(Dídac López i Viñas)

Codi:op04-011 Data: 21-06-2004

Tema: “Cal que ens coneguem una mica,... mentre anem fent”.

Temps de Lectura: 12 minuts.

Resum:

• Tenim una població, en promitg, de gent madura - gran amb un baix nivell educatiu que no s’ha adaptat a les eines que suposen la societat de la informació ni al continuat canvi cultural i tecnològic, o ens exposem a una fractura digital de caràcter generacional.
• La població catalana te un gran arrelament local i territorial.
• La societat catalana és extremadament sociable en comparació amb altres societats avançades, i els usos d’Internet contribueixen al desenvolupament d’aquesta sociabilitat en comptes d’afeblir-la. Aquesta sociabilitat s’expressa sobretot mitjançant la trobada personal, La vida familiar i la pràctica de l’amistat són fonaments bàsics de la vida social a Catalunya, i són reforçades per l’ús d’Internet.
• Internet no es percep de manera generalitzada com un mitja de comunicació informativa.
• L’ús de la llengua en el consum de mitjans de comunicació a Catalunya és un reflex de les pràctiques lingüístiques de la seva població.
• La societat catalana presenta un nivell considerable de cohesió social, d’arrelament territorial, de sociabilitat, de comunicació, amb una identitat en transició que es caracteritza pel bilingüisme, la comunitat de pràctica i la transformació del que va ser una identitat catalana de resistència en una identitat catalana de projecte.
• La població de Catalunya té un baix nivell de participació sociopolítica i mostra un alt nivell d’escepticisme respecte de la política institucional., on la societat civil està fragmentada en la seva expressió, no té grans moviments socials (com ho va ser el moviment obrer) o polítics (els partits) que en algun moment la van ajudar a articular.
• La nova societat civil no vol pertànyer a una estructura organitzativa, i si es mou per objectius concrets. Internet s’ha mostrat com una eina dinamitzadora d’aquesta pràctica.
• Considerar Internet com un indicador de canvi Cultural relacionat amb la edat, educació i dinamisme dels grups socials, mes que no pas com un element de difusió tecnològica.
• El comerç electrònic, amb excepció de la banca no ha acabat d’arrancar ni com clients ni com proveïdors.
• La principal activitat de la població a Internet, es la consulta d’informació.
• És Internet un mer instrument de la vida quotidiana que la prolonga sense modificar-la significativament.
• Hi ha una manca de competitivitat en la oferta d’accés a la banda ample.
• Els usos d’Internet per part de les persones estan limitats per l’oferta insuficient de serveis i informació per Internet per part del sector públic i privat, i per part del sistema educatiu. Aquestes haurien de contemplar totes les necessitats quotidianes dels ciutadans.
• Arribem així a la configuració d’Internet com a mitjà d’expressió d’autonomia personal, social i cultural, com a instrument de llibertat. Les conseqüències d’aquesta potenciació de la llibertat de les persones per un mitjà tan poderós com Internet no són separables de l’ús que les persones acabin fent d’aquesta llibertat.
• A partir d’aquestes idees podem configurar les possibles línies d’actuació.
• D’aquestes idees en podem treure conclusions de com orientar el nostre funcionament polític i de com dinamitzar la participació dels ciutadans en el seu desenvolupament.

Comentari:

Crec que per fer propostes d’accions que ens permetin desenvolupar la societat del coneixement a Catalunya, també ens cal que ens coneixement també a nosaltres mateixos. Ja se que a cops opinem que de vegades fem masses estudis i executem poques accions. Jo no crec que siguin coses incompatibles, i es mes, crec que encara que sigui sense massa informació tenim que posar en pràctica accions que molt probablement son correctes, però es una mica arriscat treballar a cegues o sense totes les variables del problema.

Per això vaig començar a llegir el document del IN3( http://www.uoc.edu/in3/cat/index.html ) de la UOC ( http://www.uoc.edu ) anomenat “La societat en Xarxa” (http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/index.html , http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic1.html ). Es un document d’unes 450 pàgines amb un estudi sociològic fet en base a unes enquestes del any 2002. Crec que es força interessant (reconec que l’he llegit d’una manera superficial) i que considero que si llegiu el seu capítol de conclusions (uns 20”) (http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pdf/pic1_7.pdf ) el trobareu molt profitós.

