Textos

Joan Fuster

Questi� de noms
El problema, en efecte, nom�s es planteja en funci� de les Illes i del Pa�s Valenci�, els dos "regnes" a part que creava la voluntat conqueridora del rei Jaume I. I �s evident que, en un principi, tant els "valencians" com els "mallorquins" havien de trobar ben natural el fet de dir-se "catalans". Una realitat immediata, de tipus prim�riament �tnic, ho decidia: uns i altres, en l'etapa fundacional de "regnes" respectius, no eren sin� "catalans" -catalans del Principat- trasplantats als nous territoris. Despla�ada o sotmesa la poblaci� sarra�na de les zones conquistades, calia erigir-hi una societat cristiana que la substitu�s, i aix� hagu� de fer-se a trav�s d'una colonitzaci� massiva, que va sortir sobretot de Catalunya. Pel que fa a les Balears, la cosa �s clara. La conquista de l'arxip�lag va ser una empresa catalana, i exclusivament catalans -en xifres b�siques-, els repobladors que s'hi instal�laren. En el cas del Pa�s Valenci�, va haver-hi una �mplia participaci� aragonesa, per� foren tamb� els catalans que contribu�ren d'una manera determinant a l'efic�cia �ltima del repoblament cristi�. Les comarques del litoral i algunes altres de l'interior, i la ciutat capital del "regne", van ser absolutament catanitzades: elles, hegem�niques en tots els aspectes -cultural i demogr�fic, pol�tic i econ�mic-, van assegurar la catalanitat essencial en la vida valenciana. "S�n vers catalans, e parlen del bell catalanesc del m�n", escrivia Ramon Muntaner en referir-se als habitants del Sud lim�trof amb M�rcia. Sens dubte, Jaume I va tenir raons poderoses per a convertir les Illes i el Pa�s Valenci� en "Estats" aut�noms. No �s de la nostra incumb�ncia discutir-les, ara i ac�. Si el rei hagu�s obrat altrament, les Illes haurien quedat integrades en el Principat, per� potser Arag� hauria absorbit el Pa�s Valenci�. Sigui com sigui, aquella constituci� en "regnes" a part, no alterava de moment la "realitat �tnica" a que al�lud�em. El proc�s de la repoblaci� cristiana no va ser r�pid, precisament, i en el Pa�s Valenci� encara no podia donar-se per concl�s a darreries del segle XV. Una constant, o gaireb� constant, immigraci� de gent del Principat venia a edificar la nova societat valenciana, com havia edificat la mallorquina. L'ascend�ncia "catalana" de valencians i mallorquins, doncs, no era una simple dada remota, vinculada a l'origen dels "regnes", amb els episodis diguem-ne �pics de la Conquista i els assentaments familiars del Repartiment. Hi havia, de m�s a m�s, la repetida incorporaci� d'homes i dones que procedien de Catalunya i consolidaven 1'estructura catalana d'aquestes regions. Les minses fronteres pol�tiques que separaven del Principat els dos "regnes" filials no interrompien la continu�tat del fons hum� com�: continu�tat -unitat- d'idioma, de predisposicions col�lectives, de cultura, de formes de vida. I d'aix�, tothom en tenia consci�ncia. D'altra banda, com a "catalans" �rem coneguts, tots plegats, els del Principat, els de les Illes i els del Pa�s Valenci�, a lot arreu de l'Europa medieval i renaixentista. Form�vem un bloc socialment i ling��sticament compacte, i un estranger no hauria estat en condicions de distingir-hi les nostres variants de "regnes": al capdavall, aquestes variants s'esborraven davant la sobirania �nica deis reis d'Arag�. Ni valencians ni mallorquins no van tenir m�s nom internacional que el de "catalans". Com a "catalans" eren coneguts, i com a "catalans" es donaven a con�ixer. Podr�em citar l'exemple insigne dels Borges, de X�tiva. "O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani!" exclamaren els italians en veure com aquella tribu de valencians espavilats s'enfilava al Soli papal i als alts c�rrecs de l'Esgl�sia. El mateix Calixt III al�legava el seu propi pontificat -"Papa catalanus" es deia-, com un signe m�s, entre altres, d'un instant glori�s per a la "naci� catalana": "Magna profecto est gloria nationis catalanae diebus nostris..." De vegades i tot, el gentilici "catal�" arribava a aplicar-se a tots els s�bdits de la Corona d'Arag�, encloent-hi els aragonesos. Per� era