La matriu de necessitats i satisfactors, de Max-Neef, realitza una classificació de les necessitats segons categories axiològiques i categories existencials (ser, tenir, fer, estar), nosaltres hem seguit aquestes directrius per parlar d’un grup determinat dins la immigració clandestina, són aquelles persones provinents del Marroc.

SUBSISTÈNCIA

Ser: Salut física, patiment emocional i desorientació pel que fa a la desaparició o canvi de referents com a conseqüència del procés migratori. Aquest fenomen descrit es coneix com a procés d’elaboració del dol i sovint implicarà depressions, crisis d’angoixa, conflictes familiars o somatitzacions després del gran esforç físic i psíquic per deixar el seu país i després també de veure les dificultats per aconseguir legalitzar la seva situació i trobar una feina digna.

Tenir: Si tenen la seva situació regularitzada i tenen contracte laboral poden accedir a la compra o lloguer d’un habitatge, per tant el treball i l’aixopluc estan molt lligats en aquest cas. Aquells que es troben en situació irregular només accedeixen a treballs molt precaris dins el món laboral submergit i no poden optar tampoc a altres drets. Es pot dir que són dos aspectes fonamentals per als immigrants el treball i el sostre.
Immediatament a la seva arribada al país d’acollida troben un lloc on viure en les pensions majoritàriament i pisos o cases de coneguts o patrons de la feina. Una vegada troben una feina més estable busquen un altre lloc on viure amb més independència, si s’ho poden permetre. Pràcticament però, només poden accedir a un submercat de vivenda espacialment limitat. Els propietaris dominen i poden imposar altes rendes als inquilins, és més fàcil llavors pagar com més gent comparteix el lloguer però segons alguns autors no és característic dels immigrants que provenen del Marroc el fet de conviure amb gent aliena al nucli familiar. Tenen alimentació, no ens consta que tinguin més dificultats per aconseguir-la que les que implica tenir o no diners per comprar-ne.

Fer: sobretot necessiten treballar però la seva situació és molt similar a la d’altres col•lectius marginats en l’àmbit laboral (dones, joves, etc.) i solen ocupar llocs de la feina sense contracte, llocs poc qualificats, amb molt males condicions pel que fa als riscos laborals, els sous, els acomiadaments, etc. Han de realitzar tot un procés d’adaptació a la nova societat (receptora) en diversos aspectes, molt diferents als del seu país, com l’idioma, per exemple.

Estar: Arriben a l’Estat Espanyol, en el cas que nosaltres tractem. Un Estat amb moltes zones industrialitzades, també n’hi ha de rurals, grans ciutats, camps de conreu, etc. L’Estat espanyol es pot incloure dins l’anomenat “món occidental”, pertany a la Unió Europea també (amb una legislació sobre fronteres determinada, que pot tractar a la gent segons comunitaris i extracomunitaris) i es considera una societat avançada. L’entorn social, com hem comentat abans, ha demostrat en els últims anys manifestacions racistes i xenòfobes en diversos àmbits i que s’han relacionat amb el món de la immigració. Així mateix també s’ha de dir que no han sigut poques tampoc les manifestacions de suport a immigrants i les activitats en favor de la tolerància.

PROTECCIÓ

Ser: autonomia en el moment de l’arribada al país d’acollida, per la desconeixença de la societat receptora la confiança es basa en ells mateixos.

Tenir: l’empadronament és independent a la situació administrativa en que es troba l’immigrant i permet accedir a la Seguretat Social i a l’educació en el cas dels menors, com també realitzar altres tràmits oficials. La seva condició d’immigrants els priva de tenir els mateixos drets que un “ciutadà”, és a dir, que un que té la nacionalitat espanyola. La legislació que regula els aspectes relatius als immigrants és considerada molt restrictiva en quant a garanties i drets humans (veure apartat 3). Pel que fa a la seva família en el 90% dels casos (segons Càritas) emigren per parts, primer el pare (majoritàriament al Marroc és així) i després de mesos o anys van arribant la resta de membres. Com hem dit abans la situació laboral, si tenen feina, sol ser molt precària, sense assegurances, ni drets, ni garanties.

