecci� de la sacra persona del tsar exigia un mecanisme especial. He llegit una trentena de fulletons consagrats a la forma de preparar els viatges de sa majestat imperial per terra, per aigua, en ferrocarril, en autom�bil, en l'interior, als carrers, als camps. Innombrables regles presideixen l'organitzaci� de cada despla�ament del sobir�. Fins i tot quan durant una solemnitat ha de creuar certs carrers, s'estudia el seu itinerari casa per casa, finestra per finestra, per saber exactament quines persones habiten el recorregut i qui els visiten. Plans de totes les cases, de tots els carrers per on passar� el seguici s�n aixecats; dibuixos de les fa�anes i amb el n�mero d'apartaments, aix� com els noms dels inquilins, faciliten els aprestos.
Diverses vegades, per�, la vida de Nicolau II estigu� a merc� dels terroristes. Circumst�ncies fortu�tes el salvaren. No l'Ojrana.


XVIII. El qu� costa una execuci�
Entre els paperots de la policia tsarista abunden els m�s tristos documents humans, com ja vei�rem. Encara que una mica fora del tema, crec que hem de consagrar algunes l�nies a una s�rie de simples rebuts de sumes menudes de diner, trobades junt amb un expedient. Encara m�s quan aquests paperets apareixen sovint despr�s de la ?liquidaci�? de grups revolucionaris, engreixant i tancant els expedients ja de per s� voluminosos per la vigil�ncia i la delaci�. A tall d'ep�leg...
Aquests documents ens mostren quant costava a la policia tsarista una execuci�. S�n els rebuts firmats per tots aquells que, directa o indirectament, col�laboraven amb el botx�,

Despeses de l'execuci� dels germans Modal i Djavat Mustaf� Ogl�, condemnats pel tribunal militar del C�ucas.


En resum, no �s car. El pare i el metge, sobretot, s�n modestos. El sacerdoci de l'un i la professi� de l'altre impliquen, no �s aix�?, devoci� per la humanitat.
A aquestes al�ades pensem que aqu� haur�em de comen�ar un cap�tol intitulat: ?La tortura?. Totes les policies fan �s m�s o menys freq�ent de l'?interrogatori? medieval. En els EUA es practica el terrible ?3er interrogatori?. En la majoria de pa�sos d'Europa, la tortura s'ha generalitzat despr�s de l'enduriment de la lluita de classes arrel de la guerra. La Siguranza rumanesa, la Defensa polonesa, les policies alemanya, italiana, iugoslava, espanyola, b�lgara ? alguna se'ns escapa de segur ? la utilitzen amb freq��ncia. L'Ojrana russa les havia precedit en aquest cam�, encara que amb certa moderaci�. Encara que es donen casos, fins i tot nombrosos, de c�stigs corporals ? el Knut [fuet] ? en algunes presos, el tractament inflingit als seus presoners per la policia russa abans de la revoluci� de 1905 sembla haver estat m�s hum� que el que se li aplica avui, en cas d'arrest, als militants obrers d'una dotzena de pa�sos d'Europa. Despr�s de 1905, l'Ojrana posse�a cambres de tortura a Vars�via, Riga, Odesa i, segons sembla, en la majoria dels grans centres urbans.


XIX. Conclusi�. Perqu� resulta invencible la revoluci�
La policia havia de veure-ho tot, entendre-ho tot, saber-ho tot, poder-ho tot. El poder i la perfecci� del seu aparell semblaven m�s terribles en la mesura en qu� trobaven recursos insospitats en els baixos fons de l'�nima humana.
Tot i aix�, no pogu� impedir res. Durant mig segle defens� in�tilment l'autocr�cia contra la revoluci�, que cada any es feia m�s forta.
D'altra banda, seria erroni deixar-se impressionar pel mecanisme aparentment perfecte de la Seguretat Imperial. �s cert que al seu capdavant es trobaven alguns homes intel�ligents, alguns t�cnics de gran valor professional; per� tota la maquin�ria reposava sobre el treball d'una caterva de funcionaris ignorants. En els informes m�s ben fets s'hi troben els disbarats m�s divertits. Els diners conjuntaven els engranatges de l'enorme m�quina; el guany �s un fort est�mul, per� �s inefica�. No es fa res gran sense noble desinter�s. I l'autocr�cia nom�s tenia defensors interessats en el seu profit.
Si despr�s de l'enfonsament del 26 de mar� de 1917, encara fos necessari demostrar, amb fets extrets de la hist�ria de la Revoluci� Russa, la vanitat dels esfor�os del director del Departament de la Policia, podem citar multitud d'arguments com el que ens ofereix l'ex-policia M. E. Bakai. El 1906, despr�s de la repressi� de la primera revoluci�, quan el cap de la policia Trus�vich reorganitz� l'Ojrana, les organitzacions revolucion�ries de Vars�via, principalment les del Partit Socialista Polon�s, ?suprimiren durant l'any 20 militars, 7 gendarmes, 56 policies i en feriren 92, en resum, deixaren fora de combat a 179 agents de l'autoritat. Destru�ren, a m�s, 149 expendis d'alcohol de l'administraci�. En la preparaci� d'aquestes accions participaren centenars d'homes que en la majoria dels casos continuaren ignorats per la policia?. M. E. Bakai observa que, en els per�odes d'auge de la revoluci�, els agents provocadors freq�entment feien mutis; per� reapareixien quan ascendia la reacci�. Igual que els corbs en els camps de batalla.
El 1917, l'autocr�cia s'enfons� sense que les legions de xivatos, provocadors, gendarmes, botxins, gu�rdies municipals, cosacs, jutges, generals, popes, poguessin desviar el curs inflexible de la hist�ria. Els informes de l'Ojrana redactats pel general Globachev constaten la proximitat de la revoluci� i prodiguen al tsar advert�ncies in�tils. Igual que els m�s savis metges cridats per assistir a un moribund no poden sin� constatar, minut a minut, els progressos de la malaltia, els omniscients policies de l'imperi veien impotents com el m�n tsarista es precipitava a l'abisme...
Perqu� la revoluci� era conseq��ncia de causes econ�miques, psicol�giques, morals, situades m�s enll� d'ells i fora del seu abast. Estaven condemnats a resistir-lo in�tilment i a caure. Perqu� �s l'eterna il�lusi� dels governants creure que poden anul�lar els efectes sense considerar les causes, legislar contra l'anarquia o contra el sindicalisme (com als Estats Units), contra el socialisme (com Bismarck ho feu a Alemanya), contra el comunisme, com es fa avui una mica pertot arreu. Vella experi�ncia hist�rica. L'imperi rom� tamb� persegu� in�tilment els cristians. El catolicisme inund� Europa de fogueres, sense aconseguir derrotar l'heretgia, la vida.

En realitat, la policia russa es vei� desbordada. La simpatia instintiva o conscient de la immensa majoria de la poblaci� estigu� amb els enemics de l'antic r�gim. El martiri quotidi� d'aquests suscitava l'adhesi� d'alguns i l'admiraci� del gran n�mero. Sobre aquest vell poble cristi� exercia una irresistible influ�ncia la vida d'ap�stols propagandistes que, renunciant al benestar i a la seguretat, afrontaven, per portar un nou evangeli als miserables, la pres�, l'exili siberi� i la mateixa mort. Tornaven a ser ?la sal de la terra?: eren els millors, els �nics portadors d'una immensa esperan�a i per aix� se'ls perseguia.
Tenien del seu costat nom�s la for�a moral, la de les idees i els sentiments. L'autocr�cia ja no era un principi viu. Ning� no creia ja en la seva necessitat. Ja no tenia ide�legs. La religi� mateixa, per boca dels seus pensadors m�s sincers, condemnava aquell r�gim que no reposava sin� en la utilitzaci� sistem�tica de la viol�ncia. Els m�s grans cristians de la R�ssia moderna, dujobortzi i tolstoians, eren anarquistes. Per� una societat que ja no reposa en idees vives, aquella en la qual els principis fonamentals estan morts, sobreviu, com a molt, per la for�a de la in�rcia.
Per� en la societat russa dels �ltims anys de l'antic r�gim, les idees noves ? subversives ? havien aconseguit una for�a sense contrap�s. Tot aquell que en la classe obrera, en la petita burgesia, en l'ex�rcit i en la marina, en les professions liberals pensava i feia, era revolucionari, �s a dir ?socialista? d'alguna manera. No existia una mitjana burgesia satisfeta, com en els pa�sos de l'Europa occidental. L'antic r�gim no era defensat m�s que pel clero, la noblesa cortesana, els financers, alguns pol�tics, en resum, per una aristocr�cia �nfima. Les idees revolucion�ries trobaven un terreny favorable en qualsevol lloc. Durant molt de temps, la noblesa i la burgesia donaren a la revoluci� els seus millors fills. Quan un militant s'amagava, trobava nombroses ajudes espont�nies, desinteressades, devotes. Quan un revolucionari era arrestat trobava cada vegada m�s freq�entment que els soldats encarregats de conduir-lo simpatitzaven amb ell i entre els carcellers quasi hi hagu� ?camarades?. Era tan cert aix� que en la majoria de les presons resultava f�cil comunicar-se clandestinament amb l'exterior. Aquesta simpatia tamb� facilitava les evasions. Guerchuni, condemnat a mort i transferit d'una pres� a una altra, trob� gendarmes que eren ?amics?. B�rtzev, en la seva lluita contra la provocaci�, trob� una preciosa col�laboraci� en un alt funcionari del Ministeri de l'Interior, el senyor Lopujin, casualment un home honest, i en un vell policia, Bakai. Jo vaig con�ixer un revolucionari que havia estat vigilant en una pres�. Els casos de ?vigilants? convertits pels detinguts no eren estranys... Quant a l'estat d'esperit dels elements m�s retardats de la poblaci� ? des del punt de vista revolucionari ? aquests fets s�n simptom�tics.
I aquestes no s�n m�s que causes aparents, superficials, superposades a d'altres de m�s profundes. El poder de les idees, la for�a moral, l'organitzaci� i la mentalitat revolucion�ria, no eren m�s que els resultats d'una situaci� econ�mica el desenvolupament de la qual s'encaminava cap a la revoluci�. L'autocr�cia russa encarnava el poder d'una aristocr�cia de grans terratinents i d'una oligarquia financera, sotmesa a influ�ncies estrangeres a les que, a part d'aix�, els destorbaven les institucions poc prop�cies al desenvolupament de la burgesia. Poc nombrosa, sense influ�ncia pol�tica, descontenta, la classe mitja urbana donava els seus fills ? joventut estudiantil, intel�lectuals ? a la revoluci�, a una revoluci� liberal, s'ent�n, doncs no volia veure pujar el mujik i l'obrer. La gran burgesia industrial, comerciant, financera, desitjava una monarquia constitucional ?a l'anglesa?, en la qual, naturalment, exerciria el poder. Aclaparada pels impostos, presa en els temps de pau, en l'�poca de la prosperitat europea, de ganes peri�diques, desmoralitzada pel monopoli del vodka, explotada brutalment pels popes, policies, bur�crates i grans propietaris, la massa rural acollia amb fervor, despr�s de m�s de mig segle, les crides dels revolucionaris: ?Camperol, apodera't de la terra!? I com aquesta massa proporcionava a l'ex�rcit la immensa majoria dels seus efectius, la carn de can� de Lyaoyang i Mukden, aix� com els botxins de tots els al�aments, l'ex�rcit, treballat per les organitzacions militars dels partits clandestins, aquest ex�rcit mantingut en l'obedi�ncia pels consells de guerra i pel ?govern del cop de puny en el morro?, bullia d'amargura. Una classe obrera encara jove, multiplicada tan r�pidament com es desenvolupava la ind�stria capitalista, privada de l'elemental dret a parlar els seus idiomes propis, de consci�ncia, d'organitzaci�, de premsa (drets que eren desconeguts per l'antic r�gim rus), ignorant dels enganys del r�gim parlamentari, vivint en cofurnes, rebent salaris baixos, sotmesa al policia arbitrari, en resum, col�locada front a les noves realitats de la lluita de classes, prenia m�s clara consci�ncia dels seus interessos cada dia que passava. Trenta nacionalitats al�l�genes, o ven�udes per l'imperi, privades de l'elemental dret de parlar les seves lleng�es, col�locades en la impossibilitat de tenir una cultura nacional, russificades a cops de fuet, no eren mantingudes sota el jou m�s que per constants mesures repressives. A Pol�nia, a Finl�ndia, a Ucra�na, als pa�sos b�ltics, al C�ucas es gestaven revolucions nacionals, preparades per aliar-se amb la revoluci� agr�ria, la insurrecci� obrera, la revoluci� burgesa... La q�esti� jueva sorgia per tot arreu.
Al cim del poder, una dinastia degenerada envoltada d'imb�cils. El perruquer Felip tenia cura de la salut vacil�lant del presumpte hereu mitjan�ant l'hipnotisme. Rasputin treia i posava ministres des de les seves habitacions privades. Els generals envoltaven l'Ex�rcit, els grans dignataris saquejaven l'Estat. Entre aquest poder i la naci�, una burocr�cia, innombrable, que vivia sobretot del suborn.
Dins les masses, les organitzacions revolucion�ries, �mplies i disciplinades, actives constantment, posse�dores tant d'una basta experi�ncia com del prestigi i del recolzament d'una magn�fica tradici�...Aquestes eren les forces profundes que treballaven per la revoluci�. I contra elles, en la vana esperan�a d'impedir l'allau, l'Ojrana tibava els seus prims filats.

En aquesta deplorable situaci�, la policia obrava s�viament. B�. Aconseguia, diguem, ?liquidar? l'organitzaci� socialdem�crata de Riga. Setanta captures decapitaven el moviment a la zona. Imaginem-nos per un moment una liquidaci� total. Ning� no ha escapat. I despr�s?
Per comen�ar, aquestes setanta captures no deixaven de ser advertides. Cadascun dels militants estava en relaci� amb, si m�s no, una dotzena de persones. Set-centes persones, com a m�nim, es trobaven repentinament encarades amb aquest fet brutal: la captura de persones honestes i valentes, el crim de les quals consistia en voler el b� com�... El proc�s, les condemnes, els drames privats que comporten, provocaven una explosi� de simpatia i d'inter�s cap als revolucionaris. Si algun d'ells aconseguia fer sentir una veu en�rgica des de la banqueta dels acusats, podia dir-se amb certesa que l'organitzaci�, al conjur d'aquesta veu, renaixeria de les seves cendres. Era q�esti� de temps.
I despr�s, qu� fer amb els setanta militants presos? No podien m�s que tancar-los durant un llarg per�ode o deportar-los a les regions desertes de Sib�ria. B�. A la pres� ? o a Sib�ria ? troben camarades, mestres i alumnes. Els ocis obligatoris els dediquen a l'estudi, a la formaci� te�rica de les seves idees. Sofrint en com� s'endureixen, adquireixen temperament, s'apassionen. Tard o d'hora, evadits, amnistiats ? gr�cies a les vagues generals ? o alliberats provisionalment, es reintegraran a la vida social com a revolucionaris ?veterans? o ?il�legals?, ara molt m�s forts que mai. No tots, clar. Alguns moriran pel cam�; dolorosa selecci� que t� la seva virtut. I el record dels amics desapareguts far� intransigents als que sobrevisquin...
En fi, una liquidaci� mai no �s total. Les precaucions dels revolucionaris preservaran alguns d'ells. Els mateixos interessos de la provocaci� exigeixen que es deixin alguns presos en llibertat. I l'atzar incideix en el mateix sentit. Els ?escapats?, encara que posats en situacions dif�cils, es troben en capacitat d'aprofitar les circumst�ncies favorables del medi...
La repressi� no s'aprofita m�s que de la por, en definitiva. Per�, n'hi ha prou amb la por per anul�lar les necessitats, l'anhel de just�cia, la intel�lig�ncia, la ra�, l'idealisme, totes aquelles forces revolucion�ries que expressen la puixan�a formidable i profunda dels factors econ�mics d'una evoluci�? Valent-se de la intimidaci�, els reaccionaris s'obliden que causaren m�s indignaci�, m�s odis, m�s set de martiri que por veritable. No intimiden sin� als d�bils: exasperen els millors i temperen la resoluci� dels m�s forts.

