A continuació es farà una mostra de totes les característiques que són coincidents en gran part del col·lectiu d’immigrants sense recursos. L’estudi és el més acurat possible sobre la realitat de les persones que marxen del seu país per anar a un altre i aconseguir així un futur millor per a les seves vides.
Primer mostrarem les característiques de tots els immigrants, i després ens centrarem en el col·lectiu d’immigrants que provenen del Marroc.

La primera característica que trobem és l’origen, és a dir, que succeeix perquè milers de persones vulguin abandonar el seu propi país i marxar a un altre en un projecte sense un futur clar.

La majoria de les migracions en el món són desplaçaments del camp a la ciutat dintre d’un mateix estat. Aquestes migracions internes es deuen al deteriorament dels recursos naturals al lloc d’origen. Causes d’aquesta situació:

- Manca de terra cultivable per la desertització i sobreexplotació forçada de terrenys poc productius.
- Contamincació i salinització de les fonts i pous d’aigua potable.
- Substitució del bosc verge i models d’agricultura autòctona per model de monoconreu per exportar als països rics cosa que malmet ràpidament el sol.
- Catàstrofes naturals.
- Conflictes bèl·lics causant contaminació i forçament de desplaçar-se a milers de persones a llocs inadequats.

I un primer salt del món rural a l’urbà es pot convertir en un intent posterior de traspassar les fronteres. En un estadi intermedi, l’aglomeració de població en els barris d’autoconstrucció de les ciutats del propi país genera una situació d’insalubritat que pot provocar una degradació del medi igual o més important que en l’àmbit rural. Aquesta situació també contribueix a la marxa de molts immigrants cap als països del “Nord”.

Però la immensa majoria de les persones que emigren de països empobrits a zones de major riquesa econòmica són persones amb iniciativa i accés a informació, més o menys acurada, sobre els països de destí. En canvi, la majoria de persones que es desplacen per supervivència, causat per desastres naturals, fams, guerres, etc. que es generen als països del “Sud” acostumen a tenir com a destinació països veïns geogràficament.

Un punt a subratllar, és que aquestes persones s’han de jugar la vida “literalment” a l’hora d’entrar en un país del “Nord” a causa de les polítiques cada cop més restrictives ( les anomenades polítiques d’estrangeria i també les socials) dels governs “rics” en l’acceptació de les persones migrants segons la seva condició adquisitiva. Tot construint cada cop més, fronteres inexpugnables tant físiques com jurídiques.

Una altra característica és la desorientació a l’hora d’anar a un país del “Nord”, ja que, les persones fan cas d’enganys per part d’amics o coneguts, dient-los que guanyaran molts diners allà on aniran. Solen marxar sols abandonant tot el que tenen. I si formen part de famílies, poques són les que emigren tots els membres junts. En el 90% dels casos ho fan per parts, primer el pare o la mare i després d’uns mesos o anys van arribant la resta dels membres.

I quan arriben al país de destí queden desconcertats amb la situació que es troben.
Primer de tot han de dependre d’un amic, d’un company de la feina o del seu cap de la feina per poder passar les nits sota un sostre, encara que també hi ha que es troben que han de dormir en barraques. I per tant, no tenir un contracte de treball o tenir-ne en pèssimes condicions els impedeix tenir accés a un habitatge digne i sovint els obliga a recórrer a màfies que els exploten, que s’aprofiten de la seva situació, els duen a viure rellogats o en condicions infrahumanes. L’idioma autòcton l’han d’aprendre per poder conèixer l’entorn geogràfic. Viuen un aïllament social per la por a ser expulsats en qualsevol moment, i les relacions personals o d’amistat estan supeditades a qüestions materials. Alguns immigrants experimenten una sensació de desconcert pel que fa a la seva identificació amb la societat. L’encaix en la nova societat, d’alguna manera no és ni d’aquí ni d’allà, no se sent de cap lloc. Situacions que porten a una paulatina degradació personal.

