Les Meves Opinions sobre la
Societat de la Informació(Dídac López i Viñas)
Codi: op04-018 Data: 13-09-2004
Tema: “El país de la Innovació”.
Temps de Lectura: 6+12 minuts.
Resum:
Un grup de responsables d’empreses i organismes públics de caràcter innovador desprès de la seva visita a “Silicon Valley” convidats per les cambres de comerç de Barcelona i Madrid fan una proposta per fer del nostre un país de la innovació.
Faig un extracte, acompanyat del document original, sempre en clau de Catalunya i pels propers 5 a 10 anys, i que es pot indicar en titulars com:
Eixos de treball:
10 Grups d’accions concretes:
Amb tot aquest document te aspectes que son discutibles, però crec que es un molt bon punt de partida.
Comentari:
En aquest comentari vull compartir amb vosaltres un resum i unes reflexions sobre un manifest, que al final reprodueixo completament, sobre la transformació del nostre país en el país de la Innovació.
El meu interès sobre aquest tema ve donat per la importància que els autors donen, i que jo considero igualment fonamental, al paper que en la Innovació tenen les tecnologies, tant per si mateixes com per les possibilitats de poder crear comunitats d’interès i xarxes virtuals d’agents participants.
Aquesta manera de funcionar es una de les grans aportacions de la integració de la nostre societat dins de societat de la integració, convertint la nostre economia de la fabricació en economia de la informació, i dins d’aquesta com diu el manifest, en economia de la innovació.
El manifest arranca del viatge que un grup de responsables d’empreses i organismes públics de caràcter innovador desprès de la seva visita a “Silicon Valley” convidats per les cambres de comerç de Barcelona i Madrid, i que ens fan una proposta per fer del nostre un país de la innovació.
El meu resum l’he volgut fer en clau nacional Catalana (he modificat algunes expressions) i us prego una lectura, tant del original com del meu resum, que sigui crítica.
Crec que un país com el nostre (amb capacitat per crear i innovar), amb una economia com la catalana (amb capacitat de competir) no es pot quedar al marge de la carrera per la innovació, i que ha d’utilitzar les eines de la Societat de la Informació com palanca per multiplicar esforços en aquesta competició d’àrees econòmiques, perquè al final també es una competència per la supervivència d’àrees culturals. (les cultures recolzades per un entorn econòmic robust, mes que desenvolupat, tenen mes probabilitats de sobreviure). La Societat del Coneixement es la que pot convertir aquesta productivitat innovadora en riquesa tangible per la nostra dinàmica econòmica
La lectura ha de ser crítica perquè el manifest barreja idees molt correctes amb alguna expressió que ratlla la demagògia fàcil, i les expectatives que es tenen sobre el potencial i responsabilitats del sector públic son a vegades massa exagerades.
Amb tot es pot fer un resum puntualitzat adaptat a la nostre realitat, visió i objectius, que acompanyo del document original perquè pugeu opina de manera crítica, creativa i amb tota la informació disponible.
El que ens proposen és un conjunt de propostes sobre el futur de la innovació que els participants en la missió desitgen compartir amb tota la ciutadania a través d'aquesta Declaració:
El eixos de treball a proposar son:
· Visió i Lideratge:
· Millorar les regles del joc (Calen unes condicions d'entorn favorables):
· Projectar futur
Ens proposen 10 accions concretes per contribuir de forma pràctica a estimular la transformació de la nostra economia en una “economia de la innovació”:
====
Aquest es l’article complert: (uns 10 minuts de temps de lectura)
Durant l'última setmana de juliol de 2004, un grup d'uns 50 professionals espanyols, directius i empresaris, pertanyents a empreses, universitats, organitzacions i institucions relacionades amb les noves tecnologies i la innovació a Espanya, van participar en una missió comercial organitzada per les cambres de comerç de Barcelona i Madrid a Califòrnia, juntament amb el Parc d'Innovació Tecnològica i Empresarial La Salle de Barcelona. Aquests professionals formaven, en certa manera, una representació del que podríem dir el “sistema d'innovació” a Espanya (empreses innovadores, capital risc, institucions públiques de suport a les empreses, universitats, parcs científics i tecnològics, etc).