la identitat de llengua i d'estirp el que feia que mallorquins, valencians i catalans estrictes, apareguessin com un sol poble. Com un sol poble apareixien als ulls dels altres pobles. I com un sol poble se sentien ells mateixos en confrontar-se amb els pobles ve�ns: "catalans" en definitiva. Per� no solament en confrontar-se amb als pobles ve�ns. Hi hagu� un temps en qu� tots els catalanoparlants -o, si aix� us fa m�s goig, tots els catalan�fons-, acceptaven ben de gust anomenar-se i ser anomenats "catalans" en el mateix �mbit dom�stic. Un erudit tindria tasca �til i amable en la indagaci� d'aquest punt: precisar la durada i les condicions de la nostra unanimitat en el gentilici. Era l�gic que, establerta la divisi� jur�dico-administrativa dels "regnes" -un "regne" de Mallorca i un "regne" de Val�ncia, al costat del "principat de Catalunya"-, uns gentilicis privatius entressin en concurr�ncia amb el de "catalans". Era l�gic i necessari: els "regn�coles" del "regne de Val�ncia" havien de dir-se "valencians", i els del "regne de Mallorca", "mallorquins". Ho imposaven les circumst�ncies, amb una exig�ncia indefugible. Es tractava de denominacions m�s aviat "pol�tiques", que, d'entrada, no estaven en contradicci� amb el nom nacional gen�ric. Tanmateix no podien ser eludides. L'exist�ncia dels "regnes" comportava la inevitabilitat de les designacions locals. Si de cara a l'exterior tots pod�em passar per "catalans", en ordre als tr�mits interns de la Corona b� calia fer discriminacions. La unitat deIs catalans es desglossava, aix�, en tres "ciutadanies", si puc dir-ho en termes moderns, i cada "ciutadania" descans� en un nom especial. Des d'aquest angle, per tant, hi hauria "valencians", "mallorquins" i "catalans". Hi hauria, de fet, uns catalans, m�s "catalans" que els altres. Perqu� els nadius del Principat de Catalunya -els catalans originaris-, conservaren l'apel�latiu de "catalans". I aix�, �s clar, proporcionava un perill�s inici de confusionisme. La paraula "catal�" esdevenia amfibol�gica: tant pod�a servir per referir-se al conjunt com per mencionar una de les parts. Era una ambig�itat prenyada de consequ�ncies inc�modes. Aquell "un sol poble" que eren i se sentien els catalanoparlants de la Baixa Edat Mitjana corria el risc de quedar-se insatisfact�riament "innominat". Una forma o altra de particularisme no tardaria a interferir-s'hi, i el risc s'agreuj�. Valencians i mallorquins Comen�aren a covar un amor propi regional, i el mateix Principat es confeccion� el seu. Les organitzacions "estatals" distintes ho fomentaven. De m�s a m�s, als "regnes" es produ�en situacions ben favorables a l'eclosi� de sentiments localistes que, per un mecanisme obvi, havien de contrastar-se amb els del Principat. Mallorca va c�rrer l'aventura d'independ�nc�a din�stica que obre el testament de Jaume I i tanca la recuperaci� manu militari de Pere el Cerimoni�s. El Pa�s Valenci�, en el segle XIV, ascendeix a una plenitud econ�mica i social molt estimable, la qual es refermar� en el XV, justament a expenses de la incipient decad�ncia del Principat. Dir-se "mallorquins" o "valencians", despr�s de tot aix�, implicava ja una punta d'orgull, de repercussions bastant previsibles. No la unitat, pero s� la consci�ncia d'unitat dels catalanoparlants, hi quedava compromesa. En regionalitzar-se, el gentilici gen�ric perdia la seva for�a innervant. Ser� un home de Girona, fra Francesc Eiximenis, qui formular� precisament la primera manifestaci� -ben preco�, per cert: 1383~, del particularisme valenci�. Eiximenis diu del "poble valenci�" que, "com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e u sia al costat, emper� no es nomena poble catal�, ans per especial privilegi ha propri nom e es nomena poble valenci�". La diferenciaci� entre "valencians", "mallorquins" i "catalans" es trobava desprove�da d'una inst�ncia superior en nomenclatura, que mantingu�s reunides les tres branques regionals. Des del moment que "catalans" eren, per antonomasia, els habitants del Principat, resultava f�cil la contraposici� de "valencians" i "mallorquins" a la vella denominaci�. El