(Dídac López i Viñas)
Codi:op04-013 Data: 02-07-2004
Tema: Prelude-II
Temps de Lectura: 7 minuts
Resum:
Del projecte prelude, avui vull compartir amb vosaltres els 5 punts que em quedem:
6. Serveis: Cap a serveis horitzontals
7. Professionals: La formació en clau de servei al ciutadà
8. Professionals: La gestió de la innovació com a motor de canvi
9. Processos: Convertir projectes en productes
10. Processos: La relació amb el sector privat
Comentari:
6. Serveis: Cap a serveis horitzontals
Des del punt de vista del ciutadà, ell accedirà a la seva administració de “capçalera, normalment a la seva administració local, que es la que te mes propera en tots els sentits, o a una administració electrònica que la te a un “clic”.
Per accedir als serveis no voldrà atenir-se a estructures mes o menys forçades d’organització de les administracions públiques, es que realment volem es superar el tràmit i rebre allò que buscàvem.
Per aconseguir-ho ens calen unes estructures organitzatives en xarxa. Aquest administració en xarxa pren decisions, derivades de plantejaments polítics i tècnics i crea les peces, “accions” que implementen aquestes decisions.
Aquestes accions implementades, sotmeses a estàndards tecnològics basats en tecnologies d’integració de sistemes d’informació, poden conformar, si s’encadenen com les peces d’un “lego”, processos corresponents a tràmits i serveis públics.
La informació consolidada ha de ser custodiada per una administració pública competent, que te que disposar dels mecanismes de disponibilitat d’accés als “agents” autoritzats, dels quals alguns, estaran autoritzats a modificar-les, sempre d’acord amb les normatives i legislació sobre l’accés a les dades, i amb el coneixement d’aquesta estructura per part del ciutadà.
La oferta final al usuari pot ser realitzada en diferents canals per qüestions d’oportunitat (un canvi de domicili es pot detectar al canviar el DNI, al declarar els impostos a l’AEAT, o al fer el tràmit de declaració en el ajuntament corresponent, i en tots ha d tenir les mateixes conseqüències, que hauran d’afectar a tots els sistemes d’informació de administració pública. Seguint l’exemple, el mes lògic, es que hi hagi una BD de ciutadans amb dades bàsiques custodiades per una sola administració pública).
Per tant estem parlant de:
7. Professionals: La formació en clau de servei al ciutadà
La actual estratègia de formació, i sobretot de cultura de funcionament de l’administració pública, es la d’orientació al procés com objectiu en si mes que al servei al ciutadà, pel que els canvis en aquest àmbit han d’anar orientats a crear una nova cultura de gestió i funcionament.
Aquest nou perfil suposa focalitzar la formació en:
8. Professionals: La gestió de la innovació com a motor de canvi
Una de la grans oportunitats de la digitalització de l’administració es l’aplicació d’estratègies d’innovació, que per si soles son un avanç, però que gestionades com una nova cultura de funcionament es poden convertir en un estil, en que s’estarà innovant de manera continuada.
Aquesta nova cultura d’administració pública es una oportunitat per disposar d’una administració que no sols millori de manera puntual, sinó que aprengui, de manera col·lectiva, i que de manera col·lectiva sigui capaç de seguir aprenent . D’alguna manera, es una oportunitat per disposar d’una administració que no sols tindrà mes coneixement, sinó que a mes serà capaç de generar-ne, o adaptar-ne, de manera ràpida nous coneixement i pràctiques.
9. Processos: Convertir projectes en productes
Cal que l’administració es vegi a si mateixa com un proveïdor de productes i serveis públics.
Que la gestió d’aquest catàleg i la disposició de la estructura d’accés als serveis, son resultants de projectes d’ampliació o modificació del catàleg.
La gestió per projectes obliga a fer moltes definicions prèvies, a sistematitzar la forma de treballar, i a generar resultats concrets d’acord amb expectatives de temps i resultats, assignant les responsabilitats concretes de cada un dels participants.
Una nova cultura d’administració pública, basada en la digitalització, te molts avantatges a la hora de treballar per projectes, i a fer un desplegament en xarxa dels productes i serveis resultants, sense deixar de gestionar els aspectes que en formen part: costos, aspectes de qualitat, seguiment etc..
10. Processos: La relació amb el sector privat
Una administració pública, que disposa d’eines informàtiques que han permès digitalitzar els seus processos i disposar-los en xarxa, compartint-los i sindicant-los amb altres administracions, pot prendre decisions no sols sobre en quina administració es pot executar cada acció, sinó que pot avaluar, amb criteris no sols economicistes, la possibilitat d’externalitzar alguna d’aquestes tasques, en especial quan son les que l’administració pública no pot aportar valor afegit, o que per economies d’escala es millor externalitzar, o per altres raons es millor externalitzar-les.
El mes important es definir aquest criteris, i sobretot no externalitzar coneixements de gestió molt propis, tasques que puguin suposar l’ús d’informació sensible, o que puguin ser interpretades de forma política (decisions que suposen postures polítiques o que suposen interferències amb estratègies de país).
Es important saber escollir aquestes empreses, perquè s’alineïn amb el propòsit dels processos externalitzats i amb la filosofia de l’administració afectada.