Durant aquesta setmana van poder conèixer millor l'experiència del Silicon Valley, van poder conversar amb professionals i professors nord-americans (a Stanford i Berkeley), i van establir algunes desenes de converses entre ells mateixos. Conseqüència de tot això és un conjunt de propostes sobre el futur de la innovació a Espanya, o sigui, sobre el futur del país sense més, que els participants en la missió desitgen compartir amb tota la ciutadania a través d'aquesta Declaració.
Visió i Lideratge
El “sistema d'innovació” espanyol disposa de talent i capacitats. Som capaços de generar tecnologia, productes i serveis de nivell mundial. Hem pogut comprovar personalment que els nostres productes desperten molt interès en els inversors nord-americans, encara que potser no som tan bons a l'hora de comercialitzar els nostres productes com ho són altres països (especialment els Estats Units). Però encara sent avui bons, el nostre talent i capacitats han de millorar i multiplicar-se. Considerem que en un món dominat per la innovació permanent en productes i serveis de base tecnològica, serà fonamental que tots, individus, empreses i institucions, entenguem que no hi ha competitivitat possible sense professionals que apostin per estar a l'avantguarda mundial de la ciència i la tecnologia, sense emprenedors que inventin i desenvolupin noves idees i innovin, ni sense empreses que s'arrisquin en els mercats internacionals amb nous productes i serveis, i que millorin la seva qualitat de forma obsessiva.
És obvi que el motor principal de la innovació ha de ser el negoci. No innovem perquè sí, sinó per a generar empreses que rendeixin beneficis. No hi ha innovació sense empresaris que entenguin la innovació com una forma més de fer negoci, de generar riquesa i ocupació, i sense capital que aposti amb risc responsable en noves iniciatives. No hi haurà innovació si no som capaços de demostrar que hi ha empreses innovadores d'èxit. Però també vam considerar que això no és només una responsabilitat dels professionals i de les empreses que ja estan innovant. Sinó que, possiblement, no hi ha res més crític per a estimular la innovació a Espanya que creure-se'l tots de debò, tots. És vital que es comuniqui amb energia a la ciutadania que sense innovació no hi ha futur sostenible. És fonamental que la conversió del nostre sistema econòmic en un sistema basat en la innovació d'avantguarda sigui una missió de tots els col·lectius del país, en els sectors públics i privats, que han de coordinar-se estretament en aquest objectiu nacional. La senda que ha de dur-nos a la innovació no és una política més, sinó que és un estat mental compartit. Innovarem si entenem que innovar és fonamental per a mantenir el nostre nivell de vida, i no una moda passatgera més. Empresaris, treballadors i institucions han d'entendre que aquest és el camí.
Dit de forma sintètica, no es tracta només de donar a conèixer “el cost de la no-innovació”, o convèncer a la ciutadania que “la innovació és la millor inversió per al futur”, sinó que cal coordinar i alinear de forma seria les iniciatives privades amb polítiques aparentment independents en un clar focus en el futur. Així, per exemple, les polítiques de ciència, industrials, d'estímul de la innovació, i també les d'educació i projecció internacional del país, han de veure's com peces d'un únic puzzle que queda incomplet si només falta alguna d'elles. Tot això implica, doncs, que es precisa d'un lideratge fort i clar que ens condueixi a un país focalitzat cap al futur, i no adormit en el passat o claudicant davant un present de curt termini que, encara que satisfent-nos avui, en realitat hipoteca el nostre futur com un poderós parany.