cam� de les dissid�ncies intranacionals hi tenia una oportunitat. Un nom superador -uns noms que no haguessin estat el de "Catalunya" i el de "catalans"-, podria haver aturat la dispersi�. Aquest nom, aquests noms, no hi eren. L'�poca, d'altra banda, no estava madura per a fer-se c�rrec de la dificultat i de la seva transcend�ncia. Seria anacr�nic, pel nostre costat, lamentar-nos-en. Al capdavall, si el nom com� es desvirtuava o s'esva�a i cap altre no venia a substituir-lo, era perqu� la nostra gent no en sentia la necessitat. Unes puntualitzacions cronol�giques il�luminarien l'evoluci� del problema. Malgrat tot, "valencians" i "mallorquins" continuaren dient-se catalans. Amb una mica de paci�ncia podria confeccionar-se una abundant antologia de textos hist�rics i literaris que ho demostrarien. Valdria la pena d'intentar-la. Jo em limitar� a adduir ac� uns pocs testimonis, significatius si m�s no per la data. El 1417, en escriure la seva Disputa de l'ase, fra Anselm Turmeda afirma de si mateix -i copio el passatge de la versi� francesa de l'obra-, que "est de nation cathalaine et nay de la cit� de Mallorques". Durant la guerra entre "ciutadans" i "forans" en el regnat d'Alfons el Magn�nim, i tamb� a Mallorca, un capitost del partit dels "ciutadans", Jaume Cadell, diria: "Pensau que tots som catalans, e havem fama per tot lo m�n d'�sser lleials vassalls a n�stron rei i senyor" Les paraules de Calixt III ja reportades s�n indiscutiblement, una important refer�ncia provinent del Pa�s Valenci�. I encara, en 1539, quan es publicava a Val�ncia la primera edici� dels versos d'Ausi�s March, amb la traducci� de Baltasar de Roman�, la portada del llibre fa constar que "el famos�ssimo phil�sofo y poeta" era "cavallero valenciano, de naci�n catal�n". Al Principat tampoc no s'oblidava aquella vinculaci� elemental. Els Consellers de Barcelona, el 1456, celebraran la canonitzaci� del valenci� fra Vicent Ferrer, i remarquen que el nou sant �s "de nostra naci�". Insisteixo que totes aquestes dades, i les moltes m�s que podrien afegir-s'hi, haurien de ser articulades amb una minuciosa pulcritud cronol�gica, a fi de fixar la traject�ria de la perduraci� del nom "catal�" amb un abast general. Per� crec que no estar� de sobres recordar el que escrivia Gaspar Escolano el 1610. Aquest amable cronista valenci� diu: "Como fue poblado desde su conquista casi todo de la naci�n catalana, y tom� della la lengua, y est�n tan pareda�as y juntas las dos provincias, por m�s de trescientos a�os han pasado los deste reino (de Val�ncia) debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos". I afegeix que aix� dur� "hasta que cien a�os o poco m�s a esta parte, que el rey cat�lico don Fernando de Arag�n uni� su corona con la de Castilla, cada una de estas naciones ("valencians" i "catalans") ha tirado por su cabo, como sintiendo la ausencia de su cabeza, y as� tenidas por diferentes". No hi ha dubte que Escolano tenia ra�. A partir del regnat de Ferran el Cat�lic, "catalans", "valencians" i "mallorquins" van ser "tenidos por diferentes". Abans, la difer�ncia de noms no afectava la unitat del poble catalanoparlant. Tot i que el terme "catal�" era equ�voc, no per aix� es desvaloritz�. Ho acabem de veure. Despr�s de Ferran el Cat�lic les coses canvien. El prestigi de la Monarquia introduir� conceptes i denominacions supraregionals que no recolzaran ja en la nostra identitat col�lectiva estricta. Per a nosaltres s'enceta aleshores un per�ode de "decad�ncia", i "cada una de estas naciones", efectivament "tira por su cabo". "Valencians", "mallorquins" i "catalans" es distancien. El nom de "catalans" se'ls fa estrany, a valencians i mallorquins. La llengua comuna sofreix una marcada dialectalitzaci�, la qual, com que fereix l'element unitari m�s "visible", provoca l'aparenca d'uns "fets diferencials" idiom�tics capa�os de ser interpretats com a discrep�ncies nacionals. Mai no s'esfuma la mem�ria de la unitat anterior, naturalment: ni de bon tros. Fins i tot trobem afirmacions com aquesta, que feia el bisbe Josep Climent el 1766, en prendre possessi� de la Mitra de Barcelona: "Si bien se mira, Valencia puede llamarse con propiedad una colonia de Catalu�a, casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua de los naturales de ambas provincias". Per� en realitat predomina all� altre: la dispersi�. En enfrontar-se, ara "catalans", "mallorquins" i "valencians" no voldran recon�ixer-se com "un sol poble" -amb un o amb tres noms, tant hi fa-: m�s aviat es veuran com tres "pobles germans", o en tot cas, amb un lligam de filiaci� lluny�, valencians i mallorquins respecte dels "catalans". El particularisme regional s'havia esclerosat de mica en mica, entre el XVI i el XIX. Res no resulta m�s instructiu, a prop�sit d'aix�, que examinar les opinins sostingudes pels erudits d'aquests segles sobre la llengua aut�ctona. Accentuats els matisos dialectals de cada regi�, pretendran justificar-los amb la consideraci� categ�rica d'idiomes diferents. Si en el Quatre-cents els escriptors valencians havien lendit a anomenar "llengua valenciana" la llengua catalana, mai no havia estat amb la intenci� de proclamar l'exist�ncia d'una variant local distinta ni menys encara independent, de les variants del Principat i de les Illes. Per� despr�s del 1500, aquesta intenci� hi �s. Els valencians reinvindiquen una "llengua valenciana" i els mallorquins una "llengua mallorquina" que no seria ja la "llengua catalana". Una evid�ncia per�, perdurava intacta: l'idioma antic, que servaven els documents i els manuscrits medievals, el qual havia estal idioma �nic i com� de "valencians", "catalans" i "mallorquins". Per una aberrant confusi� filol�gica, els homes de la Decad�ncia van creure -almenys molts d'ells-, que el catal� antic no era sin� "llemos�", la mateixa llengua dels trobadors. L'�s del terme "llemos�" per designar el catal� medieval venia a ser, tot ben comptat, un expedient confortable que esquivava les susceptibilitats localistes. La "regionalitzaci�" del nom "catal�" era suplida pel nom fals de "llemos�", quant a l'idioma. En el fons, era una manera encara d'afirmar la unital dels catalanoparlants: una unitat retrospectiva, s�, per� que seguia pesant en la tradici� cultural de cada una de les nostres regions. Les tres "lleng�es" modernes -el "catal�", el "mallorqu�", el "valenci�"-, eren filles directes del "llemos�", i aix� les relligava amb un parentiu di�fan. Les frases d'Escolano i del bisbe Climent, ja citades, prou demostren que la consci�ncia d'unitat idiom�tica subsistia netament. Amb la Renaixen�a es produeix una radical i taxativa revisi� de criteris. La represa del conreu culte del vernacle havia de suposar, simult�niament a totes les regions de llengua catalana, la superaci� del dest� dialectal, i per conseg�ent un retorn a la idea unit�ria dels nostres principis hist�rics. Aix�, pel que fa a l'aspecte literari. Amb el temps, no solament ser� la unitat d'idioma el que es presentar� als ulls dels "valencians", dels "mallorquins" i dels "catalans" que continuen l'esfor� renaixentista: una altra unitat, m�s ampla i m�s profunda, eclipsada fins aleshores, torna a la superf�cie de les reflexions civils de la nostra gent. �s el fet de ser i de sentir-nos "un sol poble", que es planteja com un pressup�sit i com un projecte de cara al futur. Importa poc, ara, que aquest plantejament sigui compartit per nuclis m�s o menys extensos del Principat, de les Illes i del Pa�s Valenci�. El que importa �s que hi hagi "mallorquins", "catalans" i "valencians"" que assumeixen aquella il�lusi� i aquella responsabilitat. Cau fora de l'�mbit d'aquesta nota analitzar les causes politico-socials que ho determinen, aix�. Basta que hi sigui. La q�esti� dels noms sorgia immediatament amb una renovada acualitat. La nomenclatura localista era, d'entrada, un obstacle ja en el pla de les consideracions culturals: la llengua i la literatura aut�ctones havien de tenir una denominaci� �nica. El graci�s miratge "llemosinista" era liquidat per fil�legs i historiadors: calia dir "llengua catalana", "literatura catalana". D'altra banda, tot i que les designacions regionals havien de mantenir-se, perqu� responen a realitats sociol�giques palm�ries, tamb� arribava l'hora de restaurar un gentilici com�, que abrac�s la totalitat del poble catalanoparlant. Res no era tan indicat com rehabilitar el nom de "catal�", que inicialment havia tingut aquell sentit. Per� no podia desfer-se en quatre dies una situaci� sedimentada al llarg de quatre segles. Els particularismes s�n uns prejudicis dif�cils d'extirpar. No oblidem tampoc -f�ra ingenu!