(Dídac López i Viñas)

Codi:op04008 Data: 31-05-2004

Tema: La Societat de la Informació començant pels ajuntaments.

Temps de Lectura: 4 minuts

Fa uns dies vaig llegir a noticiasdot.com que segons una estadística realitzada entre els ajuntaments catalans per la UPF (si algú vol l’article sencer i no el troba a la web de www.noticiasdot.com, ja li enviaré pel mail) que el 70% dels ajuntaments ni contesta ni dona importància als correus rebuts. Si que per un altre cantó, destaca el article, la gran majoria tenen web, i els que no, estan en procés de disposar-ne.

Fa unes setmanes compartia amb vosaltres una reflexió sobre l’e-goverment i les possibles polítiques i accions que s’en podrien prendre. Un dels nostres companys va compartir amb nosaltres la seva desconfiança en el tarannà de com anaven les coses tenir experiències com la que destaca l’estudi.

Seguint amb l’estudi, destaca que una causa es l’esforç que des de entitats supramunicipals s’ha fet perquè els ajuntaments en disposessin d’aquestes eines, i potser es en aquest punt es on trobem la causa d’aquest problema. Així jo comentava que sovint les administracions públiques apostem per determinades accions perquè “toca”, perquè s’ha de fer, (es a dir, la tecnologia i el mitja com objectiu en si) però no respon a un pla de previ de servei que pretén millorar la relació amb el ciutadà i s’aprofita de la tecnologia com a eina. (aquesta es ara una palanca per assolir un objectiu)

Per tant tenim que anar amb conta de que les iniciatives responguin a voluntats de servei reals, fiables i sostenibles, si no es així, correm el risc de cremar iniciatives i que la desconfiança futura dels ciutadans dificulti les que es faran en un futur.

Per un altre cantó, l’estudi parla de les pàgines web i també fa una crítica sobre la utilitat real de les mateixes, i la dificultat per crear-les. Entenc que de nou pas per haver fet un enfocament erroni. Sovint passa que les publicacions web son per les organitzacions una linia mes de treball. Això suposa una feina mes i en paral·lel a la que habitualment es fa, i no part de la feina, aconseguint que la web s’actualitzi de manera natural (gestió de continguts dins del mateix procés). Crec que en aquest sentit les entitats supramunicipals, que sovint son proveïdors de sistemes d’informació pels petits ajuntaments, que son els que tenen aquestes dificultats, haurien de replantejar les seves estratègies molt seriosament.

Per últim destaca les experiències molt positives de les formules de participació interactives (sempre comento que la potencia motivadora de la participació encara està per explorar) amb fòrums, xats, llistes de distribució etc.. , han estat molt profitoses i interessants.

Per últim, destaca de les poques experiències que existeixen de tramitació on-line, i si em deixeu afegir, encara tenim que madurar molt la interacció entre administracions.

Crec que la importància dels ajuntaments en el desenvolupament i aprofitament de la societat de la informació es màxima, sobretot per la seva aproximació al ciutadà, i que si be es necessari i urgent disposar de continguts, serveis, funcionalitats i coordinació entre els disponibles entre diferents administracions, es imprescindible que els passos es facin de manera fiable des del punt de vista del ciutadà.

Per tant, tret de lectures que he fet i de la meva visió, podríem proposar unes regles molt simples i bàsiques que facilitin l’èxit d’aquest esforç:

Ser complert (realitat i virtualitat han de ser el mateix) : La web a de ser total respecte la institució, sinó crearà frustracions (sempre haurà gent que no trobarà rastre del que busca, i faran molt soroll sobre aquest fet, mes que els que tenen èxit). Si et decideixes a fer una web del teu ajuntament o institució i  aquesta no serà complerta, es millor només fer-la, incloent el títol, d’aquell aspecte sobre el que es vol fer.

Considerar com complert, a que trobaran la mateixa informació i possibilitats de fer un tràmit que li poden donar des de la oficina de la institució, o trobaran els indicadors per poder arribar a la mateixa.

No complicar la iniciativa mes enllà del que es pot sostenir a llarga termini. Sovint fem grans esforços per “tallar la cinta d’inauguració” que oblidem que el esforç del dia a dia es el mes crític per èxit real. Es millor començar per unes petites experiències compactes i anar creixent de manera gradual.

Considerar la gestió d informació i dels serveis (tràmits) com un procés únic que te una part de versió real i un altre de virtual. Si no son el mateix procés el mes probable es que a la llarga el “doble” esforç no compensi, i aquest s’abandoni.

La mes important, si en una institució no abandonem una finestreta real o un pannell d’informació, no fem el mateix en un mitja electrònic oficial. Mantinguem el mateix nivell de qualitat.

Dídac