Millorar les regles del joc
Però més enllà de la visió de futur i del lideratge necessari per a portar-la a terme, cal també entendre que, sense unes condicions d'entorn favorables, la passió per la innovació es convertirà en un mer intent estèril d'accelerar un país amb una inèrcia de passat. Caldrà canviar algunes regles perquè la voluntat d'innovar fructifiqui. Caldrà revisar la fiscalitat de la innovació, incentivar el consum de solucions tecnològiques nacionals per part de les administracions i empreses (nacionals). Caldrà desenvolupar (d'una vegada per sempre) les infraestructures que fluidifiquen la xarxa de serveis de base tecnològica. S’hauria de revisar algunes lleis de contractació pública, que en moltes ocasions impedeixen que petites empreses concursin. S’hauria de modernitzar acceleradament el sistema educatiu amb més recursos tecnològics d'acord amb una renovació de la seva pedagogia (programes i projectes per a l'ús de noves tecnologies per professors innovadors), millorant el marc legal que regeix el sistema universitari i posa barreres a una organització eficient i sostinguda de la investigació. Caldrà desenvolupar millors formes de facilitar la circulació d'estudiants de ciència i tecnologia per les empreses innovadores del país, la mobilitat de professors i investigadors, la difusió de l’espiritu emprenedor, etc. Finalment, caldrà accelerar la creació i maduració de fonts de capital llavor i capital risc, cap a dimensions molt superiors a les actuals. És cert que hauria innovació sense capital risc, però molt més lenta: el capital risc és un accelerador de la innovació.
A més, caldrà injectar diners, generosament, al conjunt del sistema espanyol d'innovació: potenciar i, si escau, crear una xarxa de centres d'excel•lència en temes crítics de futur (biotecnologia, genòmica, nanotecnologia, telecomunicacions de banda ampla i wireless, supercomputació, electrònica, robòtica, medicina avançada, clean energy, etc). Prou, per a entendre la importància d'aquest tipus d'accions, observar simplement el que estan fent països europeus com Irlanda o Finlàndia, o, fins i tot, països avui aparentment menys desenvolupats que Espanya però que, no obstant això, com Dubai per exemple, inverteixen avui fortament en infraestructures de suport a la innovació per a assegurar-se un seient de primera línia en l'economia del futur.
Es tracta, en definitiva, de dissenyar una xarxa d'infraestructures de tot tipus, tecnològiques, legals, financeres, educatives, que facilitin la innovació d'empreses espanyoles, així com l'arribada d'empreses d'altres països que contribueixin significativament a la millora del sistema espanyol d'innovació. El món és avui un de sol només, i el nostre país ha de ser un dels principals pols que atreguin talent, coneixement i generació de riquesa.
Projectar futur
Podem innovar tant com vulguem, però per a vendre els nostres productes a l'exterior, una mica que és cada vegada més fonamental, potser haurem de canviar la imatge de marca del país. En aquest sentit, vam considerar que serà fonamental mostrar al món aquelles empreses innovadores espanyoles que han aconseguit l'èxit gràcies a la seva innovació, en productes, processos o estratègies. Cal projectar decididament al país cap a l'exterior, no ja només com a destinació turística, sinó com a nació innovadora, a través d'accions tan concretes com campanyes en els principals mitjans econòmics, financers i empresarials del món. Això no ha de consistir en pura propaganda, sinó que s’ha de dissenyar des de les experiències d'empreses espanyoles innovadores d'èxit ja existents, que són, sens dubte, la nostra millor targeta de presentació. Per altra banda, també cal projectar al món els casos d'èxit d'empreses multinacionals de base tecnològica avui instal·lades en el nostre país. Elles són les millors referències que podríem trobar per a atreure talent i capital intel·ligent en forma d'empreses d'avantguarda. Si en el seu moment vam ser bons a projectar un missatge que ens ha convertit en un dels principals destinacions turístics del món, avui hauriem de superar-nos i projectar-nos com un dels nodes de futur en els quals tota empresa innovadora del món ha de considerar.
De cara a l'interior del país, per altra banda, i si, com s'ha suggerit abans, la innovació és més un estat mental compartit que una mera política dissenyada des de les altures, és important que es mostri que innovar és possible, que hi ha centenars d'empreses que ja ho fan. Que hi ha milers de professionals compromesos en posar-nos en la primera línia del desenvolupament econòmic mundial. Cal “posar noms i cognoms” als quals ja aposten pel futur, perquè el seu exemple ens ajudarà a crear un projecte de futur compartit per tots.