- que no s�n gratu�ts: hi ha particularismes perqu� hi ha particularitats. I en aquest punt �s on comen�a la nostra tasca, avui. Prejudicis, deia. Tots ells es concerten entorn de la paraula "catal�". D'en�� del XV, "catal�" vol dir exclusivament home o cosa del Principat. El gentilici com� -repeteixo- es regionalitza, perd aquell abast "total" que tenia en la ploma de Ramon Muntaner, que acceptava fra Anselm Turmeda, que enorgullia Calixt III. I el localisme s'hi aferra. D'un costat, al Pa�s Valenci� i a les Illes. Mallorquins i valencians es mostren refractaris a subsumir-se en una denominaci� com la de "catalans", que ja no t� per a ells el valor gen�ric dels or�gens, sin� una espec�fica aplicaci� regional -que no �s la d'ells. De l'altre cant�, al Principat, tamb� el terme "catal�" ha adquirit una accepci� restrictiva. En el millor dels casos, i sempre al Principat, �s corrent que el terme "catal�" sigui emprat amb exactitud quan es parla de llengua i de literatura; per� en referir-se a hist�ria pol�tica o social, a economia, fins i tot a les altres facetes de la cultura, es prescindeix de les Illes i del Pa�s Valenci� i nom�s el Principat queda com a titular del gentilici. El particularisme, doncs, hi �s, a tot arreu. S'ha convertit en una mena d'automatisme mental, per a uns i per als altres. I la veritat �s que, pel que es refereix a les Illes i al Pa�s Valenci�, ben sovint el fen�men no �s res m�s que all� que acabo d'insinuar: una repugn�ncia al nom. Al nom i no a la unitat. El 1875, Constant� Llombart, un dels m�s tena�os treballadors de la Renaixen�a valenciana, escrivia, en pol�mica amb Careta i Vidal: "Per a no donar motiu a rivalitats entre los pobles que parlen la nostra llengua, sempre hem cregut lo m�s convinent 1'aplicaci� de lo calificatiu llemosina a les diferents rames que, despreses de l'antic arbre naixcut a la proven�al Limoges, varen arra�lar en Catalunya, Val�ncia i les Illes Balears". Llombart encara queia dins la seducci� de la teoria llemosinista sobre l'origen de la llengua. Per� el que en el seu text interessa �s l'opci� que fa, en decantar-se per un nom d'aparen�a suparregional, "l1emos�", que "no donaria motiu a rivalitats entre los pobles que parlen nostra llengua". Les pressumptes "rivalitats" -els particularismes-, doncs, nom�s incidiren en "lo calificatiu". Tamb� per defugir la denominaci� "catal�" un altre valenci�, Nicolau Primitiu, inventaria la curiosa f�rmula "bacav�s" per designar 1'idioma com� -i Bac�via per al conjunt de les terres on es parla. Totes aquestes proposicions -salta a la vista-, parteixen de l'afirmaci� pr�via de la nostra unitat, i nom�s des d'una afirmaci� unit�ria tenen sentit. Val la pena de subratllar unes altres frases de Constant� Llombart, que segueixen a les ja transcrites. "Res t� de particular -deia-, que, aixina com la llengua que es parla en tota, Espanya se nomena castellana, perqu� en Castella va n�ixer, la que parlem hui en la p�tria llemosina, com lo senyor Balaguer 1'anomena, o siga Catalunya, Val�ncia i Mallorca, prenent lo nom d'on tingu� lo bressol, se denomine llemosina, a imitaci� de lo que els espanyols hem fet en la Castellana". El paral�lelisme amb el cas espanyol-castell� no estava gens malament, per arg�ir contra el localisme reticent de valencians i de mallorquins. L'al�legaci� de Llombart se'n va a terra des del punt de mira filol�gic, ja que la llengua "que parlem hui en la p�tria llemosina" no procedeix de "la proven�al Limoges", sin� de Calalunya. Per� l'argument �s v�lid per aix� mateix, i les resist�ncies "regionalistes" enfront de la denominaci� de catal� per a l'idioma com� havien de pensar que entre nosaltres es donava un cas ben semblant al del castell�, idioma