Les Meves Opinions sobre la
Societat de la Informació(Dídac López i Viñas)
Codi: op-04-014 Data: 12-07-2004
Tema: “ ... tornant del 24e congres - I”.
Temps de Lectura: 6 minuts.
Resum:
Comentari:
Aquest cop us volia enviar les meves reflexions sobre el que ha suposat per mi l'assistència al que, per mi i per molts, ha estat el 24e congres, ... el nostre primer congres. (.....crec que seria molt interessant conèixer el resultat de l'enquesta que ens varen fer).
No deixa de ser curiós que en un partit que ha incrementat d'una manera tant ràpida la seva massa militant, s'han mantingut de manera intacte alguna de les seves senyes d’identitat. Això ens podria fer pensar que son el trets diferencials d'aquesta mena, de igual a igual amb el plantejament ideològic, que fan que el nostre partit sigui molt mes que atractiu ... fa que la pertinença a ERC sigui EMOCIONANT !
Si sou aficionats a les lectures d'articles de gestió, us recomano aquest dos:
http://www.strategy-business.com/press/article/03406?pg=0
http://www.strategy-business.com/press/article/04210?pg=0
La tesis que sostenen aquests articles es que poden entendre, metafòricament, que les organitzacions, mes enllà de la seva cultura de funcionament, son com organismes amb el ADN, format per la combinació múltiple de poques característiques de cultura i gestió d’organització. (.. per suposat, es una metàfora)
En aquest sentit, nosaltres tenim el nostre ADN organitzacional i haver fet aquest canvi, malgrat que l'argumentació del ponent era correcte, hauria estat una intrusió en la nostra cultura col·lectiva, i tot i que els congressos son cada 4 anys, els efectes de la proposta, hauria sigut les de no identificació de la militància amb el partit, i per tant, la dificultat d'implicar totes els components de les bases en aquest procés de construcció nacional.
Molt diferent va ser el que va passar amb el debat sobre les sectorials, que no varen suposar gaire interès ni debat. En aquest sentit, el ADN de la nostra organització no hi es el de la doble participació entre congressos ... tant territorial com sectorial.
Crec que mes enllà que les conseqüències dels documents aprovats sobre la nostra sectorial, que el nostre president de sectorial ja ha descrit, i que son comunes a las de totes les sectorials, crec que la nostra te també els seus trets diferencials, i que a la seva vegada son similars als trets que tant d’enrenou varen causar durant el congres: La necessitat per part de cada un de nosaltres de pensar que en cada moment pot participar davant de tots: l'assembleisme ! ... i que a la vegada es el que fa que formar part d'aquesta sectorial, independentment de la matèria que tractem, sigui emocionant.
Estic convençut que si les demés sectorials temàtiques siguesin esquemes de treball similars com el nostre tindrien nivells de participació mes elevats i aportacions de major qualitat que les que descrivia la ponència sobre organització.
Segurament la diferencia amb les seccions locals es que no podem col·laborar des de diferents llocs del territori comportant-nos com una comunitat ... a menys que utilitzem els suports tecnològics i la nostra habilitat per treure`n profit. Segurament es aquest tret del nostre ADN (continuo amb la metàfora) es el gen que ens ha donat un bon resultat ... potser per superar aquesta propera fase de “selecció natural” dins de la organització.
Aquesta manera de treballar que tenim també te un nom i que respon a un model conegut: son una comunitat de pràctica a Internet.
En aquest sentit us recomano aquest article d'Alfons Cornella d'Infonomia.com:
http://www.infonomia.com/extranet/index.asp?idm=1&idrev=1&num=641 on descriu en part aquesta manera d'organitzar-se en forma de xarxa, tot i que perquè una comunitat pràctica funcioni cal, (es una adaptació de la tesis del document):
· Un nucli estable fortament compromès a la missió.
· Un col·lectiu de persones amb coneixements específics que estan disposats de manera continuada a participar en objectius concrets en quan a les fites a assolir i en el temps de dedicació.
· Un col·lectiu disposat a col·laborar de manera temporal per temes genèrics.
.... be, no estem tant lluny.... no? ... i sense cap mena de dubte aquesta es una de les oportunitats que ens ofereix la Societat de la Informació i que nosaltres hem aportat començant per la nostra sectorial ... encara que amb un mitja tant modest com la llista de distribució i la cultura compartida de l’ús d’Internet.
Sobre aquest mateix tema, també us recomano aquest article:
http://www.cio.com/archive/051502/excerpt.html on trobareu també idees sobre el que poden ser les comunitats de pràctica.
He volgut fer una adaptació del punts que ens proposa per una comunitat pràctica d'èxit:
1. Han de ser dissenyades perquè puguin evolucionar davant de canvis futurs.
2. Obertes al diàleg intern i extern.
3. Ha de disposar d'una estructuració amb diferents nivells de participació.
4. Desenvolupar espais de participació públics i privats.
5. Orientar-se a donar valor i satisfacció als interessats i tots els participants.(tothom ha de sortir guanyat ... i quasi tots en aquestes comunitats son voluntaris.
6. Ha de combinar tractament familiar entre els seus membres i objectius excitants i tangibles.
7. Crear un ritme de treball i producció de resultats que mantingui una vitalitat sostenible de la comunitat, sense esgotar-la ni adormir-la.
Però un factor clau d’èxit que un cop em varen comentar sobre aquesta pràctica aplicada a la Societat de la Informació, es la idea de que la comunitat ha de tenir un(s) objectiu(s) clar(s) compartit(s) per tots els seus membres, una cultura de relació, que es el manté cohesionats i amb la tensió necessària perquè hi hagi un mínim de massa crítica que faci que funcioni.
Crec que una bona aportació de la nostra sectorial al partit seria la de continuar millorant en el desenvolupament de la nostra “comunitat”, i el saber explicar i exportar la nostra experiència als demés òrgans del partit per aconseguir d'aquesta manera una organització molt dinàmica.
Be, aquest es el meu primer recull d'impressions ... d’aquí a poc, algunes mes !
Dídac