El partit es preveia dur. Com “antaño” alguns dracturknians van faltar a la seva cita semanal, Almo per culpa del cansanci acomulat en terres excomunistes, Ignasi per culpa de les lesions eternes i Guillem (que dracturk se apiade de él) per uns sopars extranys que ningú no va acabar d’entendre. Dracturk, pero, va poder comptar amb el traïdor arrepentit Aleix que com sempre va fer un bon paper al partit.
La cosa va començar accidentada, Xavi i la seva amiga pilota dura una mica més i es trenca el turmell cosa que fa que mig coix decideixi defensar l’últim reducte turk, la porteria, els que no hi estiguèssiu presents no creieu que la cosa va quedar amb un xut amb mala sort, Xavi, quan anava a buscar una altre pilota una mica més i es trenca l’altre turmell ensopegant amb aquella espècie de camp de proves militars que hi ha darrera de la porteria sud. La cosa per tant, ja no començava com de costum…
Pisos Solé, un antic enemic de Dracturk començà presionant molt, però gràcies a una sòlida defensa i a unes acertades aturades del porter es va arribar a la mitja part amb un meritòri 0-0. Els solé per variar, gent de la més baixa calanya i condició no van parar de renegar contra l’arbitre i plorar com nenes homofíliques cada falta que pitaven en contra seva, cosa que va fer que l’àrbitre començés a pendre protagonisme al partit treient unes quantes targetes, una d’ella al chungo-euphorico de Aleix que no va voler ser menys.
La segona part Dracturk baixà bastant més el ritme i l’atenció i com no amb una jugada una miqueta emparanoiada arribá el primer per part dels Solé, mentre de fons es sentia: “Venga tíos!!!Así me gusta joder!!! Más sangre coño más sangre!!!” grans paraules d’ànim dignes de la boca més inculte, desgradable i despreciable que ens poguem imaginar.
La cosa es veia malament però Dracturk mai no perdé la confiança i seguí lluitant sense descans, les faltes per part de l’escorias Solé es van fer més habituals i més dures, deixant a l’Òscar un perell de vegades pel terra i al Bages sense respiració. Pero ¡ja! Que pim que pam, ñiski ñoski, putrum patram ñaska! El primer gol del Dracturk, que prego que em perdoneu si m’equivoco en afirmar de fou de Òscar. Es respirava tensió en l’ambient, uns: joder tios! Me’cago en l’aputa turo tío hostia joder… i un llarg etc. Sortíen de les putrefactes boques dels rivals… tot apuntava a un empat ja que Dracturk tampoc havia tingut gaires oportunitats clares, pero el desastre era inevitable i va passar el pitjor que podía passar el turo o tarugo o taro o com cony es digués va fer entrar al Lluís a la portería i a la bola darrera d’ell amb una jugada bastant peculiar, curiosa i desgraciada que suposava la derrota de la escuadra del drac… Crits per part del que probablement seríen inmigrants il.legals darrera de la portería de Dracturk : jejeje! Ahí esta neng!! Jejeje entre d’altres “insults” enviats als nostres jugadors cada cop que deien alguna cosa i a Xavi que estava de porter.
Quan un ser humà veu aquestes coses, es pregunta; Per què no deixen entrar a gossos i si a inmigrants desagradables a la vista, tacte i olfacte? Per què pot jugar un equip com els Solé? Per quina raó aquesta gent encara no s’ha mort de gana o de sobredosi a alguna cantonada de la Mina o sota algún pont? Preguntes que tenen una mateixa resposta i una sola culpable… la democràcia… aquesta cosa que es bàsica pel bon funcionament de la societat, pero que de vegades en segons quines “persones” o casos no tindría que ser aplicada.