que conserva el nom de la regi� origin�ria. Els romanistes de tot el m�n, que no podien fer cas de les nostres picabaralles cantonals, es limitaren a donar el nom de catalana a la llengua de valencians, rnallorquins i "catalans"; novament i ni que fos en el camp filol�gic, el vell nom internacional del nostre poble revivia. De fronteres endins, a la llarga, la recuperaci� d'aquest nom per a l'idioma no podia deixar d'acomplir-se. Quan moss�n Antoni M. Alcover canviava el t�tol del seu Diccionari, i en comptes de dir-ne "de la Llengua Catalana" en deia "Catal�-Valenci�-Balear", obe�a potser a unes pressions d'ambient que avui ja no existeixen. "Catal�-Valenci�-Balear" de m�s a m�s, era una rastellera massa feixuga per a ser viable en altre lloc que no fos la portada d'un llibre. El mot "bacav�s" o llengua "bacava", mirava de corregir aquest defecte, i es constru�a amb les sil�labes inicials dels gentilicis regionals. Naturalment, era un truc artifici�s, amb poques possibilitats d'�xit. Forjat de cara al Pa�s Valenci�, avui ja resulta del tot in�til: era entre els valencians on havia prosperat m�s -i per raons m�s antigues-, la resist�ncia a dir-ne "catal�" de la llengua que parlen, i aquest recel ha amainat i ben b� desaparegut en els �ltims temps. I �s sorprenent que, just ara, quan sembla esvaida una tal dificultat, vegem reflorir, i no menys que a Barcelona, algun altre conat similar: "cabarov�s" �s la pintoresca etiqueta que un full de propaganda de "Criterion" penjava a la llengua catalana. El mot era enriquit amb una quarta sil�laba per no deixar-hi fora el Rossell�. Salvador Espriu ja havia satiritzat aquestes foteses terminol�giques escrivint la paraula rosalbacav�s: una al�lusi� a l'Alguer completava les refer�ncies geogr�fico-ling��stiques. "Llengua catalana" -i "literatura catalana"-: tant si es vol com si no es vol. I tot aix� de "bacav�s" i de "cabarov�s" a aquestes altures no s�n sin� el darrer estertor del particularisme dialectal. En les noves generacions intel�lectuals de les Illes i del Pa�s Valenci� no pot influir m�s, d'ara endavant, la temptaci� localista. Si un senyal clar presenta el panorama actual d'aquestes regions, �s el d'un rotund dessistiment dels prejudicis diferenciadors. Ho veiem en el l�xic de les publicacions joves, en l'actitud que la majoria adopta enfront dels problemes culturals i c�vics, en l'�nsia decidida de corregir les desviacions i timideses de cent anys de Renaixen�a indecisa. Al marge d'aquests grups actius, la gran massa del poble tampoc ja no troba "xocant" el fet de veure designada la seva llengua amb el nom de catalana. No ha calgut fer massa esfor�os per aconseguir-ho. Ha estat suficient que, des dels diaris, des de les tribunes p�bliques, des dels llibres firmats pels ind�genes, l'expressi� "llengua catalana" hagi estat emprada amb naturalitat per referir-se a la parla local. La insist�ncia ho ha acabat de refermar. No vull dir que el vell particularisme idiom�tic hagi mort per complet. Per� a hores d'ara no �s sin� una trista reminisc�ncia, que b� podem col�locar dins les vitrines amen�ssimes del folklore. Per�, a m�s del nom de la llengua, hi havia -hi ha- pendent el nom de la col�lectivitat dels qui la parlen. "P�tria llemosina", havia dit i propagat V�ctor Balaguer. Hem vist que Constant� Llombart no trobava la f�rmula inacceptable. Entrava de ple, aix�, en el joc dels t�pics i dels malentesos de la Renaixen�a. Quan ja es va fer insostenible la posici� de qualificar de "llemosina" la llengua dels catalanoparlants, dir "p�tria llemosina" esdevenia ipso facto un absurd desagra�t. I la necessitat que tractava de satisfer-se amb el terme "p�tria llemosina" quedava oberta. Conv� retenir que ja era simptom�ic que, a l'hora de donar un "cognom" a la "p�tria", els homes de la Renaixen�a triessin el de la llengua. Ning� no hauria tingut res a objectar-hi: resultava l�gic que fos aix�, donat que la llengua constitu�a el vincle que ells, homes rom�ntics, culturalistes exclusius, podien sentir amb una viv�ncia m�s precisa. En haver de prescindir del "llemosinisme" era irremeiable tornar a la paraula