I els provocadors?
A primera vista, poden causar perjudicis terribles al moviment revolucionari. Per� de veritat �s aix�? Gr�cies a la seva participaci�, la policia pot, certament, multiplicar les captures i les ?liquidacions? de grups. En determinades circumst�ncies, pot contrarestar els m�s profunds plans pol�tics. Pot acabar amb militants valuosos. Els provocadors han estat sovint els prove�dors directes del botx�. Tot aix� �s terrible, certament. Per� tampoc �s menys cert que la provocaci� mai no pot anul�lar sin� a individus o a grups i que �s quasi impotent contra el moviment revolucionari en el seu conjunt.
Hem vist com un agent provocador s'encarregava de fer entrar a R�ssia (el 1912) propaganda bolxevic; com un altre (Malinovsky) pronunciava a la Duma discursos redactats per Lenin; com un de tercer organitzava l'execuci� de Plehve. En el primer cas, el nostre murri pot entregar a la policia una quantitat considerable de literatura; tot i aix�, no pot, amb el risc de cremar-se immediatament, entregar tota la literatura, fins i tot no podr� sin� entregar una quantitat molt restringida. B� o malament, contribueix, doncs, a la seva difusi�. Si un fullet� propagand�stic �s divulgat per un agent secret o per un devot militant, els resultats s�n sempre els mateixos: all� essencial �s que sigui llegit. Si l'execuci� de Plehve fou preparada per Azev o per Savinkov, no ha d'importar-nos saber-ho. Encara que fos el resultat de la lluita entre les camarilles de la policia, tampoc. All� d'important �s que Plehve desaparegui. Els interessos de la revoluci� en aquest cas s�n molt m�s importants que els maquiavelismes �nfims i infames de l'Ojrana. Quan l'agent secret Malinovsky fa sentir la veu de Lenin a la Duma, el Ministre de l'Interior feia mal en complaure's per l'�xit del seu agent pagat. La import�ncia que la paraula de Lenin t� pel pa�s no pot comparar-se amb la que pugui tenir la veu d'un miserable. De manera que es pot, em sembla, donar de l'agent provocador dues definicions que es compensen, per� de les quals la segona �s m�s significativa.
1) L'agent provocador �s un fals revolucionari.
2) L'agent provocador �s un policia que, sense voler, serveix a la revoluci�.
Aparenta que la serveix. Per� en aital ofici no existeixen les aparences. Propaganda, combat, terrorisme, tot �s realitat. No es milita a mitges o superficialment.
Els miserables que en un moment de covardia es precipitaren en aquest fang, ho pagaren. Recentment, M�xim Gorki public� en les seves Consideracions retrospectives la curiosa carta d'un agent provocador. L'home escrivia m�s o menys aix�: ?Jo era conscient de la meva inf�mia, per� tamb� sabia que ella no podia retardar ni un segon el triomf de la revoluci�?.

El cert �s que la provocaci� fa m�s aferrissada la lluita. Incita al terrorisme que els revolucionaris preferirien abstenir-se de realitzar. Qu� fer, en efecte, amb un tra�dor? La idea de perdonar-lo no se li acudiria a ning�. En el duel entre la policia i els revolucionaris, la provocaci� afegeix un element d'intriga, de sofriment, d'odi, de menyspreu. �s m�s perillosa per la revoluci� que per la policia? Jo crec que al contrari. Des d'altres punts de vista, la provocaci� i la policia tenen un inter�s immediat en que sempre estigui amena�at all� que �s la ra� de ser del moviment revolucionari. En cas de necessitat, abans de renunciar a una segona font de beneficis, ordeixen complots ells mateixos; �s quelcom que ja hem vist. En aquest cas, l'inter�s de la policia est� totalment en contradicci� amb el del r�gim que t� per missi� defensar. Les formes de fer provocadores de certa envergadura poden ser perillosos fins i tot pel mateix Estat. Azev organitz� un atemptat contra el tsar, atemptat que es va frustrar �nicament per circumst�ncies totalment fortu�tes i imprevistes (el deca�ment d'un dels revolucionaris). En aquest instant, l'inter�s personal d'Azev ? el qual li era m�s important, sens dubte, que la seguretat de l'imperi ? exigia una acci� de molt soroll; pesava sobre ell en el partit socialista-revolucionari una sospita que posava en perill la seva vida. D'altra banda, exist� el dubte que si els atemptats que ell havia fet possibles no servien els interessos d'algun Fouch�. �s possible. Per� intrigues semblants entre els detentors del poder nom�s revelen la gangrena d'un r�gim i contribueixen no poc a la seva caiguda.

La provocaci� �s molt m�s perillosa per la desconfian�a que sembra entre els revolucionaris. Tan aviat com alguns tra�dors han estat desemmascarats, la confian�a desapareix de l'interior de les organitzacions. �s terrible, perqu� la confian�a en el partit �s la base de tota for�a revolucion�ria. Es murmuren acusacions, despr�s es diuen en veu alta, generalment no es poden aclarir. D'aqu� en resulten mals en cert sentit pitjors que els que podria ocasionar la mateixa provocaci�. Cal recordar certs casos lamentables; Barb�s acus� l'heroic Blanqui i Blanqui, malgrat els seus quaranta anys de reclusi�, malgrat tota la seva vida exemplar, de la seva vida indomable, mai no pogu� treure's de sobre la infame cal�mnia. Bakunin tamb� fou acusat. I qu� direm de v�ctimes menys conegudes ? i per aix� menys perjudicades per la cal�mnia: Ginier-Lorion, anarquista, �s acusat de provocaci� pel diputat ?socialista? Delory; per treure's de sobre aquesta intolerable sospita, dispara sobre els agents i mor en el presidi. Semblant result� la fi d'un altre valent, anarquista tamb�, a B�lgica: Hartenstein-Skolov (Proc�s de Gant, el 1909), a qui tota la premsa socialista enfang� innoblement i que mor� a la pres�...�s tradicional: els enemics de l'acci�, els covards, els c�modes, els oportunistes, gustosos agafen la seva artilleria de les clavegueres! La sospita i la cal�mnia serveixen per desacreditar revolucionaris. I aix� seguir� sent.
Aquest mal, la sospita i la desconfian�a entre nosaltres nom�s pot ser limitat i a�llat per un gran esfor� de voluntat. S'ha d'impedir ? i aquesta �s condici� pr�via de tota lluita victoriosa contra la veritable provocaci�, que en acusar calumniosament a un militant de ?fer el joc? ? que ning� no sigui acusat a la lleugera, i impedir a m�s que una acusaci� formulada contra un revolucionari sigui simplement acceptada sense discussi�. Cada vegada que un home sigui tan sols fregat per la sospita, un jurat format per camarades haur� de determinar si es tracta d'una acusaci� fundada o d'una cal�mnia. S�n simples regles que s'hauran d'observar amb inflexible rigor si es vol preservar la salut moral de les organitzacions revolucion�ries.
I, a part d'aix�, encara que fos perill�s pels individus, no s'hauran de sobreestimar les forces de l'agent provocador: en gran mesura, dep�n tamb� de cada militant defensar-se efica�ment.

Els revolucionaris russos, en la seva llarga lluita contra la policia de l'antic r�gim, havien assolit un coneixement pr�ctic i segur dels procediments i m�todes de la policia. Si aquella era forta, ells ho eren m�s. Qualsevol que sigui la perfecci� de les gr�fiques elaborades pels especialistes de l'Ojrana sobre l'activitat d'una organitzaci� donada, es pot estar segur d'avantm� de trobar-hi buits. Dif�cilment ? d�iem ? era completa una ?liquidaci�? d'un grup, perqu� a for�a de precaucions, sempre n'escapar� algun. En la tan laboriosa gr�fica de les relacions de B. Savinkov, falten, per cert, alguns noms; i potser els m�s importants. Els militants russos consideraven, en efecte, que l'acci� clandestina (il�legal) est� subjecta a lleis inflexibles. A cada instant es preguntaven:

Estar� aix� d'acord amb les regles de la conspiraci�?
El codi de la conspiraci� tingu� a R�ssia, entre els grans enemics de l'autocr�cia i del capital, te�rics i pr�ctics destacats. Estudiar-lo a fons seria de gran utilitat. Ha de contenir les regles m�s senzilles, precisament aquelles que, a causa de la seva senzillesa, s'obliden sovint.
Gr�cies a aquesta ci�ncia de la conspiraci� els revolucionaris pogueren viure il�legalment en les capitals russes durant mesos i anys. Eren capa�os de convertir-se, segons ho exig�s el cas, en comerciants viatgers, en cotxers, en ?estrangers adinerats?, en criats, etc. En tots aquests casos era indispensable que dominessin els seus papers. Per volar el Palau d'Hivern, l'obrer Step�n Jalturin estudi� durant setmanes la vida dels obrers que treballaven regularment en el palau. Kali�ev, per vigilar a Plehve a Petrograd, es feu cotxer. Lenin i Zin�viev, acorralats per la policia de Kerensky, aconseguiren refugiar-se a Petrograd i nom�s en sortien maquillats. Lenin fou obrer fabril.
L'acci� il�legal, a la llarga, crea h�bits i una mentalitat que es pot considerar la millor garantia contra els m�todes polic�acs. Quins policies talentosos, quins h�bils p�cars es podran comparar amb els revolucionaris segurs de s� mateixos, circumspectes, reflexius i valents que obeeixen una consigna comuna?
Qualsevol que sigui la perfecci� dels m�todes utilitzats per vigilar els revolucionaris, no es trobar� sempre en els moviments i en les accions d'aquests una inc�gnita irreductible? No apareixer� sempre, en les equacions m�s curosament elaborades per l'enemic, una enorme i temible X? Quin tra�dor, xivato o gos saga� desxifrar� la intel�lig�ncia revolucion�ria? Qui mesurar� el poder de la voluntat revolucion�ria?

Quan es t� a favor les lleis de la hist�ria, els interessos del futur, els requeriments econ�mics i morals que condueixen a la revoluci�, quan es sap amb certesa el qu� es vol, les armes pr�pies i les de l'enemic; quan s'ha escollit l'acci� il�legal; quan hi ha confian�a en un mateix i nom�s es treballa amb aquells en els quals es t� confian�a; quan se sap que l'obra revolucion�ria exigeix sacrificis i que tota llavor devota fructificar� centuplicada, aleshores s'�s invencible. La prova �s que els milers d'expedients de l'Ojrana, els milions de fitxes del servei d'informaci�, les meravelloses gr�fiques dels seus t�cnics, les obres dels seus cient�fics, tot aquest mir�fic arsenal est� ara en mans dels comunistes russos. Els policies, un dia de disturbis, fugiren entre els crits de la gentada; als que es pogu� enganxar pel coll se'ls enfons� definitivament en els canals de Petrograd; en la seva majoria, els funcionaris de l'Ojrana foren afusellats. Tots els provocadors que es pogu� identificar corregueren la mateixa sort. I un dia, una mica per il�lustrar els camarades estrangers, reun�rem en una esp�cie de museu un cert n�mero de peces particularment curioses, agafades dels arxius secrets de la Seguretat de l'imperi... La nostra exposici� es realitz� en una de les sales m�s maques del Palau d'Hivern; els visitants podien fullejar, juntament a una finestra situada entre dues columnes de malaquita, el llibre de registre de la fortalesa de Pere i Pau, la tenebrosa Bastilla del tsar, sobre les velles torres de la qual es veia, de l'altre costat del Neva, onejar la bandera roja.
Aquells que ho veieren saben que la revoluci� �s invencible fins i tot abans de v�ncer.



? II ?
EL PROBLEMA DE LA IL�LEGALITAT


I. Mai no ser ingenu
Sense una visi� clara d'aquest problema, el coneixement dels m�todes i procediments polic�acs no tindria cap utilitat pr�ctica.
El fetitxisme de la legalitat fou i segueix sent un dels trets caracter�stics del socialisme favorable a la col�laboraci� de classes. La qual cosa comporta la creen�a en la possibilitat de transformar l'ordre capitalista sense entrar en conflicte amb els seus privilegiats. Per� aix� m�s que indici d'un candor poc compatible amb la mentalitat dels pol�tics, ho �s de la corrupci� dels l�ders. Instal�lats en una societat que fingeixen combatre, recomanen respecte a les regles del joc. La classe obrera no pot respectar la legalitat burgesa, excepte que ignori el veritable paper de l'Estat, el car�cter engany�s de la democr�cia; en poques paraules, els principis b�sics de la lluita de classes. Si el treballador sap que l'Estat �s un feix d'institucions destinades a defensar els interessos dels propietaris contra els no propietaris, �s a dir, a mantenir l'explotaci� del treball; que la llei, sempre promulgada pels rics en contra dels pobres, �s aplicada per magistrats invariablement presos de la classe dominant; que invariablement la llei �s aplicada amb un rigor�s esperit de classe; que la coerci� comen�a amb la pac�fica ordre de l'agent de policia i acaba amb el cop de la guillotina, passant per presidis i penitencieries, �s l'exercici sistem�tic de la viol�ncia legal contra els explotats, aquest treballador no pot ja considerar la legalitat m�s que com un fet, del qual cal con�ixer els diversos aspectes, les seves diverses aplicacions, les trampes, les conseq��ncies ? i tamb� els avantatges ? de les quals haur� d'aprofitar-se alguna vegada, per� que no ha de ser front a la seva classe m�s que un obstacle purament material.
�s necessari que demostrem el car�cter antiproletari de tota legalitat burgesa? Podria ser. En la nostra desigual lluita contra el vell m�n, les demostracions m�s senzilles han de fer-se una vegada i una altra. Ens ser� suficient mencionar breument una s�rie de fets bastant coneguts. En tots els pa�sos, el moviment obrer ha hagut de conquistar, a for�a de combats prolongats per m�s de mig segle, el dret a l'associaci� i a la vaga. Aquest dret encara no �s reconegut, en la mateixa Fran�a, als treballadors de l'Estat i als de les empreses considerades d'utilitat p�blica (com si no ho fossin totes!), com els ferroviaris. En els conflictes entre el capital i el treball, l'ex�rcit sempre ha intervingut contra el treball; mai contra el capital. En els tribunals, la defensa dels pobres �s poc menys que impossible, a causa de les despeses de tota acci� judicial; en realitat, un obrer no pot ni intentar sostenir un proc�s. La immensa majoria de delictes i crims t� per causa directa la mis�ria i entra en la categoria d'atemptats a la propietat.
Les presons estan poblades d'una immensa majoria de pobres. Fins la guerra, a B�lgica existia el sufragi censal: un capitalista, un cura, un oficial, davant d'un sol advocat que contrabalancejava els vots de dos o tres treballadors, segons el cas. En el moment en qu� escrivim es tracta de restablir el sufragi censal a It�lia.
Respectar aquesta legalitat �s cosa de tontos.
Tot i aix�, menysprear-la no seria menys funest. Els seus avantatges pel moviment obrer s�n m�s reals en la mesura en qu� �s menys ingenu. El dret a l'exist�ncia i a l'acci� legal �s, per les organitzacions del proletariat, quelcom que s'ha de reconquistar i ampliar constantment. Ho subratllem perqu� la inclinaci� oposada al fetitxisme de la legalitat es manifesta a vegades entre els bons revolucionaris, inclinats ? per una esp�cie de tend�ncia al menor esfor� en pol�tica (�s m�s f�cil conspirar que dirigir una acci� de masses) ? a determinat menyspreu per l'acci� legal. Ens sembla que, en els pa�sos on la reacci� encara no ha triomfat destruint les conquestes democr�tiques del passat, els treballadors hauran de defensar fermament la seva situaci� legal, i en els altres pa�sos, lluitar per conquistar-les. En la mateixa Fran�a, la llibertat de qu� gaudeix el moviment obrer necessita ser ampliada, i ho ser� nom�s mitjan�ant la lluita. El dret d'associaci� i de vaga �s encara negat o discutit als funcionaris de l'Estat i a certes categories de treballadors; la llibertat de manifestaci� �s molt menor que en els pa�sos anglosaxons; les avan�ades de la defensa obrera encara no han conquistat el carrer i la legalitat com a Alemanya i a �ustria.