Fer: poden prevenir a vegades certes situacions de risc acudint a determinades associacions destinades a vetllar pel compliment drets de les persones o dels immigrants en particular, com S.O.S. Racisme (que recull denúncies entre altres coses). Han de planificar el reagrupament familiar si és el cas, també regulat per l’Administració i han de reunir una sèrie de condicions.

Estar: si la situació és irregular estan en una condició jurídica alegal, s’exerceix un control policial fort sobre aquest col•lectiu (sobre els immigrants en general), s’han de veure constantment obligats a ensenyar la documentació. Un control que pot tenir unes conseqüències molt greus com són l’expulsió.

AFECTE

Ser: soledat perquè abandonen el seu país, les persones significatives, la feina, l’estatus social, la cultura, etc. Es produeix una pèrdua o canvi dels rols familiars.

Tenir: falta d’un nucli familiar, les amistats que es puguin fer seran molt recents. Els primers temps a l’estranger les relacions personals o d’amistat estan supeditades a qüestions materials.

Fer: falta de comunicació, en alguns casos s’enganya als familiars amagant que la situació en que es troba no és gens bona per no defraudar les expectatives i esperances dipositades en ells (la inversió del projecte familiar). Apareixen conflictes familiars després de la reagrupació familiar o abans també. El fet de compartir el lloc on viuen amb altre gent no implica necessàriament una bona relació entre els que conviuen.

Estar: poca privacitat si per exemple conviuen amb companys de la feina o en barraques. Els espais de trobada poden ser les mesquites o altres llocs que els uneixen per algun motiu relacionat amb la seva cultura d’origen. Igualment es pot considerar que hi haurà sectors d’immigrants que s’aïllaran en la multitud de la societat receptora i que es produirà una pèrdua del sentiment de pertinença. I l’entorn familiar en el que es troben està diluït.

ENTENIMENT

Ser: inseguretat i desconfiança derivats de la seva situació d’irregularitat i laboral, com també por. Poden demostrar consciència crítica si coneixen els seus drets. Mentalment hi ha receptivitat, una ment oberta per assimilar els canvis viscuts.

Tenir: el fet de trobar-se en un altre país i a més ser un país amb un altre idioma, fa que es trobin amb dificultats per obtenir material per exemple de lectura en la seva llengua materna. Poden accedir a cursets per aprendre l’idioma, d’alfabetització o tallers d’habilitats d’associacions no governamentals. Algunes persones immigrades ja disposen d’un títol d’estudis superiors, posarem l’exemple del cas d’una noia que treballava com a dona de la neteja i tenia el títol de mestre, com a mostra del que poden servir els estudis en la seva situació. La llei d’estrangeria no facilita l’accés dels immigrants a l’educació pública (tan primària com secundària o universitària).

Fer: han de buscar i investigar més que qualsevol altre persona nascuda al territori on viuen perquè provenen d’una cultura molt diferent. Es pot considerar que es troben desinformats en el seu país d’origen pel que fa a la realitat del país d’acollida, o que la informació que els hi arriba és molt poca i molt subjectiva (d’amics, coneguts, etc.)

Estar: els principals àmbits d’interacció formativa són els facilitats per les ONG’s. Els cursets i tallers solen ser grupals.

PARTICIPACIÓ

Ser: se’ls hi atribueix des de la societat receptora les característiques d’enclaustrament hermetisme comunitaris (antimodels de la conducta correcta: el moviment i l’amplitud de mira de l’individu modern, obert a relacionar-se amb tot el món). Suposam que el fet d’arribar a un país desconegut fa que tinguin una certa receptivitat i disposició a la participació. L’aïllament social per la por a ser expulsat. Situació d’inferioritat legal.