vidriosa: "catal�". Tanmateix, a partir de la primera d�cada del segle XX, ja hi hagu� a les Illes i al Pa�s Valenci� grups que professaven all� que comen�ava a dir-se'n "pancatalanisme". M�s o menys, al Principat, entre alguns sectors dirigents del catalanisme pol�tic, penetra la idea d'una reconstituci� integral de la nostra personalitat col�lectiva. Pel que fa a la nomenclatura, la soluci� que millors assist�ncies obtenia era la m�s natural tamb�: dir "Catalunya" del conjunt del poble catalanoparlant. �s clar que la paraula "Catalunya" oferia, de moment, dificultats especioses. No mancava de precedents hist�rics il�lustres, en l'accepci� que ara es volia revitalitzar. Quan Ramon Muntaner, en la seva Cr�nica, explica el seu retorn a terres valencianes, on acudia per casar-se amb una dama ind�gena, no diu que va "a Val�ncia" o "al regne de Val�ncia", sin� a Catalunya. Sant Vicent Ferrer, una vegada, s'adre�a a la gent de la serrania valenciana -als "serrans"-, i els recorda que viuen entre "Castella e Catalunya". Per� es tractava de precedents esporadics i remots. Si el gentilici calalans havia tingut una acceptaci� planera durant segles, la forma "Catalunya" no havia pogut competir mai amb les de "regne de Val�ncia" o "regne de Mallorca". Hi faltava tradici�, per tant, en vistes a una reintroducci� del nom de Catalunya amb l'abast a qu� ens referim. D'altra banda, l'amfibologia era ac� encara m�s molesta. "Catalunya" �s el Principat a seques. Un recurs per evitar-la va ser dir "Gran Catalunya" o "Catalunya Gran" al conjunt dels territoris de llengua catalana. "Catalunya" era el Principat; la "Catalunya Gran" era la totalitat dels pobles catalans. Resultava encara prematur, aix�. Potser -si m�s no �s el meu punt de vista-, l'ideal f�ra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sin� senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara b�: aquesta aspiraci� ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perqu�, un dia sigui ja factible. I �s per aix� que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'�s de la paraula "Catalunya". Hauriem de fer els majors esfor�os per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. �s per aquesta ra� que conv� emprar sistem�ticament la denominaci� "el Principat" per referir-nos a la Catalunya estricta: Principat o, si es vol, "Catalunya estricta" justament. Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col�lectiva apropiada, la vict�ria sobre els anacr�nics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a for�a de reiterar les f�rmules escollides i procedents, i a for�a d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera met�dica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una q�esti� de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregaci� com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegraci�. No dir� que el procediment sera velo� ni c�mode. No podr� ser mai, tampoc, una maniobra artificial maquinada per unes minories. La nova rutina -l'h�bit-, que propugno, ha de ser correlativa a una evoluci� social de gran envergadura, i quallar� en la mida que aquesta evoluci� es realitzi. El que interessa, ara com ara, �s preveure i facilitar els recursos escaients, a fi que tot pugui acomplir-se d' una manera sincr�nica i amb la m�s rigurosa efici�ncia. M�s apta que la forma "Gran Catalunya" o "Catalunya Gran" �s la de "Pa�sos de Llengua Catalana". I millor encara, la de "Pa�sos Catalans", que tant s'ha est�s en els �ltims deu anys i que amb aix� mateix ha fet la prova de la seva viabilitat. Pa�sos Catalans t�, en primer lloc, l'avantatge de la concisi� i de la "normalitat". En t�, de m�s a m�s, un altre, que provisionalment salva i acull les persist�ncies dels particularismes tradicionals: �s un plural. He dit abans que hi ha particularismes perqu� hi ha particularitats. Negar que, dins la nostra radical "unitat de poble", no existeixen uns matisos regionals de perfil decidit, seria est�pid i su�cida. La hist�ria i les estructures socioecon�miques ens han marcat, fins avui, amb un "car�cter" local lleugerament distint. La "unitat" que som