(Dídac López i Viñas)

Codi: op04-009   Data:  06-06-2004

Tema: Qui ens dona accés als nostres continguts

Temps de Lectura: 5 mínuts

Mireu de recordar la darrera vegada que vàreu buscar documentació sobre un tema a internet?.... a Google? a Yahoo?

... be, de fet son unes eines molt útils per cada cop que volem trobar informació sobre un tema (si es que sabem fer la pregunta correctament per trobar respostes significatives), i es que el que  ens està passant a la xarxa es que per mes que generem portal i repositoris de continguts, el que realment ens dona  visibilitat es el fet de que les nostres pàgines (els nostres continguts) estiguin referènciades per moltes d’altres,.... o que ho siguin per un buscador molt consultat que ens les indexi amb un alt nivell de significància.

Tal i com podem interpretar el que estem veien a la xarxa, es que no sols tenim una gran quantitat d’informació, que no sabem com seleccionar, també tenim un gran número de portals que sovint coincideixen.... i que per tant tampoc ens faciliten una recerca genèrica. Per tant, davant d’una situació nova, com sovint en passa, anem a buscar el suport d’un buscador genèric.

El buscador actua com un super-indexador de continguts, i de fet, en si, fa les vegades de “gestor” dels nostres continguts.

La importància, crítica i estratègica, per nosaltres d’aquesta eina es:

• Indexa els nostres continguts (No ens suposa cap esforç)
• Endreça els continguts per la seva rellevància
• Recomana els nostres continguts a qui fa una consulta

El risc que ens suposa es:

• Deixem de fer gestió dels continguts del nostre país ... i dels continguts en la nostra llengua (malgrat que hi ha versions en català)
• No tenim control sobre els criteris en que donaríem rellevància als nostres continguts ...
• ... i encara menys, no tenim capacitat per actuar en la recomanació. (potser els nostres continguts tenen menys prioritats que els aportats per un altre cultura)

Tindria sentit crear un indexador de continguts propi?

Es discutible, ... que caldria ?:

• Hauríem de delimitar (el nostre camp d’acció) es que no es pot delimitar: Internet, malgrat els dominis no es “parcelable”.
• Que aquest fora complert: Si utilitzem un buscador com Google es perquè es seu nivell d’indexació es complert (quasi).
• Associar al buscador altres eines complementaries (correu, espai de disc, etc.. com estant fent google i yahoo, convertint-se en pol d’atracció)

Per un altre canto, quanta gent que coneixeu, te la adreça de correu, espai de disc, pàgina personal....en aquestes “proveïdors”?

(no penseu que tenim “masses” coses nostres fora de casa nostra i de la nostra capacitat de gestionar, influir i regular?,.... que passaria si un dia google i yahoo decidissin, o els decideixin, que nos han de donar servei?.... o que ho fan sota altres condicions? O que el govern (EEUU) on son els regula d’un altre manera que potser no ens convé? No tenim aquí una manca de independència (per comoditat o desídia) on teníem una oportunitat de ser independents? (i que de fet ens faria independents en el espai virtual?)

Fer la competència als gran buscadors potser no te gaire sentit ... però els beneficis que podríem obtenir serien els de posar la nostra societat en xarxa i el de posar els nostres continguts, el nostre coneixement i en la nostra cultura i llegua en la primera línia d’us dels nostres ciutadans. ( ... i amb capacitat de projectar-la, regular-la i potenciar-la.... a casa i a fora!)

La meva proposta seria la de fer aquest espai pels ciutadans, amb les eines que per ells els aporten utilitat .... i des del sector públic. (al menys, com a mínim a nivell d’impuls!)

Els costos son elevats ... (i de fet alguns ajuntaments ja fan els mínims, ens cal no perdre economies d’escala) però crec que es un objectiu de PAIS el de donar una identitat virtual i facilitar un espai a la xarxa a cada un dels nostres ciutadans, apropar els continguts que es generen en les nostres institucions i organismes com a eina de potenciació de la nostra cultura. (tenim moltes institucions públiques i organismes propers que produeixen continguts i saviesa des de els països catalans i en català, i cal identificar-los, inventariar-los i indexar-los, i potenciar el seu us i aprofitament per generar de nous, i el lògic es que ho fem nosaltres, ... no des de l’altre cantó de l’Atlàntic ! )

Aquestes iniciatives, per separat i amb uns costos repartits els diferents governs locals i supramunicipals, que junts donarien mes de si, amb altres iniciatives, serien la palanca per recuperar-nos de la fractura digital.

Altres beneficis serien la de ser un punt de partida immillorable per impulsar projectes com el de e-govern (no entregariem una identitat, sinó una personalitat complerta en la xarxa ... estable i per tota la vida), i la potenciació de la societat de la informació per tal d’assolir la veritable societat del coneixement.

Si fem un resum del retorn de la inversió:

• Facilitar l’accés de les persones a la SI.
• Complementar de manera  determinant les accions per reduir la fractura digital.
• Optimitzar l’ús dels recursos de les AAPP catalanes en accions de la SI.
• Dinamitzar el e-goverment i optimitzar els costos dels serveis de les AAPP.
• Facilitar l’acces de les nostres empreses al e-bussines, al disposar de una audiència local potencial, amb oportunitats mes enllà del nostre entorn econòmic.
• Pel mateix motiu, desenvolupat un teixit mes dens en e-bussines, dinamitzar el B2B, que permet millorar la competitivitat de les nostres companyies.
• Potenciar la creació i us dels nostres continguts ... i en la nostra llengua.
• Indexar els nostres continguts.
• Disposar de manera independent d’un recurs estratègic propi per la gestió i oferta de recerca d’informació a la xarxa, prioritzant d’acord amb criteris propis.

Com ho veieu?   Creieu que podria ser una petició per que l’executes el nostre govern? (... i així animar les accions del nostre govern?)

Dídac