El "Grup de Treball" que es reuneix al carrer Montcada, a la seu d'Omnium Cultural ha realitzat "L'índex de Cognoms dels Francesos que al segle XVI van passar a Catalunya"

La "Relació de francesos que viuen a la costa catalana l’any 1637" és un conjunt de 2 lligalls, amb els números 551 i 552 que es troben à la Secció del Consell d’Aragó de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El 551 conté quatre quaderns:

El primer recull el llistat de Tarragona fins a Malgrat de Mar inclòs, i el seu ordre és radial és a dir comença             pels més propers a Barcelona (Castelldefels, Viladecans, etc.), acabant a Tarragona i després comença a             Badalona acabant a Malgrat. Recull 1592 francesos.

El segon quadern reflecteix els llistats de Salses fins a Banyuls i recull uns 563 francesos, començant el llistat             per Salses.

El tercer quadern reflecteix els llistats des de Llançà fins a Blanes inclòs, començant el llistat des de Llançà.             Recull uns 490 francesos.

El quart quadern porta el llistat de Tortosa, Alcanar, Perelló, Cambrils, Vilaseca i Bolius (?), que recull 654         francesos (d'ells 471 a Tortosa)

El lligall 552 conté els francesos que vivien a Barcelona, llistats per ordre de carrers principals amb els carrers annexes. Recull uns 1303

 Cal dir que les dades dels francesos forans de Barcelona són més riques i extenses i contenen la dada capital del poble i bisbat d’origen el qual no consta quasi mai en el cas del registre barceloní.

A la mort l’any 1621 de Felip III rei d’Espanya, entrà a regnar Felip IV el 31 de març del mateix any. Al seu adveniment portà també el de Gaspar Guzmán y Pimentel, tercer comte d’Olivares com a home de govern.

La tibantor entre França i Espanya augmentà, alimentada per la rivalitat personal entre Richelieu i el comte-duc espanyol. L’any 1622 començà una guerra entre ambdós països per un territori a Itàlia que acabarà l’any 1626 amb la pau de Montçó. Hi ha lluites a Itàlia i Flandes, que es reproduiran l’any 1628 i 1629.

L’any 1634, tement un atac pel Rosselló, Felip IV demanà als consellers de Barcelona, gent per defensar aquella comarca i dos anys després, el 1636 els francesos apleguen tropes a la frontera. L’any 1637 Espanya empren una acció militar al nord del Rosselló i una ordre del 4 de juny, publicada el dia 13 a Barcelona demana que els catalans acudeixin amb armes a la defensa de la frontera. El virrei (que era aleshores el duc de Cardona) volgué allistar pescadors i mariners per a la flota reial en contra del parer dels consellers de Barcelona i ell marxà cap a Perpinyà amb un exèrcit el 9 d’agost. El 30 d’agost entrà en territori francès, assetjant el castell de Leucata, setge que durà fins el 29 de setembre quan es varen retirar sense haver assolit l’èxit.

El 2 de gener de 1638 es va publicar una crida sobre fortificacions que anava acompanyada d’unes disposicions sobre els francesos que varen ser molt criticades a Catalunya. Aquestes disposicions prohibien l’estada dels súbdits francesos en el principat de Catalunya sinó tenien llicència expressa del virrei la qual havia d’ésser donada per escrit pels oficials de la tresoreria reial a canvi d’una certa quantitat de diners (segons el Dietari de la Diputació del General, volum XII, pags. 320-321).

L '1 de febrer de 1638 el Consell de Cent acordà plantejar" dubte "sobre l’assumpte dels francesos i així ho comuniquen al virrei (el mateix Dietari pàgs. 325-326). El virrei respon publicant una nova crida en la qual es deia que eren exceptuats de moment fins que altra cosa no fos ordenada, que els francesos i ciutadans i habitants de Barcelona que fossin casats i que tinguessin casa parada d’un any a munt. Els consellers varen respondre que també es devia revocar aquesta nova ordre.

L’any 1639 els francesos declaren novament la guerra i l’exèrcit de Condé travessa el pas de Salses i entra al Rosselló el 10 de juny, rendint el castell de Salses nou dies després. (No seria recuperat fins el 6 de gener de l’any 1640).

L’estança dels exèrcits reials a Catalunya des de principis de la guerra va provocar nombrosos conflictes entre els soldats i els catalans, ja que cometien abusos contra els habitants dels llocs per on passaven, el que contribuí a crear un clima enrarit en la pagesia que mes endavant ocasionarà la guerra dels segadors.

El 24 de febrer de 1640 es torna a fer un altre crida sobre els francesos, essent aleshores virrei de Catalunya el tristament famós Comte de Santa Coloma. El primer motí esclatà el 30 d’abril a Santa Coloma de Farnés i el primer de maig ja els pagesos de Riudarenes estaven en franca revolta. La guerra dels segadors havia començat.

Posem ací la tesi dels consellers barcelonins respecte als francesos en la seva resposta de l’any 1638:

 "Demanem al virrei que consideri que els reials privilegis invocats per la ciutat comprenen a uns i altres francesos així casats com fadrins, etiam que tinguen o no casa, sols habiten en aquesta ciutat, ara si stiguen per criats de ciutadans o altrament, y en esta rahó deuen uns i altres no contribuir en pagar per rahó de las licencias se’ls donan de habitar quantitat alguna y que exigint la dels fadrins y no tenint casa se contrafà directament a dits privilegis, y no es de menor consideració ponderar las paraules generals de ditas cridas comprenent a tots els francesos, sense exceptar-ne los ciutadans y habitants d’aquesta ciutat, los quals en los temps venidors apareixerà que igualment ab los no ciutadans foren compresos en aquella, essent totas estas cosas destructivas a dits privilegis reials".

 Els llibres de l’Arxiu de la Corona d’Aragó estan datats el 18 de febrer de 1637. Els de Barcelona ciutat estan fets per mandat al Doctor Pau Xammar assessor de la Batllia General de Catalunya i executats per Antic Serrat, notari públic i Francesc Portell veguer del tribunal de la batllia.

Els de la costa de Barcelona i Tarragona per en Josep Eva, assessor de la Capitania General de Catalunya i executat per Bautista Palmerola.

Els del Rosselló per manament de D. Enrique de Aragón, duque de Segorbe y de Cardona qui va comissionar a D. Francesc Calva i executat per an Miquel Mata.

Els de la costa gironina pel comissionat Joan Antoni Pujadas de la Vila de Figueres i executat per an Vicenç Falcó.

Com a dades de cada individu ens dóna: nom, primer cognom, edat, ofici, poble i bisbat de procedència, temps que porta de residència a Catalunya, possibles parents catalans i casa on resideix o treballa, estat civil, nom i nacionalitat de la dona, fills o altres parents i estat econòmic.

El corrent és que siguin individus del sexe masculí i sovint casats amb catalanes, però hi ha alguna dona francesa. En el cas de Barcelona molts son criats de cases nobles que en tenen inclús més d’un. La major part dels cognoms son d’arrel catalana i occitana.

Enric Escayola Solsona

A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-K-L-M-N-O-P-Q-R-

S-T-V-W-X-Y-Z.