II. Experi�ncia de postguerra: no deixar-se sorprendre
Durant la guerra es va veure tots els governs dels pa�sos bel�ligerants substituir les institucions democr�tiques per la dictadura militar (estat de setge, supressi� pr�ctica del dret de vaga, pr�rroga i rec�s dels parlaments, omnipot�ncia dels generals, r�gim de consells de guerra). Les necessitats excepcionals de la defensa nacional els proporcionaven una justificaci� plausible. Des que en acabar la guerra la maror roja sorgida de R�ssia es desbord� per tota Europa, quasi tots els Estats capitalistes ? combatents aquesta vegada en la guerra de classes ?, amena�ats pel moviment obrer, tractaren com ?paperots? els textos abans sagrats de les seves pr�pies legislacions.
Els Estats b�ltics (Finl�ndia, Est�nia, Litu�nia, Let�nia) i Pol�nia, Rumania, Iugosl�via, ordiren contra la classe obrera lleis p�rfides no disfressades per cap hipocresia democr�tica. Bulg�ria perfeccion� els efectes de la seva legislaci� canallesca amb viol�ncies extralegals. Hongria, It�lia, Espanya s'acontentaren amb abolir, en all� relatiu a obrers i camperols, tot tipus de legalitat. M�s cultivada, millor organitzada, Alemanya establ�, sense rec�rrer a lleis d'excepci�, un r�gim que podr�em anomenar de terrorisme judicial i polic�ac. Els Estats Units apliquen brutalment les seves lleis sobre el ?sindicalisme criminal?, el sabotatge i...l'espionatge!: milers d'obrers foren detinguts en virtut d'un espionnage act promulgat durant la guerra contra els s�bdits alemanys que habitaven als EUA.
No queden a Europa m�s que els pa�sos escandinaus, Anglaterra, Fran�a i alguns petits pa�sos on el moviment obrer encara gaudeix del benefici de la legalitat democr�tica. Es pot afirmar, sense t�mer ser desmentit pels esdeveniments, que amb la primera crisi social realment perillosa aquest benefici li ser� retirat irrestrictament i vigorosa. Indicis molt precisos reclamen la nostra atenci�. El novembre de 1924, les eleccions brit�niques es feren sobre la base d'una campanya anticomunista, en la qual una falsa carta de Zin�viev, suposadament dirigida al partit laborista angl�s i interceptada per un gabinet negre, proporcionava la prova de convicci� principal. A Fran�a es tract� en diverses ocasions de dissoldre la CGT. Si no ens equivoquem, aquesta dissoluci� arrib� a ser formalment aprovada. Briand, en el seu temps, per trencar la vaga de ferrocarrils arrib� fins i tot a militaritzar ? il�legalment ? els ferrocarrilers. El clemencisme no pertany a un passat suficientment lluny�; i Poincar� ha demostrat, des de l'ocupaci� del Ruhr, una evident vel�le�tat per imitar-lo.
Ara b�, per un partit revolucionari, deixar-se sorprendre per ser posat fora de la llei seria tant com desapar�ixer. En canvi, preparar el funcionament il�legal �s tenir la certesa de sobreviure totes les mesures de la repressi�. Tres exemples impressionants, presos de la hist�ria propera, il�lustren aquesta veritat.

1) Un gran partit comunista que es deixa sorprendre al ser il�legalitzat:
El PC de Iugosl�via, partit de masses, que comptava, el 1920, amb m�s de 120 mil membres i amb 60 diputats a la Sk�pchina, �s dissolt el 1921, en compliment de la Llei de Defensa de l'Estat. La seva derrota �s instant�nia i total. Desapareix de l'escena pol�tica.

2) Un partit comunista que �s destru�t a mitges:
El Partit Comunista Itali� estava obligat des d'abans de la pujada de Mussolini al poder, a una exist�ncia m�s que semilegal com a conseq��ncia de la persecuci� feixista. La furiosa repressi� ? 4000 detencions d'obrers a la primera setmana de 1923 ? no aconsegu� trencar en cap moment el PCI, que, al contrari, fortificat i ampliat, pass� de tenir 10000 membres el 1923 a quasi 30000 membres a principis de 1925.

3) Un partit comunista que no �s sorpr�s en absolut:
A finals de 1923, despr�s dels aprests revolucionaris d'octubre i de la insurrecci� d'Hamburg, el PC alemany �s dissolt pel general Von Seeckt. Dotat des de feia molt de flexibles organitzacions il�legals, aconsegueix continuar, malgrat tot, la seva exist�ncia normal. El govern es veu obligat molt poc despr�s a reconsiderar una mesura la inanitat de la qual resulta evident. El PC alemany surt de la il�legalitat amb els seus efectius tan poc colpejats, que aconsegueix a les eleccions de 1924 m�s de tres milions i mig de vots.


III. Els l�mits de l'acci� revolucion�ria legal
La legalitat, a part d'aix�, t�, en les democr�cies capitalistes m�s ?avan�ades?, l�mits que el proletariat no pot respectar sense condemnar-se a la derrota. La propaganda a l'ex�rcit, necessitat vital no �s legalment tolerada. Sense la defecci� de si m�s no una part de l'ex�rcit, no hi ha revoluci� victoriosa. Aquesta �s la llei de la hist�ria. En tot ex�rcit burg�s, el partit del proletariat ha de fer n�ixer i cultivar tradicions revolucion�ries, posseir organitzacions ramificades, tenaces en la feina, m�s vigilants que l'enemic. La m�s democr�tica de les legalitats no toleraria en absolut l'exist�ncia de comit�s d'acci� precisament on s�n necessaris: en els nusos ferroviaris, en els ports, en els arsenals, en els aeroports. La m�s democr�tica de les legalitats no tolera la propaganda comunista en les col�nies: com a prova, la persecuci� dels militants hind�s i egipcis per les autoritats angleses; i igualment el r�gim de provocacions polic�aques institu�t per les autoritats franceses a Tunis. En fi, no �s necessari dir que els serveis d'enlla� internacionals han de ser sostrets sempre a la curiositat de l'espionatge estatal.
Ning� no ha sostingut amb m�s fermesa que Lenin ? en l'�poca de la fundaci� del partit bolxevic rus i m�s tard, durant la fundaci� dels partits comunistes europeus ? la necessitat de l'organitzaci� revolucion�ria il�legal. Ning� no ha combatut m�s el fetitxisme de la legalitat. En el II Congr�s de la Socialdemocr�cia Russa (Brusel�les ? Londres, 1903), la divisi� de menxevics i bolxevics s'assent� principalment sobre la q�esti� de l'organitzaci� il�legal. La discussi� del primer par�graf dels estatuts fou el motiu.
L. M�rtov, qui hauria de ser durant 20 anys el l�der del menxevisme, volia concedir-li la qualitat de Membre del partit a qualsevol que prest�s serveis a aquest (sota el control del partit), �s a dir, en realitat, als simpatitzants, nombrosos sobretot en els mitjans intel�lectuals, que s'esfor�arien a no comprometre's al punt de col�laborar en l'acci� il�legal. Amb brusquedat, Lenin sostingu� que per pert�nyer al partit era necessari ?participar en el treball d'una de les seves organitzacions? (il�legals). La discussi� semblava excessivament primmirada. Per� Lenin tenia una immensa ra�. No es pot ser la meitat o una tercera part d'un revolucionari. El partit de la revoluci� ha d'aprofitar, �s cert, tota contribuci�; per� no pot conformar-se amb rebre, de part dels seus membres una vaga simpatia, discreta, verbal, inactiva. Aquells que no consenten en arriscar per la classe obrera un situaci� material privilegiada no han d'estar en situaci� d'exercir una influ�ncia permanent en l'interior del partit. L'actitud de respecte a la il�legalitat fou per Lenin la pedra de toc que li serv� per diferenciar els veritables revolucionaris dels...altres.


IV. Policies privades
Haur� de tenir-se en compte un altre factor: l'exist�ncia de policies privades, extralegals, capaces de proporcionar a la burgesia excel�lents mans armades a sou.
Durant el conflicte mundial, els serveis d'informaci� de l'Action Fran�aise es desenvoluparen amb un �xit notable com a prove�dors de consells de guerra de Clemenceau.
Se sap que Marius Plateau estigu� al cap de la policia privada de la Ah. D'altra banda, un tal Jean Maxe, compilador i divagador intemperant dels Cahiers de l'Antifrance, es consagr� a l'espionatge dels moviments d'avan�ada. �s molt poc probable que totes les formacions reaccion�ries inspirades en el fascio itali� tinguin serveis d'espionatge i de policia.
A Alemanya, les forces vitals de la reacci� es concentren, des del desarmament oficial del pa�s, en organitzacions m�s que semisecretes. La reacci� ha compr�s que, fins i tot en els partits secundats per l'Estat, la clandestinitat �s un recurs preci�s. Es compr�n que totes aquestes organitzacions assumeixen contra el proletariat m�s o menys les funcions d'una policia oculta.
A It�lia, el partit feixista no s'acontent� amb disposar de la policia oficial. T� els seus propis serveis d'espionatge i contraespionatge. Per tot arreu dissemin� els seus xivatos, els seus agents secrets, els seus provocadors, els seus esbirros. I fou aquesta m�fia, alhora polic�aca i terrorista, la que ?suprim�? Matteoti, a m�s de molts d'altres.
Als Estats Units, la participaci� de les policies privades en els conflictes entre el capital i el treball ha pres una amplitud temible. Les oficines de c�lebres detectius privats proporcionen als capitalistes xivatos discrets, experts provocadors, riflemen (tiradors d'elit), gu�rdies, capata�os i tamb� ?militants de trade unions? agradablement corromputs. Les companyies de detectius Pinkerton, Burns i Thiele posseeixen 100 oficines i prop de 10000 sucursals; Ocupen, segons es diu, 135000 persones. El seu pressupost anual es calcula en 65 milions de d�lars. Aquestes firmes s�n les creadores de l'espionatge industrial, de l'espionatge de la f�brica, en el taller, en les drassanes, d'oficina, de tot arreu on treballin assalariats. Han creat el prototipus de treballador xivato.
Un sistema an�leg, denunciat per Upton Sinclair, funciona a les universitats i a les escoles de la gran democr�cia cantada per Walt Whitman.


V. Conlusions
Resumint: l'estudi del mecanisme de l'Ojrana ens revela que la finalitat immediata de la policia �s m�s el de con�ixer que el de reprimir. Con�ixer per poder reprimir a l'hora assenyalada, en la mesura desitjada, si no totalment. Front a aquest saga� adversari, poder�s i dissimulat, un partit obrer que no tingui organitzacions clandestines, un partit que no amaga res, fa pensar en un home desarmat, sense abric, situat en la mira d'un tirador ben parapetat. La serietat del treball revolucionari no pot habitar una casa de vidre. El partit de la revoluci� ha d'organitzar-se per evitar al m�xim possible la vigil�ncia enemiga; amb l'objectiu d'amagar absolutament els seus ressorts m�s importants; amb l?objectiu, en els pa�sos encara democr�tics, de no estar a merc� d'una batzegada cap a la dreta de la burgesia o d'una declaraci� de guerra; amb l'objectiu d'inculcar als nostres camarades h�bits d'acord amb aitals necessitats.


? III ?
CONSELLS SENZILLS AL MILITANT

Els grans bolxevics russos es qualifiquen gustosos com a ?revolucionaris professionals?. A tots els veritables art�fex de la transformaci� social, aquesta qualificaci� els va perfectament. Exclou de l'activitat revolucion�ria el diletantisme, l'amateurisme, l'esport, la posse; situa definitivament el militant en el m�n del treball, on no es tracta d'?actituds?, ni de la naturalesa m�s o menys interessant de les tasques, ni del plaer espiritual i moral de tenir idees ?avan�ades?. L'ofici (o la professi�) omple la major part de la vida dels que treballen. Saben que �s cosa seriosa, de la qual en dep�n el pa quotidi�; saben tamb�, m�s o menys conscientment, que d'ells en dep�n tota la vida social i el dest� dels homes.
L'ofici de revolucionari exigeix un llarg aprenentatge, coneixements purament t�cnics, amor a la tasca tant com enteniment de la causa, els fins i els mitjans. Si, com �s freq�ent, es superposa a un altre ofici per viure, �s el de revolucionari el que omple la vida i l'altre no �s sin� com a quelcom d'accessori. La Revoluci� Russa pogu� v�ncer perqu� en vint-i-cinc anys d'activitat pol�tica havia format forts equips de revolucionaris professionals, preparats per realitzar una obra quasi sobrehumana.
Aquesta experi�ncia i aquesta veritat haurien d'estar presents sempre en l'esperit de tot revolucionari digne d'aquest nom. En la complexitat actual de la guerra de classes, es necessiten anys d'esfor� per formar un militant, proves, estudi, preparaci� conscient. Tot obrer animat del desig de no passar com un �sser insignificant entre la massa explotada, sin� de servir la seva classe i viure una vida m�s plena participant en el combat per la participaci� social, haur� d'esfor�ar-se per ser tamb�, en la mesura del possible, per petita que sigui un revolucionari professional...I en el treball de partit, de sindicat o de grup, haur� de mostrar-se ? �s el qu� ara ens ocupa ? suficientment alerta davant la vigil�ncia polic�aca, fins i tot de la invisible, fins i tot de la inofensiva, com sembla ser-ho en els per�odes de calma, i descobrir-la.
Les recomanacions seg�ents podran servir-lo de molt.
No s�n, per cert, un codi complet de les regles de la clandestinitat, ni tan sols de la precauci� revolucion�ria. No contenen cap recepta sensacional. S�n amb prou feines regles elementals. Amb el bon sentit n'hi hauria prou per suggerir-les. Per�, desgraciadament, experi�ncies amargues demostren que la seva enumeraci� no �s sup�rflua. La imprud�ncia dels revolucionaris �s sempre el millor auxiliar de la policia.


I. Seguir les passes
La vigil�ncia secreta, pas a pas, fonament de tota vigil�ncia, �s quasi sempre f�cil de descobrir. Tot militant haur� de considerar-se seguit permanentment; per principi, mai no deixar� de prendre precaucions necess�ries per impedir que el segueixin. En les ciutats grans on el tr�nsit �s intens, on els mitjans de locomoci� s�n variats, l'�xit de la policia es deu exclusivament a una culpable neglig�ncia dels camarades.
Les regles m�s simples s�n: no dirigir-se directament on es va; donar un volt per un carrer poc freq�entat, per assegurar-se de que no s'est� sent seguit; en cas de dubte, retornar sobre les pr�pies passes; en cas d'advertir que s'�s seguit, utilitzar un mitj� de locomoci� i transbordar. �s una mica dif�cil ?plantar? els agents en una ciutat petita; per� en fer-se ostensible, aquesta vigil�ncia perd una gran part del seu valor.
Desconfiar de la imatge preconcebuda de l'?agent de pais�?. Aquest t� sovint una fisonomia caracter�stica. Per� els bons policies saben adaptar-se a la varietat de les seves tasques. El vianant m�s corrent, l'obrer en m�nigues de camisa, el venedor ambulant, el xofer, el soldant poden ser policies. Preveure la utilitzaci� de dones, de joves i de nens entre ells. Sabem d'una circular de la policia russa recomanant utilitzar escolars en missions en qu� els agents no podrien complir sense fer-se notar.
Tenir cura tamb� de l'enfadosa mania de veure un xivato en tot el que passa.


