historia

Per a poder entendre el fet Esquirols, �s necessari tenir present el fenomen que remogu� la Catalunya dels anys seixanta, anomenat Nova Can��. Aquest moviment va ser una manifestaci� cultural que transform� el panorama de la can�� moderna del pa�s, pr�cticament inexistent en catal�, i que va servir com a base per a la lluita pol�tica antifranquista i per a la difusi� de la cultura catalana en general.

L'origen d'Esquirols caldria cercar-lo vers l'any 1969, quan una bona colla de monitors d'un grup d'esplai de l'Esquirol s'aplega i decideix anar a cantar als pobles ve�ns. Aix� gaireb� sense adonar-se'n, Esquirols arriba a portar una din�mica d'actuacions que els consolida lentament com a grup.
L'estrofa d'una can�� deia aix�: "Som esquirols de l'Esquirol / on diu que ensenyen de "modos" / si us ho creieu, no us ofegueu / no volem pas que ens feu morros". Aix� doncs, queda clar el nom del grup i el seu origen: "Som esquirols de l'Esquirol"

1973: Aparici� del primer disc enregistrat pel grup: Cants al vent. Fou per un enc�rrec de la casa discogr�fica Edigsa. B�sicament tots els temes que s'hi inclouen s�n versions o adaptacions de peces populars de muntanya. Una can�� s original d'esquirols: R�stic camp.

1978: Quart disc: Licor d'herbes bones. Actuaci� al IV festival de Tubignga (Alemanya) en l'homenatge a V�ctor Jara i l'audici� a la mateixa universitat de Tubinga, on existeix una c�tedra de catal�.
Publicaci� de la primara edici� del llibre Les can�ons d'Esquirols.

1979: Presentaci� al teatre Romea de Barcelona del quart disc, Licor d'herbes bones. Esquirols, que va comen�ar actuant per comarques, va fer la seva entrada oficial a Barcelona amb aquesta presentaci�. El teatre, ple de gom a gom, va sorprendre fins i tot alguna premsa que considerava el grup com un "fet nom�s comarcal". Actuaci� en el festival anti-urani Visca la terra, a l'Esquirol, amb l'assist�ncia d'unes 6000 persones

1980: Cinqu� treball discogr�fic: Torna, torna Serrallonaga. Xavier Garcia, periodista, diu a la contraportada de l'�lbum entre altres coses: "El grup Esquirols ens ofereix dintre la discografia catalana, la primera mostra espec�ficament dedicada a la can�� de superviv�ncia com a esp�cie humana". B�sicament �s un treball ecol�gic unitari i un intent de restaurar el vell equilibri Home-Natura.

1984: Publicaci� de la sisena i �ltima edici� del llibre Les can�ons d'Esquirols. Col�laboraci� en un enregistrament amb Sisa amb motiu del seu com a cantant de la Nova Can��. Enregistrament discogr�fic d'El compte Arnau. Aquest �s el t�tol gen�ric d'una tasca d'investigaci� dis el terreny de la can�� popular tradicional, dut a terme per Esquirols i Rafael Subirachs. El resultat d'aquesta obra fou enregistrat en dos discs de llarga durada. Anna Subirana i Ma. del Mar Bonet hi participen com a cantants. El Compte Arnau va ser interpretat a la pla�a del Rei de Barcelona, del 13 al 18 d'agost, amb motiu del Grec-84. Actuaci� a Granada en representaci� de Catalunya, dins d'un cicle de can�ons tradicionals populars.

1985: Estrena del treball d'Esquirols sobre el llibre de Miquel Desclot Can�ons de la lluna al barret. Esquirols va musicar i cantar una quinzena de les setanta can�ons que cont� aquesta obra de Miquel Desclot. Aquest treball no es va enregistrar ni editar per la imminent desaparici� del grup.
24 de novembre de 1985: �ltima actuaci� d'Esquirols a Mont-roig del Camp (Tarragon�s)