(Dídac López i Viñas)

Codi: op04-017 Data: 06-09-2004

Tema:  “Nou curs”.

Resum:

Si en aquest curs polític tingues que proposar tres prioritats en les que treballar, jo proposaria:

- Millorar les nostres infrastructures de comunicacions i accés a la xarxa i reduir el nostre dèficit en cost i qualitat accés.

- Potenciar la disponibilitat de serveis d’e-goverment i facilitat el seu èxit d’us.

- Desenvolupar polítiques que facilitin la capacitat innovadora del nostres ciutadans i les possibilitats de que siguin un motor de creació de riquesa.

Comentari:

Que tal l’estiu?

Be, com si de tornar a classe es tractes, iniciem un nou curs, amb la sensació de que algunes coses ens varen quedar per setembre ... no ho veieu d’aquesta manera?

He aprofitat moltes estones d’aquest estiu per llegir articles i algun llibre per agafar noves idees, i en el seus apartats dedicats al desenvolupament de la societat de la informació ... i tot i que no calia llegir-los per descobrir una conclusió, entre d’altres, comú a totes, es la coincidència de la importància de les infrastructures de comunicacions i la seva accessibilitat pels ciutadans, organismes públic i empreses.

En aquest sentit hem pogut llegir els anuncis de que tant Telefónica com Auna faran grans inversions durant els exercicis immediats, però també he pogut llegir els informes que analitzen la situació que en el estat espanyol, però sobre tot al nostre país, tenim amb accés a la xarxa tant en qualitat com en preu. (un article de “El Periodico de Catalunya” ho reflectia molt be i de manera comparativa respecte els països líders i els de la zona euro). La realitat es que la nostre societat, i el nostre entorn econòmic, parteixen d’un desavantatge, sobre tot comparatiu respecte les economies veïnes, molt preocupant. Crec que si volem crear un marc  de desenvolupament de la economia de la informació, la potenciació del e-goverment i el desenvolupament de la societat del coneixement, tenim que potenciar durant aquest curs polític la disponibilitat d’ofertes accés a la xarxa competitives com respecte les dels països de la zona euro, i superar l’estat de monopoli actual que estem patint.

En aquest sentit, tot i que sols els vaig poder llegir en diagonal, vaig trobar molt interessant els plantejaments de la CMT en els nous plantejaments que sobre la regulació del mercat proposen. Veurem que tal son al aplicar-les. Per cert, ara que ha passat l’estiu, que us han semblat les reaccions que a Madrid, i sobre tot des de la mateixa CMT han fet sobre el trasllat. Crec que hauríem de reflexionar sobre el mateix i veure altres avantatges en la iniciativa de la proposta de trasllat de la seva seu a Barcelona.

Un altre tema, que no em va cridar l’atenció es la del us d’Internet per la contracció de viatges, però que crec que mereix una reflexió. Si les dades que tinc no son equivocades, al voltant d’un 20% dels viatges contractats aquest estiu al nostre país, s’han fet per Internet. La meva conclusió, des de un punt de vista generalista, es que quan els membres de la nostra societat han trobat que realment tenien un avantatge en contractar per Internet un viatge, s’han abocat al medi. Es molt similar al que ha passat en el mon de la banca electrònica. Si l’alternativa tradicional no t’aporta avantatges i per Internet pots optimitzar costos i guanyar en comoditat i agilitat (sense perdre la confiança), llavors l’usuari escull la oferta de fer la gestió per la xarxa.

Per suposat no tots els sectors podran canalitzar la seva oferta per xarxa, i els que tindran mes èxit son sempre aquells que en el moment de la transacció o de la gestió, sols es mou informació.

La meva reflexió va mes orientat a les dificultats perquè l’e-goverment acabi de despegar .... potser el ciutadà no ha acabat de percebre els avantatges o es que no tenen confiança.

Si estem d’acord en que l’administració hauria de ser el motor que impulses la Societat de la Informació, crec que aquest hauria de ser un altre del objectius d’aquest curs polític, i la seva mesura hauria de ser la quota de penetració treta del número de tràmits electrònics respecte el número de tràmits totals.

Per últim, també m’ha cridat l’atenció el fet de que Barcelona estigui dins del Top-5 de les ciutats mes ben situades per fer inversions en sectors innovadors. Tinc la seguretat de que son les ciutats els nuclis de desenvolupament de tot país, i que els seus tres eixos son els de Infrastructures (com he comentat al inici d’aquest comentari), Infoestructures (coneixement, i també la disponibilitat de serveis com he comentat) i la Innovació. Dons aquest darrer punt, el de la capacitat innovadora de la nostra societat, es un dels mes ben valorats, pel que crec que es un altre dels eixos que s’hauran de prioritzar es el de potenciar no sols la capacitat innovadora dels nostres ciutadans, sinó la possibilitat de convertir-la amb riquesa tangible, que es una de les nostres assignatures pendents. En un proper comentari analitzaré un articles que sobre aquest tema estic llegint.

En fi, que tenim feina per endavant !

Dídac