10 accions concretes
Amb l'ànim de contribuir de forma pràctica a estimular la transformació de la nostra economia en una “economia de la innovació”, vam considerar que, entre les moltes mesures a portar-se a terme, podrien constar les deu següents:
1) Un país d'innovadors: cal facilitar el sorgiment d'emprenedors de base tecnològica (ajudant-los en tot el possible, des del finançament a la reducció temporal d'impostos), i projectar-los com motors de la nostra economia futura. Cal enviar el missatge que innovar no només és possible sinó que és fonamental. I això ha de fer-se, entre altres coses, incorporant a l'innovador en el sistema de referents socials del país (amb mesures tan impactants com la projecció a través de la televisió pública de figures de la innovació: els inquiets que estan redissenyant el nostre país silenciosament). I també aconseguint que les universitats mostrin als estudiants la funció social de l'empresari com creador de riquesa, presentant models d'èxit (i de fracàs), i que escoles politècniques i escoles de negocis realitzin programes conjunts.
2) Internacionalitzar-se o morir: cal promoure una voluntat permanent d'anar a buscar nous mercats al món, de forma sistemàtica. Cal invertir en més i millors missions comercials a l'exterior. Cal incentivar l'observació de les avantguardes mundials (a través, potser, d'observatoris avançats de la competència), i donar a conèixer el que ja s'està avui fent en aquest camp per part d'institucions i organitzacions de suport a les empreses. Això potser implica també que caldrà completar l'actual funció de les oficines comercials en altres països (“ajudar a vendre a un altre”) amb una funció més orientada a establir acords (“ajudar a ser part d'una xarxa”). I, probablement, s’haurien de desenvolupar incubadores espanyoles (finançades per les grans empreses o per l'Estat) en punts “calents” de la innovació tecnològica mundial com Estats Units, l'Índia o Xina, entre altres coses perquè els professionals espanyols que treballen en aquests països puguin crear la seva empresa allí, prop d'on està el mercat, sense necessitat de desplaçar-se aquí.
3) Tecnologia per a fer més eficient al país: cal invertir decididament en solucions tecnològiques que ajudin a resoldre els problemes d'ineficiència dels sistemes crítics per al funcionament del país (sanitat, educació, judicial, etc), amb l'ambició de convertir-se, en deu anys, en país exemplar en algunes d'aquestes àrees. L'Administració ha de ser el primer client de les empreses d'avantguarda espanyoles, erigint-se com dinamitzador de demanda sofisticada. Cal renovar el sistema de ciència i tecnologia canviant el marc jurídic de forma que les universitats i els centres d'investigació disposin d'abundants recursos però també disposin dels camins per a organitzar-se, crear masses crítiques i planificar-se a llarg termini. El canvi de marc jurídic ha d'establir la rendició de comptes i el mèrit i la transferència de tecnologia com eix de l'organització de la investigació universitària a Espanya.
4) Empreses més competitives gràcies a la tecnologia: facilitar la millora sistemàtica dels processos de les empreses a través de l'augment de la inversió en stock de capital tecnològic, i mitjançant programes concrets, àgils, bé comunicats, de difusió de les solucions existents en el mercat, així com nous programes de formació i la incorporació, necessària, de la llengua anglesa en el seu equip de treball. Pot ser que això representi algun tipus de Pla Renove tecnològic per a les petites empreses, així com l'augment de la dimensió dels programes formatius de qualitat sobre tecnologies aplicades a la productivitat i la innovació.
5) Recursos per a accelerar la innovació: reconsiderar les ajudes fiscals a la innovació, posant especial atenció en l'agilitat i rapidesa amb la qual es determina la seva concessió. Cal posar en hora el rellotge de les administracions amb el de les empreses. També es considera de vital importància que augmenti la disponibilitat de capital llavor i capital risc en el país, molt inferior avui, en termes relatius, al que podem trobar en la majoria de països occidentals. Sense capital risc, la innovació va a pas de tortuga. Encara que, finalment, el realment crític seria que la gent, en general, entrés en una nova cultura inversora: sense capital risc la innovació va més lenta, però sense l'ajuda d'amics i business angels, moltes iniciatives innovadores no haurien arribat a l'estadi en el qual poden començar a parlar amb les empreses de capital risc.
6) Organitzar l'oferta: cal organitzar millor, i potser estructurar de manera formal, l'oferta tecnològica espanyola, excessivament fragmentada en milers de molt petites empreses. Caldrà construir bases de dades de qualitat sobre l'oferta de serveis especialitzats a Espanya, i caldrà buscar mecanismes perquè el sistema espanyol d'innovació (empreses, universitats, fonts de capital) actuï com una veritable xarxa, ja sigui en forma de clusters específics o, fins i tot, de marques col·lectives per a afavorir la seva presència en mercats exteriors.
