Diuen que el futbol a vegades és injust, i en l’últim partit potser es va donar el cas. Pocs cops el Dracturk ha enfilat els vestidors amb la sensació de feina ben feta després d’una derrota com la que van notar els jugadors, tot i que la desfeta va ser dolorosa per diversos motius. I és que l’equip que es va emportar els 3 punts no va ser altre que els archi-enemigos Bastadors, i el resultat podia, i mereixia, ser un altre. Pero el Dracturk ha de saber materialitzar les ocasions que crea, ja que en va tenir un munt, i claríssimes. El partit va comensar com era de preveure: el Dracturk amb perilloses sortides al contratac i els bastardos amb un joc directe i brusc, al límit del reglament a cada acció. A la sortida de una de les primeres faltes, els turks van estar apunt de posar-se en avantatge en el marcador, al servir Martins rapidament sense demanar distàncies. Pero va ser Bages, de jugada personal després d’un servei de banda al segon pal el que va desfer el empat. A partir d’aquest moment els rivals van posar setge a la porteria defensada per Ignasi, que, com sempre, va estar molt segur amb els guants. El Dracturk anava provant de montar contratacs, pero la majoria eren desmantalls per les continues faltes que rebia Martins, habitual conductor d’aquest tipus de jugades. A destacar en els moments finals les dures entrades dels Bastards que van guanyar-se tres tarjetes grogues i el primer regat d’en Mikel.l a la Meiland, que va fer una croqueta al més pur estil Laudrup, deixant enrere a un dels defensors. Tot el bon treball i esforç se’n va anar a norris a la segona part per culpa de la pèssima determinació en els moments claus i, també, de la mala fortuna. I és que per una jugada de poca importancia, la primera mala noticia de la nit: Alfredo, un del homes més en forma en els últims partits, trepitjà la pilota i caigué malament, cosa que li va provocar una estrabada al abductor; ell va ser així el encarregat forçat de defensar la porteria a la segona part. Pitjor sort encara en el gol del empat: xut de falta que rebota a la barrera i descoloca l’Alfret, que no pot fer res per aturar la pilota. Tot i les adversitats, els seguidors de Vasturk no es van desmoralitzar i seguiren gaudín de ocasions de gol. Pero aquí s’inicià el festival de desencerts a l’hora de marcar, al mateix temps que els fills de ningú feien el seu segon gol: Martins només xutà entre els 3 pals en dues ocasions en tot el partit, completant un dels seus balanços més pobres aquesta temporada. Tot i així, serví dues asistencies de gol bastant clares: la primera a Bages, que arrivant des del darrera no acoseguir empalmar la pilota al segon pal, quan la defensa i segurament el porter ja no podien fer res; la segona asistencia, deixant sol davant del porter a Ignasi, que intentà rematar de primeres enviant la pilota fora, quan l’opció més fácil potser haugués estat controlar i definir a un costat davant de la sortida del porter. Els blau-groguencs, lluny de desanimar-se, seguiren provant-ho, i tingueren dues altres claríssimes ocasions, pero la maledicció dels doble-penals segueix vigent i el esperit de la caidinha de Marc ronda pels camps de la meiland: no era el dia del Captain, que xutà el doble penal roçant el pal... pero per fora! Aquest doble-penal va ser pitat arrel d’una durísima plantxa que va rebre Ignasi, que al final del partit jugà improvitzadament de defensa central. Posteriorment, en Xaiser no va ser capaç d’empènyer la pilota a un metre de la porteria, amb tanta descoordinació que no va tocar ni la pilota. En els últims moments, el dracturk es va llençar al atac i provocà més d’una jugada embarullada, on en qualsevol moment podia haver-hi un rebot o un penal que beneficiés al equip turk, pero aixo no va ser així. Mal inici de la segona lligueta pels turks, que hauran de retrobar-se amb el gol si volen mantenir la categoria. Tot i el notable partit de Mikel.l, molt actiu durant tot el partit, el Dracturk troba a faltar un home gol que apareixi en aquells partits on els habituals realitzadors no tenen el seu dia. Esperem que no sigui en aquesta segona lligueta que passi factura el fet de tenir una plantilla curta d’efectius. Que les tajes siguin sanadores!