II. La correspond�ncia i els apunts
Escriure el menys possible. Millor no escriure. No prendre notes sobre temes delicats: m�s val memoritzar certes coses que prendre-les per escrit. Per aix�, exercitar-se en retenir a trav�s de procediments mnemot�cnics les direccions i particularment els n�meros dels carrers.

La llibreta
En cas necessari, prendre notes intel�ligibles nom�s per un mateix. Cadasc� inventar� procediments d'abreviatura, d'inversi� i de canvi de les xifres (24 per 42); 1 significa g, g significa 1, etc.). Posar, un mateix, nom a les places, als carrers, etc.; per disminuir les possibilitats d'error, valer-se d'associacions d'idees (el carrer Lenoir es convertir� en La Negra; el carrer Lipica... en eri�� o espina, etc.).

Les cartes
Amb la correspond�ncia, tenir en compte els gabinets negres. Dir el m�nim del qu� s'hagi de dir, esfor�ant-se per no ser ent�s m�s que pel destinatari. No mencionar tercers sense necessitat. En cas de necessitat, recordar que un nom �s millor que un cognom, i que una inicial sobretot convencional, �s millor que un nom.
Variar les designacions convencionals.
Evitar totes les precisions (de lloc, de treball, de data, de car�cter, etc.).
Saber rec�rrer, fins i tot sense enteniment previ, a estratagemes que sempre hauran de ser molt senzilles, i trivialitzar la informaci�. No dir, per exemple, ?el camarada Pere fou detingut?, sin� ?l'oncle Pere caigu� malalt repentinament?.
Rebre la correspond�ncia a trav�s de tercers.
Segellar b� les cartes. No considerar els segells de cera com a garantia absoluta; fer-los molt prims; els m�s gruixuts s�n m�s f�cils de desenganxar.
Un bon m�tode consisteix en enganxar la carta per darrera la coberta i recobrir la pestanya amb un elegant segell de cera. Recordar sempre:
?D�na'm tres l�nies escrites per un home i te'l far� detenir?.
Expressi� d'un axioma familiar de totes les policies.


III. Conducta general
Desconfiar dels tel�fons. No hi ha res m�s f�cil de controlar.
La conversa telef�nica entre dos aparells p�blics (en caf�s, tel�fons autom�tics, estacions) presenta menys inconvenients.
No fer cites per tel�fon m�s que en termes convencionals.
Con�ixer b� els indrets. En cas de necessitat, estudiar-los amb antelaci� en un pl�nol. Fixar-se b� en les cases, els passatges, els llocs p�blics (estacions, museus, caf�s, grans tendes) que tinguin diverses sortides.
En un lloc p�blic, en el tren, en una visita privada, tenir presents les possibilitats d'observaci� i per tant, de l'enllumenat. Provar d'observar b� sense ser observat a la vegada. �s bo seure de prefer�ncia a contrallum: es veu b� i a la vegada s'�s menys visible. No �s bo deixar-se veure en una finestra.


IV. Entre companys
Tenir com a principi que, en l'activitat il�legal, un militant no ha de saber sin� all� que �s �til que s�piga; i que freq�entment �s perill�s saber o donar a con�ixer m�s.
Com menys coneguda �s una tasca, m�s seguretat i possibilitats d'�xit ofereix.
Tenir cura de la inclinaci� a les confid�ncies. Saber callar: callar �s un deure cap al partit, cap a la revoluci�.
Saber ignorar volunt�riament all� que no s'ha de con�ixer.
�s un error, que pot arribar a ser greu, confiar-li a l'amic m�s �ntim, a la n�via, al camarada m�s segur, un secret de partit que no �s indispensable que conegui. A vegades �s quelcom que pot perjudicar-los a ells; perqu� s'�s responsable d'all� que se sap, i aquesta responsabilitat pot estar carregada de conseq��ncies.
No molestar-se ni ofendre's pel silenci d'un camarada. Aix� no �s senyal de manca de confian�a, sin� m�s aviat d'una estima fraternal i d'una consci�ncia que ha de ser comuna del deure revolucionari.


V. En cas de detenci�
Mantenir absolutament la sang freda. No deixar-se intimidar ni provocar.
No respondre cap interrogatori sense estar assistit per un defensor i abans d'haver-se deixat aconsellar amb aquest que, de ser possible, haur� de ser un camarada del partit. O, en el seu defecte, sense haver reflexionat suficientment. Tota la premsa revolucion�ria russa publicava abans, en grans car�cters, aquesta constant recomanaci�:


Camarades, no facin declaracions!
No diguin res!

En principi: no dir res.
Explicar-se �s perill�s; s'est� en mans de professionals capa�os de treure suc de la menor paraula. Tota ?explicaci�? els proporcionar� informaci� valuosa.
Mentir �s extremadament perill�s; �s dif�cil construir una hist�ria sense defectes massa evidents. �s quasi impossible improvisar-la.
No intentar fer-se el m�s astut: la desproporci� de forces �s massa gran.
Els reincidents escriuen en els murs de les presons aquesta en�rgica recomanaci� que pot ser aprofitada pels revolucionaris: ?No confessar mai!?
Quan es nega quelcom, negar-ho de pla. Saber que l'adversari �s capa� de tot.
No deixar-se sorprendre ni desconcertar pel cl�ssic:
? Ho sabem tot!

Aix� mai no �s cert. �s un truc imp�dic utilitzat per totes les policies i per tots els jutges d'instrucci� amb tots els detinguts.
No deixar-se intimidar per la sempiterna amena�a:
? Et costar� car!

Les confessions, les males justificacions, la creen�a en truquets, els moments de p�nic s� poden costar cars; per� qualsevol que sigui la situaci� d'un acusat, una defensa ferma i herm�tica, constru�da de molts silencis de poques afirmacions i negacions, s�lides, no pot m�s que millorar-la.
No creure en res: �s tamb� un argument cl�ssic quan se'ns diu:
? Ja ho sabem tot per boca del teu company tal i pasqual.

No creure en res, ni encara que intentin provar-ho. Amb uns pocs indicis h�bilment reunits, l'enemic �s capa� de fingir un coneixement profund de les coses. Fins i tot si algun Tal ?ja ho ha dit tot?, aix� ha de ser una ra� m�s per redoblar la circumspecci�.
No saber o saber el menys possible sobre qui se'ns est� preguntant.
En les confrontacions: conservar la sang freda. No manifestar astorament. Insistim: no dir res.
No firmar mai un document sense haver-lo llegit b� i compr�s perfectament. Al menor dubte, negar-se a firmar-lo.
Si l'acusaci� es basa en una falsedat ? la qual cosa �s freq�ent ? no indignar-se: deixar-la passar abans que combatre-la. No fer res m�s sense l'ajut del defensor, que ha de ser un camarada.


IV. Davant de jutges i policies
No cedir a la inclinaci�, inculcada per l'educaci� idealista burgesa, d'establir o restablir ?la veritat?.
En el conflicte social no hi ha veritat comuna per les classes explotades i per les classes explotadores.
No hi ha veritat ? ni petita ni gran ? impersonal, suprema, imperant que estigui per sobre de la lluita de classes.
Per la classe propiet�ria, la veritat �s el seu dret: el seu dret a explotar, a expoliar, a legislar; a acorralar els que volen un futur millor, a colpejar sense pietat els difusors de la consci�ncia de classe del proletariat: anomenen veritat l'engany �til. Veritat cient�fica, diuen els seus soci�legs, l'eternitat de la propietat individual (abolida pels soviets). Veritat legal �s una irritant falsedat: la igualtat de pobres i rics davant la llei! Veritat oficial, la imparcialitat de la just�cia, arma d'una classe contra les altres.
La veritat d'ells no �s la nostra.
Als jutges de la classe burgesa, el militant no t� per qu� rendir-los compte dels seus actes ni t� per qu� tenir-li respecte a cap pretesa veritat. Arriba coaccionat davant d'ells. Sofreix viol�ncia. La seva �nica finalitat ha de ser servir tamb� aqu� la classe obrera. Per ella, pot parlar, fer de la banqueta dels acusats una tribuna, convertir-se d'acusat en acusador. Per ella ha de saber callar. O defensar-se intel�ligentment per reconquistar amb la llibertat les seves possibilitats d'acci�.
La veritat no la devem sin� als nostres camarades, a la nostra classe, al nostre partit.
Davant dels jutges i policies, no oblidar-se mai que s�n els servidors dels rics, encarregats de les tasques m�s vils.
Que si s�n els m�s forts, aleshores som nosaltres els que, necess�riament tenim ra� contra ells; que ells defensen servilment un ordre inicu, malvat, condemnat pel mateix desenvolupament hist�ric, mentre nosaltres treballem per l'�nica causa noble del nostre temps: la transformaci� del m�n per l'alliberament del treball.


VII. Ingeniositat
L'aplicaci� d'aquest grapat de regles exigeix una qualitat que tot militant hauria d'intentar cultivar: la ingeniositat.
...Un camarada arriba a una casa vigilada, va al departament situat en el quart pis. Nom�s arribar a les escales, tres individus d'aspecte patibulari el segueixen. Van en la mateixa direcci�. En el segon pis el camarada es det�, toca la porta d'un metge i pregunta per les hores de consulta. Els policies passen de llarg.
Perseguit en un carrer de Petrograd i a punt de ser atrapat pels seus seguidors, un revolucionari es resguarda sorpresivament en l'eixida d'una casa, brandant un objecte negre. ?Al tanto amb la bomba!? Els perseguidors fan un gest de retirada. El perseguit s'esfuma per un passad�s: la casa t� dos sortides. Marxa. La bomba no era m�s que un barret embolicat!
En un pa�s en qu� tota literatura comunista est� prohibida, un llibreter introdueix a dojo les mem�ries de John Rockefeller: Com em vaig fer milionari. A partir de la quarta p�gina, el text �s de Lenin: La via de la insurrecci�.


VIII. Una recomanaci� fonamental
Tenir cura de les manies conspiradores, de la posse d'iniciat, dels aires de misteri, de dramatitzar els casos simples, de l'actitud ?conspiradora?. La major virtut d'un revolucionari �s la senzillesa, el menyspreu de tota posse, fins i tot...?revolucion�ria?, i principalment conspiradora.


? IV ?
EL PROBLEMA DE LA REPRESSI� REVOLUCION�RIA


I. Metralladora, m�quina d'escriure, o...?
Qu� pensa vost� de la metralladora? No prefereix una m�quina d'escriure o un aparell fotogr�fic?
Persones honestes, i que s'ocupen de sociologia, plantegen a vegades, arran de les realitats de la revoluci�, preguntes d'aquest calibre. N'hi ha que reproven amb lirisme tota viol�ncia, tota dictadura, confiats, per aconseguir la fi de l'opressi�, de la mis�ria, de la prostituci� i de la guerra, tan sols en la intervenci�, sobretot liter�ria, de l'esperit. Gaudint en realitat d'un confort considerable, en la societat tal i com �s, es situen altivament ?per sobre del conflicte social?. Enlloc de metralladora, prefereixen, molt particularment, la m�quina d'escriure.
Altres, sense repudiar la viol�ncia, repudien formalment la dictadura. La revoluci� els sembla un alliberament miracul�s. Somnien amb una humanitat que, amb nom�s alliberar-se de les seves traves es faria pac�fica i bona. A despit de la hist�ria, de la versemblan�a, del sentit com� i dels seus prop�sits, somnien amb una revoluci� total, no nom�s id�l�lica, clar, encara que s� breu, decisiva, definitiva, amb futurs radiants. ?Fresca i alegre?, voldrien afegir, doncs en el fons, s'assembla aquesta concepci� de la lluita al mite oficial de l'?�ltima guerra? imaginada el 1914 per les burgesies aliades. Res d'�poca de transici�; res de dictadura del proletariat (?Contra totes les dictadures!?); res de repressi� despr�s de la vict�ria dels treballadors; res de tribunals revolucionaris; res de Cheka, sobretot, per tots els d�us!, res de Cheka!; res de presons...L'entrada amb peu ferm en la lliure ciutat del comunisme; l'arribada immediata, despr�s de la tempesta, a les Illes Afortunades. A les metralladores, aquests revolucionaris, els nostres germans llibertaris prefereixen...les garlandes de roses, de roses vermelles.
Altres, en fi, creuen que, per ara, s'ha de deixar el monopoli de l'�s de la metralladora a les classes posse�dores, i intentar induir-los suaument, per persuasi�, a renunciar a elles.
Mentrestant, aquests reformadors, pateixen penes sense fi, intentant aconseguir de confer�ncies internacionals la reglamentaci� de l'�s de trets en r�fega...Sembla que es divideixen en dues categories: aquells a qui davant l'�s de la metralladora prefereixen sincerament l'�s de la mesa de discussions; i els que, m�s pr�ctics i desil�lusionats, prefereixen in petio l'�s de gasos asfixiants.
En realitat, ning� ? excepte potser algun fabricant d'armes i municions ? t� especial predilecci� per l'�s de la metralladora. Per� la metralladora existeix. �s una realitat. Una vegada rebuda l'ordre mobilitzaci�, cal escollir entre estar davant d'aquesta cosa real o estar darrera d'ella, entre servir-se de la simb�lica m�quina de matar o servir-li blanc. Nosaltres preconitzem entre els treballadors l'�s d'una tercera soluci�: prendre aquest instrument de mort i tornar-lo contra els seus fabricants. Els bolxevics russos deien des de 1915: ?Transformar la guerra imperialista en guerra civil?.
Tot el que hem dit de la metralladora s'aplica a l'Estat i al seu aparell de dominaci�: presons, tribunals, policia, serveis polic�acs. La revoluci� no escull les armes. Recull del camp ensanguinolat les que la hist�ria han forjat, les que cauen de les mans de la classe dirigent ven�uda. Ahir a la burgesia, per reprimir els explotats, li era necessari un poder�s aparell coercitiu: ara tamb� un poder�s aparell repressiu serveix als obrers i camperols per v�ncer l'extrema resist�ncia dels posse�dors desposse�ts, per impedir-los retornar al poder, per mantenir-los en una constant car�ncia dels seus privilegis. La metralladora no desapareix: canvia de mans. No �s preferible l'arada, per ara...
Per� deixem les met�fores i les analogies simplistes. La caracter�stica de la metralladora �s que no es modifica, qualsevol que sigui la manera d'utilitzar-la. Si se la instal�la en un museu, emmordassada per un r�tol de cartr�; si se la utilitza inofensivament en exercicis d'acad�mia militar; si, ajupida en un forat d'ob�s, li serveix a un camperol de Beauce per perforar la carn del seu germ�, el camperol de Westfalia; si, instal�lada al llindar d'un palau expropiat, mant� en escac la contrarevoluci�, no se li modifica un cargol, ni una rosca.
En canvi, una instituci� �s modificada pels homes, i m�s encara, infinitament m�s per les classes que es serveixen d'ella. L'ex�rcit de la monarquia feudal francesa d'abans de la revoluci� de 1789-93, aquell petit ex�rcit professional, format per mercenaris a sou i per pobres diables reclutats a la for�a, dirigits per nobles, s'assembla molt poc a l'ex�rcit que es form� al dia seg�ent de la revoluci� burgesa, aquella naci� en armes, constitu�da espont�niament al crit de ?la p�tria en perill?, dirigida per vells sergents i per diputats. Igualment profunda era la difer�ncia entre l'ex�rcit de l'antic r�gim rus imperial, portat a la derrota pel gran duc Nicolau, amb la seva casta d'oficials, servei durament imposat, r�gim del ?cop de puny als morros?, i l'Ex�rcit Roig, organitzat pel partit comunista, pel seu gran animador Trotsky, amb els seus comissaris obrers, el seu servei de propaganda, les seves crides quotidianes a la consci�ncia de classe del soldat, les seves �piques vict�ries...Igualment profunda, si no m�s, la difer�ncia entre l'Estat burg�s destru�t de dalt a baix per la Revoluci� Russa d'octubre de 1917, i l'Estat proletari edificat sobre les seves restes. Plantegem el problema de la repressi�. Veurem que l'analogia entre l'aparell repressiu de l'Estat burg�s i el de l'Estat proletari, �s molt m�s aparent que real.


