Força i Honor
by Guillem
La bóta turka tornà a trepitjar fort en el dur partit contra els Interpisos, un equip que només havia perdut contra els totpoderosos Clot i eren els 3rs de la categoria.
El retorn del Captain Martins i Gaskoin Powers (que torna a estar enamorat) fou clau perquè l’equip tornés a tenir un bon bagatge golejador, ja que en els darrers tres partits no havia sigut capaç ni de fer un sol gol!
El partit, no obstant, començà malament. Amb els Interpisos dominant completament i el Dracturk defensant-se amb penes i treballs. Com no podia ser d’altra forma, els Interpisos s’avançaren amb dos gols en dues jugades on la mobilitat dels seus davanter es féu patent. A partir d’aleshores els turks reaccionaren i començaren a inquietar la porteria rifal. Martins establí el 2 a 1, però a les acaballes de la 1a part els Interpisos (que no se sap si és una fusió entre el mític Inter de Meiland i els Pisos Solé) anotaren el 3r. Un autèntic gerro d’aigua freda que deixava les coses molt difícils pel Dracturk.
Però les coses canviaren a la segona. Els confiats contrincants es trobaren el matx empatat amb dos gols en dos minuts en dues jugades calcades: sacada de fora de banda i remat de cap al 2n pal. El 1r d’en tio Fran i el 2n de Martins. El Dracturk es cresqué i començaren a venir les desavinences i el joc dur dels Interpisos. L’apisonadora del Dracturk engegà la màquina i els hi caieren 4 golassos més, l’un darrere l’altre, sense que la desquiciada defensa rival pogués frenar a Martins i Bages. I és que un hat-trick de cadascun d’ells segellà una victòria més que merescuda amb la rúbrica del 7è i definitiu gol, obra de Xavi de doble penal.
Com sol passar amb aquest tipus d’equips, poc acostumats a perdre davant del rocós joc turk (rocós perquè ¾ de l’equip es passa el partit tirant pedres, pedretes i pedrolos), el joc dur, faltes, renecs del Mikel i alguna que altra tangana, se succeïren a les acaballes del partit, amb agressions tant a Xavi com a Martins mereixedores de targeta vermella, però, com sempre, la racaneria arbitral de la Meiland no va estar a l’alçada.
Finalment, emperò, importantíssima victòria turka que obre un carregat calendari amb partit dilluns i dimecres de la setmana que ve. Que Vasturk ens doni forces!