Després, el treball que els ofereixen és un treball molt dur, sense condicions de seguretat, sense contracte laboral, sense drets, és a dir, es troben en una situació de total inseguretat a causa de no tenir un permís de residència. I si tenen família al país d’origen els envien part dels diners que han guanyat treballant durant moltes hores.

En la situació que es troben d’il·legalitat jurídica aquestes persones, les organitzacions clandestines o mafioses entren en acció tot aprofitant les mancades necessitats de la gent que es busca un futur per poder viure. A més, els immigrants han de prendre decisions molt dures, perquè a que estan disposats a fer per poder guanyar uns pocs diners? Podran continuar suportant les condicions d’explotació laboral? Quin futur els espera? Llavors, han de replantejar-se l’estada en el país de destí i reflexionar si volen o no tornar al seu país d’origen. Però tornar significaria acceptar el fracàs personal, i també social del seu país d’origen.

Les persones que decideixen continuar treballant al cap d’un llarg temps arriben a legalitzar la seva situació jurídica. I si aquestes persones tenen parella o família en el seu país d’origen poden “optar” per la reagrupació familiar, cosa que els sofriments i les condicions d’inferioritat no s’hauran acabat, ja que ara, són els nouvinguts (la família) els qui s’hauran d’adaptat a la nova societat “excloent”. En l’etapa d’assentament en la nova societat troben moltes dificultats, s’han d’acostumar a una societat industrialitzada amb totes les seves conseqüències, totalment diferent al seu lloc d’origen. Han d’aprendre l’idioma i maneres de fer.

I cal fer un apunt, que des de fa poc, l’empadronament en un municipi comporta uns serveis sanitaris i d’educació pública, encara que no estigui legalitzada jurídicament la persona migrant. Però tot i així, hi ha molts aspectes que són fonamentals per a la salut psíquica de l’immigrant en aquesta etapa de la seva vida:

Han de fer un gran esforç físic i psíquic per deixar el seu país. Perden els vincles més importants d’una persona: la família, el seu país, la seva cultura, i això provoca un gran patiment emocional. Aquest procés es coneix com procés d’elaboració del dol.

El procés migratori suposa, per una banda, elaborar el dol per la pèrdua del país, de les persones significatives, de la feina, de l’estatus social i la cultura, i per l’altra, elaborar la pèrdua o canvi de rols familiars: la que era àvia es converteix en mare, el que era nét o nebot es converteix en fill de l’àvia o la tieta, la que era mare de família passa a ser dona sola, soltera.

Aquestes reorganitzacions familiars forçoses representen un gran patiment emocional i una desorientació pel que fa a la desaparició o canvi de referents, tant per als adults com per als infants i adolescents que pateixen les conseqüències de les decisions dels adults. Aquest patiment no es redueix a allò que han perdut sinó que s’amplia a allò que no troben aquí.

Els nens i nenes són molt vulnerables en la transició migratòria. Els infants viuen els canvis que es van produint a la seva vida sense tenir cap control sobre el seu propi destí. Van a remolc de les decisions que prenen els seus pares, moltes vegades sense que ningú els expliqui què està passant.

Per als adults haver de separar-se dels fills és també una experiència emocional molt dolorosa. No podem obviar els sentiments de culpa que desencadenen aquestes separacions i pèrdues. Moltes dones es queden embarassades al poc temps d’arribar aquí, per omplir el buit de totes les pèrdues viscudes, dones que s’enganxen als nens com si fossin el seu “flotador”.

I en tot aquest procés per voler tenir un futur a la nova societat no es pot menystenir que aquestes persones són atacades moltes vegades per persones amb idees racistes i xenòfobes tant de formes individuals com col·lectives. Tant des dels polítics com des dels mitjans de comunicació. Tot excloent a la persona “estranya”.

Hosted by www.Geocities.ws

1