Tenir: al tractar-se d’estrangers extra-comunitaris no gaudeixen dels drets polítics (per exemple dret al vot) tot i que si tenen els mateixos deures que els demés ciutadans. Serien falsos deures. Per participar en la política usen vies alternatives, possibles en una democràcia participativa.

Fer: no poden incidir en la vida política més reconeguda exercint els drets de sufragi. S’afilien però i creen associacions d’immigrants i plataformes per defensar i reclamar els seus drets, per exemple: Plataforma Papeles para Todos o les plataformes de recolzament a les vagues de fam i tancaments que van sorgint i es van suprimint en un moment determinat. Són unes vies però, alternatives a les oficials les que han d’utilitzar per reclamar l’exercici dels seus drets.

Estar: els àmbits d’interacció participativa més presents seran el laboral, els que ofereixen les associacions, els centres de culte religiós (per exemple mesquites), la família si hi ha hagut reagrupament familiar i el veïnatge.

OCI

Ser: soledat i depressió per l’elaboració del dol, la rigidesa i duresa de les condicions laborals, la fatiga, l’stress i la intranquil•litat, la por i la inseguretat derivades del control que exerceix l’Estat sobre ells. Tenir: no tenen espectacles, jocs,festes,etc., diferents als de qualsevol altre persona quan resideixen a l’Estat espanyol. Poden existir, a iniciativa gairebé sempre popular, esdeveniments lúdico-festius més relacionats amb la multiculturalitat com per exemple el cas d’un barri que organitzi un sopar o una mostra gastronòmica de diversos països on cadascú aporta el seu plat “autòcton”, o una Fira de la Diversitat. Altres en canvi sota una façana d’integració i convivència els exclouen per diversos motius (econòmics...), com el Fòrum de les Cultures i la Diversitat, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2004.

Fer: en aquests casos que hem mencionat ara poden esbargir-se i relacionar-se, posar-se en contacte i recordar els seus orígens mitjançant l’oci, evocant els records que aporta l’enyorança. Però en general treballaran massa hores i en feines molt feixugues, es trobaran molt condicionats per la feina i no es podran dedicar l’atenció necessària a ells mateixos. Una costum bastant repetida en aquest col•lectiu és reunir-se amb amics per prendre el tè a casa d’algun d’ells, en contes d’anar a un bar, per exemple i aquesta acció facilita els vincles comunitaris.

Estar: els habitatges solen ser reduïts (per la situació econòmica) i a vegades gairebé sempre de manera temporal hi conviuen moltes persones, cosa que dificulta la privacitat i la intimitat, així no poden realitzar moltes activitats a l‘interior de la vivenda però tampoc disposen de molt de temps lliure per fer-ho.

CREACIÓ

Ser: indiferència, autonegació. Voluntat d’autorrealització com a persones.

Tenir: pel fet de provenir d’una cultura diferent s’entén que tenen mes desenvolupades unes habilitats que no són les mateixes que si haguessin nascut i viscut aquí sempre.

Fer: organitzar-se, idear i crear propostes i accions diverses per assolir els seus objectius.

Estar: assemblees, associacions d’immigrants, ONG’s, tallers, etc.

IDENTITAT

Ser: diferència, sensació de desconcert pel que fa a la seva identificació amb la societat.

Tenir: tenen un llenguatge propi diferent al del país d’acollida, així com uns valors diferents als de la societat receptora, amb uns rols diferents també. La sexualitat també és viscuda de manera molt diferent al Marroc que a l’Estat espanyol, sobretot per la forta repressió de la dona al Magreb. La religió pot marcar molt les pautes de conducta en el cas de persones creients i practicants.

