A partir de l’estudi sobre aquest col·lectiu hem conegut la realitat de la nostra societat més a fons, una realitat molt diferent de com ens la volen fer arribar els mitjans de comunicació.

Hem pogut veure que a la nostra societat, a l’any 2004, la condició de persona sovint s’oblida en funció de la condició econòmica, del color de la pell, de l’idioma i la religió. El fet de provenir o venir del Marroc no es veu ni es viu de la mateixa manera.
Hem descobert que les persones són tractades de diferents maneres en funció del seu origen (tant per a un veí com per a un legislador). I que les polítiques que es fan són cada vegada més restrictives i injustes, per molt que l’actual Govern faci un reglament d’estrangeria nou perquè s’extreu de la llei tan criticada.
Citem una frase recollida d’una butlleta de SOS Racisme que creiem molt adient en el tema de la llei d’estrangeria: ”els drets de les persones en una democràcia no es pacten”, per això mateix, perquè són persones i com a tal tenen els seus drets.

Les polítiques migratòries en comptes de vetllar pels éssers humans, vetllen per l’economia, i creiem que aquesta situació i la duresa i control sobre la via legal per accedir a l’Estat Espanyol afavoreix la creació i utilització de màfies.

A més, el discurs polític sobre aquest tema és decebedor, en pràcticament qualsevol tendència política, fins i tot en els partits d’esquerres s’han pogut escoltar observacions o propostes racistes. Un exemple, oferit pel que va ser President de la Generalitat de Catalunya durant més de 20 anys, afirmant l’estiu de 2004 que el mestissatge és una amenaça per a la cultura catalana.

S’han estès amb l’ajuda dels mass-media i dels polítics, moltes prevalies en l’ideari col·lectiu de la societat, com per exemple:
- “hi ha massa immigració, està al límit”
- “roben la feina als d’aquí”
- “fan augmentar la delinqüència i degraden els barris on viuen”
Ho podem relacionar amb titulars publicats a la premsa escrita, per exemple: -“Onada d’embarassades “sense papers” ”, El Periódico de Catalunya, 28/06/00, de les 36 persones detingudes després de desembarcar d’una pastera hi havia 4 dones embarassades.
O el discurs d’alguns partits polítics prometent frenar l’augment de la delinqüència i la immigració, relacionant-los.
Aquesta ideologia desemboca en fets concrets, com pot ser l’exemple de la Cafeteria Capuccino, a Via Laietana, a Barcelona on es nega el servei a persones d’origen magribí (les cambreres, per ordres de la direcció de l’empresa no serveixen ni a argelins, ni a marroquins). Exemple comprovat i televisat per la cadena local i SOS Racisme.

Potser les coses canviarien si 1.200.000 aprox. de persones que viuen a l’Estat Espanyol i no poden votar per ser immigrants extra-comunitaris prenguessin més rellevància política i poguessin votar, llavors potser serien més escoltats.

El procés migratori deixa al descobert moltes necessitats que la gent pensa que estan cobertes, i que si es cobreixen, moltes vegades es fa des de institucions alternatives (ONG’s). A més, hem vist que el fet d’intentar cobrir-les pot arribar a ser molt difícil per les traves que es posen des de l’Estat, enlloc de ser a la inversa.

Entenem que la principal necessitat d’aquest col·lectiu és la regularització immediata de totes les persones que es troben en una situació il·legal (“papers per a tots” és el lema d’una campanya) però també ajudaria força el fet de ser acceptats, un major augment de la tolerància i el respecte, i un rebuig al racisme i la xenofòbia.

Què sabem de la vida dels immigrants? Què ens poden explicar?, la informació és poder, va dir algú, i aquest cas també és ben cert.

Hem arribat, després de reflexionar sobre el tema, a la conclusió que la manca d’informació i la distorsió d’aquesta sobre el col·lectiu és el motiu pel que la majoria de necessitats no les poden cobrir, ja que la visió de la societat podria canviar molt i llavors també podria canviar la visió dels polítics, del Govern i dels legisladors. Com un peix que es mossega la cua.

Hosted by www.Geocities.ws

1