II. L'experi�ncia de dues revolucions
A mitjans de novembre de 1917, els soviets, detentors exclusius del poder des de feia pocs dies, aconseguida a tota R�ssia una completa vict�ria insurreccional, veieren obrir-se l'era de les dificultats. Continuar la revoluci� result� cent vegades m�s dif�cil del que cost� prendre el poder. En les grans ciutats no hi havia ni serveis p�blics ni administraci� que funcion�s. La vaga de t�cnics amena�ava amb provocar les pitjors aglomeracions i amb calamitats sense fi. L'aigua, l'electricitat, les queviures, podien faltar al cap de tres dies; el clavegueram no funcionava, i aix� feia t�mer epid�mies; els transports eren m�s precaris, l'avituallament problem�tic. Els primers comissaris del poble que arribaren a prendre possessi� dels ministeris, trobaren les oficines buides, tancades, amb els prestatges tancats amb clau i alguns bidells hostils i obsequiosos esperant que els nous caps fessin trencar els calaixos buits dels secretaris...Aquest sabotatge de la burocr�cia i dels t�cnics, organitzat pels capitalistes (els funcionaris ?en vaga? rebien subsidis d'un comit� de plut�crates), dura algunes setmanes amb car�cter cr�tic, i mesos i fins i tot anys en forma m�s atenuada. Mentrestant, la guerra civil s'encenia lentament. La revoluci� victoriosa, poc inclinada a vessar sang, mostra cap als seus enemics m�s aviat una perillosa indulg�ncia. L�ders sota paraula (aquest fou el cas del general Krasnov) o ignorats, els oficials tsaristes es reagrupaven r�pidament al sud, formant els primers nuclis dels ex�rcits de Kornilov, d'Alex�iev, de Krasnov, de Denikin, de Wrangel. La generositat de la jove rep�blica sovi�tica hauria de costar-li durant anys, rius de sang. Algun dia els historiadors es preguntaran i els te�rics comunistes indubtablement farien b� anticipant-se als treballs dels historiadors, si la R�ssia roja no s'hauria estalviat una part dels horrors de la guerra civil i del doble terror blanc i roig, amb un major rigor en els seus inicis, amb una dictadura que s'hagu�s esfor�at en reduir sense treva les classes enemigues a la impot�ncia mitjan�ant mesures de seguretat p�bliques, fins i tot a les classes que semblaven passives. Aquest era, sembla, el pensament de Lenin, que es dedic� en molt bona hora a combatre les vacil�lacions i les mitges tintes, tant en la repressi� com en d'altres assumptes. Aquesta era la concepci� de Trotsky, concretada en algunes ordres draconianes a l'Ex�rcit Roig i a Terrorisme i comunisme. �s all� que Robespierre deia davant la Convenci�, el 16 de gener de 1792: ?La clem�ncia que contemporitza amb els tirans �s b�rbara?. La conclusi� te�rica que ens sembla que s'ha d'extreure de l'experi�ncia russa �s que, en els seus inicis, una revoluci� no pot ser ni clement ni indulgent, sin� m�s aviat dura. En la guerra de classes cal colpejar dur, aconseguir vict�ries decisives, per no haver de reconquistar constantment, sempre amb nous riscos i nous sacrificis, el mateix terreny.
Entre octubre i novembre de 1917, la just�cia revolucion�ria nom�s efectu� 22 execucions capitals, principalment d'enemics p�blics. La Comissi� extraordin�ria per la repressi� de la contrarevoluci� i de l'especulaci�, per abreviatura Cheka, fou fundada el 7 de desembre, a causa d'activitats cada vegada m�s atrevides de l'enemic interior. Quina era la situaci� en aquest moment? A grans trets: les ambaixades i les missions militars dels aliats s�n permanents focus de conspiraci�. Els contrarevolucionaris de tot tipus troben en elles al�, subsidis, armes, direcci� pol�tica. Els industrials col�locats sota control obrer o desposse�ts sabotegen la producci�, conjuntament amb els t�cnics. Totes les eines, les mat�ries primeres, les exist�ncies, els secrets laborals, tot all� que es podia amagar, s'amagava; tot all� que es podia robar, es robava. El sindicat de transports i la cooperativa dirigida pels menxevics accentuaren amb la seva resist�ncia els obstacles per l'avituallament. L'especulaci� agreuja l'escassetat, agreuja la inflaci�. Els cadets ? dem�crates constitucionals ? burgesos, conspiren; els socialistes-revolucionaris conspiren; els anarquistes conspiren; els intel�lectuals conspiren; els oficials conspiren. Cada ciutat t� el seu estat major secret, el seu govern provisional, acompanyats de prefectes i de parladors disposats a sorgir de la penombra despr�s del cop imminent. Els adherits s�n sospitosos. En el front txecoslovac, el comandant en cap de l'Ex�rcit Roig, traeix, vol passar-se a l'enemic. Els socialistes-revolucionaris preparen l'assassinat de Lenin i de Trotsky. Uritsky i Volodarsky s�n morts a Petrograd. Najums�n �s mort a Jaroslav�. Aixecament dels txecoslovacs; aixecaments a Jaroslav�, Rybinsk, Mourom, Kaz�n...Complot de la Uni� per la P�tria i la Llibertat, complots dels socialistes-revolucionaris de dreta; cop dels socialistes-revolucionaris d'esquerra; cas Lokhart (a aquest c�nsol general de la Gran Bretanya li va menys b� que a Noulens). Els complots es succeiran durant anys. Era la tasca de sapa a l'interior, coordinada amb l'ofensiva en l'exterior dels ex�rcits blancs i dels intervencionistes estrangers. Es donaran el cas del Centre T�ctic de Moscou, les activitats de l'angl�s Paul Dux i el cas Tag�ntsev a Petrograd; l'atemptat del Le�ntievsky Pere�lok a Moscou (cas dels ?anarquistes clandestins?); les tra�cions del fort de Kr�nskaya-Gorka i del regiment de Sem�novsky; la contrarevoluci� econ�mica i l'especulaci�. Durant anys, els directors d'empreses nacionalitzades seguiren en realitat al servei dels capitalistes expropiats; els informen, executen les seves ordres, sabotegen la producci� segons el seu inter�s; hi ha innombrables excessos i abusos de tots tipus, infiltracions de pescadors en aigua t�rbola en el partit dirigent; els errors d'uns, la corrupci� dels altres; hi ha individualisme petitburg�s enredat en lluites ca�tiques...Res de problemes de repressi�. La Cheka �s tan necessari com l'Ex�rcit Roig o com el Comissariat d'Avituallament.
Cent vint anys abans, la Revoluci� Francesa, en situacions semblants, havia reaccionat de manera quasi id�ntica. Els revolucionaris de 1792 tenien el Comit� de Salut P�blica, el Tribunal Revolucionari, Fouquier Tinville, la guillotina. No oblidem tampoc a ?Jourdan-tallacaps? ni a Carrier de Nantes.
Jornades de setembre, proscripci� dels emigrats, llei contra els sospitosos, ca�a de sacerdots hostils, despoblaci� de la Vend�e, destrucci� de Lyon. ?Cal matar tots els enemics interiors ? deia simplement Danton als convencionistes ? per triomfar sobre els enemics de l'exterior.? I davant el tribunal Revolucionari, ell, el ?ministre de la Revoluci�?, acusat de les matances de setembre, acusat de voler la clem�ncia, exclama ?Qu� m'importa ser anomenat bevedor de sang? Beguem, si �s necessari, la sang dels enemics de la humanitat?. No citarem a Marat, al qual els revolucionaris proletaris podrien considerar seu amb alguna ra�, per� s� el gran orador del partit moderat de la revoluci� burgesa, Vergniaud. Exigint-lo a l'assemblea legislativa una actitud sum�ria terrorista contra els emigrats, el trib� de la Gironda deia el 25 d'octubre de 1791:

Proves legals! Aleshores no teniu en res la sang que us costaran! Proves legals! Ah! Preveiem m�s aviat els desastres que podrien procurar-nos aquestes proves! Prenem ja mesures dr�stiques!

Per quina estranya aberraci� els burgesos de la III Rep�blica, en la qual els avis venceren mitjan�ant el terror a la monarquia, la clerecia feudal, a la intervenci� estrangera, haurien d'indignar-se de forma vehement contra el terror roig?


III. El terror ha durat segles
No negarem que el terror �s terrible. Amena�ada de mort, la revoluci� prolet�ria l'utilitz� a R�ssia durant tres anys. De 1918 a 1921. De molt bon grat s'acostuma a oblidar que la societat burgesa, a m�s de les revolucions que acabaren formant-la, tingu� necessitat, per n�ixer i cr�ixer, de segles de terror. La gran propietat capitalista es form� durant els segles mitjan�ant l'expropiaci� implacable dels camperols. El capital manufacturer i despr�s l'industrial es formaren per l'explotaci� implacable dels camperols. El capital manufacturer i despr�s l'industrial es formaren per l'explotaci� implacable, complementada per una legislaci� sanguin�ria, dels camperols desposse�ts, redu�ts a la vagabunderia. Aquesta espantosa p�gina de la hist�ria �s passada en silenci en els manuals escolars i fins i tot en les obres serioses. L'�nica exposici� de conjunt, concisa per� magistral que coneixem �s la de Karl Marx en el cap�tol XXIV d'El Capital: ?L'acumulaci� origin�ria?.

?A finals del segle XV i durant tot el segle XVI ? escriu Marx ? reg� en tota l'Europa occidental una legislaci� sanguin�ria contra la vagabunderia. Els avantpassats dels obrers actuals foren de fet castigats per haver-se deixat convertir en captaires i en miserables.

Una de les finalitats d'aquesta legislaci� molt precisa era proporcionar m� d'obra a la ind�stria. Pena de fuet pels vagabunds, esclavitud per qui es negu�s a treballar (edicte d'Eduard VI, rei d'Anglaterra, 1547), marca amb ferro rogenc per qui intenti evadir-se, mort en cas de reincid�ncia! El robatori es castigava amb la mort. Segons Tom�s Moro, ?72000 petits o grans lladres foren executats sota el regnat d'Enric VIII?, qui va regnar durant 24 anys, de 1485 a 1509. Anglaterra tenia aleshores de 3 a 4 milions d'habitats. ?en temps de la reina Isabel, els captaires eren penjats per s�ries, i cada anys se'n feia penjar de 300 a 400.? Sota aquesta gran reina, els captaires de 18 anys que ning� no volgu�s ocupar durant almenys 2 anys, eren condemnats a mort. A Fran�a, ?sota Llu�s XVI [ordenan�a del 13 de juliol de 1777] tot home apte, de 16 a 60 anys, que no tingu�s mitjans de subsist�ncia i que no exerc�s alguna professi�, havia de ser enviat a galeres?. En una de les seves cartes, tan apreciades pels literats, madame de Sevign� parlava amb una encantadora senzillesa d'acostumats ?penjaments? de camperols.
Durant segles, la just�cia no fou m�s que terror, utilit�riament organitzat per les classes posse�dores. Robar-li a un ric ha estat sempre major crim que matar un pobre. La falsificaci� de la hist�ria, feta d'acord amb els interessos de classe de la burgesia, �s la regla en l'ensenyament dels pa�sos democr�tics, i encara no existeix en franc�s, que sapiguem, una hist�ria seriosa de les institucions socials que estigui a disposici� de les escoles o del gran p�blic. Per aix� necessitarem rec�rrer a una documentaci� referent a R�ssia. L'historiador marxista M. N. Pokrovsky, li dedica a la just�cia, en la seva destacada obra Hist�ria de la cultura russa, un cap�tol d'una vintena de p�gines. Sota Joan III, en el segle XV, la just�cia era aplicada pels boiards, els dvorian ? casta privilegiada de grans terratinents ? i pels bons (�s a dir, m�s exactament, pels rics) camperols. N'hi havia prou amb l'opini� d'aquestes ?gents honrades? per justificar completament una condemna a mort, sempre i quan es tract�s, est� clar, d'un pobre.
?A finals del segle XV ? escriu M. N. Pokrovsky ? ja �s evident que la supressi� dels elements sospitosos �s l'ess�ncia d'aquest dret?. Sospitosos per qui? Sospitosos pels rics. Un document que data de 1539 atorga el dret d'aplicar la just�cia als nobles (boiards) assistits per ?persones honrades? (els camperols rics). L'acord prescriu la pena de mort pels ?lladres sorpresos infraganti o no?. I autoritza la pena de turment pels ?malfactors?. Obtinguda la confessi�, el ?culpable? ser� penjat; si no confessa, se'l pot empresonar a perpetu�tat. Les ordenances que estableixen aquest dret no admeten que un noble pugui ser jutjat. La just�cia no comen�a a ser efectiva sin� tractant-se de camperols, d'artesans, de comerciants i es fa de veritat rigorosa nom�s amb els pobres. Per a conv�ncer-se de la crueltat d'aquesta just�cia, n'hi haur� prou amb rec�rrer la hist�ria de les revolucions camperoles, guerres camperoles d'Alemanya, jacqueries a Fran�a ? que assenyalaren el sorgiment de la propietat capitalista. Semblants institucions han existit en tots els pa�sos on hi hagu� servitud. Aquesta just�cia de classe de la propietat latifundista feudal no ha desaparegut, i nom�s molt lentament cedeix el seu lloc a la de les monarquies absolutes ? m�s completa per� no menys fero� caracteritzades per la import�ncia creixent del comer�. Fins la revoluci� burgesa, fins �poques recent�ssimes de la hist�ria, cap igualtat front a la ?just�cia?, ni tan sols purament formal, ha existit entre pobres i rics.
�s clar: les revolucions no innoven res en mat�ria de repressi� i terror; no fan m�s que ressuscitar, en forma de mesures extraordin�ries, els principis de just�cia i de dret que durant segles han estat els mateixos de les classes posse�dores contra les classes desposse�des.


