Emissió original: 1967 al Regne Unit
Episodis: 17 de 50 minuts, color
Emissió en castellà: a TVE 1 a partir de 12 de març de 1968
Producció: Everyman Films Ltd. Per la ITC
Creador: Patrick McGoham
Musica: Albert Elms
Direcció: Robert Asher i Don Chaffey
Títol en francès: Le Prisonnier

Actors
Patrick McGoham: Número 6
Peter Swanwik: Supervisor
Angelo Muscat: Mayordomo
Alexis Kanner: Número 48

      Una persona (Patrick McGoham) condueix pel carrers de Londres, para, entra a una oficina i entrega la seva dimissió ( se suposa que d´agent secret). Quan està preparant un maletí a la seva habitació, un gas entra pel forat del pany de la porta. En despertar, la seva habitació es igual, però l´exterior ha canviat. És a la vila, un poblat tranquil i còmode en què tothom sembla de vacances. Tots els habitants, homes i dones, tenen un número i van vestits com ell. Tots semblen que estan allà perquè disposen de massa informació. Aquestes "vacances" signifiquen de fet no poder sortir de la vila i per tant restar presoners. A partir de llavors és el número 6, i el representant del qui mana al poble (número 2) li vol treure informació que ell no els donarà. El número 6 només té el pensament d´escapar del poblat, mentre intenta esbrinar a on és. El perquè del segrestament i qui ho ha fet, i qui es el número 1 que sembla el cap suprem són altres qüestions que no tenen resposta. La vila és permanentment vigilada per Rover, que neutralitza tot intent d´ escapament.

     Aquesta sèrie complexa, misteriosa i de múltiples lectures és una idea personal de Patrick McGoham. Protagonista de una sèrie d´ èxit durant 12 anys, Destination: Danger o Agente secreto també passada a TVE a mitjan anys 60. Cansat del seu rutinari paper, engresca el productor perquè li deixi tirar endavant el seu projecte. Dels 7 capítols inicials es passen a 17 perquè la sèrie es pugui vendre als Estats Units. L´actor, autor del fil argumental també escriu alguns dels episodis i en farà la seva realització.

     La sèrie ens parla de la llibertat limitada que tenim dins la societat moderna, on podem disposar de totes les comoditats, però en què l´aniquilació com a individualitat i per tan la uniformització és el que pretenen la maquinària de governs i grans societats econòmiques. També parla del home com a presoner d´ell mateix i de les seves contradiccions. És per tant una obra d´art amb un argument complex que no ha tingut equivalents al món de la televisió.

     Per desgràcia, la televisió catalana que ha recuperat grans sèries històriques, fins al moment d´escriure això s´ha oblidat totalment de The Prisoner.