Fer: es desconcerten, no se senten de cap lloc. A més, el fet de que la població els anomeni immigrants afavoreix aquesta sensació, tanmateix la paraula “immigrant” els hi costarà molt de treure’s de sobre, per no dir, que alguns no ho deixaran de ser mai per molt que passin els anys i es resideixi en el mateix lloc. S’han d’integrar i per molt que sigui un prejudici molt freqüent en la societat receptora (“no s’integren”) tard o d’hora, amb més o menys temps, amb major o menor dificultat tothom ho acaba fent. La religió també forma part de la identitat de certes persones (creients) i poder exercir les activitats religioses també està relacionat amb la identitat. El contacte amb la gent del mateix col•lectiu facilita la tasca de conèixer-te i reconèixer-te.

Estar: es troben atrapats entre dues cultura: l’original i la receptora, aquesta totalment aliena esdevé el lloc on hauran de cultivar el seu futur.

LLIBERTAT

Ser: poca autonomia, obediència (sobretot en l’àmbit laboral), coacció, falta de recursos i oportunitats.

Tenir: retallada important de drets pel fet de provenir d’un altre país, més agreujat encara per tractar-se d’un país extra-comunitari. La llei d’estrangeria. Pobresa derivada de la seva situació precària al món laboral si té feina, perquè no tots en troben o la poden mantenir. Dificultats per accedir als serveis socials públics. A més no poden participar de la vida política de l’Estat espanyol perquè no tenen dret de sufragi. És un col•lectiu sobre el que es tenen molts prejudicis xenòfobs i racistes (per exemple un prejudici força comú és pensar que el fet que els immigrants obrin petits comerços és molt negatiu per als comerços familiars de propietaris residents de tota la vida al barri, quan en realitat és al contrari ja que també són comerços petits i familiars). Les restriccions dels drets, el fort control policial i el discurs de la majoria de polítics des dels mitjans de comunicació de masses han estès una idea d’il•legalitat i delinqüència relacionada directament amb el concepte immigrant/immigració (també ho és el fet de dir “immigrant il•legal”). Atributs negatius. En resum aquest col•lectiu es troba en desigualtat jurídica envers la resta de la població.

Fer: a l’annex es pot observar un Manual de desobediència civil a la Llei d’estrangeria, però ni cal dir que si ja es troben dificultats per complir amb el manual quan un és un ciutadà/ana amb els papers en regla, encara són moltes més les dificultats quan la situació és irregular. Quan es pren consciència dels drets que tenen i que són necessaris (un dret és una necessitat, tenim dret a la llibertat de circulació perquè tenim aquesta necessitat) llavors es mobilitzen alguns per aconseguir-ho (fins i tot amb vagues de fam). Assumeixen però la situació en què es troben per adaptar-se a les condicions i anar-se elaborant un futur millor cada dia.

Estar: tenen unes pautes bastant marcades per la llei pel que fa a molts aspectes i que els condicionen a no poder-se desplaçar, ni residir lliurement en un territori o un altre (contràriament al que diu el Conveni Internacional dels Drets Humans a l’article 13, ratificat entre altres per l’Estat Espanyol). Per exemple per al reagrupament familiar s’estableixen unes condicions mínimes de temps treballat o residit a l’Estat Espanyol). Aquells que treballen sense un contracte legal es troben a mercè de la voluntat de l’empresari/a pel que fa a molts aspectes com pot ser l’horari laboral. Conviuen sins una societat que ha estereotipat, en general, aquest col•lectiu. Segurament molts/es ja hem sentit moltes vegades els mateixos comentaris provinents de persones diferents. Els immigrants tenen els mateixos drets que els ciutadans/es espanyols/es a tenir un habitatge digne i el mateix deure també a contribuir a que això sigui així però tot i que la discriminació racial o ètnica està prohibida a la Constitució Espanyola i al Codi Penal és delicte, la discriminació econòmica està permesa, o sigui que per a signar un contracte s’ha d’estar en una bona situació econòmica perquè sinó no se’n refiarien. Per tant s’entén que si el sou està per sota del salari mínim inter-professional, l’habitatge, en cas de tenir-lo no, estarà en molt bones condicions o no seran les necessàries per a aquell individu determinat.



Hosted by www.Geocities.ws

1