IV. De Gallifet a Mussolini
Considerant que les crisis socials han posat davant la burgesia moderna el problema de la repressi�, aquesta no ha vacil�lat en rec�rrer als procediments m�s sumaris de la just�cia de classe, tractant els seus enemics com tractava els captaires en el segle XV. Penj�, metrall� per milers, el 1848, als insurgents parisencs del barri de Saint-Antoine, que no eren m�s que cessants exasperats per h�bils provocadors. Aquests grans fets hist�rics no s'han d'oblidar. Dues vegades, amb la millor sang humana, la burgesia ha escrit en el llibre de la hist�ria la justificaci� anticipada del terror roig: decapitant, per prendre el poder, els arist�crates feudals i dos reis ? Carles I d'Anglaterra el 1649 i Llu�s XVI ? i reprimint els aixecaments proletaris. Deixem per un moment que parlin les dates i els n�meros.
La Comuna de Par�s, responent a les execucions sum�ries dels seus soldats fets presoners pels versellesos, passa per les armes a 60 ostatges. Els versellesos delmaren el poble de Par�s. Segons estimacions moderades, la repressi� deix� a Par�s m�s de 100000 v�ctimes. Almenys 20000 comuners foren metrallats, i no durant la batalla, sin� despr�s. Tres mil moriren en els presidis.
La revoluci� sovi�tica de Finl�ndia, reprimida el 1918 pels gu�rdies blancs de Mannerheim aliats als soldats alemanys de Van der Goiz, reprim� abans de caure alguns dels seus enemics? �s possible; per� el n�mero fou tan redu�t que ni la mateixa burgesia els t� en compte. En canvi, en aquest pa�s de 3500000 habitants, on el proletariat no existeix en gran proporci�, 11000 obrers foren afusellats per les forces de l'ordre i m�s de 70000 internats en camps de concentraci�.
La Rep�blica dels Soviets d'Hongria (1919), es funda sense quasi vessament de sang, gr�cies a l'abdicaci� volunt�ria del govern burg�s del compte K�rolyi. Quan els comissaris del poble de Budapest jutgen desesperada la situaci�, abdiquen al seu torn, entregant el poder als socialdem�crates. Durant els tres mesos que dur�, la dictadura del proletariat hongar�s, encara que amena�ada sense cessar per les invasions txecoslovaca i romanesa en les seves fronteres i pels complots interns, colpej� en total 350 enemics: estan compresos en aquesta xifra els revolucionaris caiguts amb les armes en la m� durant els aixecaments locals. Les bandes d'oficials i els tribunals de Horthly feren caure ?en repres�lia? a molts milers de persones i internaren, empresonaren, i vexaren a desenes de milers.
El Soviet de Munich (1919) feu passar per les armes, en resposta a la massacre de 23 presoners rojos per l'ex�rcit regular, a 12 ostatges. Despr�s de l'entrada de la Reichswehr a Munich, 505 persones foren afusellades a la ciutat, de les quals 321 sense el menor simulacre de just�cia. D'aquest n�mero, 60 eren russos agafats en la confusi�.
De les v�ctimes del terror blanc que desol� les regions on la contrarevoluci� triomf�, moment�niament, a R�ssia, no posse�m estad�stiques. Tot i aix�, s'ha calculat en un mili� les v�ctimes tan sols dels pogroms antisemites a Ucra�na, en temps del general Denikin. La poblaci� jueva de ciutats senceres (Festov) fou degollada sistem�ticament.
S'estima en 15000 el n�mero d'obrers que moriren per la repressi�, durant les insurreccions obreres d'Alemanya, de 1918 a 1921.
No mencionarem aqu� noms de m�rtirs ni episodis simb�lics. No intentem sin� basar alguns principis sobre xifres. Massa experi�ncies doloroses haurien d'haver ensenyat al proletariat sobre aquest punt, massa r�gims de terror blanc estan encara en acci� com per qu� necessitin demostracions minucioses.
De Gallifet a Mussolini, passant per Noske, la repressi� dels moviments revolucionaris obrers, fins i tot els que els socialdem�crates accepten presidir, com ha succe�t a Alemanya, es caracteritza pel designi de colpejar les classes treballadores en les seves forces vives: en altres paraules, d'exterminar f�sicament, i completament, si fos possible, les seves elits.


V. Llei burgesa i llei prolet�ria
La repressi� �s una de les funcions essencials de tot poder pol�tic. L'Estat revolucionari, en la seva primera fase d'exist�ncia si m�s no, la necessita m�s que qualsevol altre. Per� sembla que, en els seus tres elements fonamentals ? policia, ex�rcit, tribunals, presons ? el mecanisme de la repressi� i de la coerci� quasi no varia. Acabem d'estudiar una policia secreta. Hem baixat fins els seus reductes m�s bruts i secrets. I hem constatat la seva impot�ncia. Aquesta arma, en mans de l'antic r�gim, vam dir, no podia salvar-lo ni podia matar la revoluci�. Admet�rem, tot i aix�, la decisiva efic�cia d'aquesta arma en mans de la revoluci�. L'arma �s la mateixa nom�s en aparen�a: una instituci�, repetim-ho, sofreix profundes transformacions segons la classe a la qual serveix i els objectius que persegueix.
La Revoluci� Russa destru� l'aparell coercitiu de l'antic r�gim, de dalt a baix. Sobre aquestes runes jubilosament amuntegades cre� el seu.
Esforcem-nos per esbossar les difer�ncies fonamentals entre la repressi� tal i com l'exerceix la classe dominant i la repressi� tal i com l'exerceix la classe revolucion�ria. Dels principis generals que una an�lisi ens reveli, deduirem alguns corolaris sobre el paper de la policia en un b�ndol i un altre.
En la societat burgesa, el poder �s exercit per la minoria rica contra les majories pobres. Un govern no �s m�s que el comit� executiu d'una oligarquia de financers recolzats per les classes privilegiades. La legislaci� destinada a mantenir en l'obedi�ncia el conjunt d'assalariats ? la majoria de la poblaci� ? ha de ser for�osament molt complexa i molt severa. Fa que tot atemptat seri�s a la propietat amagui d'una manera o altra la supressi� del culpable. Ja no es penja el lladre; i no perqu� els principis ?humanitaris? hagin ?progressat?, sin� perqu� la proporci� de forces entre les classes posse�dores i no posse�dores i tamb� el desenvolupament de la consci�ncia de classe dels pobres, ja no permet al jutge llen�ar-li un repte semblant a la mis�ria. Per� ens limitem a seguir la legislaci� francesa que �s d'una ferocitat mitja ? el robatori qualificat �s castigat amb treballs for�ats; i el c�stig de treballs for�ats es compleix en condicions tals, s'agreuja de tal manera amb penes access�ries?, que la vida del culpable queda quasi destru�da. Tot c�stig de treballs for�ats significa el doble: el condemnat est� obligat a residir en alguna col�nia un temps igual a la duraci� de la seva estan�a a la pres�; els condemnats a m�s de 8 anys de treballs for�ats queden obligats a resid�ncia perp�tua a la Guayana. Es tracta de la m�s malsana de les col�nies franceses! El confinament, pena ?access�ria? perp�tua, que tamb� es compleix a la Guayana, bastant semblant de fet als treballs for�ats, �s precisament el dest� dels reincidents de robatori no qualificat. Quatre condemnes per robatori, estafes, etc. el robatori successiu de 4 peces de cent sous constituiria un cas ideal; he vist molts expedients de confinats per saber qu� �s dels casos d'aquest tipus ? poden comportar confinament; tamb� set condemnes per vagabunderia: en d'altres paraules, trobar-se set vegades seguides sense pa ni alberg en els carrers de Par�s �s un crim castigat amb pena perp�tua- A Anglaterra i a B�lgica, on existeixen workhouses (cases de treballs for�ats) i asils de mendicitat, la repressi� de la mendicitat i de la vagabunderia no �s menys implacable. Un altre tret. El patronatge t� necessitat de m� d'obra i de carn de can�: la llei castiga implacablement l'avortament.
Amb la propietat privada i el sistema assalariat com a principi, cap remei efica� pot ser aplicat a les malalties socials com la criminalitat. Una batalla permanent es lliura entre l'ordre i el crim; l'?ex�rcit del crim? es diu, ex�rcit de miserables, ex�rcit de v�ctimes, ex�rcit d'innocents in�til i indefinidament delmat. El seg�ent encara no ha estat recalcat amb insist�ncia suficient: la lluita contra la criminalitat �s un aspecte de la lluita de classes. Tres quartes parts dels criminals de dret com�, si m�s no, pertanyen a les classes explotades.
El codi penal de l'Estat proletari, per regla general, no admet la pena de mort en mat�ria criminal (una altra cosa �s que la supressi� f�sica de certs anormals incurables i perillosos sigui a vegades l'�nica soluci�). Tampoc admet penes a perpetu�tat. La pena m�s severa �s de deu anys de pres�. La privaci� de llibertat, mesura de seguretat social i de reeducaci�, que exclou la idea medieval del c�stig, �s la pena que s'imposa. En aquest domini i en la situaci� actual de la Uni� de Soviets, les possibilitats materials s�n naturalment molt inferiors a all� que ve de gust. L'edificaci� de la societat nova ? que ser� sense presons no comen�a per l'erecci� de presons ideals. L'impuls existeix, sens dubte; ha comen�at una reforma profunda. Igual que el legislador, els tribunals tenen en compte, amb un clar sentit de classe, les causes socials del delinq�ent. V�iem que el fet de trobar-se sense pa ni sostre constitueix un delicte greu a Par�s; a Moscou �s, si est� en relaci� amb un delicte, una important circumst�ncia atenuant.
Davant la llei burgesa, ser pobre �s freq�entment un crim, sempre una circumst�ncia agreujant o una presumpci� de culpabilitat. Davant la llei prolet�ria, ser ric fins i tot dins dels estrictes l�mits en qu� durant la NEP es permetia l'enriquiment, �s sempre una circumst�ncia agreujant.


VI. Els dos sistemes. Combatre els efectes o remuntar-se a les causes?
La gran doctrina liberal de l'Estat que els governants capitalistes no han derogat seriosament m�s que en temps de guerra ? aleshores tenen el seu capitalisme de guerra, caracteritzat per l'estatitzaci� de la producci�, el rigor�s control del comer� i de la distribuci� dels productes (llibretes de racionament, l'estat de setge, etc.) ? preconitza la no-inger�ncia de l'Estat en la vida econ�mica. Aquesta doctrina es resumeix en economia pol�tica al laisser-faire, al laissez-passer de l'escola manchesteriana. Considera l'Estat principalment com a instrument de defensa col�lectiva dels interessos dels posse�dors; m�quina de guerra contra els grups nacionals competidors, m�quina de reprimir els explotats. Redueix al m�nim les funcions administratives de l'Estat; �s sota la influ�ncia del socialisme i sota la influ�ncia de la pressi� de les masses que l'Estat ha assumit recentment la direcci� de l'ensenyament p�blic. Les funcions econ�miques de l'Estat es redueixen, en la mesura del possible, a l'establiment de tarifes duaneres destinades a protegir els industrials contra la compet�ncia estrangera (la legislaci� laboral �s sempre una conquesta del moviment obrer). En una paraula, el respecte a l'anarquia capitalista, �s la regla de l'Estat. Que produeixi, vengui, revengui, especuli sense cap fre, sense tenir curar de l'inter�s general: est� b�. La lliure concurr�ncia �s la llei del mercat. Les crisis es converteixen aix� en les grans reguladores de la vida econ�mica; s�n les que reparen, a expenses dels treballadors, de les classes mitges inferiors i dels capitalistes m�s d�bils, els errors dels caps de la ind�stria. Fins i tot quan els grans trusts dicten la llei a tot el pa�s, suprimint de fet la compet�ncia en bastos sectors de la producci� i del comer� la vella doctrina de l'Estat, si no xoca amb els interessos dels reis de l'acer, del carb�, de la carn de porc o dels transports mar�tims, continua intacta: aix� passa als Estats Units.
L'enumeraci� d'aquests fets que tots haur�em de con�ixer se'ns fa necess�ria per poder definir millor l'Estat obrer i camperol tal i com el realitza la Uni� dels Soviets, amb la nacionalitzaci� del s�l, del subs�l, dels transports, de la gran ind�stria, del comer� exterior. L'Estat sovi�tic, governa la vida econ�mica. Influeix di�riament i directa sobre els factors essencials de la vida econ�mica. En els mateixos l�mits es permet la iniciativa capitalista, la controla i la regeix, exercint sobre ella una doble tutela: per la llei i per l'acci� que anomenem directa sobre el mercat, el cr�dit, la producci�. La previsi� de les crisis �s una de les tasques m�s caracter�stiques de l'Estat sovi�tic. S'esfor�a per contenir les crisis als primers s�mptomes; no �s exagerat preveure, en determinat moment del desenvolupament social, la seva completa eliminaci�.
On l'Estat capitalista en t� prou per principi amb combatre els efectes darrers de les causes socials que li estan vedades de tocar, l'Estat sovi�tic actua sobre aquestes causes. La indig�ncia, la prostituci�, la prec�ria situaci� de la salut p�blica, la criminalitat, el deteriorament de les poblacions, el baix �ndex de natalitat no s�n sin� efectes de causes econ�miques profundes. Despr�s de cada crisi econ�mica augmenta la criminalitat; no pot ser d'una altra manera. I els tribunals capitalistes redoblen la seva severitat. Als trastorns provocats pel funcionament natural de l'economia capitalista ? an�rquica, irracional, regida pels egoismes individuals i per l'egoisme col�lectiu de les classes posse�dores ? la burgesia no coneix un altre remei que la repressi�. L'Estat sovi�tic, en concentrar-se sobre les causes del mal, t� evidentment menys necessitat de la repressi�. Mentre m�s es desenvolupi, m�s efica� ser� la seva acci� econ�mica, concertada, previsora, i menys necessitat tindr� de la repressi�, fins el dia en qu� una intel�ligent gesti� de la producci� suprimeixi, amb la prosperitat, mals socials com la criminalitat, el contagi de la qual s'esfor�a en minorar mitjan�ant la coerci�... Es robar� menys quan la fam no existeixi; i es robar� menys encara quan el benestar de tothom s'hagi realitzat.
Des d'ara ? i encara estem lluny de la meta ? la nostra convicci� �s, contr�riament a les aparences, que l'Estat sovi�tic utilitza la repressi� infinitament menys que altres. Penseu en la situaci� econ�mica actual de R�ssia, un govern burg�s no es veuria obligat a governar per la for�a infinitament m�s que l'Estat sovi�tic? El camperol est� sovint descontent. Els impostos li semblen massa alts, els articles industrials molt cars. El seu descontentament sol traduir-se en actes que sovint podrien qualificar-se de contrarevolucionaris. Malgrat aix�, els camperols en el seu conjunt donaren als soviets la vict�ria militar ? l'Ex�rcit Roig estava composat principalment de camperols ? i continuen recolzant-los. Un govern capitalista que els restitu�s la terra als latifundistes hauria de contenir i no podria fer-ho m�s que mitjan�ant una repressi� continua i despietada ? la c�lera de cent milions de camperols. Heus ac� perqu� caigueren tots els governs subornats per les forces estrangeres.
En la seva pen�ria actual, despr�s d'anys de guerra imperialista, de guerra civil, de bloqueig, de carestia, assetjada per Estats capitalistes, objecte del bloqueig financer, d'intrigues diplom�tiques, de preparatius b�l�lics, la Uni� Sovi�tica, semblant a un camp atrinxerat assetjat per l'enemic, ocupada a m�s amb les contradiccions internes, pr�pies d'un per�ode de transici� tan dif�cil, encara t� molta necessitat de la repressi�. Seria equivocar-se molt creure conclosa l'etapa de les temptatives contrarevolucion�ries. Per� qualssevol que siguin les dificultats actuals de la Revoluci� Russa i les formes de resoldre-les, les caracter�stiques essencials de l'Estat sovi�tic no es modificaran i en conseq��ncia tampoc no ho far� el paper que la repressi� hi ha jugat.