abra�a i tolera una pluralitat perceptible. �s l�gic que el nom que pretenem imposar-nos reflecteixi aquesta pluralitat alhora que afirmi i afermi la nostra unitat. Per aix� Pa�sos Calalans �s el terme m�s oport� que hi podr�em trobar. Estic persuadit que no sols �s el m�s oport�: crec que �s l'�nic que, en les nostres circumstancies actuals, pot servir-nos. "Pa�sos Catalans". I despr�s "Principat" "Pa�s Valenci�", "Illes Balears", "Rossell�", "Andorra". �s probable que hi hagi puristes que, en nom de la hist�ria i de les seves enyorances personals, mirin amb disgust algunes d'aquestes denominacions. �Per qu� "Illes" i no "regne de Mallorca"? �Per qu� "Pa�s Valenci�" i no "regne de Val�ncia" o "Val�ncia"? �Per qu� "Rossell�" si el Rossoell� "vertader" no �s sin� una part de l'anomenada "Catalunya francesa"? �I per qu� mantenir "Principat" quan deixem de banda els "regnes" de les altres regions? No puc demorar-me ara a justificar una per una aquestes solucions -solucions que d'altra banda han entrat en l'�s com� escrit i fins i tot oral de molta gent. Dir� nom�s que s�n, tot ben sospesat, les solucions m�s �tils, tant des del cant� local respectiu com des de l'angle de la comunitat. En el tema que ens ocupa, la primera exig�ncia que cal satisfer �s la de la claredat. Hem de preferir els termes inequ�vocs i superadors de tota mena de confusions. Avui, per exemple, dir "Val�ncia" per referir-se a la totalitat de la regi� valenciana, t� el perill de fregar la sensibilitat particularista que el provincialisme ha suscitat en "alacantins" i "castellonencs". Perqu� el particularisme �s inesgotable, i no es limita a les regions... Hem de moure'ns, no hi ha dubte, en l'espai que ens deixen les determinants hist�riques i socials vigents. Per�, dins d'elles, hem de procurar mantenir i refor�ar el sentit integrador. Opino que, en aquesta direcci�, el cam� m�s natural i m�s adequat �s el que vinc subratllant. Sempre quedar� en peu, per�, un extrem ambigu. Direm "Principat" en comptes de "Catalunya": tanmateix, �com distingirem els "catalans" del Principat, dels "catalans" de tots els Pa�sos Catalans? �s el problema que sembla m�s insoluble: el que majors escr�pols ha despertat i desperta. Vicens Vives l'insinuava en una ocasi�. I realment, no hi ha manera raonable d'eludir-lo. Cal descartar, per principi, qualsevol intent d'"inventar" un gentilici nou per a la gent del Principat; f�ra rid�cul. F�ra, ben mirat, la contrapartida de l'artifici�s "bacav�s", "cabarov�s" o "rosalbacav�s". No hi ha m�s remei, doncs, que resignar-nos-hi. En tant que sigui imprescindible parlar de "catalans" per distingir-los dels "valencians", dels "mallorquins" i dels "rossellonesos", la dificultat subsistir�. L'historiador, l'economista, el pol�tic, el ge�graf, per m�s adherit que se senti a la idea de Pa�sos Catalans, ha d'enfrontar-s'hi cada dia. Si vol evitar la "regionalilzaci�" del terme "catal�", ha d'emprar circumloquis o b� ha d'afegir "estricte". "Catal� estricte" o "del Principat" �s tot el que pot dir. Aix� �s un fet. Per�, en �ltima instancia, tampoc no �s un procediment massa pen�s. Tenim dret a esperar -per molt llunyana que se'ns presenti aquesta esperan�a-, que un dia ser� suficient dir cata1� per al�ludir a la nostra condici� de poble �nic, i agregar-hi una precisi� comarcal per localilzar la cosa o persona de qu� es tracti. Les actuals "regions" poden esvair-se i nom�s el fel radical de la comarca i el fel general de la comunitat idiom�tica i civil seran importants. Mentrestant, per�, hem de treballar en les condicions que hem heretat i, a partir d'elles, ajudar a la seva transformaci� a trav�s del nostre esfor�. No som pocs els "catalans" que ens ho hem proposat i marxem ja en aquesta l�nia. De la voluntat de tots els "catalans" dependr� que aquest comen� de reconstrucci� aut�ntica, potser el m�s ambici�s que registra la nostra hist�ria com a poble, i tamb� el m�s desarmat pels mitjans amb qu� compta, arribi a desplegar-se en totes les generoses possibilitats que cont�. Confiem que estarem a l'altura de les necessitats i que sabrem fer-nos-en responsables.