Aquest treball tracta sobre el col·lectiu que formen els homes adults immigrants i catalogats d’il·legals per la normativa de l’Estat espanyol. Vam pensar en un col·lectiu que sent la necessitat de marxar lluny del seu país d’orígen, del seu entorn natal, per poder sobreviure i que sovint s’acaba trobant amb l’engany, el rebuig i més misèria. Es tracta d’unes persones que es desplacen fugint generalment de la pobresa i que aspiren a tenir un futur diferent a tot allò que coneixen. No els hi resultarà però gens fàcil d’assolir per diversos motius, des de la negativa i el rebuig de l’Administració, fins a la difícil a vegades convivència amb la gent del carrer, ciutadans amb tots els drets.

En sentir a parlar de les necessitats que els éssers humans tenim se’ns ha fet curiós que hi hagui un col·lectiu que considera que en té tantes de descobertes o que se li fa molt difícil cobrir-les, que decideix fer alguna cosa per canviar-ho i mobilitzar-se per posar-hi remei, ni que sigui confiant en què “al Nord es faràn rics”. Així les coses, es deixaran enganyar per la desesperació? Els seus mateixos amics/gues i coneguts/des els alimentaràn l’esperança que tenen de portar una vida senzilla i poder tenir un futur plè d’allò que per a nosaltres és el més bàsic. En canvi “el Nord” no els vol i tampoc aquest lloc no és idílic, no és una utopía i s’hi donen condicions de vida molt precàries.

El camí a recórrer és plè de murs insuperables per alguns: les fronteres. Actualment tots i totes estem regulats (els “ciutadans/es”) des del naixement fins a la mort, l’Estat porta un control exhaustiu i burocràtic dels seus ciutadans/es, aquesta és segurament la primera frontera, perquè no totes són físiques. Llavors arribar al destí no és el final, l’objectiu, perquè plena l’ombra legal de l’expulsió i altres mesures sobre aquells als que s’ha arribat a anomenar “persones il·legals”. Tot i que “popularment” si es pot dir així, s’ha estés aquest etiquetat ( il·legals) ens agradaria esclarir que no ho creiem del tot correcte, més enllà de l’evidència de l’ètica, ja que la situació irregular provocada per la inexistència de documentació es troba fora del marc jurídic, és a dir, és una situació no contemplada a les lleis, en tot cas parlaríem de persones alegals i no il·legals. Tanmateix però, la diferència impícita no és molta,només ens pot donar més informació sobre els propòsits ideològics dels polítics que utilitzen l’expressió.

Totes aquestes històries de vida que corresponen a persones reals ens han empès a treballar en aquest tema, perquè ens envolta i actualment gaudeix de molta rellevància en la societat en la que ens trobem. Aprofundint i investigant més intentarem conèixer i entendre millor les característiques d’aquest col·lectiu tan aprop nostre i que sembla moltes vegades ser atacat i rebutjat per les institucions, els mitjans de comunicació de masses i la gent “amb papers”.

Concretament el nostre treball parlarà d’immigrants homes, perquè són sobretot en determinades cultures, els que majoritàriament abandonen el seu país per trobar una bona feina i un cop establerts intentaràn que la seva família es reagrupi al lloc on són ells. La franja d’edat escollida (20-40 anys) és aproximada, es tractarà de persones que encara es poden construir un futur digne, que estan plenament capacitats per fer-ho, es tracta d’una edat on s’emprenen moltes iniciatives i s’estabilitza una manera de viure o un sistema per viure.

La metodologia que seguirem tendrà dos eixos bàsicament:

1. La recerca d’informació en llibres, documents, lleis, informes, notícies, estudis, etc. Ens documentarem sobre el tema a tractar mitjançant una bibliografia determinada que hem assenyalat al final del treball.
2. La recerca d’informació i cooperació amb entitats, associacions, persones implicades o molt relacionades amb el tema. També ho hem assenyalat degudament al llarg del treball.

Abans de finalitzar hem de fer un últim aclariment, no ens centrarem especialment amb cap país específic d’orígen ni d’acollida però quan ho haguem de concretar ho farem referint-nos a Barcelona o Catalunya (país d’acollida), per la proximitat que ens facilitarà documentar-nos però ja en farem alguna referència en el seu moment.

Hosted by www.Geocities.ws

1