VII. La viol�ncia econ�mica: per fam
S'oblida sovint aquesta altra veritat: que la societat sovi�tica, en el seu vuit� any de vida, no pot ser comparada en just�cia a la societat burgesa, que gaudeix d'una tradici� d'autoritat de diversos segles i de m�s d'un segle d'experi�ncies pol�tiques. Molt abans de 1789, el tercer estat era, contra la vehement afirmaci� de Si�yes, una for�a respectada dins l'Estat. Els primers anys de desenvolupament econ�mic de la burgesia no deixaren de ser anys d'una atro� dictadura de classe. Els falsificadors oficials de la hist�ria obliden volunt�riament la veritat sobre la primera meitat del segle XIX. El capitalisme modern, en el seu cam� cap a l'opul�ncia, pass� sobre els cad�vers de moltes generacions de treballadors que habitaven estables, treballaven de sol a sol, desconeixien qualsevol llibertat democr�tica i entregaven fins i tot els d�bils m�sculs dels xiquets de vuit anys a la f�brica devoradora... Sobre els ossos, la carn, la sang i la suor d'aquestes generacions sacrificades s'erig� tota la civilitzaci� moderna. La ci�ncia burgesa els ignora. Novament ens veiem for�ats a remetre el lector a El Capital de Karl Marx. En el cap�tol XXIII trobar� p�gines terribles sobre l'Anglaterra de 1846 a 1866. No resistim la temptaci� de citar algunes l�nies. Un metge, encarregat d'una enquesta oficial constata que ?fins i tot entre els obrers de la ciutat, el treball que ordin�riament amb prou feines els permet no morir de fam, es prolonga m�s enll� de tota mesura... No hi ha dret a dir que el treball d�na per menjar a un home?. Un altre investigador constata que a Londres hi ha ?vint grans barris poblats cadascun per prop de 10000 individus; la seva mis�ria sobrepassa tot el que es pot veure a Anglaterra?. ?Newcastle ? diu el doctor Hunter ? ofereix l'exemple de com una de les millors castes de compatriotes ha caigut en una degeneraci� quasi salvatge per obra de circumst�ncies purament exteriors: l'habitaci� i el carrer?. El Standard, diari conservador angl�s, escriu el 5 d'abril de 1866, sobre els aturats de Londres: ?Recordem el que sofreix la poblaci�. Mor de gana. S�n 40000. I aix� en la nostra �poca, en un dels barris d'aquesta meravellosa metr�poli, al costat de la major acumulaci� de riqueses mai no vista en el m�n?. El 1846 la fam va matar a Irlanda m�s d'un mili� d'individus... Aix� no afect� en la menor mesura la riquesa del pa�s (Marx).
Per transformar en guinees constants i sonants amb l'ef�gie de la reina Vict�ria, la sang i la suor d'aquest poble miserable; per qu� els in�tils condemnats pel desenvolupament del maquinisme i de les crisis a morir de mis�ria consentin en morir sense rebel�lar-se com a b�sties encadenades, quina formidable opressi� no seria necess�ria? Ara percebem amb nitidesa un dels principals mitjans de viol�ncia capitalista: la fam. Fa mig segle que es pot parlar de terror econ�mic. L'obrer amena�at d'atur, amena�at de morir-se de fam, treballa entre la xusma industrial, treballa com un brut per no morir-se de fam m�s que a la llarga: en quinze anys (no posse�m dades sobre la durada mitja de la vida d'aquests assalariats; ho deplorem; aquestes xifres ho resumirien tot). En els nostres dies �s igual: a la viol�ncia econ�mica per fam, amb tot, la m�s important, en definitiva l'�nica efica�, la repressi� no fa sin� proporcionar-li el complement exigit per ?la defensa de l'ordre? capitalista contra determinat tipus de v�ctimes particularment inquietants (els malfactors) i contra els revolucionaris.


VIII. L'eliminaci�. Errors i abusos. Control
Repetim-ho: el terror �s terrible. Durant la guerra civil, tot combatent ? i aquesta guerra no coneix neutrals ? arrisca la vida. Instru�da en l'escola dels reaccionaris, la classe obrera, a la qual els complots mantenen amena�ada d'assassinat, ha de colpejar ella mateixa els seus enemics mortals. La pres� no intimida ning�; el mot� arrenca f�cilment les portes encadenades que tamb� obren la corrupci� o l'ingeni dels conspiradors.
En el paroxisme de la lluita, una altra necessitat contribueix a estendre els estralls del terror. Des dels ex�rcits antics, l'eliminaci� �s el mitj� cl�ssic de mantenir disciplinades les tropes. Fou practicada durant la Gran Guerra, especialment en el front franc�s despr�s dels amotinaments d'abril de 1917. No s'hauria d'oblidar. Consisteix en passar per les armes un d'entre cada deu homes, sense considerar la innoc�ncia o la culpabilitat individual. Sobre aix�, una consideraci� d'ordre hist�ric. El 1871, els de la Comuna foren m�s que delmats pels versallesos. Ja hem citat el c�lcul mitj� del n�mero d'afusellats per Gallifet: 20000; la Comuna compt� amb 160000 combatents. La burgesia francesa, la m�s aclarida del m�n, la mateixa de Taine i de Renan, ens ensenya fins i tot amb xifres la temible l�gica de la guerra de classes. Una classe no es declara ven�uda mentre no se li infligeix una elevada quantitat de baixes. Suposem ? i R�ssia conegu� situacions semblants durant els anys heroics de la Revoluci� ? una ciutat de 100000 �nimes, dividida en 70000 proletaris (simplificant, proletaris i elements propers al proletariat) i 30000 persones pertanyents a la burgesia i a les classes mitjanes, habituades a considerar-se com a pertanyents a la classe dirigent, instru�da, posse�dora dels mitjans de producci�. No resulta evident, sobretot si la lluita es circumscriu a la ciutat, que la resist�ncia m�s o menys organitzada d'aquesta for�a contrarevolucion�ria no ser� derrotada mentre no hagi sofert p�rdues bastant considerables? No resulta menys perill�s per la revoluci� colpejar fort i no d�bilment?
La burgesia ha prodigat advert�ncies sanguinolentes als explotats. Passa que ara els explotats es tornen contra ella. La hist�ria ho adverteix: com m�s sofriments i mis�ries la burgesia hagi ocasionat a les classes treballadores, amb m�s deler resistir� el dia de l'ajustament de comptes i m�s car ho pagar�.
Igual que el Tribunal Revolucionari, de la Revoluci� Francesa, nom�s que amb procediments en general una mica menys sumaris, la Cheka de la Revoluci� Russa jutjava irrecusable, implacablement els seus enemics de classe; igual que el Tribunal Revolucionari, jutjava menys per c�rrecs i acusacions concretes que per l'origen social, per l'actitud pol�tica, per la mentalitat, per la capacitat de danyar l'enemic. Es tractava m�s de colpejar una classe a trav�s dels seus homes que de sospesar fets concrets. La just�cia de classe no es det� en l'examen de casos individuals sin� en els per�odes de calma.
Els errors, els abusos, els excessos ens semblen funestos, sobretot davant dels sectors socials que el proletariat ha de intentar agrupar: camperolat mitj�, capes inferiors de les classes mitjanes, intel�lectuals sense sort; igual com en relaci� amb els dissidents de la revoluci�, revolucionaris sincers als quals les ideologies massa allunyades de la comprensi� de les realitats de la revoluci� fan adoptar actituds objectivament contrarevolucion�ries. Recordo aquells anarquistes que quan la flota roja defensava desesperadament Kronstadt i Petrograd (1920) contra una esquadra anglesa, continuaven impertorbablement, a bord d'alguns bucs, la seva bona i vella propaganda antimilitarista! Penso tamb� en els socialistes-revolucionaris d'esquerra que, el 1918, s'esfor�aven per ficar la Rep�blica dels Soviets, desprove�da d'ex�rcit i de tot tipus de recursos, en una nova guerra contra l'imperialisme alemany, encara vigor�s. Entre aquests ?revolucionaris? equivocats i els homes de l'antic r�gim, la repressi� revolucion�ria s'esfor�a i haur� d'esfor�ar-se sempre per distingir; per� no sempre �s possible aconseguir-ho.
En tota batalla social, determinat percentatge d'excessos, d'abusos, d'errors no podran ser evitats. El deure del partit i de tot revolucionari �s treballar per minorar-los. La seva import�ncia en definitiva, no dep�n sin� dels seg�ents factors:

1) La proporci� de les forces enfrontades i el grau d'acarnissament de la lluita;

2) el grau d'organitzaci� de l'acci�; l'efic�cia del control del partit del proletariat sobre l'acci�;

3) el grau de cultura de les masses prolet�ries i camperoles.

Una certa crueltat resulta de les circumst�ncies materials de la lluita: plenes, les presons d'una revoluci� prolet�ria no suporten, en all� relatiu a la higiene, la comparaci� amb les ?bones presons? de la burgesia...en temps normals. En les ciutats assetjades, on regnen la gana i el tifus, en aquestes presons es mor una mica m�s que fora. Qu� fer? Quan la pres� est� plena d'obrers i de camperols, aquesta ociosa q�esti� no preocupa ni tan sols els filantrops. Quan els communards presoners en el camp de Satory dormien a cel obert sobre el fang i les pedres, tremolant en les nits gelades, sota la pluja torrencial ? amb prohibici� d'incorporar-se, ordre als sentinelles de disparar sobre qualsevol que s'incorpor�s, un gran fil�sof, Taine, escrivia: ?Aquests miserables es posaren fora de la humanitat...?
Al dia seg�ent de prendre el poder, el proletariat, sol�licitat per innombrables tasques, es resol, naturalment per les m�s importants: avituallament, organitzaci� urbana, defensa exterior i interior, inventari dels b�ns expropiats, embargament de riqueses. Consagra a aix� les seves millors forces. Per la repressi� revolucion�ria no queda ? i �s una causa d'errors i d'abusos ? m�s que un personal subaltern sota la direcci� d'homes que han de buscar-se entre els m�s ferms i purs (cosa que feu la dictadura del proletariat a R�ssia ? Djerjinsky ? i a Pol�nia ? Otto Corvin). Els assumptes de la defensa interior d'una revoluci� s�n els m�s delicats, els m�s dif�cils, els m�s dolorosos i a vegades els m�s espantosos. Els millors d'entre els revolucionaris amb elevada consci�ncia, esperit escrupul�s i car�cter ferm han de consagrar-se-li.
A trav�s d'ells s'exerceix el control del partit. Aquest control, moral i pol�tic, permanent en aquest i els altres dominis, expressa alhora la intervenci� de la elit m�s conscient ? de la classe obrera, i la intervenci� una mica menys directa de les masses populars sota el control efectiu d'aquells pels que el partit est� present en tots els actes de la seva vida. Tamb� garanteix l'esperit de classe de la repressi�. Les possibilitats d'errors i d'abusos es reduiran en la mesura en qu� les forces d'avantguarda del proletariat puguin actuar en aquest sector.


IX. Repressi� i provocaci�
Durant el nostre estudi sobre l'Ojrana, ens ocup�rem abastament de la provocaci�. Aquesta no �s un element necessari en la t�cnica de tota policia. La tasca d'una policia �s la de controlar, la de saber, la de prevenir. No la de provocar, cultivar o suscitar. En l'Estat burg�s, la provocaci� judicial polic�aca, quasi desconeguda en les �poques d'estabilitat, pren una import�ncia creixent a mesura que el r�gim declina, es debilita, rellisca a l'abisme. N'hi ha prou amb l'actualitat per conv�ncer-nos. Pr�cticament insignificant en aquest moment en el moviment obrer de Fran�a, B�lgica, Anglaterra, pa�sos amb una relativa prosperitat capitalista, la provocaci� no tingu� en Alemanya, immediatament despr�s de les crisis revolucion�ries de finals de 1923, una import�ncia menor de la que tingu� a R�ssia despr�s de la revoluci� derrotada de 1905. El proc�s de Leipzig, anomenat de la ?cheka alemanya?, durant el qual es vei� la policia berlinesa muntar, a casa d'un dels defensors del socialista Kurt Rosenfeld, un robatori nocturn (abril-maig de 1925), revela en la Seguretat General del Reich, estils molt semblants als de l'Ojrana. En un altre pa�s, on la reacci� s'enfronta des de fa gaireb� dos anys amb una revoluci� popular ? Bulg�ria ?, el mateix fenomen, per� encara m�s accentuat. A Pol�nia, la provocaci� s'ha convertit en l'arma per excel�l�ncia de la reacci� contra el moviment obrer. Limitem-nos a aquests exemples.
La provocaci� polic�aca �s principalment l'arma ? o el mal ? dels R�gims en descomposici�. Conscient de la seva impot�ncia per prevenir o per impedir, la seva policia suscita iniciatives que reprimeix immediatament. La provocaci� �s tamb� un fet espontani, elemental, resultant de la desmoralitzaci� d'una policia acorralada, desbordada pels esdeveniments, que no pot amb una tasca infinitament superior a les seves forces i que intenta justificar si m�s no l'atenci� i el favor dels seus patrons.


X. Quan �s efica� la repressi�?
L'Ojrana no pogu� impedir la caiguda de l'autocr�cia.
Per� la Cheka contribu� poderosament a impedir el derrocament del poder dels soviets.
L'autocr�cia russa, m�s que ser derrocada, caigu� per s� mateixa. En tingu� prou amb una empenta. Aquell vell edifici corcat, del qual la immensa majoria de la poblaci� en desitjava la caiguda, s'enfons�. El desenvolupament econ�mic de R�ssia necessitava una revoluci�. Qu� podia contra aix� la Seguretat General? La incumbia posar remei als conflictes d'interessos enfrontats, irreconciliables, decidits a tot per sortir d'una situaci� que oferia una altra sortida que la guerra de classes, conflicte entre la burgesia industrial i financera, els grans latifundistes, la noblesa, els intel�lectuals, els desclassats, el proletariat i les masses camperoles? La seva acci� no podia proporcionar-li a l'antic r�gim, fins i tot a condici� de comptar amb h�bils mesures de pol�tica general, m�s que recursos limitats. Aquell cord� de policies i d'agents provocadors intentava contenir l'impuls de l'onada contra el vell escull esquerdat, balandrejant, que aviat els enterraria sota les seves restes. Quina ironia!
La Cheka no compl� funcions tan absurdes.
En un pa�s dividit en blancs i roigs, on els roigs eren for�osament majoria, busca l'enemic, el desarma, el colpeja. No �s sin� una eina en mans de la majoria contra la minoria, una arma entre moltes altres, access�ria despr�s de tot, i que no adquireix gran import�ncia m�s que en ra� del perill de qu� la revoluci� sigui ferida al cap pels cops de l'enemic. S'explica que al dia seg�ent d'haver pres el poder, Lenin pass� una nit en clar redactant el decret d'expropiaci� de la terra. ?Amb qu� tinguem temps de promulgar-lo?, deia. ?a veure qui intenta aleshores derogar-lo?. L'expropiaci� dels dominis senyorials proporcion� instant�niament als bolxevics el recolzament de cent milions de camperols.
La repressi� �s efica� quan complementa l'efecte de mesures eficaces de pol�tica general. Abans de la Revoluci� d'Octubre, quan el gabinet de Kerensky refusa satisfer les demandes dels camperols, la detenci� dels agitadors revolucionaris no feia m�s que augmentar la irritaci� i la desesperaci� als llogarets. Despr�s del despla�ament de les forces socials operat en els camps per l'expropiaci� dels dominis, l'inter�s dels camperols els porta a defensar el poder dels soviets; la detenci� dels agitadors socialistes-revolucionaris o mon�rquics, decidits els uns a explotar en els camps la seva passada popularitat i els altres a especular amb l'esperit religi�s, suprim� una font de confusions.
La repressi� �s una arma efica� en mans d'una classe en�rgica, conscient del qu� vol i que serveix els interessos de la immensa majoria. En mans d'una aristocr�cia degenerada, els privilegis de la qual constitueixen un obstacle al desenvolupament econ�mic de la societat, �s hist�ricament inefica�. No ho dissimulem m�s: a una burgesia forta en els per�odes decisius, li pot prestar quasi els mateixos serveis que al proletariat durant la guerra civil.
La repressi� �s efica� quan va en el sentit del desenvolupament hist�ric; �s, al cap i a la fi, impotent quan va en contra del sentit del desenvolupament hist�ric.