Crec que si les compartim ens pot ser útil a la hora de fer valoracions que vinguin donades únicament per intuïcions.

Jo us vull destacar unes idees, que les he trobat claus (algunes les escric de manera literal), i que desprès us voldria comentar. (segurament, qui de vosaltres el llegeixi, en podrà trobar altres que a lo millor els troba tant o mes rellevats que els que jo exposo):

• Catalunya, a l’albada de la societat xarxa i l’economia del coneixement, és una societat en transició, marcada per un contrast extraordinari entre el seu passat recent i el futur que comença.
  • Patim l’herència de l’endarreriment cultural i educatiu que Catalunya ha rebut de l’Espanya franquista.
  • Som una societat amb un baix nivell d'educació en termes mitjans.
  • El panorama educatiu entre els joves es radicalment diferent. (Amb la renovació generacional, el nostre endarreriment relatiu respecte els països del nostre entorn, es pot resoldre en un horitzó de 25 anys).
  • En el nou entorn tecnològic, les diferencies generacionals respecte temes culturals, educatius i organitzatius son molt elevades.
• El percentatge d’usuaris d’Internet es inversament proporcional a la edat (dins d’unes cotes) i amb unes grans diferencies entre gent jove i gent gran. (pot ser també a la correlació entre edat i nivell educatiu, que influeix en les possibilitats d’accés real a les tecnologies que van apareixent.  (Per cert, amb una esperança de vida llarga)
• Tot i que estem en un mon globalitzat, la societat catalana es manté extraordinàriament local.
  • La gran majoria de la població catalana es autòctona o va immigrar fa molt temps.
  • La majoria te un extraordinari arrelament territorial respecte la seva població d’origen, i fins i tot de domicili.
• En aquest món local floreix una activa sociabilitat familiar i personal que és reforçada per la comunicació electrònica.
  • El entorn familiar i d’amistats dels catalans es troba majoritàriament a Catalunya.
  • Hi ha una gran freqüència de contacte físic entre els familiars i amics gràcies a la proximitat.
  • La comunicació amb amics i familiars es preferentment de trobada personal i secundàriament per telèfon.
  • Apareix l’ús emergent d’Internet entre els joves però com a complement i reforçament de les altres formes de comunicació, i no com a substitutiu.
  • S’ha comprovat que l’ús d’Internet reforça la sociabilitat dels seus usuaris.
• Catalunya té dues pràctiques comunicatives principals: mirar la televisió (està patint el desplaçament en favor d’Internet) i xerrar amb el seu entorn familiar. (endarrera queden les d’escoltar la radio, escoltar música etc...)
• Per informar-nos seguim preferint la televisió i desprès el boca-orella. (Internet ho es de manera molt marginal).
• A Internet la llegua dominant es l’Anglès, però els usuaris catalans no acostumen a utilitzar-ho. Preferim escriure el correu electrònic en català i visitar, si es possible, pagines web en català.
• La societat catalana s’identifica preferentment amb aspectes locals per damunt d’aspectes globals.
• Hi ha una identificació superior amb Catalunya que amb Espanya, però el que no s’ha normalitzat es l’ús voluntari de la llengua.
  • Els joves son els que mostren millors coneixements de català.
  • ... però son els que tenen mes tendència a utilitzar-ho amb normalitat de manera preferent.
  • ... també son els joves els que mostren una tendència mes feble d’identitat catalana.
  • La identitat catalana es menor entre la gent amb una categoria professional baixa.
  • La identitat catalana es superior entre la gent que ha superat estudis de nivell superior.
• La població de Catalunya té un baix nivell de participació sociopolítica i mostra un alt nivell d’escepticisme respecte de la política institucional.
• Tenim una extrema diversificació de les pràctiques associacionistes.
  • Participem en un ventall molt variat de tipologies d’associacions, però amb un nivell d’incidència molt baix.
  • Sols la participació en agrupacions esportives te un nivell de participació rellevant.
  • La nova societat civil està feta d’una multiplicitat, de vegades contradictòria, d’associacions i moviments que no semblen atreure els mateixos individus. Es mobilitzen pel contingut de les seves accions, no s’adhereixen a estructures organitzatives.
  • És significatiu ressaltar que una quarta part dels qui participen en aquestes campanyes i són usuaris d’Internet, fan servir Internet en aquestes campanyes.
• Internet apareix com un instrument dels grups més dinàmics i educats de la societat, i el seu ús contribueix a reforçar les oportunitats per a aquests grups.
• Llevat per algunes excepcions, l’ús de e-bussines no ha arrancat a Catalunya.
  • La compra de llibres, música i productes informàtics es prou rellevant però limitada.
  • La telebanca es una excepció fins i tot amb rellevància internacional, tant com clients com a proveïdors.
• El principal us d’Internet es per la consulta d’informació.
• Els usos d’Internet s’articulen estretament a la vida quotidiana de la gent, a allò que són. Internet no genera un món de fantasia, una realitat virtual en la qual la gent es reinventa. Internet estén la realitat a l’univers virtual. La gent fa la seva vida a Internet com la fa en els altres mitjans de comunicació.
• El ritme de difusió d’Internet s’ha alentit per diferents motius:
  • La penetració d’Internet de banda ampla és molt limitada per problemes de cost, educació i resistència psicològica.
  • El problema mes greu es que hi ha una manca d’oferta que la població pugui percebre que li pugui ser útil i convenient.
  • El us d’Internet com eina de comunicació personal i de cerca d’informació no es suficient per potenciar la societat de la informació.
• Cal encara disposar d’una oferta pública de continguts i serveis útils per al ciutadà en tota la gamma de la vida quotidiana.
• Internet com a projecte d’autonomia s’ha mostrat el caràcter idoni d’Internet per a crear xarxes globals a l’entorn de projectes científics, institucionals, empresarials o fins i tot de protesta social.
  • Com més fort és el projecte d’autonomia en una persona, més intens és l’ús que fa d’Internet i més importància adquireix Internet en la realització d’aquest projecte.
  • Per projecte d’autonomia s’entén la pràctica social d’un subjecte que construeix el sentit de la seva acció sobre la base d’uns objectius propis definits amb independència de les normes i institucions de la societat.
  • Aquest projecte d’autonomia han diferenciat  cinc dimensions:
    • Emprenedor.
    • Sociopolític.
    • Autonomia individual.
    • Cura de la pròpia salut.
    • Accés a la informació.

