Petita història de les televisions privades:
Adjudicació de permisos per poder emetre a les televisions privades
Per decisió del Consell de Ministres presidit per Felipe González (PSOE) el 29 dŽagost de 1989, es van atorgar 3 llicències per emetre televisió privada.
- Telecinco-Gestevisión amb un capital aportat al 25 % per Anaya, 25 % ONCE, 25% Fininvest (Berlusconi) i un 15% Juan Fernández (Chocolates Trapa)
- Antena 3 amb un capital aportat del 25 % per La Vanguardia- Antena 3 Radio (Grup Godó), 10% treballadors dels dos mitjans anteriors, 10% per 16 publicacions diverses, 35% de diversos industrials, i 20 % dŽentitats internacionals.
- Canal Plus, lŽúnic canal que seria de pagament. El 25% de PRISA (grup El Pais), 25% Canal + França, 15% B. Bilbao Vizcaya, 15% Grup March, 5 % Caja Madrid, 5% Bankinter, 5 % Grucysa, i 5% Eventos.
Els canals no podien tenir més d' un 25% del capital en les mateixes mans. Havien de començar a emetre abans que sŽ acabés el març de 1990. Les fortes demandes que exigia la concessió van fer que només es presentessin cinc grups. Van quedar exclosos el Canal C promogut per empresaris catalans, i Univisión Canal 1 dŽAntonio Asensio (Grup Z)
De fet al 1990 cada canal estava controlat per un sol grup. Tele 5 per Berlusconi i el seu aliat Miquel Duran (ONCE). Antena 3 per Javier Godó. I Canal + bàsicament per Prisa amb el seu aliat Canal + França.
Curiosament les concessions es van limitar a tres, quan en altres mitjans informatius (ràdios, diaris, revistes,...) hi ha dret a la lliure empresa, i que cadascú lluiti per la seva parcel·la de mercat.
Evidentment el govern socialista es va oblidar totalment dels drets lingüístics dels catalans i d' altres minories de lŽEstat. Pràcticament tota la programació es feta en castellà. Totes les emissores van concentrar les seves seus a Madrid, augmentan la visió centrípeta de lŽEstat. Les televisions catalanes tot i aguantar el cop de la competència molt millor que TVE, van disminuir la seva audiència i feren més difícil la tasca de normalització lingüística i de consciència nacional.
En els primers anys 90, l' ONCE ha anat venent les seves accions de Tele 5, Anaya, en contra de la seva voluntat ho havia fet prèviament. Amb aquest moviment, Berlusconi i el seu aliat lŽempresari alemany Leon Kirch aconsegueix el control total de lŽemissora.
En 1992, Antonio Asensio aconsegueix la majoria de lŽaccionariat dŽAntena 3 i desplaça Javier Godó. El seu aliat és Mario Conde i sobretot el crèdit del banc que controla, el Banesto. La cadena millora dràsticament els seus índexs dŽaudiència.
Al gener de 1997 comença a emetre oficialment Canal Satélite Digital, una plataforma digital lligada a Canal +.
Al juliol de 1997, A. Asensio, pressionat pels deutes i pel mateix govern del Partit Popular, passa el control dŽAntena 3 a Telefónica.
Via Digital comença a emetre pel setembre de 1997, en aquell moment controlat per Telefónica, seguit de TVE i Televisa (Mèxic). Televisió de Catalunya hi té una petita participació.
Durant tot lŽany 1997 hi ha una guerra oberta entre les dues plataformes digitals. C.S.D. lligada als mitjans de comunicació del grup Prisa i que compta amb les simpaties del PSOE. I Via Digital que té el recolzament dels elements dretans dels mitjans de comunicació i del mateix govern del P. Popular. Televisió de Catalunya seguint lŽ estratègia de Convergència i Unió intenta contemporitzar amb les dues postures enfrontades.