XI. Consci�ncia del risc i consci�ncia del fi
En vint ocasions, tant durant el m�s intens de la guerra civil com abans de la presa del poder, Lenin es dedic� a restablir les teories de Marx sobre la desaparici� de l'Estat i sobre l'abolici� final de la viol�ncia en la societat comunista. Una de les raons que invoca per preconitzar la substituci� de la paraula socialdem�crata per la paraula comunista per la designaci� del partit bolxevic, �s que ?el terme socialdem�crata �s cient�ficament inexacte. La democr�cia �s una de les formes de l'Estat. Per�, com a marxistes, estem contra tot Estat. Tamb� recordem un article que escrigu� en temps dif�cils, amb ocasi� del primer de maig (de 1920, ens sembla). El puny de ferro del partit proletari encara mantenia el comunisme de guerra. El terror roig nom�s estava abaltit. Per sobre d'aquest present heroic i terrible, els homes de la revoluci� mantenien els ulls calmadament fixes en la meta. Tancat a tot utopisme, desmenjat dels somnis, per� dedicat indestructiblement a la consecuci� dels objectius essencials de la revoluci�, Lenin, cap indiscutit del primer Estat proletari, Lenin, l'animador d'una dictadura, evocava en un futur en el qual el treball i la repartici� del producte estarien regits pel principi: ?De cadasc� segons les seves capacitats, a cadasc� segons les seves necessitats?.
La difer�ncia fonamental entre l'Estat capitalista i l'Estat proletari �s aquesta: l'Estat dels treballadors treballa per la seva pr�pia desaparici�. La difer�ncia fonamental entre la viol�ncia-repressi� exercida per la dictadura del proletariat, �s que aquesta �ltima constitueix una arma necess�ria de la classe treballadora per l'abolici� de tota viol�ncia.
No s'ha d'oblidar mai. La consci�ncia dels objectius suprems tamb� �s una for�a.
A finals del segle anterior es podia alimentar el gran somni d'una transformaci� social id�l�lica. Generosos esperits s'hi dedicaren, menystenint o deformant la ci�ncia de Marx. S'imaginaven la revoluci� social com l'expropiaci� quasi indolora d'una �nfima minoria de plut�crates. Perqu� el proletariat magn�nim, trencant les velles espases i els fusells moderns, no hauria de perdonar els seus desposse�ts explotadors de la vig�lia? Els �ltims rics s'extingirien pac�ficament, ociosos, envoltats d'un menyspreu burleta. L'expropiaci� dels tresors acumulats pel capitalisme, unida a la reorganitzaci� racional de la producci�, li proporcionaria a la societat sencera, en el seu moment, la seguretat i la comoditat. Totes les ideologies obreres de preguerra, estaven m�s o menys penetrades d'aquestes falses idees. El mite radical del progr�s les dominava. Mentrestant, els capitalistes perfeccionaven la seva artilleria. En la II Internacional, un grapat de marxistes revolucionaris desentranyaven sols les grans vessants del desenvolupament hist�ric. A Fran�a, entorn el problema de la viol�ncia revolucion�ria, alguns sindicalistes revolucionaris hi veien clar.
Per� el capitalisme, en una altra �poca injust i cruel sens dubte, per� creador de riqueses, es convert�, en l'apogeu de la seva hist�ria, que comen�a el 21 d'agost de 1914, en l'exterminador de la seva pr�pia civilitzaci�, en l'exterminador dels seus pobles... Desenvolupat prodigiosament durant un segle de descobriments i de tasca acarnissada, amb t�cnica cient�fica en mans dels grans burgesos, dels caps de bancs i trusts, es torn� contra l'home. Tot el qu� servia per produir, per estendre el poder hum� sobre la naturalesa, per enriquir la vida, serv� per destruir i per matar amb un poder sobtadament crescut. N'hi ha prou amb una tarda de bombardeig per destruir una ciutat, obra de segles de cultura. N'hi ha prou amb una bala de 6 mil�l�metres per paralitzar el cervell m�s ben organitzat. No podem ignorar que una nova conflagraci� imperialista podria ferir de mort la ja suficientment colpejada civilitzaci� europea. �s raonable preveure, a causa del progr�s de l'?art militar? la despoblaci� de pa�sos sencers per una aviaci� prove�da d'armes qu�miques, l'enorme perill de les quals denunci� el 1924 la Societat de Nacions ? i no se l'acusar� de demag�gia revolucion�ria! ? en un document oficial. Quan encara no han acabat de ser condicionats en els monuments patri�tics la sang i els ossos de milions de morts de 1914-18, aquesta amena�a plana novament sobre la humanitat. Tenint en compte les dures realitats de la revoluci�, �s necessari recordar aquestes coses. Els sacrificis imposats per la guerra civil, la implacable necessitat del terror, els rigors de la repressi� revolucion�ria, els errors ineluctables i dolorosos apareixen aleshores redu�ts a les seves justes proporcions. S�n mals �nfims comparats amb aquestes immenses calamitats. Si no estigu�s de m�s, la sola ossera de Verdun els justificaria abastament.
?La revoluci� o la mort?. Aquesta frase d'un combatent de Verdun segueix sent una profunda veritat. En les properes hores terribles de la hist�ria, aquest ser� el dilema. Haur� arribat el moment per la classe obrera de complir amb aquesta dura, encara que saludable i salvadora tasca: la revoluci�.
Els socialistes-revolucionaris de la bona �poca del partit tingueren a Azev, l'activitat del qual fou potser m�s ampla i singular encara que en els temps de Malinovsky. Consultar sobre aix� el llibre de Jean Longuet, Terroristes et policiers.
Pel contrari, les iniciatives individuals o col�lectives d'acord amb les necessitats i les aspiracions del partit ? �s a dir, del proletariat ? adquireixen en ell la seva m�xima efic�cia.
I. Kali�ev execut�, per ordre del partit socialista-revolucionari, el gran duc Sergi (Moscou, 1905), i fou penjat. Egor Saz�nov execut� igualment el mateix any a Sant Petersburg, el president del consell Plehve. Condemnat a mort, perdonat, enviat a treballs for�ats, amnistiat, es su�cid� en el penal d'Akatu�, pocs mesos abans de concloure la seva condemna, per protestar pel maltractament que rebien els seus companys detinguts. Aquests dos homes de gran bellesa moral, deixaren a R�ssia un profund record.
Stolypin, cap del govern del tsar en el per�ode de reacci� implacable que segu� a la revoluci� de 1905, es dedic� a consolidar el r�gim mitjan�ant una repressi� sistem�tica i de reformes agr�ries.
Poc nombrosos, els maximalistes, dissidents del partit socialista-revolucionari, als quals reprotxaven la corrupci� dels seus dirigents i una ideologia oportunista, foren principalment, encara que amb teories tan radicals com fantasioses, terroristes intr�pids. Encara existeix un grapat, enredat amb els socialistes-revolucionaris d'esquerra.
Salom� Ryss pagar� cara la seva aud�cia. Arrestat al sud de R�ssia, despr�s d'algunes accions arriscades, hagu� de defensar-se davant dels jutges, de la terrible sospita dels seus companys de lluita, refus� ?reemprendre el servei? en l'Ojrana i, condemnat a mort, mor� com a revolucionari.
El senyor Raymond Recouly destil�la encara en els peri�dics burgesos el seu aclarit patriotisme...El diner no t� olor.
Haase, l�der de la socialdemocr�cia alemanya, mort el 1919 per un boig; Dan, menxevic rus.
L'estreta col�laboraci� �s quasi la regla entre les policies dels Estats capitalistes, de manera que en cert sentit es podria parlar de policia internacional. En relaci� als inicis de la col�laboraci� entre l'Ojrana tsarista i la Seguretat de la III Rep�blica francesa, es trobaran curioses i detallades p�gines en un vell llibre d'Ernest Daudet, Histoire diplomatique de l'alliance franco-russe, 1894. All� es veur� com els senyors Fressynet, Ribot, Constant, aleshores ministres, concerten amb l'ambaixador de R�ssia, Morenheim, la detenci� d'un grup de nihilistes, organitzat, a part d'aix�, pel xivato Landesen (qui, m�s tard, sota el nom de Harting, feu carrera diplom�tica a Fran�a, rebent la Legi� d'Honor). Un altre llibre, no menys oblidat, L'alliance franco-russe de Jules Hansen, confirma aquesta versi�. Finalment, l'antic cap de la Seguretat, Goron, relata en les seves mem�ries que el prefecte de Par�s deman� al cap de la policia russa a Par�s (Rachkovsky) la col�laboraci� dels seus agents pel control de certs emigrats (citat per V. B�rtzev). Anotem aquestes confessions, malgrat la seva vellesa: estan signades per homes dels quals no cap la sospita de voler calumniar el govern franc�s. Referim-nos a fets molt m�s recents que, dissortadament, no tingueren la resson�ncia que haurien hagut de tenir, ni tan sols en la premsa obrera. El febrer de 1922, Nicolau Fort, un dels presumptes assassins del ministre espanyol Dato, i de la seva companya Joaquina Concepci�n, fou entregat per la policia alemanya a la policia espanyola a trav�s de la policia francesa. El trasllat dels extradits es realitza en el major dels secrets. El govern espanyol pag� a la policia berlinesa una quantiosa suma. El 1925, durant el govern Henriot, la gendarmeria i la policia franceses rebutjaven en diverses ocasions, a la frontera dels Pirineus, els obrers espanyols acorralats per la policia de Primo de Rivera.
Publicista, liberal, Vlad�mir B�rtzev es consagr� a la hist�ria del moviment revolucionari i a la lluita contra la provocaci� polic�aca. Desemmascar� els provocadors Azev, Harting-Landesen, i a molts altres. Preconitz� el terrorisme individual contra l'antic r�gim. Despr�s de la caiguda del tsarisme, evolucion� r�pidament, com la majoria dels socialistes-revolucionaris, els seus companys de lluita, cap a la contrarevoluci�. Amic i col�laborador de G. Herv�, partidari de la intervenci� a R�ssia, es convertir� en agent de propaganda de Denikin, Kolchak, Wrangel, a Par�s.
Tota la correspond�ncia d'aquest personatge i dels seus caps �s altament edificant. Veiem el director de la Seguretat de Petersburg assegurar al senyor Krass�lnikov que les autoritats russes desmentiran en totes les circumst�ncies el seu paper la policia russa; veiem aquest estrany conseller diplom�tic t�tol oficial ? maquinar per burlar les enquestes de B�rtzev, una intriga prodigiosament complicada. Un ex-agent de la Seguretat russa a l'estranger, Jollivet, entra en relaci� amb B�rtzev, li fa revelacions i s'encarrega de vigilar a una persona sospitosa de provocaci�, per� en realitat vigila el mateix B�rtzev, del qual informa a l'Ojrana. Xivateig i tra�ci� en tercer grau! Un laberint.
Bylo�, Le pass�, Par�s, 1908.
L'expedient de vigil�ncia de les organitzacions socialdem�crates, nom�s per l'any 1912, constava de 250 volums gruixuts.
Convertit m�s tard en patriota, governamental i polic�ac. El partit de Pilsudski.
El fuster Step�n Jalturin, fundador el 1878 de la Uni� Septentrional d'Obrers Russos, fou un dels veritables precursors del moviment obrer rus. Avan�ant-se un quart de segle al seu temps, conceb� la revoluci� com a realitzable a trav�s de la vaga general. Col�locat com a fuster entre el personal obrer del Palau d'Hivern, dorm� molt de temps sobre un matal�s que poc a poc an� omplint de dinamita...Alexandre II escap� a l'explosi� del 5 de febrer de 1880. Jalturin fou penjat dos anys m�s tard, despr�s d'haver executat el procurador Sr�lnikov, de Kiev. Havia estat obligat al terrorisme a causa de la provocaci� polic�aca que havia assolat la seva agrupaci� obrera. �s una de les m�s grans i nobles figures de la hist�ria de la Revoluci� Russa.
La rep�blica democr�tica de Kerensky cregu� poder protegir-los, aconseguint alguns d'ells passar a l'estranger.
Una circular del ministre Jarres prescrivia a les autoritats locals, el 1924, l'arrest i la persecuci� de tots els militants obrers revolucionaris. Se sap que aquella comport� la detenci� de prop de 7000 comunistes.
Per Clemenceau, l'anomenat ?estadista de ferro?.
El PC iugoslau es reorganitz� en la il�legalitat. Compta actualment amb diversos milers de membres.
Consultar respecte aix� el Qu� fer?, V. I. Lenin.
Jean Maxe fou identificat per la revista Les Humbles. �s un tal Jean Didier, resident a Par�s (XVIII). En realitat, les seves laborioses compilacions sobre ?el complot clartista-judeo-germano-bolxevic? (uf!) i m�s, semblen literatura per a bojos que treball polic�ac. Amb tot, la burgesia francesa els aprecia.
Veure S. Howard o Robert W. Dunn, ?The Labour Spy? (L'obrer espia), a The New Republic, Nova York; i la novela d'Upton Sinclair, 100%.
Properament, en els grans pa�sos capitalistes, tota guerra tendir� a desdoblar-se cada vegada m�s en una guerra de classes en el interior. La mobilitzaci� industrial i el col�locar a la naci� sencera en estat de guerra necessiten l'aixafament previ del moviment obrer revolucionari. M'he dedicat a demostrar, en una s�rie d'articles sobre la futura guerra, que la mobilitzaci� ser� l'estrangulament, tan sobtat com possible, del moviment obrer. No aguantaran el cop m�s que aquells partits, sindicats i organitzacions que s'hagin preparat. Seria �til examinar a fons aquestes q�estions.
Quan Egor Saz�nov col�loc� la seva bomba sota la carrossa de von Plehve (Petersburg, 1905) el ministre qued� mort i el terrorista greument ferit. En traslladar-lo a l'hospital, el ferit fou envoltat per h�bils xivatos, als quals se'ls don� l'ordre de taquigrafiar qualsevol paraula que pronunci�s durant el seu deliri. Quan Saz�nov recobr� la consci�ncia, fou interrogat amb rudesa. Des de la pres� escrigu� als seus camarades: ?Recordin que l'enemic �s infinitament vil!? L'Ojrana arrib� a la impud�cia d'enviar advocats falsos als inculpats.
He relatat aquests episodis a Pendant la guerre civil. Ed. Librairie du Travail, Par�s, 1921.
El baix �ndex de natalitat inquieta sensiblement els caps de la burgesia francesa. Les comissions institu�des per investigar les seves causes han arribat a la conclusi�, totalment justa, que aquest fenomen �s caracter�stic d'un Estat de petits rendistes. Qu� pot fer-hi en contra el legislador? Nom�s li queda amonestar plat�nicament el petit rendista egoista que nom�s vol un fill.
Ja hem al�ludit en una altra banda les jornades de juny de 1848. �s deplorable l'oblit en el qual ha caigut aquesta p�gina edificant i gloriosa de la hist�ria del proletariat franc�s. La burgesia de la II Rep�blica travessava una crisi la conseq��ncia de la qual fou l'extensi� de l'atur. Per al problema de l'atur nom�s trob� una soluci�: promoure l'aixecament i despr�s suprimir-lo. Paul-Luis ofereix en la seva Histoire du socialisme fran�ais un quadre conc�s d'aquests esdeveniments.



Vegi's Victor Serge, Lenine, 1917. Librairie du Travail, Par�s, 1925.