Amb aquestes idees podríem proposar les següents línies d’acció:

• Prioritzar les iniciatives públiques o privades que elevin el nivell educatiu i la familiaritat amb el nou entorn tecnològic dels grups d’edat madura i avançada.
• Aprofitar la sociabilitat del caràcter cultural dels catalans per crear comunitats pràctiques d’interès, que reforcin els seus objectius intrínsecs i a la vegada desenvolupin la societat de la informació.
• Facilitar e impulsar les practiques informatives a traves d’Internet dels mitjans tant públics com privats, potenciant valors com els de immediatessa, veracitat, rigurositat i facilitat d’accés.
• Prioritzar la recerca en sistemes de traducció automàtica de les principals llengües presents amb el català i en tots dos sentits.
• Considerar Internet com un element clau per reforçar la identitat catalana entre els seus usuaris gràcies al seu us.
• Considerar Internet com element clau en la participació política de la ciutadania, considerant objectius concrets per damunt d’estratègies clàssiques de militància i estructura organitzativa (era el que jo comentava com “Política 2.0”)
• Potenciar el comerç electrònic des del rol del proveïdor, reforçant el seu caràcter exportador.
• Reforçar la oferta de informació de les organitzacions catalanes i en català, sense perjudici de les principals llengües d’us a Internet. Crear sistemes propis d’indexació i recerca d’aquesta Informació.
• Desenvolupar les accions del govern electrònic perquè estiguin alineades amb la forma de comportar-se dels catalans en el mon real, no forçant noves formes de comportament, i en tot cas simplificant algunes.
• Facilitar la competència i la diversitat d’ofertes de banda ample
• Cal potenciar la oferta de serveis públics i informació a Internet, i facilitar i impulsar la oferta dels serveis del sector privat.
• Potenciar la presencia del ciutadà a Internet amb personalitat pròpia perquè pugui desenvolupar els seus projectes de manera independent i amb total autonomia, facilitant la seva agrupació i sociabilitat, i facilitant el seu accés als ajuts per iniciatives innovadores.

(es una versió preliminar, que espero desenvolupar en propers comentaris)

Be, com veieu, son temes que també hem comentat, i amb els que sembla que molts coincidim.

Dídac