(Dídac López i Viñas)

Codi: op04-016 Data: 26-07-2004

Tema: "Lideratge Institucional"

Temps de Lectura: 8 minuts

Comentari:

He anat seguint les diferents opinions sobre la valoració del trasllat de la CMT a Barcelona, i tinc la sensació que el que estem fent es identificar un problema que considerem mes gran que el fet en si.

Sempre me he identificat amb la frase del President Companys durant la guerra civil: (no se si el literal era així, però no crec que fos massa diferent) “Tothom defensa la democràcia, tothom defensa la república, però a Catalunya sols la defensaran els catalans”

Així que sempre he tingut molt present que nos ens regalaran mai res, i que per principis soc malfiat d’una opció com aquesta.

Per un cantó amb tot la participació del nostre partit es una oportunitat que tenim que saber aprofitar tant pel desenvolupament del nostre país en clau de present, com la preparació per assolir en un futur responsabilitats mes determinants en el govern. Durant aquest període tenim que generar aquesta confiança en el nostre poble i demostrar la nostra capacitat d’assumir responsabilitats. Per tant tenim que ser molt prudents en la forma i en els destinataris a on fem arribar la nostra opinió, i mes quan ens em pronunciat.

La decisió pressa pel president Zapatero desprès de la reunió amb el president Maragall reforça la imatge personal dels dos presidents dins d’un ambient de concòrdia, col·laboració i sintonia, i es totalment coherent amb la idea del PSOE-PSC de l’Espanya plural. M’ha agradat la expressió de que es una decisió tipus cavall de Troia, però crec que la realitat pot acabar essent mes complicada. Això no ha fet mes que començar. (Dubto que passi, però imaginem per un moment que un ministeri s’instal·la a Barcelona ....(?), amb el que això suposa en forma de llocs de treball, de motor d’economia, de pol d’atracció ... serem capaços de comunicar a la nostre poble que ens estem venen la pàtria? ... i que per no fer-ho tenim una alternativa seria?  Comencem a pensar que faríem davant d’aquest escenari i agafem posició abans que ens ho trobem fet ! )

La nostra posició com partit es en aquest sentit delicada, dons sempre hem reclamat inversions i capacitat de decisió, la opinió pública te un percepció netament positiva d’aquest tipus d’acció, i a mes tenim que CiU s’ha posicionat de manera desfavorable. De nou tornem a estar dins d’una pinça.

Un altre qüestió que flota dins d’aquest ambient d’interinatge dins de la sectorial es el fet que abans que no hem opinat sobre aquesta qüestió, ni tant sols com hipòtesis abans de que ho fes el partit, i potser fer-ho ara fora delicat.  El cert es que com sectorial no tinc la sensació que haguem aconseguit fer-nos valer, i espero que en la nova etapa organitzativa sigui diferent. Crec que, ens agradi o no, ara el mes lleial amb la direcció es enviar les nostres opinions a persones significades però sense fer un manifest ni públic ni oficial

En tot cas, el que realment penso es que el que ens ha passat es que portem mig any al govern, que tenim responsabilitats directes i coincidents amb els de la sectorial, i que no considero un problema que no s’hagi fet res (6 mesos no donen per tant) sinó que desconec a on anem, si hi ha un pla d’acció o quina mena de model seguim. Crec que excepte per dos o tres línies, que veig com secundaries i mes pel seu plantejament estem divagant. Crec que el nostre problema es de lideratge institucional, i que mentre no tenim un model de país en xarxa, un pla d’acció per la societat de la informació/coneixement i ens sentim desmanegats a la sort d’anar a remolc del que fa el mercat i la societat civil, qualsevol noticia “colorista” com la del trasllat del CMT, genera una il·lusió (en els dos sentits de la paraula). Aquesta manca de lideratge, que encara no ens ha generat cap promesa de futur (ULL!, que potser si que existeix i no l’han comunicat, tot i que en un entorn polític / mediàtic el problema de percepció es el mateix que no fer res). Jo demanaria als companys en el govern, en pla 68’s, que es deixin de realitats !!!!  : Volem promeses, volem il·lusions, volem futur !!!.

Això ens motivarà com a ciutadans, com a empreses, com a sector públic i com a societat civil ! :                     Necessitem lideratge !

Companys, aquest es el problema que tenim, i no que vingui la CMT. Si el fet de que vingui la CMT ho considerem un inconvenient es que tenim un país feble, i si així ho expliquem voldrà dir que públicament ho acceptem.

Per un altre canto, el CMT tardarà en poder instal·lar-se a BCN, i segurament quan ho faci les seves competències seran menors que les actuals. Crec que estem davant de la implantació d’un pol d’atracció feble (dubto que sigui un motiu suficient perquè les operadores de tota mena traslladin les seves centrals a BCN) però els seus possibles efectes negatius tampoc serien significatius si la nostra política de desenvolupament tecnològic i dinamització de la societat de la informació fos potent.

Que podem fer?  Crec que des del govern actuar, explicant el model que ens hem proposat, marcant les línies generals i il·lusionat els sectors implicats. Actuar com si ja fossin un país, però sense caure en l’error de crear institucions buides de continguts, encara que no tinguin competències reals. Tenim que pensar en que faríem si fóssim un país independent i FER-HO dins del possible. No esperem que ens portin res .... perquè no ho faran a canvi de res.

Per últim un parell de reflexions:

El problema que hem identificat i que ara tenim que compartir de manera delicada amb la direcció com el podríem haver afrontat en un partit en xarxa? en un partit estructurat en que els seus dirigents necessiten, perquè l’actualitat a vegades es així, una opinió institucional que tingui un fonament raonat?  Crec que amb l’ús de les eines que ens dona la tecnologia i el seu aprofitament en el paradigma de la societat de la informació ens hauria donat una oportunitat per reaccionar d’una manera mes compacte i amb sentit corporatiu.

Hauria estat una reacció diferent? Crec que no (no deixaria de ser curiós desprès del “cuc d’estiu” que hem muntat en la llista de distribució). Formant part del govern del president que porta la CMT a BCN, amb la opinió en contra del principal partit de la oposició (CiU) davant d’una noticia que bona part de la opinió pública valora com a positiva, difícilment hauria passat quelcom diferent de la realitat: Valoració moderadament positiva i sobretot: no fem mes soroll sobre aquest tema.

Amb tot , segueixo pensant que aquest “cuc d’estiu” es mes producte de la nostra desorientació i manca d’il·lusió, i sobretot de lideratge, que no pas pel fet en si.

Que? Mirem de ser positius i donar un cop de ma als companys en el govern?

Dídac