7) Estímul a la contractació de talent: cal donar a conèixer millor els programes avui existents perquè les empreses contractin a estudiants i professionals avui a l'estranger, i cal dissenyar nous programes en aquesta direcció, dotant-los generosament. És un veritable malbaratament que milers de brillants professionals espanyols formin part del sistema d'innovació d'altres països. També cal augmentar el nombre de beques d'espanyols en l'estranger. Anàlogament, cal aconseguir que les empreses espanyoles entenguin que és fonamental augmentar el nombre de doctors que treballen en elles. I convertir a la Universitat en un dels motors econòmics: en una economia basada en el coneixement, on la competitivitat de les empreses resideix en la seva capacitat innovadora, és clau connectar els centres d'investigació amb les empreses.
8) Una infraestructura potent per a la innovació: cal fer de la innovació un programa de futur per al país, però cal fer-lo a través de les adequades infraestructures, tecnològiques, financeres i legals (el Silicon Valley és, en realitat, una “xarxa de xarxes”, un conjunt de tot tipus de expertise relacionat amb la innovació). Un Programa d'Innovació nacional hauria de ser responsable de coordinar totes les polítiques d'infraestructura susceptibles d'estimular la innovació d'empreses i organitzacions de tot tipus. Universitats i Parcs Científics i Tecnològics han de complir aquesta missió. A més, caldrà desenvolupar, i finançar generosament, des del públic i privat, centres d'excel•lència en aquells àmbits en els quals clarament podem competir a nivell mundial.
9) Gestió de la innovació més pròxima a les empreses: es considera que la velocitat amb que les empreses han de moure's per a competir en un entorn basat en la innovació requereix d'una gestió pública exemplarment eficaç i ràpida. Possiblement, això implicarà dur les esferes de decisió el més a prop possible de les empreses, o sigui, en l'àmbit dels poders locals i autonòmics. Cal transferir els recursos adequats a les administracions properes a les diverses realitats de les empreses del país.
10) Un país bilingüe: cal aconseguir que, en el mig termini, la major part de la població del país sigui bilingüe (i trilingüe en algunes comunitats), de forma que pugui expressar-se en la lingua franca mundial, en anglès. No es pot innovar en un món d'hibridació a escala mundial si un no pot ni tan sols expressar-se. La potenciació d'intercanvis universitaris internacionals ha de contribuir en aquest sentit.
Podem fer-ho. Tenim el talent i les capacitats. Possiblement també disposem dels recursos. Només ens falta creure'ns-el i coordinar al sector privat amb el públic per a fer del focus en el futur un projecte de tots. De tots.
Signat:
Alfons Cornella, Presidente, Infonomia.com
Josep Miquel Piqué, Director Parque de Innovación Tecnológica y Empresarial La Salle
Francesc Solé Parellada, Programa INNOVA, Universitat Politècnica de Catalunya
Eli Abad, Directora General, Adiciona.com
Erik Brieva, Director General, Polymita Technologies
Xavier Carrillo, Director General, Digital Legends
Tomás Cascante, Director General, Tertúlia Digital
Roberto Cerrada, Director General, Infonos
Enric Codina, Director General, EventMind
Mario Comas, Director General, AMR Systems
Josep Lluís de la Rosa, Director General, Agents Inspired
Joaquim Falgueras, Director General, eMagister, Grupo Intercom
Pedro Fernández, Presidente, Euneo
Carles Ferrer, Investment Manager Private Equity, Riva y García
Lluís Font, Director General, NTR
Martín García Vaquero, Consejero Delegado, Traxxia Innovación
Felix Iturbe, Director General, B-Kin Software
Sergio Montoro, Director General, KnowGate.com
Blanca Pons, ARC Nord Amèrica, Cambra de Comerç de Barcelona
Elena Rico, Parque de Innovación Tecnológica y Empresarial La Salle
Maria Clara Torrens, Programa Innova, UPC
Pere Vallès, Director General, Scytl
Carles Domènech, PhD, Director d'Inversions Biotecnològiques, BCNemprèn SCR SA