Edat Moderna
Durant l'edat moderna, Catalunya perd la independència i comença un progressiu deteriorament econòmic, polític i cultural. El català ja no és la llengua de la cort i a més, els òrgans de govern centrals ja no són a Barcelona, sinó a Madrid.
Aquesta pobresa que assola el Principat es tradueix en revoltes i en un espectacular augment del bandolerisme, que s'organitza en quadrilles que poden arribar als 100 components.
L'any 1638, Castella demana diners i homes a Catalunya per la guerra amb França (Guerra dels trenta anys). Davant la negativa de la Generalitat, alegant que el monarca castellà té abandonat per complet el territori català, el rei Felip IV fa entrar els tercios a Catalunya, i fa que s'allotgin a casa de pagesos catalans i aquests els han de mantenir. Els soldats castellans causen nombroses destrosses i deshonren les pubilles. Els pagesos es queixen, entren a Barcelona i maten el virrei, comte de Sta. Coloma (Corpus de sang). El president de la Generalitat, Pau Claris, declara la guerra a Castella reconeix al rei Lluís XIII com a comte de Barcelona. Els francesos mouran pocs recursos per ajudar Catalunya, que acaba perdent la
Guerra dels Segadors (1640-1659). Aprofitant l'avinentesa, Felip IV decideix matar dos ocells d'un tret: Reconeixarà les institucions catalanes i, com a càstig, regala la Catalunya Nord als francesos pel tractat dels pirineus (1659), per fer la pau amb França.
L'altre gran conflicte que va patir Catalunya va ser la Guerra de Successió (1701-1714).
Carles II, rei d'Espanya, mor l'any 1700 sense deixar descendència. França és partidària del nebot del rei Sol, Felip de Borbó. La resta de països europeus creien que la unió d'Espanya i
França seria perjudicial per ells, i es van aliar en favor de l'arxiduc Carles d'Àustria. Catalunya va donar suport a aquest darrer. Quan carles d'Àustria estava a punt d'entrar a Madrid per ser coronat, mor el seu germà, Josep I d'Àustria. L'arxiduc és coronat a Àustria, i abandona Catalunya. La resta de països renuncien a la Guerra. A Espanya, però, la guerra continua: Algú ha de pagar el pollastre, i serà Catalunya qui ho pagui. Les tropes comandades
pel duc de Berwick assetgen Barcelona el 1713. Antoni de Villarroel toca a capitulació el 10 de setembre de 1714. Es preveu l'assalt per l'endemà. Pel Tractat de Nova Planta (1716) queda abolida la Generalitat, el Consell de Cent, les Corts i es prohibeix el catlà en l'àmbit docent i administratiu.
